►ARGUMENT◄
Per naturalesa, l’ésser humà no és res fins que, pel seu raonament, la seva educació, etc. aprén la diferència entre allò que està bé i allò que està malament; llavors, encara que fos fos bo, això vol dir que també podria ser dolent.
►OBJECCIONS I RÈPLIQUES A AQUESTES◄
(1.) L’ésser humà pot arribar a matar animals i/o persones, en cas de que fos criat completament apart de la societat i sense cap influència de altres humans (en aquest cas estariem parlant d’un home salvatge)
(1.)R: Sí, una persona pot arribar a matar animals o fins i tot altres persones, en cas de que no fos criada en la societat (per tant no ha sigut influènciada per altri de la seva espècie), en aquest cas, la persona en qüestió, segueix els seus instints i no pot arribar a raonar si allò que fa està bé o malament, ja que no ha desenvolupat aquesta habilitat.
A més, les persones que han rebut una disciplina i/o enseyança i han sigut influenciades per altres de la seva espècie, també poden arribar a matar animals (ja sigui en casos necessaris o per simple diversió) i fins i tot altres humans (en casos com guerres ideologistes o territorials).
(2.)Però, si l’home es criat en una societat amb altres de la seva espècie, serà bo; ja que haurà après a diferenciar entre el bé i el mal, llavors, per lògica, farà allò que li sembli que està bé i és correcte perquè pot raonar.
(2.)R: Clar, l’home pot ser bo si és criat i educat amb més de la seva espècie. Per aquesta mateixa raó, també pot ser dolent; ja que ha après a diferenciar entre el bé i el mal, i per tant, sab`r ser tant bo com dolent.
Això comporta que, si no fos influenciat per altres humans, no el podríem jutjar com a ”bo” o ”dolent”, per què en aquest cas no ha après a diferenciar el bé del mal i per tant no seria responsable dels seus actes.
►CONCLUSIÓ◄
L’home no és dolent per naturalesa, pero tampoc és bo. Fins al punt que rep una disciplina/ensenyament, uns hàbits, etc. per part de altres de la seva espècie. Llavors, arribat aquest punt, podem considerar-lo ”bo” però, contrariament, també el podem considerar ”dolent”:
-Considerarem ”bo” a tot aquell que faci allò que considerem correcte (segons el criteri de la nostra societat acord amb la nostra cultura i religió).
-Tanmateix considerarem ”dolent” a tot aquell que contradigui les lleis establertes a la nostra societat, o faci alguna cosa en contra de les nostres costums (en funció a la nostra cultura i/o religió).
Llavors, si seguim els enunciats anteriors, podem dir que podrem jutjar a una persona com a ”bona” o com a ”dolenta” quan aquesta ha sigut criada/educada segons els principis de la nostra societat.
Això vol dir que, per tant, no podem jutjar com a ”bona” o ”dolenta” a una persona criada en una societat diferent a la nostra (en quant a cultura, religió, etc.); o a una persona criada en llibertat a la natura, lliure d’influències humanes (per tant no té principis ha desenvolupat la capacitat de raonar; només fa cas al seu instint i no és responsable dels seus actes).
Jordi López Coll
4rt ESO A
FACEBOOK DEL CAFÈ FILOSÒFIC DEL COSTAFREDA
MOSTRA DE FOTOFILOSOFIA
Després de pensar molt en la resposta a aquesta pregunta he arribat a la conclusió de que, tot i que Hobbes te raó en alguns aspectes, jo penso que sí, que som bons per naturalesa. Crec que la societat ens fa molt mal i ens transforma en el pitjor dels animals i sobretot en el mes egoista de tots.
Per a mi, l’exemple més clar de que és la societat qui ens torna d’aquesta forma és observar el comportament dels éssers humans que, tot i que tenen la mateixa naturalesa que nosaltres, no han estat criats en societat i per tant, són diferents a la resta. És a dir, observar els nens salvatges. Si escollim qualsevol cas d’aquests infants veiem que ells no son tan egoistes ni egocèntrics com nosaltres. Viuen a la selva i no els importa compartir aquesta amb tots els animals, no intenten fer-se els reis del seu hàbitat. Són capaços de compartir l’aliment amb la resta d’animals a canvi de res. També observem que no maten a ningú si no es per sobreviure tot i que realment ningú els ha dit que estigui malament, el seu instint els porta a matar només quan és necessari així com ho fan la resta d’animals.
Malauradament no podem dir el mateix dels humans criats en societat que creen guerres perquè alguns no pensen com ells, per aconseguir més poder o bé per diners quan realment ja tenen els suficients per viure. I permeten que en aquestes guerres morin persones que ni tan sols estan d’acord amb elles.
Tot i així, com ja he dit al principi estic d’acord amb Hobbes en que sense unes normes i unes lleis que la societat està obligada a complir no podríem viure i estaríem sotmesos a una guerra constant. Però si és així no es perquè els humans siguem el pitjor dels animals. Els nostres instints, la nostra naturalesa no ens fa ser així. És la disfressa que la mateixa societat ens posa la que ens torna malvats. Per tant, jo afirmaria que la societat es la causa de la nostra maldat però també la solució que ens permet viure en pau.