CURRÍCULUM I ORIENTACIONS D’EDUCACIÓ INFANTIL 

Els llenguatges plàstic, musical, audiovisual, verbal, corporal, matemàtic… faciliten als infants els mitjans per desenvolupar les seves possibilitats  d’expressió i d’interpretació. El docent escolta l’infant i l’observa des del respecte i interès en les seves manifestacions; acompanya els infants en el procés creatiu, conduint-los del dubte a l’experimentació, a gaudir del gest, del
moviment, de la mirada, dels sons, de la veu, tot motivant, estimulant i donant suport; potencia la satisfacció de fer els seus propis descobriments. L’entorn escolar ha de ser ric i estimulant en les manifestacions de tots el llenguatges per fomentar la comprensió, l’apropiació de models, codis i eines amb sentit social, efectiu, crític i estètic

Escoltar, sentir, comunicar, explorar, expressar… amb els sons

L’adquisició d’un llenguatge musical es comporta d’una manera ben semblant a la d’una llengua. La música parteix de la seva matèria primera, el so, i és per això que ens disposem a pensar en música en un sentit ben ampli:
• Des de les vivències i el coneixement que rebem a partir del so que ens envolta.
• Des dels vincles que creem amb les persones que interaccionen sonorament amb nosaltres, sigui per mitjà de la paraula, dels jocs sonors amb la veu, de les cançons o de les interpretacions musicals.
• Des dels referents musicals que escoltem i de la manera com vivim les experiències musicals en les nostres vides.

L’entorn sonor afecta directament els infants, i a nosaltres mateixos, és per això que cal que vetllem per aconseguir un ambient sonor agradable, estimulant i saludable (Capdevila, 2011).

Preguntes com les següents ens poden ajudar a la reflexió de la pròpia realitat:
• Com sona la nostra escola?
• Tenim un ambient sa des del punt de vista de la contaminació sonora?
• Tenen els nostres infants massa interferència sonora?
• Poden atendre tota la informació sonora que els arriba?

Sovint davant de massa informació ens hem de “fer els sords” i així comencem a acostumar-nos a conviure amb un volum de so o soroll molt elevat per al qual la nostra defensa és “deixar d’escoltar” (Schaffer, 1967)

• Quin és l’entorn sonor que oferim als infants? Quin so ambiental hi ha a la nostra aula? Com els parlem? Quin material sonor i quins instruments els proposem per explorar? Quina música els oferim?…
Amb el so ens comuniquem amb els infants ja des d’abans de néixer, tots naixem amb una història sonora que ens vincula estretament a la mare (el so del cor, del flux sanguini i de la mateixa veu), en totes les cultures una de les primeres joguines que s’ofereix a un nadó és un sonall, totes les mares han taral·larejat una melodia per tranquil·litzar el seu fill…

L’infant, des de ben petit, té una forta motivació per escoltar, s’orienta amb el so i rep informació de l’entorn a partir dels diferents paisatges sonors que el configuren. Escoltar els sons del món que ens envolta, explorar sonorament els materials que tenim a l’abast, ens obre perspectives per poder-nos expressar, a poc a poc, a partir del so organitzat.

A l’escola hem de vetllar per un ambient sonor agradable, estimulant i saludable.

L’escola com a espai de benestar i d’aprenentatge:

Conèixer i reconèixer sons, comparar-los, relacionar-los, classificar-los, adjectivar-los… anirà oferint als infants la possibilitat de disposar d’una informació valuosa de coneixement del món a més de despertar-los i incitar-los al gust pel so, condició indispensable per gaudir de la música.

Els mestres hem de prendre consciència de com escolten els infants, en què es fixen, què els agrada i què no, quina capacitat d’escolta tenen. Obrir les orelles al món és necessari per comprendre’l.
La curiositat que presenten els infants cap al món sonor és natural i alhora molt refinada, és en la in-serció d’un món massa ple de so que a poc a poc van deixant d’escoltar i apareixen les dificultats de posar atenció en sons més subtils.
Comunicar-nos per mitjà de la paraula, dels rodolins, dels versets, dels poemes o de les cançons ens ofereix la possibilitat de crear uns vincles molt forts entre els agents que hi intervenen.
Aprofitar una paraula, una frase per jugar-hi sonorament, canviant-la d’intenció, de registre tonal, d’intensitat, variant-la, repetint-la… ens porta directament a l’organització sonora per esdevenir una expressió musical, plena d’intenció comunicativa.

Les cançons formen un corpus molt important en l’experiència musical de les persones, caldrà vetllar per assegurar-nos que els nens adquireixen un repertori de cançons ampli i variat, des de les més populars i tradicionals de la nostra cultura fins a cançons d’autor, o d’altres cultures. Les cançons afavoreixen el desenvolupament de la llengua oral i dels trets específics de la llengua.

Els infants reaccionen als sons de diferents maneres que caldrà observar i analitzar, també al reconeixement de fragments de música així com de cançons i peces de música senceres que aniran formant part de la seva cultura musical.
De la mateixa manera els infants es mostren proactius i espontanis a l’hora de jugar amb el so, ells en són productors, descobridors, exploradors i juguen i gaudeixen amb les combinacions sonores.
L’experimentació sonora els proporciona eines per despertar la seva part més exploratòria i creativa potenciant tres aspectes que Delalande (1984) enumera:
• Aconseguir el gust pel so: cercant la sensualitat de la sonoritat
• Despertar la dimensió imaginària de la música
• Gaudir de l’organització sonora i musical
Les experiències sonores s’aniran enriquint amb la pràctica, l’escolta de models musicals de qualitat i la motivació de l’adult que escolta i valora les produccions infantils.

Parlarem de música quan els sons són fets des de la intenció, cercant la comunicació, l’expressió, la reacció, la interacció. (Sounds of Intent, 2015)