La Mata

Ubicació: x: 415918m y: 4613192

Masia amb edificacions annexes. La casa principal és de planta rectangular allargada, amb planta baixa i dues plantes pis. Té la coberta a dues aigües de teula àrab recolzada sobre un ràfec de maó i teula amb el carener perpendicular a la façana principal, que s’obre a migdia. En la part central de la casa sobresurt el cos d’escala cobert amb teulada a doble vessant. La façana principal és simètrica i ben composada, seguint una tipologia del s. XIX, amb un portal central d’arc escarser amb brancals de pedra. A la planta baixa hi ha dues finestres disposades una a cada costat de la porta, amb reixa de ferro forjat i brancals, llinda i ampit de pedra. En la planta primer pis hi han tres antigues obertures tipus balcó que conserven els brancals de pedra però que han estat transformats: les dues dels extrems han estat tapiades, mentre que la central s’ha reduït disposant una finestra. En la tercera planta, hi ha tres finestres petites iguales. En la cantonada sud-est hi ha restes d’un volum a l’alçada de la primera planta seguint una estructura similar a una tribuna. La façana lateral de llevant segueix també una estructura simètrica, amb dues portes allindades a la part central i finestres austeres disposades simètricament. La façana de ponent té petites finestres i una porta central allindada; davant s’obre un pati i una sèries de coberts que albergaven tines i cellers i que tanquen l’espai a modus de baluard. La nord és un mur amb dues petites finestres, una per planta. Els murs són de pedra de diferents mides i arrebossats amb calç. Al davant de la façana de llevant de la casa hi ha l’era de rajols de ceràmica, així com dues edificacions de pedra vista rehabilitades recentment i amb coberta a dues aigües. A la dreta de la façana principal hi han els coberts que eren dels estables i corrals. Al costat sud de la casa hi ha un antic pou de glaç convertit en cisterna. A la banda nord, sobre un turó, hi ha la capella del mas de Sant Jaume de la Mata.
A l’interior de la casa es conserva l’estructura general, en la que es poden observar les sales centrals que articulen els espais dels dos pisos, la cuina amb una important campana semicircular del foc, una pica rentamans, i el cos de l’escala central.

Aquesta casa està documentada des del segle XII, tot i que l’estructura arquitectònica mostra un mas modern, fruit de diferents ampliacions i rehabilitacions, que amaguen l’antic habitatge medieval. L’any 1195 Guillem de Terracia i la seva esposa, van fer una donació a Pere de Mata i la seva esposa del mas anomenat La Mata (ACA). El 6 de maig de 1288 l’abat de Sant Llorenç del Munt, Fra Ramon de Poces, estableix a Pere Mata i al seu fill, el mas de La Mata que posseïa el convent en franc alou en el terme de Sant Martí de Nèspola. El 1274, Elisendis de Vernet va adquirir els masos de La Mata i Castellar a l’abadessa Ermessendis (ABM, Spéculo de Sant Llorenç del Munt). Una còpia del mateix document es conserva a l’arxiu familiar que guarden els hereus de La Mata, junt a altra documentació que formen un arxiu familiar força complet. A partir d’aquest moment, la documentació es succeeix fent referències diverses a la relació amb el monestir de Sant Llorenç del Munt, al que els propietaris de la Mata rendien homenatge i pagaven censos, dependència que es van mantenir fins ben entrat el segle XIX. Durant el segle XVIII, aquesta era una de les masies importants del terme, ja que va acumular nombroses propietats i altres masos en diferents èpoques. El 1364 adquireix el mas Satria; el 1370 li ve per donació el mas de Castellar; el 1436 compra el mas de la Vall; el 1540 obté els masos Furest, Moragues, Moronell, Llacuna, Satria i Smanella, així com diferents terres; el 1570 compra el mas Pola a Pere Santllay; el 1601 els masos de la Rouriga i la Ginebreda. A la consueta de Mura de l’any 1592 (APM) a la Mata hi habitaven 21 persones, mostrant la importància ja en aquesta època. Això mostra com al segle XVIII aquest era un dels masos de major producció de la zona. En el testament de Francesc Mata i Mates el 17 de juny de 1785, va nomenar hereva seva en usdefruit a la seva neboda Rosa Barat i Guitart, muller de Pere Barata, amb la condició que qualsevol descendent d’aquesta havia de prendre el cognom Mata; en cas contrari havien de donar anualment 300 lliures a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona o bé que el patrimoni passés a l’immediat. Això s’ha complert, i actualment els descendents encara porten el cognom Mata de la Barata. A mitjans del segle XIX, l’hereu del mas, Francesc Mata de la Barata i Guitart, va decidir traslladar la residència familiar de la Mata a la vila de Terrassa per raons de seguretat, on va construir una casa. Fins fa uns anys hi havia un restaurant que regentava la mateixa família. Actualment és propietat del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, que utilitza la casa com a magatzem i espai de serveis del Parc; i que va rehabilitar la casa dels masovers com a oficines centrals del Parc.

Segons la consueta de Mn. Oller de 1592 al mas hi vivien 23 persones:

Joan Miqucl Mata    60 anys

Antoni Joan Mata   34

Francesch Mata   22

Antoni Mata   18

Joan Mata   15

Salbador Bertran   16

Llorenç Aragonés   24

Pere Sania   25

Gabriel Vinyas   16

Pere Saluy   17

Pau Ayner   20

Joan Ayner   18

Francesch Diner   36

Bernat de la Farga   24

Antonia Mata   40

Elisabet Mata   34

Anna Mata   20

Antiga Mata   18

Elisabet Mitgans   16

Domingo Debedos   54

Joan Debedos   30

Eleonor Mata   10  No combrega ni és confirmat

Elisabet Mata   8                  ”                       ”