A continuació tens un vídeo i informació sobre la gralla.

• Les gralles acostumen a acompanyar els gegants a les cercaviles de les Festes Majors! En saps alguna? Si recordes el nom de la cançó el pots posar als comentaris. També pots anotar un enllaç de vídeo o enregistrar-te cantant la cançó i enviar-ho per mail a musicazerriucorb@gmail.com.

LA GRALLA 

Gralla: Instrument de caràcter rústic i sonoritat estrident. La gralla és un instrument de la família dels oboès. Consta d’un tub de fusta amb set forats melòdics i dos de sonoritat. La font sonora és una canya doble que s’uneix a la gralla amb una peça metàl.lica, el tudell.

Els orígens de la gralla com a instrument de fusta amb una canya doble semblen datar del segon mil.leni abans de Crist! Egipcis, grecs, perses i romans ja tocaven un instrument d’aquestes característiques, que de mica en mica es va anar estenent per tota la Mediterrània i pel Pròxim i Llunyà Orient, resseguint, potser, la ruta de la seda.

A Catalunya, aquest tipus d’instrument (tipus oboè) sembla que va arribar a l’edat medieval, i des de llavors evolucionà fins a finals del segle XIX, on va gaudir d’una època d’or, per l’excel.lència dels músics que la tocaven i per la creació de nou repertori, orientat sobretrot als balls pouplars. Després d’una greu davallada a mitjan segle XX, la gralla va recuperar-se gràcies al treball constant i individual de diferents músics, arribant avui en dia a un estat de salut molt bo tant a nivell quantitatiu com qualitatiu.

LA DOLÇAINA

La dolçaina: Al sud del principat i al País Valencià no es toca la gralla, sinó un instrument semblant, la dolçaina, també anomenada donçaina, xaramita, xirimita o gaita, és un instrument musical de vent, de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits. Els dolçainers són acompanyats per un timbal, el tabalet. Per aquesta forma cònica i no cilíndrica, especialment al final, se li donava antigament el nom de trompa. El qui toca la dolçaina és un dolçainer. La dolçaina és un instrument aeròfon de llengüeta doble i tub cònic.

Existeixen moltes varietats de dolçaines: la valenciana, la castellana (amb claus), l’aragonesa, la gralla de Catalunya, i el Bolin-Gozo del País Basc.

El seu origen és antic. La primera referència escrita és el Segle XIII. Acostumava a ser l’instrument per festes cortesanes i va passar a formar part de la música popular quan s’utilitzava en celebracions familiars com casaments o festes comunitàries. Tanmateix, el fet que sigua un instrument de llengüeta doble, com l’oboè, suggereix que podria aparèixer després dels instruments de llengüeta simple, com ara el clarinet.

El so de la dolçaina valenciana és viu i penetrant, i en mans d’un bon dolçainer es pot sentir a molta distància.

“Entre mar i muntanya”, Vicent Adsuara, Op. 1. Int.: Héctor Llorca (Dolçaina) i David Fuster (Piano)