PREMIS PER ALS FOTOFILÒSOFS 2015

Ahir vam fer l’entrega de diplomes als nostres seleccionats per a la Mostra de Fotofilosofia de Catalunya 2015. Els nostres alumnes de 2n de Batxillerat han valorat les millors d’entre les fotografies dels alumnes de primer, que havien d’il·lustrar una pregunta filosòfica. Properament anirem publicant les fotos premiades. De moment aquí teniu els 3 premiats, i les 2 mencions:
1. Oriol Pont
2. Nerea Oliver
3. Júlia Rosselló
1a menció: Albert Alfonso
2a menció: Nina Sirbu

12295241_1672020956374575_3437175448081750295_n

12295324_1672021119707892_1193854441169894360_n

12316456_1672021663041171_7173258209591960070_n12342820_1672021169707887_806359610812647133_n

12301638_1672021689707835_575601376120331486_n

Publicat dins de 1 BTX, Fotofilosofia, Notícies | Deixa un comentari

Alumnes de 1 BTX reflexionen sobre la intel·ligència artificial

Publicat dins de Cara a cara, Dissertacions, Reflexions | Deixa un comentari

Diàleg entre nàufrags i filòsofs

naufragsQuè és la felicitat? Per a un nàufrag sol en una illa deserta pot semblar un bé molt difícil d’aconseguir. Però tanmateix, a partir de la filosofia d’Aristòtil, Sèneca i Epicur ho hem intentat. Primer ens hem posat a la pell d’un nàufrag, i hem llençat un missatge esperançat en una ampolla, i després l’hem respost des de la perspectiva d’un d’aquests filòsofs.

De moment, les respostes pengen de la paret de la classe. Properament, n’anirem publicant algunes en aquest blog.

naufrags 2

Publicat dins de 4 ESO, Reflexions | Deixa un comentari

El mur de Diògenes a la classe

Ja hem començat a construir físicament el nostre petit mur de Diògenes en una de les aules de 4rt d’ESO, que esperem que vagi creixent amb les diferents pedres plenes de consells per a ser més feliços. Enguany hem treballat el tema de la felicitat en anglès, seguint la pauta d’un dels filòsofs actuals que més esforços ha dedicat a la divulgació de la filosofia en general, i a la seva funció de guia per a la felicitat en particular: Alain de Botton i el seu llibre El consol de la filosofia. A classe hem treballat concretament la filosofia d’Epicur, visionant en anglès un dels capítols de la sèrie Filosofia per ser feliços, basada en el seu llibre.

Mur de Diògenes dels alumnes de 4rt d' ESO

Mur de Diògenes dels alumnes de 4rt d’ ESO

Publicat dins de 4 ESO, Anuncis filosòfics | Deixa un comentari

Selecció de fotofilosofies de 2014

Publicat dins de 1 BTX | Deixa un comentari

DEL BÉ I DEL MAL

Dissertacions dels alumnes de 1 BTX

Publicat dins de 1 BTX, Cara a cara, Reflexions | Deixa un comentari

En defensa de la filosofia a l’escola

CINTA NORÓ (1 BTX A)

Vivim en un país ‘democràtic’ on gairebé tota la població està indignada. Veiem persones indignades perquè no reben beques ni ajuts, gent indignada perquè retallen en temes que ells creuen bàsics com pot ser medicina o educació, altres perquè saben que els roben des del propi govern, indignats per les lleis actuals, per les lleis futures i per les lleis que ja fa temps que hi són.

Això no està bé, els ciutadans d’un país democràtic han de sentir-se a gust en ell, la població del meu país hauria de defensar i entendre les lleis d’aquest, ara bé, com diria Krishnamurti no és saludable estar adaptat a una societat malalta. Dins tot aquest desastre, dins tot aquest crític moment, encara podem fer una valoració positiva, almenys en part. El millor de tot això és que hi ha gent que es mou. Aquesta situació mostra una part de la societat activa, crítica, amb opinió i amb idees.

Per algú que mana no hi ha res més interessant que els seus súbdits callin, que acceptin les seves normes. Per aquesta mateixa raó treure la filosofia del currículum de batxillerat és una cosa interessant per a alguns. Jo, com a alumna de Batxillerat que estic cursant aquesta assignatura i com a ciutadana d’un país que necessita cada cop més persones crítiques, crec que és necessària. Al llarg de la meva vida escolar m’han ensenyat moltes coses, algunes útils, altres no tant, algunes que m’han agradat i altres que m’han avorrit. Entre totes elles la filosofia destaca, no per ser la més divertida i la que més agrada a tothom, sinó per ser la única que no t’explica res, per ser la que fa que tu preguntis.

Ens passem la vida seguint unes regles. Regles de comportament, regles de física, regles ortogràfiques… Però ningú es pregunta d’un surten aquestes regles, per què les hem de seguir, si són lògiques o si són útils. Donem per suposat tot el que ens diuen. Com deia Wittgenstein, quan som petits simplement aprenem el que ens diuen, no és fins que ens fem grans que coneixem el món i cal que ho fem sense donar cap creença per bona, cal que ho fem plantejant-nos-ho tot. El que ell no deia és que aquesta inquietud no surt sola, necessitem algú que desperti l’ànima, com diria Sòcrates amb l’art de la maièutica.

Des de que he començat a cursar l’assignatura de filosofia no sé si existeixo o no, no sé què fa que algunes coses estiguin bé, no sé què he de fer per aconseguir la felicitat, no sé què és real ni que és veritat o com conec el món i aprenc tot el que sé. Però puc dir que des de que he començat aquesta assignatura sóc més sàvia que abans, en el moment en el que comencem l’assignatura de filosofia comencem a ser ciutadans actius, crítics, amb opinions, podríem dir (per a alguns) perillosos.

Publicat dins de 1 BTX, Reflexions | Deixa un comentari

L’ésser humà: un animal més?

L`ésser humà sempre ha sigut considerat un ésser diferent: separat de l’animal; arribant a ser un ésser quasi diví en algunes cultures.

Des de les més antigues civilitzacions, l’humà era considerat inferior o superior a l’animal, sempre havia sigut un ésser diferenciat de l’animal.
En la actualitat, tot i que ha sigut demostrat que l’humà prové de l’animal, encara existeix una clara diferenciació entre aquests. Mai s’ha arribat a cap punt on humà i animal tinguin els mateixos drets o tractes. L’ésser humà, com a població, sempre s’ha superposat a tota mena d’animal, per un simple fet: la supervivència. Anant d’acord amb la teoria de l’evolució de Darwin, està clar; però si fiquem un exemple amb altres espècies, com la zebra i el lleó, podem dir que, el lleó és superior a la zebra? És ell alguna cosa més que un animal pel fet que es ‘’superposi’’ a la zebra? Ambdós són considerats animals, estan a la mateixa franja. Llavors, doncs, encara que l’home es superposi al lleó, per què és diferent?
L’ésser humà, té el do de la intel·ligència i el pensament. La racionalitat i la sociabilitat. Això és innegable. L’home es considera a si mateix diferent de l’animal per aquestes qualitats; però això és un fet erroni, ja que no es pot negar que els animals no disposin d’aquestes qualitats. Per què doncs l’ésser humà és diferent? Per que no comprèn l’animal. La intel·ligència de l’home no és com la de l’animal. L’home no pensa igual que l’animal. La forma de raonar de l’home funciona diferent a la de l’animal. Les lleis de l’home a l’hora de socialitzar no comprenen les de l’animal.
Així com els éssers humans es consideren tant diferents de l’animal, que fins i tot es consideren superiors, sense poder comprendre’ls; no hi ha ningú que no afirmi que els lleons, per exemple, es considerin diferents i/o superiors a les altres espècies. No podem afirmar res. Tampoc negar-ho.

L’home ha de aprendre a veure’s amb uns altres ulls. L’home ha de poder aprendre a no veure si hi ha més o menys aigua en el got, sinó a veure el got. Quan ho faci, llavors s’adonarà que, realment, tots som al mateix nivell: amb les mateixes qualitats i deficiències, però incomprensibles entre nosaltres; llavors sabrem que és igualment d’igual un home, que un gos, que una mosca; sempre, a llurs ulls.
Desgraciadament, hom sap que això no passarà. Un ésser humà mai podrà ser capaç de comprendre la realitat, així com un animal mai ho podrà tampoc.

Jordi López Coll (1 BTX)

Publicat dins de 1 BTX, Reflexions | Deixa un comentari

Diàleg interior sobre la llibertat i la felicitat (David Llort)

Aquest tema planteja un mar de preguntes i moltes d’elles no tenen resposta o aquestes no són gaire clares. Algunes de les preguntes que m’he plantejat són: Depèn la felicitat de la llibertat? Som lliures? Tot i ser temes molt complexos he trobat algunes respostes aquestes preguntes. I el mes curiós i desconcentrant es que algunes respostes es porten la contrària.

Les preguntes: Depèn la felicitat de la llibertat? Som lliures? Han provocat un debat dintre meu, que afortunadament he acabat resolent de forma bastant maldestra, tot i que per mi suficient.

La felicitat es ignorància ja que el món té punts molt foscos que en veure’ls t’enfades i et preocupes i per tant deixes de ser feliç. Per tant la felicitat i la llibertat no tenen relació. Ets lliure quant saps la veritat i hi ha veritats que és millor no saber.

Saber que t’enganyen, haver de fer el que et diuen sense explicacions ni possible decisió, tindre els ulls tancats davant d’un paisatge, caminar amb cadenes als peus… Necessitem ser lliures per ser feliços.

Poder triar de veritat sobre un tema importat provocaria el més gran col·lapse dintre del nostre cap. Som persones des de que naixem, per la nostra seguretat ens ensenyen què passa quan prens una decisió i què passa si prens l’altra. Fins i tot alguns amb la intenció d’ajudar escullen per tu. Som esclaus de nosaltres mateixos, tot el que tenim al cap pren decisions per nosaltres, i aquestes idees que tenim al cap les ha posat algú a dins. No som lliures.

Prendre decisions ens fa lliures.

Però t’han ensenyat certes coses per d’aquesta manera quan prenguis una decisió escullis el que ells volen.

Arribat a aquest punt de la discussió vaig arribar a la conclusió que no som lliures, que les idees les pren el mon que ens rodeja. Cada vegada que entres en contacte amb el món t’ensenya una lliçó que després aplicaràs a l’hora de prendre decisions. Però creure que aquestes decisions les prenem nosaltres , ignorar els fils de titella, i creure que som nosaltres qui ens movem ens fa ser feliços.

La conclusió que n’he tret es que tot i estar tancats dintre d’una caixa, com que no veiem les parets creiem que no hi son i ens sentim lliures i aquesta sensació provoca felicitat.

Publicat dins de 1 BTX, Reflexions | Deixa un comentari

Fotofilòsofs

Per fi tenim guanyadors de l’edició de la Mostra de Fotofilosofia d’enguany, que es va celebrar el passat novembre, en motiu del dia internacional de la filosofia. Podeu veure totes les fotografies a concurs en el nostre blog de Fotofilosofia: http://fotofilocostafreda.blogspot.com.es/

El divendres passat vam fer entrega dels diplomes als nostres guanyadors (vegeu notícia a la pàgina web del centre http://www.iescostafreda.cat/intraweb/index.php?module=Not%EDcies&func=display&sid=477 ): Alba Verdés, Ramon Estadella i Cinta Noró. Felicitats a tots tres!

Aquí teniu les fotos guanyadores:

issuu.com/montsegc/docs/eleccionats_fotofilosofia_costafred?e=10697481/6584365

Publicat dins de Notícies | Deixa un comentari