Elogi de l’educació lenta.
-
Quinze principis per a l’educació lenta:
-
L’educació és una activitat lenta.
-
Les activitats educatives han de definir el temps necessari per ser realitzades, i no a l’inrevés.
-
En educació, menys és més.
-
L’educació és un procés qualitatiu.
-
El temps educatiu és global i està interrelacionat.
-
La construcció d’un procés educatiu ha de ser sostenible.
-
Cada infant –i cada persona- necessita un temps específic per aprendre.
-
Cada aprenentatge ha de realitzar-se en el moment oportú.
-
Per aconseguir aprofitar més bé el temps, cal prioritzar les finalitats de l’educació i definir-les.
-
L’educació necessita temps sense temps.
-
Cal retornar temps a la infància.
-
Hem de repensar el temps de les relacions entre persones adultes i infants.
-
El temps dels educadors s’ha de redefinir.
-
L’escola ha d’educar el temps.
-
L’educació lenta forma part de la renovació pedagògica.
-
Decàleg per a una educació lenta:
-
Decidir. En comptes de mirar constantment el rellotge i organitzar el temps, és important decidir cap a on volem anar, per què volem educar, què pretenem i compartir-ho amb la comunitat d’alumnes amb la qual treballem (i també en l’àmbit familiar).
-
Implicar. Posar els mitjans per tal que, en un procés democràtic, la implicació del professorat, dels infants i joves i les seves famílies, siguin els aspectes clau en la construcció d’un projecte educatiu.
-
Prioritzar. Saber analitzar i distingir quins són els aspectes més importants i quins els més urgents. Decantar-se, sempre que es pugui, per treballar els aspectes importants de l’educació. Deixar de banda aquelles parts del currículum, de l’organització, de la vida de l’aula i de l’escola que no són ni urgents ni importants. Fer un plantejament semblant en l’àmbit familiar.
-
Saber perdre el temps amb activitats que no estiguin organitzades ni estructurades o que no siguin previsibles.
-
Donar prou temps perquè l’alumnat pugui ser creatiu en les activitats que realitza.
-
Cultivar la paciència i la perseverança, com també basar-les en la premisa que els infants i els joves trobin sentit a les activitats que fan, que els proposem o que els encarreguem.
-
Saber viure, ser positiu. Donar exemple de vida i incorporar el sentit de l’humor a l’educació. Donar exemple de respecte envers la diversitat de ritmes.
-
Gaudir del moment, de les activitats desenvolupades i que tenen sentit, i no estar condicionat constantment pel programa que cal acomplir, per les proves que cal efectuar o pels resultats que cal obtenir. A la família no comparar els fills i filles amb altres infants o joves de la seva edat.
-
Simplificar els programes escolars. Limitar els objectius que es pretenen assolir en cada curs, a fi de poder aprofundir en cada aprenentatge.
-
Basar els canvis en un coneixement profund de les potencialitats i de les debilitats de tots els sectors de la comunitat educativa, singularment, els infants i joves. Escoltar-los.
