Categoria C

Cicle Superior: Alumnes de Cinquè i Sisè curs d’Educació Primària

I Jocs Florals Escolars de Catalunya: Lliurament dels treballs de la Primera Fase dels centres del  Servei Educatiu del Vallès Occidental I (localitats de Sabadell i Sant Quirze del Vallès).

Per trametre el treballompliu el camp de comentaris de la part inferior d’aquesta pàgina indicant el pseudònim i enganxeu  el text amb el que participeu.

Cada centre només pot presentar una composició per cada categoria.  L’extensió i format del text els podeu llegir a les Bases de la convocatòria.

Recordeu:

1.- Per garantir l’anonimat dels treballs: no s’han d’omplir els camps del  nom, correu ni el lloc web.

Només s’ha d’omplir el camp comentari identificant el treball amb el  pseudònim i a continuació el text de la composició literària.

Si teniu alguna dificultat contacteu amb el vostre centre de recursos (crp-sabadell@xtec.cat).

Una resposta a Categoria C

  1. a8904081 diu:

    No et pots jubilar!

    Eren les set del matí i estava dormint al meu llit tranquil•lament. Des de la meva jubilació del món dels súper herois no havia tornat a posar la meva vida en perill.
    Perdó, no m’he presentat. Sóc l’exmeravellós Li, i com que fa dos mesos que no treballo ja em podeu dir Jan. Aquests dos mesos sense treballar m’han fet engreixar considerablement. Ara que ja no haig de portar aquella disfressa tan apretada ni salvar ningú no tinc cap obligació d’anar al gimnàs o de menjar una dieta sana. Ara em passo els dies escarxofat al sofà menjant pizzes i mirant la tele. He trobat un canal de televisió que venen les coses a molt bon preu.
    Però… va sonar el telèfon. Ja se sap que quan sona el telèfon ja tens una desgràcia o una missió per resoldre. Era l’alcalde! Aquest em va explicar que un home igual que jo acabava d’atracar un banc. No podia ser. Jo m’havia passat el dia a casa i a més a més, si no em podia aixecar del sofà, sol no podia atracar un banc. L’alcalde em va penjar i al cap d’uns minuts em va enviar les imatges de les càmeres del banc. Ara sí que ho podia confirmar que era un impostor. Vaig decidir resoldre aquest assumpte jo sol. De sobte em va trucar el comissari. El meu imitador estava atracant un supermercat. Aquesta era la meva oportunitat!
    Em vaig posar la disfressa el més ràpid possible però no m’entrava. Al cap d’un quart d’hora vaig aconseguir posar-me-la, però semblava una salsitxa.
    Vaig començar a córrer cap el lloc dels fets, però només sortir de casa ja m’havia cansat, així que vaig parar un taxi i m’hi va portar.
    Al final quan hi vaig arribar el vaig veure. Estava al meu davant. La baralla acabava de començar.
    Jo que volia ser més ràpid vaig intentar fer el meu triple salt, però quan em vaig ajupir per agafar impuls es va sentir un soroll sec. No podia ser! Se m’havien estripat els pantalons!
    Mort de vergonya me’ls vaig intentar tapar però em vaig desequilibrar i vaig anar rodolant carrer avall. Anava tan ràpid que vaig atropellar l’impostor i aquest va caure a terra.
    L’havia vençut!
    Quan els agents de policia li van treure la màscara vaig veure el rostre del meu germà. Li vaig preguntar per què ho havia fet i ell em va contestar que jo sempre havia passat al seu davant, deixant-lo a ell enrere sense ningú que es fixés en ell. També perquè ell no tenia tanta personalitat i volia ser un heroi.
    Jo el vaig entendre perfectament i li vaig dir que la enveja és un sentiment molt dolent. Ell té molts valors positius que li poden servir per a moltes coses.

    I tu, vols ser una altra persona o ja t’està bé ser com ets?

    Pseudònim: Plantero IVI

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà