Aquest consens fou alhora un triomf i una debilitat. Un triomf, en acordar-se els drets que havien de ser garantits a tot ésser humà; una debilitat perquè al buscar aquest consens general la declaració no va ser dotada de cap força vinculant ni coercitiva a nivell internacional.

Així doncs, encara avui, seixanta anys després, milions de persones del planeta encara no gaudeixen dels drets més elementals. Però cal no ser pessimistes: el camí recorregut ha estat molt important, arreu del món la Declaració és acceptada com un objectiu per garantir la pau, l’equitat i la sostenibilitat, malgrat, tot s’ha de dir, les conculcacions sistemàtiques d’alguns estats.

……………..

Per veure l’article complert, aneu a l’adreça de sota.

Manifest del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans

El 10 de desembre del 1948, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar i proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans.

Aquesta va néixer com a resposta a les devastadores guerres que havien assolat el món al llarg de la primera meitat del segle XX.

Es tractava doncs del primer instrument universal que reconeixia els drets inherents a la persona humana sense distinció de raça, color, sexe, llengua, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició; i que els assentava en el principi de la dignitat humana com el fonament de la llibertat, la justícia i la pau al món.

Al llarg d’aquests 60 anys, la Declaració ha exercit una important influència a nivell moral, polític i fins i tot jurídic, però no podem ignorar que aquesta va ser aprovada mitjançant una resolució que comprometia però no obligava als Estats membres a assegurar, en cooperació amb l’ONU, el respecte universal i efectiu dels drets humans i de les llibertats fonamentals.

També, al llarg d’aquests 60 anys, s’ha desplegat un ampli ventall de tractats  nternacionals de protecció dels drets humans, els mecanismes de garantia dels quals, malauradament, tampoc han aconseguit fer-los efectius per a tothom i a tot arreu.

La Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans, manifestem

la nostra seriosa preocupació per:

 – la manca d’una aplicació compromesa dels instruments de protecció dels drets humans per part dels estats.

– per la necessitat d’impulsar  definitivament el principi de justícia universal.

– per la manca de voluntat dels governs a l’hora d’instaurar un veritable ordre democràtic internacional

– així com per la situació profundament injusta que pateixen moltes persones i pobles arreu del món.

Desafortunadament, a Catalunya trobem també nombrosos exemples d’incompliment dels drets humans:

-casos de tortura

– violència de gènere

– pobresa

– manca de protecció dels infants i la gent gran, -discriminació racial, sexual, o social

– dificultats per obtenir l’asil

– accedir a l’habitatge

-falta de respecte pels drets lingüístics, entre d’altres.

Aquestes i moltes altres problemàtiques exemplifiquen el per què de la lluita pels drets humans que nombroses persones i organitzacions duem a terme quotidianament al nostre país.

Persones i organitzacions que hem fet nostra la frase “els teus drets són els meus deures; els teus deures són els meus drets”, i que hem descobert la veritable essència de la Declaració: els deures que es desprenen de l’exercici dels drets.

La consciència del deure és troba a la base de la lluita pels drets humans. De la mateixa manera que els drets humans són paper mullat si no compten amb una protecció efectiva i permanent, el deures només poden exercir-se amb una implantació real de l’educació pels drets humans a tots els nivells educatius. Aquesta ha de ser l’eina que permeti desvetllar consciències, responsabilitzar a les persones de les seves accions i dotar-les dels instruments necessaris i efectius per la lluita en favor dels drets humans.

Perquè 60 any són massa, perquè amb 60 anys no n’hem tingut prou.

“Són teus són de tots, coneix-los, defensa’ls”

Barcelona

http://www.dretshumans.cat/60aniversari/portada.html