FILOSOFIA: PARLEM DE L’AMISTAT

Avui  a la classe hem estat parlant sobre l’AMISTAT. Entre tots n’hem buscat una definició:

“Persona amb qui hi confies, nen o nena, amb el que hi estàs molta estona, jugant i compartint, i de qui te’n preocupes”

Hem diferenciat entre company (persona de la classe, feina, no es poden triar) i conegut (es refereix a una persona que saps qui és però que no hi jugues tant, que només la coneixes una mica.

Hem fet una escala del grau de confiança que pots tenir entre amic, millor amic, conegut, família i Company. Cadascú opina de manera diferent i totes són vàlides.

Pel que fa a l’hora d’escollir un amic hem parlat que a vegades els triem pel caràcter, o perquè tenim els mateixos gustos, sobretot  al’hora de jugar. Ens agrada la manera de ser d’aquella persona i també perquè hi tenim més afinitat (ens hi portem bé).

També hem estat parlant que dels amics no n’hauríem de tenir por, perquè són per ajudar-te. Si hi tinguéssim por no podríem estar amb ells. Es perdria la confiança i ja no seríem amics. Un amic de veritat no et pot fer mal. A vegades, hem dir que ens fa por de perdre’l, por de que ja no sigui amic teu. Alguns nens opinen que a vegades els fa por si l’amic crida o et parla malament.

 

Un pensament sobre “FILOSOFIA: PARLEM DE L’AMISTAT

  1. Hola mitjans grans.

    Caram, heu abordat un tema important i que és important de reflexionar-hi. He llegit el vostre article al bloc i em ve al cap:

    Una pregunta: un amic és per sempre?

    Bé, una altra pregunta: Sempre heu tingut els mateixos amics?

    i … una reflexió: Llegint la vostra definició d’amic, podríem dir que el pare i/o la mare són amics o bé un pare i una mares són … un pare i una mare i prou!

    que en penseu?

    Fins ara

    Xavi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *