M’ha fet reflexionar que sortís a la portada del diari Ara com a gran tema del dia “La revolució de les emocions”.
Segons Goleman el coeficient intel·lectual no és un bon indicador per saber si tindràs èxit a la vida o no, perquè el 80% depèn d’altres factors, molts dels quals són de caràcter emocional.
Una persona emocionalment intel·ligent és la que pot reconèixer, expressar, regular i utilitzar les emocions pròpies i també les dels altres, i a la qual tot això li serveix per adaptar-se a les diferents situacions que li planteja la vida, per aconseguir els objectius que es marca i per sentir-se bé.
Amb els anys han fet diverses revisions del concepte, que estructuren al voltant de quatre preguntes que ens hauríem de fer per arribar a ser emocionalment intel·ligents. Com estic? Com em vull sentir? Per què em sento d’aquesta manera? I què puc fer per sentir-me com em vull sentir?
Què podem millorar per ser emocionalment intel·ligents?
Tenim tota la vida per fer-ho, però com més aviat comencem, millor. Algunes idees:
Què sentim. El primer pas és conèixer les nostres emocions.
La consciència emocional, que consisteix a saber identificar les pròpies emocions, però també les dels altres. És més, si sabem veure com se senten els altres, les possibilitats que ens hi relacionem d’una manera positiva són més elevades. Sovint el llenguatge corporal i el to de veu transmeten les nostres emocions de manera més efectiva que les paraules.
Resilència. Sortir reforçat d’una experiència molt negativa.
Ser resilient vol dir ser capaç de superar-se i recuperar-se davant de l’adversitat, per molt traumàtiques i negatives que hagin sigut les experiències viscudes.
Autoestima. És important acceptar-nos i valorar-nos.
I això s’aconsegueix sentint-nos satisfets de com som i de qui som, confiant en les nostres possibilitats per poder fer front als reptes que ens plantegi la vida i, en general, tenint sentiments positius cap a nosaltres mateixos. A més, es clar, de mantenir unes bones relacions socials i de sentir-nos estimats.
Automotivació. Posar-se les piles per aconseguir el que ens proposem.
Automotivar-se, precisament, consisteix a saber implicar-se emocionalment en activitats en qualsevol dels àmbits de la nostra vida: personal, social, professional… És influir en el nostre estat d’ànim per aconseguir alguna cosa que ens proposem.
Fluir. El plaer de l’esforç per superar un repte.
A vegades ens posem a fer alguna cosa que ens agrada tant i ens hi impliquem fins a tal punt que ens absorbeix i no ens adonem que passa el temps. És el que s’anomena experiència òptima i no té res a veure amb deixar passar la tarda estirats al sofà mirant la televisió, sinó que és una cosa que decidim fer: l’esforç que fem per arribar a un objectiu que valgui la pena.
Empatia i assertivitat. Dominar les habilitats socials ens fa més feliços.
Per mantenir unes bones relacions és important, primer de tot, dominar les habilitats socials bàsiques, la primera de les quals és saber escoltar. En aquest paquet de normes elementals de convivència també hi entrarien saludar, donar les gràcies, demanar favors, demanar disculpes, mantenir una actitud dialogant… L’assertivitat també és una competència que intervé en la qualitat de les relacions que mantenim amb el nostre entorn perquè ens permet defensar i expressar els nostres drets i opinions en el moment oportú i de manera adequada, alhora que respectem els dels altres. Això inclou saber dir que no i entendre que l’altre també ho pugui dir, sempre mantenint un comportament equilibrat, ni massa agressiu ni massa passiu.
Resoldre conflictes. El poder del diàleg i les solucions constructives.
Sovint confonem conflicte amb violència. Hi pot haver conflicte, és a dir, una divergència perquè hi ha una contraposició d’interessos o d’opinions, però no té per què haver-hi violència. De fet, hauríem de veure el conflicte com una oportunitat per aprendre i afrontar-lo de manera positiva, amb diàleg, aportant solucions constructives. La nostra capacitat de negociació i de mediació és molt important a l’hora de resoldre’l pacíficament, sempre tenint en compte la perspectiva i els sentiments dels altres.
Regulació. Gestionar el que sentim i com ho expressem.
No es tracta ni de reprimir ni de controlar emocions, sinó d’expressar de manera adequada el que sentim, especialment si són emocions negatives com la ràbia, la por, la tristesa, el menyspreu o l’odi. Quan ens trobem en el punt àlgid de determinades emocions, però, expressar-les de manera correcta és molt complicat, per no dir impossible, i llavors és convenient aturar la reacció immediata. Parar. N’hi ha que compten fins a 100 o fins a 1.000, d’altres agafen aire o respiren profundament. Sigui com sigui, es tracta de rebaixar la intensitat de l’emoció abans d’actuar, sobretot quan el que sentim ens faria fer coses de les quals després sovint ens penedim. D’estratègies de regulació n’hi ha moltíssimes, com ara fer exercicis de relaxació o de meditació, distreure’s fent qualsevol cosa o el que s’anomena reestructura cognitiva, que més o menys seria intentar-se mirar el que ha passat amb uns altres ulls, canviant els pensaments negatius per altres de més positius.
Objectius i decisions. Ni massa agosarats, ni massa continguts.
Per organitzar la nostra vida de manera sana i equilibrada, amb experiències que ens produeixin satisfacció i benestar, és determinant la nostra capacitat per prendre decisions, prendre-les sense dilació i amb responsabilitat. Contràriament al que pot semblar, en el procés de presa de decisions hi intervenen més factors emocionals que racionals. I les emocions sovint ens ho posen més difícil. D’altra banda, també és important fixar-se objectius positius i realistes, tenint en compte el temps de què disposem i les possibilitats i limitacions.
Actitud positiva. Saber provocar-se emocions agradables.
A banda de poder canviar el xip quan les coses no van com ens agradaria en comptes de recrear-nos-hi, la regulació emocional també consisteix a saber-se potenciar emocions agradables de manera voluntària, trobar maneres d’alegrar-nos el dia, encara que sigui amb petites coses. El fet de sentir emocions positives ja ens genera una sensació agradable i satisfactòria, però, a més, hi ha evidències científiques que tenen efectes beneficiosos per a les relacions socials, el rendiment laboral, la integració social i també per a la salut: disminueix el dolor, redueix la pressió sanguínia i els nivells d’adrenalina associats a l’ansietat i potencia les funcions del sistema immunitari.
Per anar adquirint l’hàbit de fer-ho, cada vespre quan ens posem al llit podem fer un repàs del dia i triar quin ens sembla que ha sigut el millor moment, i mirar de reviure el que hem sentit en aquell instant.
Font: http://www.ara.cat/dossier/Que-millorar-emocionalment-intelligents_0_1585641447.html
Blog: http://blocs.xtec.cat/emocio/
Programa complet d’Educació Emocional per a 1r i 2n ESO 12-14 anys per a treballar 5 competències emocionals: Conciencia Emocional, Regulación Emocional, Autonomía Emocional, Habilidades Socioemocionales i Habilidades de vida y benestar
Programa
Fichas para el programa
