La pandèmia ens va fer a tots mirar la vida des d’un altra perspectiva. Ens va treure coses tan bàsiques i essencials com una abraçada. Va convertir els somriures en un gest imaginari. Vam haver d’aprendre a parlar amb la mirada i ens va obligar a posar espai entremig d’aquelles persones que estimem.

De mica en mica, la vida comença a reconstruir-se i ens comença a regalar aquells moments que tant hem enyorat.

Durant aquest últim trimestre, vam rebre la meravellosa notícia de poder compartir el pati de la nostra escola, sense la necessitat d’haver-hi separació entre els grups bombolles.

Això, no només significa gaudir de tot l’espai exterior sense barreres, significa molt més: Significa tornar a aprendre els uns dels altres sense importar l’edat, significa ajudar-nos entre tots a créixer sense límits, significa mirar-nos tots de més a prop. Compartir somriures nous, aventures infinites en un espai ric d’aprenentatges.

En definitiva, significa tornar a confiar que

la vida ens continuarà regalant moments inolvidables.