Treballem les emocions

O COM SER FELIÇ?

• - Gestió del temps
• - Tenir objectius realistes
• - Gaudir dels petits avanços
• - Autoestima
• - Ser positiu
• - Tenir sentit de l’humor
• - Riure
• - Altruisme
• - Mantenir relacions socials
• - No deixar-se influir de forma negativa
• - Música
• - Exercici Físic
• - Imaginació Emotiva
• - Relaxació
• - Ser escoltat
• - Expressar afecte

• Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions.
• Identificar les emocions dels altres.
• Desenvolupar l’habilitat de controlar les pròpies emocions.
• Prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives.
• Desenvolupar l’habilitat de generar emocions positives.
• Desenvolupar una major competència emocional.
• Desenvolupar l’habilitat de automotivar-se.
• Adoptar una actitud positiva davant la vida.
• Aprendre a fluir.

La majoria de les emocions impliquen canvis fisiològics notables, la freqüent repetició dels quals duu comunament a trastorns somàtics (o físics), i de fet bona part del stress (si no la majoria) no és altra cosa que stress emocional.

No sempre. Existeixen emocions tan fortes i sobtades que no poden dissociar-se de la seva manifestació física, i això és un mecanisme que l’evolució ha imposat al nostre organisme, per raons de supervivència, i òbviament no podem modificar a voluntat. En canvi, les emocions que es basen en sentiments i/o processos de pensament i raonament (rancor, ansietat, tristesa, etc.) sí poden ser controlats i canviats, però també dintre dels límits imposats a cada temperament.

EN QUINES ESFERES DE LA MEVA VIDA ÉS APLICABLE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL?

La Intel·ligència Emocional té cinc habilitats pràctiques. Aquestes cinc habilitats pràctiques són útils per a quatre àrees fonamentals de la nostra vida:

1) Propendeixen al nostre benestar psicològic, base per al desenvolupament harmònic i equilibrat de la nostra personalitat.

2) Contribuïxen a la nostra bona salut física, moderant o eliminant patrons i/o hàbits psicosomàtics nocius o destructius, i prevenint malalties produïdes per desequilibris emocionalspermanents (angoixa, por, ansietat, ira, irritabilitat , etc.).

3) Afavoreixen el nostre entusiasme i motivació. Motivació i emoció tenen la mateixa arrel llatina (motere), que significa moure’s (acostar-se cap a l’agradable o allunyar-se del desagradable). Gran part de la nostra motivació en diferents àrees de la vida està basada en estímuls emocionals.

4) Permeten un millor desenvolupament de les nostres relacions amb les persones, en l’àrea familiar-afectiva, social i laboral-professional. En aquest últim pla, la Intel·ligència Emocional significa dur a un nivell òptim la relació entre les persones: determina quin tipus de relació mantindrem amb els nostres subordinats (lideratge), amb els nostres superiors (adaptabilitat) o amb els nostres parells (treball en equip). Les emocions determinen com responem, ens comuniquem, ens comportem i vam funcionar en el treball i/o l’empresa.

No podem qualificar a les emocions com ‘negatives’ o ‘positives’ prescindint de tot context en el qual elles es produïxen.

En principi, podríem pensar que la ira, per exemple, és una emoció negativa que, idealment, seria bo no experimentar mai.

No obstant això, les emocions són un mecanisme de supervivència implantat per la intel·ligència i manifestat en l’evolució de les espècies, la qual ha permès als nostres avantpassats mamífers sobreviure fins a avui, i que també a nosaltres ens permet seguir sobrevivint.

ÉS BO, EN ALGUNA CIRCUMSTÀNCIA, REPRIMIR LES EMOCIONS?

Si per reprimir s’entén ofegar tota manifestació d’un sentiment o emoció i si s’ha de jutjar per les evidències somàtiques i psicològiques, la resposta és que no és bo reprimir les emocions, a excepció de casos extrems on sigui vital fer-lo, però en aquests casos es tractaria de reprimir la manifestació exterior de l’emoció, i no la seva arribada a la consciència.

QUÈ OCORRE QUAN ES REPRIMEIXEN LES EMOCIONS?

En primer lloc, no podem treure cap profit d’elles. En segon lloc, igual que una ferida, un sentiment o emoció reprimida pot ‘infectar-se’ (fer-se més virulenta). Al créixer en intensitat, o a l’enverinar-se encara més en un sentiment negatiu, pot dur a l’esclat, la principal característica del qual és aparèixer d’improvís, de vegades sense relació amb l’objecte o ocasió del sentiment.

ÉS BO CONTROLAR LES EMOCIONS?

Si per controlar s’entén la capacitat d’adequar l’expressió emocional al context (situació i persona/s implicades), la resposta és afirmativa. Si per controlar s’entén reprimir contínuament el sentiment i/o manifestació d’una o diverses emocions que ‘no ens agraden’, això pot conduir a desajustos de la personalitat que no poden ser considerats positius.

POT LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL MODIFICAR EL NOSTRE TEMPERAMENT?

No, el nostre temperament no pot ser modificat, però moltes de les nostres expressions temperamentals podem aprendre a controlar-les, bé reduint la seva intensitat o la seva durada, o ambdós aspectes simultàniament.

QUINES SÓN LES HABILITATS PRÀCTIQUES DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL?

Les habilitats pràctiques que es desprenen de la Intel·ligència Emocional són cinc, i poden ser classificades en dues àrees:

1) INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL (internes, d”autoconeixement)
2) INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL (externes, de relació)

A primer grup pertanyen tres habilitats:

a) La autoconsciència (capacitat de saber què està passant en el nostre cos i què estem sentint)
b) El control emocional (regular la manifestació d’una emoció i/o modificar un estat anímic i la seva exteriorització).
c) La capacitat de motivar-se i motivar als altres.

AL segon grup pertanyen dues habilitats:

a) L’empatia (entendre què estan sentint altres persones, veure qüestions i situacions des de la seva perspectiva),
b) Les habilitats socials (habilitats que envolten la popularitat, el lideratge i l’eficàcia interpersonal , i que poden ser usades per a persuadir i dirigir, negociar i resoldre disputes, per a la cooperació i el treball en equip).

Amb aquest títol inicio una sèrie de qüestions bàsiques

1.- QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL?

La Intel·ligència Emocional, un terme encunyat per dos psicòlegs de la Universitat de Yale (Peter Salovey i John Mayer) i difosa mundialment pel psicòleg, filòsof i periodista Daniel Goleman, és la capacitat de:

1) Sentir
2) Entendre
3) Controlar i
4) Modificar estats anímics
a) Propis i
b) Aliens.