El món es veu segons els ulls de qui el miri, oi? Cada persona habita d’una manera singular el món en el que vivim. Tot i així, és un món que l’hem construït a través d’unes normes, uns horaris i una organització que totes i tots coneixem i dominem. Ens movem, ens relacionem i convivim conjuntament. Els infants ho van aprenent a mesura que van creixent i d’això tracta la construcció del camí vital de cadascú.

Una de les coses més màgiques que succeeixen quan observem el joc dels infants és que ells i elles tenen una manera pròpia d’entendre el món en el que habiten, amb les seves pròpies lògiques i les seves pròpies construccions. Un objecte que està dissenyat per resoldre una acció concreta, l’infant ho sap transformar de la manera més senzilla i meravellosa possible.

En aquesta imatge, veiem com l’infant treu totes les anelles de l’eix on van desades i se les posa de braçalets. Una acció petita plena de descobriment, transformació i aprenentatge. Un trencament de l’establert que obre un món ple de múltiples possibilitats.