Categoria E

Primer Cicle ESO: Alumnat  de Primer i Segon curs d’Educació Secundària Obligatòria

I Jocs Florals Escolars de Catalunya: Lliurament dels treballs de la Primera Fase dels centres del  Servei Educatiu del Vallès Occidental I (localitats de Sabadell i Sant Quirze del Vallès).

Per trametre el treballompliu el camp de comentaris de la part inferior d’aquesta pàgina indicant el pseudònim i enganxeu  el text amb el que participeu.

Cada centre només pot presentar una composició per cada categoria.  L’extensió i format del text els podeu llegir a les Bases de la convocatòria.

Recordeu:

1.- Per garantir l’anonimat dels treballs: no s’han d’omplir els camps del  nom, correu ni el lloc web.

Només s’ha d’omplir el camp comentari identificant el treball amb el  pseudònim i a continuació el text de la composició literària.

Si teniu alguna dificultat contacteu amb el vostre centre de recursos (crp-sabadell@xtec.cat).

Una resposta a Categoria E

  1. a8904081 diu:

    EL BIGOTI

    Una llum càlida fa que obri els ulls. Em poso les sabatilles i vaig cap al lavabo amb el pijama posat i mig adormit. Em faig una bona dutxa i al mirar-me al mirall veig un enorme bigoti sota el meu nas. És de color negre i abundant, molt ben pentinat, el qual em recorda a algun pintor important del qual ara no recordo el nom.
    Me’l miro bé, intento de treure-me’l però no puc, surt de la meva pell. Em poso histèric i de sobte, el bigoti comença a moure’s amunt i avall fent ziga-zagues. Després d’estar una estona mirant-me’l penso d’afaitar-me’l, però al cap de vint segons, ha tornat a créixer! Torno a intentar-ho però es repeteix. Vaig cap a la cuina a esmorzar alguna cosa, però em dono un cop amb una cadira al peu i començo a cridar. El meu bigoti comença a fer formes de flames i canvia de forma segons canvien les meves emocions. M’agafa un impuls de pintar. Busco les meves pintures de quan anava a l’institut i feia classes d’art, que estaven guardats en un armari de casa. El meu bigoti comença a allargar-se i jo a espantar-me més, em lliga la mà al pinzell i em controla de manera que una magnífica obra comença a aparèixer sobre el fons blanc. Començo a pintar quadres molt surrealistes de rellotges desfets, de tigres, de Gala,… Ara recordo el nom del pintor, Salvador Dalí! Vaig cap a l’ordinador i començo a buscar informació sobre ell i trobo una imatge, llegeixo i en un apartat explica que Dalí va estar caracteritzat pel seu peculiar bigoti i per la seva obra tan surrealista. Trobo una certa relació entre el seu bigoti i la seva obra i el meu bigoti i la meva obra, serà pura coincidència. No crec que tinguem el mateix bigoti. Si ell era feliç amb el seu bigoti perquè jo no? Després de passar la resta del dia pintant, me’n vaig a dormir.
    Al dia següent em desperto, vaig a dutxar-me i em miro al mirall. El bigoti ha desaparegut! Penso què podia haver passat; no trobo explicació. Vaig cap a l’estudi i veig que tots els quadres que havia fet s’han esborrat. Com que no tinc cap prova del què ha passat no ho explico a ningú per por a que em considerin boig. Ara només em queda el record d’un dia inoblidable.

    Pseudònim: Meli

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà