Categoria G

Alumnat  amb NEE d’Educació Secundària Obligatòria

I Jocs Florals Escolars de Catalunya: Lliurament dels treballs de la Primera Fase dels centres del Servei Educatiu del Vallès Occidental I (localitats de Sabadell i Sant Quirze del Vallès).

Per trametre el treballompliu el camp de comentaris de la part inferior d’aquesta pàgina indicant el pseudònim i enganxeu  el text amb el que participeu.

Cada centre només pot presentar una composició per cada categoria.  L’extensió i format del text els podeu llegir a les Bases de la convocatòria.

Recordeu:

1.- Per garantir l’anonimat dels treballs: no s’han d’omplir els camps del  nom, correu ni el lloc web.

Només s’ha d’omplir el camp comentari identificant el treball amb el  pseudònim i a continuació el text de la composició literària.

Si teniu alguna dificultat contacteu amb el vostre centre de recursos (crp-sabadell@xtec.cat).

Una resposta a Categoria G

  1. a8904081 diu:

    GSE GERMANS SUPER ESPIES

    Una nit de pluja, una dona amb un abric llarg que la tapava fins la cara, portava als braços una cistella. Dintre d’aquella cistella sonaven sorellets de nadons d’unes quantes setmanes. La dona els estava portant a l’ orfenat més proper. En arribar, va deixar la cistella davant la porta, es va acomiadar dels nadons, va trucar a la porta i se’n va anar corrents sense mirar al darrere. Una dona va obrir la porta i es va sorprendre al veure una cistella al terra amb tres nadons que pareixien ser germans (eren dos noies bessones i un nen bessó). Immediatament, la dona va sortir sota la pluja per buscar la persona que els havia deixat, però el carrer estava molt fosc i no va veure res, llavors, va agafar la cistella amb els nadons i va entrar.

    Van passar 5 anys quan, una nit, els tres germans van decidir fugir ràpidament i sigil•losament de l’ orfenat. Estava tot fosc i no es veia res, s’anaven amagant als llocs que anaven trobant, aconseguint poder sortir d’allà sense que ningú se n’adonés. Al sortir van trobar una furgoneta vella aparcada a l’altra punta i van anar-hi corrents Sigil•losament van pujar a la part de darrere de la furgoneta i es van tapar tot el cos. En aquell precís moment, un home va arrencar el cotxe i els tres germans van fer una ullada a l’ orfenat per veure com s’ anaven allunyant cada vegada més.

    Al dia següent van notar que la furgoneta es va parar en un lloc estrany i els tres germans van que tenir a que el conductor sortís del cotxe. Llavors els tres germans van poder sortir corrents a buscar on amagar-se, però una de les bessones es va quedar amb un peu enganxat en un forat de la furgoneta. Els altres dos germans van anar corrents a ajudar-la, però el conductor els va atrapar, mentre un altre home treia el peu de la nena del forat. Els tres germans van intentar escapar dels braços dels homes però va ser inútil i se’ls van emportar dintre d’ una sala petita.

    Van passar 10 anys després d’això i un dia,en una fàbrica abandonada, va arribar una furgoneta blanca. Venia a tota velocitat i al parar, de l’interior, van sortir un grup de persones emmascarades que portaven unes bosses de gimnàs gegants i quan es van reunir van treure de les bosses un munt de diners i un d’ells va dir:

    -Bon treball en equip, hem fet un gran treball. Amb aquest munt no sé què fer ara- va dir alegrement mentre tots reien d’alegria.
    -Potser hauries de tornar-los al lloc on estaven- va dir una veu misteriosa

    -Qui ha dit això? Que surti immediatament- va dir l’home espantat

    Llavor va sortir de les ombres un rostre juvenil. Era una de les bessones, l’ Elizabeth. Vestia un top amb mànigues llargues blancs i uns pantalons llargs també blancs. El seu cabell era blanc i el seu cos era prim i era molt alta.
    Els homes van començar a riure’s d’ ella, i un va contestar:

    -I tu que hi fas aquí? Torna d’on has sortit neneta- va dir uns dels homes
    -Serà millor que retorneu tot això si no voleu que utilitzem la força- va amenaçar Elizabeth
    -Ui quina por, per Déu, Ja! Tu i quin exercit, neneta- va dir l’home insultant a Elizabeth.

    L’Elizabeth va somriure i va clicar els dits i van aparèixer els seus germans bessons, Elihú i Annais. Elihú portava una camisa sense mànigues i de coll alt amb els pantalons negres, tenia el cabell curt amb cresta de color negre. Era alt i prim i molt musculós. L’ Annais portava també un top sense mànigues i pantalons curts negres, era com l’ Elizabeth però amb els cabells castanys clars. Els homes es van riure encara més, enfadant encara més als germans. De cop, l’ Elizabeth va agafar del terra una clau anglesa, la va llançar al cap d’ un dels homes. L’home va caure al terra i tots es van quedar bocabadats.

    -Alguna cosa més?- va dir Elizabeth.

    Va ser quan l’home líder va dir cridant:

    -A per ells!-

    Tots van anar a atacar-los, ells no es van moure i quan els homes es van apropar a ells, els tres germans van agafar una corda i saltaren per damunt d’ells quedant enganxats. Van xocar contra la paret i es van quedar al terra tots aixafats. Els tres germans van saltar al terra i l’home líder va treure de la furgoneta un arma gegant que amb prou feines ell el podia posar en equilibri i els va amenaçar dient-los:

    -Si doneu un pas més, disparo amb la meva arma- va dir tartamudejant

    Els tres germans es van mirar entre ells somrient i a la vegada van aixecar les mans, l’home va començar a riure. Llavors els tres germans van agafar unes armes que tenien a les esquenes i tots a la vegada van disparar. L’home es va quedar bocabadat mentre aixecava les mans lentament al cap.

    -Impossible, ens han vençut uns mocosos, com es possible? A nosaltres ningú mai ens havia vençut- va dir l’home enfadat.

    -Mai fins ara- va contestar Elihú mentre ell i les seves germanes reien.

    De cop van començar a arribar un munt de cotxes de policia.
    -Tothom les mans al cap- va cridar el capità de policia.
    -Ja era hora, no? Heu arribar tard, nosaltres ens hem hagut d’ocupar de tot- va dir-li Elizabeth

    Un cop arrestats els lladres, una furgoneta negra es va parar davant d’ells. Va sortir un home vell somrient, l’home es deia Joey, i era qui els havia agafat per entrenar-los com a agents súper espies durant aquells últims anys.

    -Bon treball nois estic molt orgullós- va dir content Joey.
    -Gràcies Joey. Hem après del millor, però ara la pròxima missió podria ser un poc més difícil? Volem un repte, acció, aventura i misteri digué Elisabeth
    -Però nois, que passa si no estem preparats?- va preguntar Annais preocupada.
    -Annais, perquè sempre tens que ser tan insegura?- li va dir Elihú.
    -No Elihú pot ser que Annais tingui raó, ara hem tingut sort amb aquell home però no es sap si a la pròxima la tindrem- li va respondre Elizabeth.

    Entre els tres germans es van deprimir perquè ja sabien que no estaven preparats, però Joey savia que si ho estaven així que els hi va dir:

    -Doncs si dieu que no esteu preparats, tindré que buscar a altres tres germans que si estén ben entrenats, que siguin llestos, valents, forts, hàbils i segurs de sí mateixos per fer un viatge al estranger per salvar el món.

    -Joey, no creus que és molt per a nosaltres això de salvar el món?- va preguntar Elizabeth.
    -No ho sé, ho es?- va respondre Joey.

    Joey va sospirar i els va dir per a animar-los:

    -Mireu nois, jo us he entrenat durant 10 anys per a que un dia d’aquests poguéssiu fer grans coses i aquest dia és avui, així que preferireu quedar-vos atrapant a lladres, o anar-vos de viatge amb mi i uns agents, que dieu?- va preguntar Joey.
    -On serà el viatge?- va preguntar Annais.
    -A l’espai exterior amb una base espacial- va contestar-l’hi Joey.

    Els tres germans es miren a la vegada bocabadats i de cop tots junts diuen entusiasmats.
    -ACCEPTEM!!!!.

    Pseudònim: Mel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà