UN MÓN FELIÇ

Oriol Nadal, 1 BTX

Aldous Huxley: Brave New World (Un món feliç), 1932

Aldous Huxley va nèixer el 1894, fou escriptor i periodista anglès. Destacà des de ben jovenet, als camps de la poesia i de la novel.la, va escriure també assajos, relats curts, llibres de viatge i històries per a pel.lícules i guions. A l’any 1920 va començar a figurar mundialment per les seves obres.

Els seus treballs estan molt relacionats amb experiències viscudes.

“Un món feliç” fou una novel.la de les més conegudes. Bàsicament parla de la societat, i de la preocupació per l’home, l`autor és considerat un líder del pensament modern.

La història

El llibre s´ìnicia al centre d’incubació i condicionament de Londres, un edifici gris de trenta quatre plantes. Ens situem cap a l’any 2550 dC, és a dir és una història del futur.

El director del centre explica als joves com funciona la fàbrica. En aquesta part es veu que tot és artificial. Es fabriquen les persones com en una indústria. Tothom ha de ser feliç, si no és així, es subministra un narcòtic, el soma, que els serveix per evadir-se de la realitat.

El món es divideix en castes : Alfes (els científics), Betes (administratius), Gammes (els que tenen certa habilitat), els Deltes (treballs simples) i els Epsilons són necessitats com si fossin cavalls o ases per realizar diverses tasques. No és necessària la seva inteligència, que s’aconsegueix en els humans normals gràcies al retardament de la maduresa.

Cada estament està dividit en dos els més i els menys i cada casta ha estat ensenyada per a viure uns determinats valors, no són lliures, tenen uns protocols que no poden passar per alt i si ho fan veuen que són diferents a la resta.

La Lenina, una treballadora del Centre de Incubació i Condicionament de la Central de Londres és una víctima d`aquesta societat feliç. Sent atracció per Bernard Marx, un home que forma part de la casta Alfa, però era una mica diferent orelles grans, baixet… Tots dos intenten enfrontar-se a aquest món feliç que els ha tocat viure.

Podem veure que els noms s’associen a d’altres personatges reals. Benito Hoover, s’assembla a Benito Mussolini. Bernard Marx a Karl Marx, fundador del comunisme i Lenina a Lenin, líder soviètic, alhora que tenen afinitats amb aquests personatges.

La filosofia del llibre

Crec que el principal contingut és la felicitat, que és l’objectiu més important, però creada artificialment, Les persones existeixen per servir a la comunitat, el valor de la societat ha de ser superior al de l´individu, per davant de tot hi ha l´estabilitat, en aquest món no hi ha preocupacions, tot és artificial i imposat, en resum no ets tu mateix.

La soledat no l`accepten perquè porta a la individualitat, la qual està prohibida, tampoc es permetia la bellesa de la naturalesa, ja que era gratis i no aportava consumisme, que era una de les bases del món feliç.

La novel.la presenta un món utòpic, però possible d`aquí uns anys. Poc a poc ens anem acostant a aquesta societat.

Aquesta història explica que el desenvolupament de la tecnologia en mans de l’Estat pot portar avantatges per la població, però per altra banda suposa una pèrdua de llibertat. Penso que en el nostre món som lliures per decidir i expresar els nostres sentiments, en canvi els personatges d`aquesta novel.la estan condicionats a viure d`una certa manera. La gent és feliç, té el que desitja i no desitja mai el que no pot tenir.

També he de dir que és un món llunyà, però proper alhora, ja que en política avui dia això succeeix quan un partit governa, canvia determinats criteris de l’ensenyança per apropar a la societat poc a poc als seus ideals.

L´autor ens vol transmetre que les persones no podem viure en un món on només hi hagi felicitat, els individus necessitem patir per poder disfrutar de bons moments.

També és una crítica a l’excesiva industrialització i l´avenç tecnològic incontrolat, ja que pot servir com a instrument per controlar la societat, es busca el control de la raça humana i dóna lloc a una societat deshumanitzada, no tenen família, l´amor no existeix ni tenen sentiments molt profunds, els valors de la persona no es tenen en compte.

Aquest llibre es va publicar en una època en que emergien els règims totalitaris que desemboquen en la segona Guerra Mundial.

Les classes socials l’any 2550 dC

La meva opinió

A mi personalment és un llibre que m’ha agradat de llegir. Et dona contínuament temes que et fan pensar, és a dir s’ha d’estar molt concentrat per entendre’l. En en alguns moments una mica lent, hi trobo a faltar una mica més d’acció.

L’autor té molta imaginació, hi ha moments que costa seguir-lo perquè barreja alguns temes. M’ha semblat també cruel i real a la vegada. Primer ho veia tot molt lluny de l’actualitat, però poc a poc vaig anar pensant que un món així és possible, no és tan irreal i actualment hi ha aspectes que estan manipulats tal i com ho estan a la història que he llegit.

M’ha ajudat a entendre una mica més la filosofia, en el sentit que et fa pensar sobre moltes coses del dia a dia que mai t’havies plantejat. Per estar escrit fa molts anys, penso que aquest autor es va avançar al seu temps.