Penso que naixem amb un instint moral, que mida que ens anem fent grans va creixent, això ens permet raonar ràpidament i de forma inconscient de si estem fent les coses bé o malament. La societat ens la que ens fa ser dolents, crec que solament som morals amb la gent que considerem del nostre grup, l’altra gent la considerem una ‘amenaça’ que ens pot prendre o fer perdre lo nostre. Això ho pensem així perquè ens hem fet egoistes, com més tenim més volem, per exemple, si veiem com a una dona al carrer li cau un bitllet de la butxaca crec que molts l’agafarien i se’l quedarien. Entre nosaltres ens hem fet dolents, si tenim un enemic i li volem fer mal, no solament li farem mal a ell, si no que també li farem mal als seus familiars i amics.
Penso que l’home no és un llop per al home, sinó que ha anat passant la vida i moltes generacions amb el mateix prejudici: l’home es dolent. I això ha fet que realment no ens coneguem tal i com som. I això ha fet que la gent sempre es penses que l’home es dolent, que cal controlar-lo i castigar-lo. En definitiva crec que l’home es capaç tant de fer actes solidaris com fer crueltats.
Sandra Alonso Fernández
4t ESO
FACEBOOK DEL CAFÈ FILOSÒFIC DEL COSTAFREDA
MOSTRA DE FOTOFILOSOFIA
Jo penso que tothom ha sigut alguna vegada bona i alguna vegada dolenta. Això vol dir que no som ni bons ni dolents. Nosaltres podem ser de les dos maneres depenent del dia, depenent del moment o depenent de qualsevol altra cosa. Si fóssim bons per naturalesa TOTS seriem bons, però no ho som. Per tant, si fóssim bons per naturalesa tothom seria bo, però com que no és el cas, és evident que no ho som.
Ningú neix ensenyat, per tant ningú neix bo. La gent es comporta com a ella li sembla bé. Si algú ha estat educat d’una manera que li sembla bo robar, ell robarà i es pensarà que és una bona persona, però si algú ha estat educat d’una altra manera i ell creu que robar és dolent, doncs si aquesta persona roba, sabrà que fa una cosa dolenta. Aquest seria un exemple de perquè la gent pot creure que fa una cosa bona i per un altra persona pot ser una cosa dolenta.
Els humans necessitem conviure i aprendre dels altes, i ens han ensenyat quines son les coses bones i les coses dolentes. El que passa, és que molta gent no ho entén o no ho compren i llavors fa coses dolentes que ell les creu bones.
Finalment, penso que hem d’aprendre dels hàbits, a mesura que vagin passant els dies, sabrem més coses noves i sabrem com ens hem de comportar. En tenim d’aprendre, perquè cadascú pot triar la seva decisió. Torno a repetir, no hem nascut ensenyats, hem de saber entendre què és el dolent i què és el bo. No som bons per naturalesa perquè la gent dolenta existeix.
Jo crec que per naturalesa no som ni bons ni dolents. Ja que no sabem com s’ha de ser bo i per ser dolents necessitem saber lo que és ser bo. Ja que no es pot castigar algú per haver fet alguna cosa que no sabia que no es podia fer.
Algú podria dir que per si mateix tots tenim un mínim de comportament des de que naixem i per tant som bons.
Jo considero que aquest mínim comportament fins i tot un animal el té. I penso que el fet de ser bons o dolents és una cosa artificial pròpia dels humans. Per tant una persona que visqui sense l’artificialitat de la humanitat no se’l podria considerar cap de les dos coses.
Per tant jo em nego a la manera de pensar del J.J. Rousseau. Però hi ha un punt en el que estic d’acord: una persona educada per la civilització ja no és innocent, ja que és conscient del que fa. Pel que fa a la resta no hi estic d’acord. Ja que ell considera que l’home per natura és bo i que la cultura corromp la innocència i la virtut; que la civilització mata l’espontaneïtat amb les seves normes estrictes, i que arraconen valors com la confiança i la sinceritat. A més considera que la ciència es un emmascarament de la natural espontaneïtat. I jo no hi estic gens d’acord amb això, ja que crec que sense la cultura i la civilització no existiria la virtut ni la ciència.
Per altra part tampoc estic d’acord amb Thomas Hobbes el qual defensa que l’home es dolent per naturalesa i que la falta de societat provocaria una guerra civil constant. Ja que segons ell tots seriem iguals i tots voldríem el mateix. I per natura l’home és egoista. També diu que l’home esta dotat de raó i per tant prefereix garantir la seva seguretat encara que això suposi cedir part de la seva llibertat. La meva manera de pensar consisteix en que l’home en estat natural sense la artificialitat de la societat no seria conscient i per tant no es preocuparia del que pugui fer els altres. Per tant potser sí que seria egoista, però això no es podria considerar dolent, ja que no sabria que això pot perjudicar algú altre.
Ell també defensa que l’home per naturalesa és competitiu, desconfiat i que vol assolir la glòria.
Tothom voldria els aliments però no crec que arribéssim a una guerra ja que cadascú faria la seva i només hi hauria disputes quant algú agafes alguna cosa d’un altre per error.
J.J. Rousseau diu que la cultura de la ciència es en emmascarament de la confiança, la sinceritat i el talent propi del esser humà
L’esser humà sense la societat no confiaria en els altres; hi ha gent que per exemple es tira des d’un pis en incendi amb la plena confiança en que els bombers aturaran la seva caiguda amb la colxoneta. Per haver-hi sinceritat hi ha d’haver comunicació per que sense comunicació no hi han ni veritats ni mentides. Els animals també es comuniquen però en casos d’emergència com per exemple quant un conill aixeca la cua per avisar que hi ha perill. Nosaltres en aquestes circumstancies també faríem algun avís. El talent es propi de cadascú des de que naixem però no ens seria útil sense una societat, ja que cada generació hauria de aprendre a viure, mentre que si ja ens ho ensenyen podem deixar pas a coses més complexes com les matemàtiques o fins i tot als complexos càlculs de física.