El projecte dels caquis va sorgir de l’interès que mostraven els infants cada dia quan passaven a la vora de l’arbre per entrar i sortir de l’escola. Se’l miraven, el tocaven, l’observaven… fins que van observar que els caquis estaven menjats! Quina indignació que els va generar!
A partir d’aquí vam començar a pensar què podíem fer perquè els ocells no se’ls mengessin. Vam tenir el que ens pensàvem que era una gran idea; fer un espantaocells. Llavors vam contactar amb un expert (l’Albert, el pare de la Fiona) i ens va explicar que un espantaocells no serviria de res perquè els ocells estaven molt acostumats a les persones, ens va aconsellar que el millor que podíem fer era collir-los verds i deixar-los madurar.
L’Albert també ens va explicar que si posàvem una poma a la caixa dels caquis maduraven en 7 dies. Ho vam voler comprovar i efectivament va ser així! Mentre maduraven anàvem tenint cura de l’arbre i fent un receptari per poder aprofitar els caquis collits.
Mentrestant teníem curiositat per saber quin ocell era el que ja havíem vist en algunes ocasions que es menjava els caquis. Vam fer una sortida amb un expert per poder conèixer els tipus d’ocells que viuen a la zona i ja sabem quin és el que en força probabilitat s’ha menjat els caquis, és el tallarol de casquet.
Només ens quedava un detall per acabar el projecte que els nens i nenes tenien ben present. Calia fer un cartell perquè els infants que també entren i surten de l’escola per la porta de l’hort no trepitgin la terra de la vora del caqui. Una de les moltes coses que vam aprendre de la visita de l’Albert era que la terra estava massa trepitjada i l’aigua no drenava prou bé.
Ha estat un gran projecte!!