Menja't el coco!

Penso que naixem amb un instint moral, que mida que ens anem fent grans va creixent, això ens permet raonar ràpidament i de forma inconscient de si estem fent les coses bé o malament. La societat ens la que ens fa ser dolents, crec que solament som morals amb la gent que considerem del nostre grup, l’altra gent la considerem una ‘amenaça’ que ens pot prendre o fer perdre lo nostre. Això ho pensem així perquè ens hem fet egoistes, com més tenim més volem, per exemple, si veiem com a una dona al carrer li cau un bitllet de la butxaca crec que molts l’agafarien i se’l quedarien. Entre nosaltres ens hem fet dolents, si tenim un enemic i li volem fer mal, no solament li farem mal a ell, si no que també li farem mal als seus familiars i amics.

Penso que l’home no és un llop per al home, sinó que ha anat passant la vida i moltes generacions amb el mateix prejudici: l’home es dolent. I això ha fet que realment no ens coneguem tal i com som. I això ha fet que la gent sempre es penses que l’home es dolent, que cal controlar-lo i castigar-lo. En definitiva crec que l’home es capaç tant de fer actes solidaris com fer crueltats.

Sandra Alonso Fernández

4t ESO

►ARGUMENT◄

Per naturalesa, l’ésser humà no és res fins que, pel seu raonament, la seva educació, etc. aprén la diferència entre allò que està bé i allò que està malament; llavors, encara que fos fos bo, això vol dir que també podria ser dolent.

►OBJECCIONS I RÈPLIQUES A AQUESTES◄

(1.) L’ésser humà pot arribar a matar animals i/o persones, en cas de que fos criat completament apart de la societat i sense cap influència de altres humans (en aquest cas estariem parlant d’un home salvatge)

(1.)R: Sí, una persona pot arribar a matar animals o fins i tot altres persones, en cas de que no fos criada en la societat (per tant no ha sigut influènciada per altri de la seva espècie), en aquest cas, la persona en qüestió, segueix els seus instints i no pot arribar a raonar si allò que fa està bé o malament, ja que no ha desenvolupat aquesta habilitat.

A més, les persones que han rebut una disciplina i/o enseyança i han sigut influenciades per altres de la seva espècie, també poden arribar a matar animals (ja sigui en casos necessaris o per simple diversió) i fins i tot altres humans (en casos com guerres ideologistes o territorials).

(2.)Però, si l’home es criat en una societat amb altres de la seva espècie, serà bo; ja que haurà après a diferenciar entre el bé i el mal, llavors, per lògica, farà allò que li sembli que està bé i és correcte perquè pot raonar.

(2.)R: Clar, l’home pot ser bo si és criat i educat amb més de la seva espècie. Per aquesta mateixa raó, també pot ser dolent; ja que ha après a diferenciar entre el bé i el mal, i per tant, sab`r ser tant bo com dolent.

Això comporta que, si no fos influenciat per altres humans, no el podríem jutjar com a ”bo” o ”dolent”, per què en aquest cas no ha après a diferenciar el bé del mal i per tant no seria responsable dels seus actes.

►CONCLUSIÓ◄

L’home no és dolent per naturalesa, pero tampoc és bo. Fins al punt que rep una disciplina/ensenyament, uns hàbits, etc. per part de altres de la seva espècie. Llavors, arribat aquest punt, podem considerar-lo ”bo” però, contrariament, també el podem considerar ”dolent”:

-Considerarem ”bo” a tot aquell que faci allò que considerem correcte (segons el criteri de la nostra societat acord amb la nostra cultura i religió).

-Tanmateix considerarem ”dolent” a tot aquell que contradigui les lleis establertes a la nostra societat, o faci alguna cosa en contra de les nostres costums (en funció a la nostra cultura i/o religió).

Llavors, si seguim els enunciats anteriors, podem dir que podrem jutjar a una persona com a ”bona” o com a ”dolenta” quan aquesta ha sigut criada/educada segons els principis de la nostra societat.

Això vol dir que, per tant, no podem jutjar com a ”bona” o ”dolenta” a una persona criada en una societat diferent a la nostra (en quant a cultura, religió, etc.); o a una persona criada en llibertat a la natura, lliure d’influències humanes (per tant no té principis ha desenvolupat la capacitat de raonar; només fa cas al seu instint i no és responsable dels seus actes).

Jordi López Coll

4rt ESO A