El període de familiarització és un temps de coneixement mutu i és flexible, dura el temps que cada infant necessiti per a la construcció d’un vincle mínimament segur amb els adults que l’acompanyarem. Això no depèn només de que l’infant plori o no plori quan el seu pare o mare marxi, aquest procés és complex, no lineal, i molt diferent d’un infant a un altre.

El procés de familiarització és el moment en el que es crea el vincle entre l’acompanyant, l’infant, la família i el grup, per això donem el temps necessari perquè tots (especialment els infants) puguin sentir-se segurs.

Fins i tot algunes vegades són els adults referents els que no estan preparats per marxar i l’infant respon a aquest desig inconscient del pare o la mare no deixant-los marxar. En aquest procés complex, de vegades es fa difícil diferenciar allò que pertany als sentiments del pare o mare d’allò que forma part dels sentiments de l’infant. Per tant, si el pare i/o mare estan segurs, tranquils i relaxats, serà més senzill per l’infant apropiar-se de l’espai i trobar-hi el seu lloc.

En aquesta incorporació hi estem implicades moltes persones: els acompanyants, la família, l’infant que arriba i els altres infants que ja formen part d’Estels. Aquest període resulta important per veure quines són les necessitats de la família, per establir confiança amb els acompanyants, per fer un traspàs d’informació acurat i per acompanyar d’una forma més respectuosa l’infant que s’incorpora al grup.

És important tenir present que després d’estar malalt, de les vacances, o d’una situació de canvi o inestabilitat, la majoria dels infants necessiten temps per tornar a situar-se i potser tornen a necessitar acompanyament del pare/mare.Quan l’infant se separa de la seva família, amb qui ha creat el seu primer vincle i el més important de la seva vida, hi ha un traspàs de confiança als adults que l’acompanyem. Perquè aquest traspàs de confiança de l’infant es realitzi és imprescindible que anteriorment el seu pare i/o mare hagin pogut fer aquest acte de confiança amb nosaltres, com acompanyants del seu fill/a. Aquest és el primer gran pas, que l’infant i la seva família confiïn en nosaltres, les persones que cuidarem al petit/a mentre ells no hi siguin. La confiança que establim amb cada família afavoreix la vinculació que l’infant fa amb nosaltres i l’espai.

Per poder ajudar al vostre fill/a cal tenir en compte una sèrie de coses i actuar en conseqüència:

• És important que el nen/a visiti l’escola abans de començar el curs.
• És imprescindible que faci un horari més curt durant uns dies o setmanes.
• Procurar que assisteixi amb regularitat.
• Acompanyar-lo a la classe sense presses fent un comiat breu i, mai, marxar d’amagat.
• Poden portar de casa un objecte o joguina que li agradi molt.
• Anar acomodant els ritmes de son, els hàbits d’alimentació i les petites rutines de cada dia a les que seguiran a l’escola.