El Clínic de

Barcelona

fa el primer

trasplantament de

tràquea sense

immunosupressió

miércoles, 19 de noviembre

L’Hospital Clínic de Barcelona ha fet amb èxit el primer trasplantament de tràquea i el primer de qualsevol òrgan sense necessitat d’immunodepressió, a una pacient de 30 anys que patia col·lapse traqueal, segons ha explicat Paolo Macchiarini, del Servei de Cirurgia Toràcica del centre català. El trasplantament, que publicarà demà l’edició en línia de la revista ‘The Lancet’, s’ha portat a terme amb enginyeria tissular. La tràquea d’un donant es va netejar de cèl·lules i es va repoblar amb cèl·lules del pacient mateix abans de l’operació. El cos del receptor de la tràquea la identifica com a pròpia i fa innecessària la immunosupressió.La pacient va arribar fa quatre anys al Clínic de Barcelona amb tuberculosi. Se li va practicar una intervenció a la part superior de la tràquea, però no es va poder reparar el bloqueig del seu pulmó esquerre. La infecció havia provocat un col·lapse greu just després de la bifurcació de la tràquea, una obstrucció que impedia la circulació de l’aire cap al pulmó.L’única opció terapèutica en aquell moment era extirpar el pulmó afectat, però el març del 2008 la seva situació va empitjorar, impedint-li portar a terme vida normal, pel qual era urgent intervenir-lo. El juny, després d’aconseguir l’autorització del Comitè Ètic del Clínic i l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), es va portar a terme l’operació.Macchiarini ha detallat el procedimentcomplicat per al trasplantament de tràquea, que ha comptat amb la col·laboració de
la Universitat de Bristol (Anglaterra),
la Universitat de Pàdua (Itàlia) i
la Universitat de Milà (Itàlia), i que l’investigador havia assajat prèviament en porcs.El procés de preparació de la tràquea requereix nombrosos cicles de rentat per eliminar totes les cèl·lules del donant, molts més que en la investigació bàsica –en el cas de la jove va ser de 25, mentre que en porcs va ser 17–. El teixit era un segment de set centímetres d’un donant de 51 anys que havia mort per una hemorràgia cerebral.Un equip de
la Universitat de Pàdua va confirmar que després de 25 rentats, la tràquea tractada en el Clínic estava neta d’antígens del donant, les molècules que provocarien el rebuig del teixit en el receptor. Paral·lelament, equips de
la Universitat de Bristol cultivaven les cèl·lules de la pacient que s’havien d’introduir en la tràquea.Aquestes cèl·lules eren de tipus epitelial, tràquea i del cartílag, diferenciades a partir de cèl·lules mare procedents de la seva medul·la òssia. En el Clínic de Barcelona, l’equip de Macchiarini va introduir aquestes cèl·lules en la tràquea gràcies a un bioreactor dissenyat per
la Universitat de Milà.Les cèl·lules epitelials es van inserir a la cara interior de la tràquea, i els condròcits (cèl·lules del cartílag) van cobrir-ne la part externa, convertint-se el teixit del donant en un híbrid del més semblant a un nou òrgan de la pacient.La intervenció quirúrgica es va fer quatre dies després en el Clínic, on l’equip de cirurgia toràcica va extreure la part del teixit danyat i el va substituir per la nova tràquea. Macchiarini va sostenir que un trasplantament d’aquestes característiques no és fàcil, ja que és un òrgan que “no té una artèria i una vena, sinó que és una xarxa de vasos sanguinis”.Després de l’èxit d’aquest trasplantament, Macchiarini va assenyalar que la tècnica del rentat podria ser un procediment per a “òrgans complexos tubulars”. L’especialista ha assegurat que el Clínic disposa d’un banc de tràquees, “rentades però no repoblades”, i que una dona amb càncer de tràquea podria ser el pròxim pacient al qual s’aplicaria la tècnica.“ABANS VIVIA MÉS AL CLÍNIC QUE A CASA MEVA”Clàudia Lorena Castillo, la jove que ha rebut el primer trasplantament de tràquea, ha afirmat trobar-se “molt bé” després de l’operació i no ha dubtat a “recomanar” aquesta tècnica. “Abans vivia més al Clínic que a casa meva”, ha recordat la pacient.La pacient ha admès que va tenir “por” en saber que era la primera vegada que es portava a terme aquest trasplantament, però que les “ganes de viure” la van fer decidir-se. Tot i això, cinc mesos després de l’operació, ha dit trobar-se “contenta per poder fer vida social”.