La Vila

Ubicació: x: 413881m y: 4616567

Casal de planta quadrada, amb construccions adossades de diferent època i jardí tancat. La casa té planta baixa i planta pis per la façana principal, i un semisoterrani per la banda de llevant, ja que aprofita un desnivell; la coberta és de tres vessants de teula àrab. Conserva una estructura molt característica de finals del segle XIX, essent mínims els elements que es conserven de l’antiga construcció, tot i que molt significatius. Per la banda nord hi ha un cos adossat de planta baixa; i aquest a un altre, que està a un nivell superior i comunica amb les dependències annexes com corrals i quadres, que formen angle recte amb la casa. La façana principal s’obre a ponent, i té en un costat un portal d’arc rebaixat remarcat amb pedra sorrenca pintada de blanc i porta de fusta. En el centre de l’arc hi ha una pedra que sembla una dovella antiga, amb un relleu molt característic format per una cara en mig relleu de tipologia rústega flanquejada a banda i banda per dos quadrats en relleu amb una inscripció cada un; a sota d’aquest grup hi ha un escut amb una inscripció i les quatre barres catalanes. A sobre del portal hi ha un balcó emmarcat, llosana de pedra i barana de ferro de barrots retorçats i fent panxa. En la resta de la façana, hi han tres finestres verticals en planta baixa, i en la planta pis un balcó corregut i tres balconeres iguals a l’existent sobre del portal. Totes les obertures es troben enmarcades amb pedra sorrenca. El mur és de pedra arrebossat amb calç i pintat de blanc. La façana a migdia també hi han balconeres i una galeria de tres arcs en les dues plantes. La façana de llevant és de pedra vista amb dues balconades i un volum que surt mig en ruïnes on hi havia la comuna.

A la banda nord, adossada a aquesta casa, hi ha les restes de l’antic celler i les tines que ara estan integrades en una construcció rehabilitada. Es conserven dues tines quadrades i una tina circular, totes folrades amb cairons. També l’antic celler que es troba al centre de les dues construccions i que és de volta de canó apuntada. Hi ha restes de murs d’opus spicatum a les parets externes de la banda nord entre les tines i la casa moderna. Probablement tenia trull d’oli, ja que es conserva una mola.

La construcció que podem veure actualment és molt moderna, de finals del segle XIX, aprofitant la ubicació d’un antic mas que es trobaria quasi totalment enrunat. Veiem tres etapes diferenciades: la del primer mas que estaria ubicat en la zona nord, on hi ha els nous apartaments i les tines, probablement dels primer segles medievals, com demostren les restes de murs d’opus spicatum; una segona construcció que probablement es faria adossada a l’antic mas per la banda de migdia, en la que hi ha un celler cobert amb volta de canó lleugerament apuntada que era l’antic celler, i en el que es conserva el forn de pa, espai al que segueix l’antiga casa de planta quadrada que conserva les llindes motllurades en algunes portes. Es tractaria d’una construcció iniciada en època gòtica i ampliada al segles XV i XVI. Probablement, la dovella de la porta principal correspongui a aquest mas. Finalment, a finals del segle XIX es va ampliar la casa afegint tot el cos per la banda de ponent i la de migdia, donant la configuració que veiem actualment.
El document més antic que esmenta el primer mas és de l’any 1004, en una venda d’una casa amb cort, terres de conreu, ermes i una roureda al lloc dit la Vila (Ballbé, 1997). El 1079 trobem una nova venda d’un alou al mateix lloc. El 1270 un pergamí del Puig de la Balma fa esment d’un establiment a favor de Pere de Villa de tot el mas de la Villa situat al terme de Sant Martí de Muredine. El 1540, Llorenç Vila confirma una sèrie de masos a Rafael de Peguera, senyor del castell de Mura: mas de la Vila, que feia temps posseïa, i Rocapèrdiga, Reixac, Xammar, Casamartina, Oliveres, Muntada, Alsina, derruïts i deshabitats. (Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Set-oct de 1925. Salvador Cardús p. 171-173).  El 1617 (AT) hi ha una venda d’una terra que fa Joan Perich a Antoni Joan Vila. La Vila passarà a ser propietat del Puig de la Balma al segle XX. De fet, tot i que la propietat no era del Puig de la Balma, sí que va mantenir una relació històrica per la proximitat; el primer nom d’aquesta darrera casa era mas Espluga de Vila Mancada i els seus ocupants portaven el sobrenom Vila fins al segle XIV, podent ser els de les dues cases descendents dels mateixos.

A la consueta de Mura de 1592 consta que al mas vivien 21 persones, cosa que demostra que es tractaria d’un important centre productiu tot i que també posseïa altres masos:

Joan Villa 70 anys
Raphael Villa 40
Francesch Villa 50
Barnat Sarda 21
Barnat Cugart 19
Pere Villa 38
Hieronima Villa 43
Angela Villa 33
Antonia Villa 18
Paula Villa 16
Speransa Villa 14
Angela Villa 12 no confirmat
Joana Villa 10  “
Gabriela Villa 10  “
Antonia Villa 9  “
Antiga Villa 7  “
Elisabet Villa 6  “
Joan Villa 12  “
Joan Villa 11  “
Antoni Joan Villa 5  “
Marti Villa 2  “