Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d’esquerra vinguts d’arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars insurrectes del general Franco reforçats pels règims totalitaris d’Alemanya i Itàlia.
Les Brigades Internacionals van participar en les més cruentes batalles de la guerra com a unitats de xoc, fins que el 23 de setembre del 1938 es retiraren del conflicte a causa de la pressió de la comunitat internacional a través del Comitè de No-intervenció, després d’haver patit enormes baixes.
“Mai cap home ha estat enterrat amb més honor que aquells que van morir a Espanya”
Ernest Hemingway, 1939

Joris Ivens i Ernest Hemingway amb Ludwig Renn, comandant de l’XI Brigada Internacional, durant la preparació del rodatge del documental The Spanish Earth
Segons estudis fets per la l’associació americana d’amics de la Brigada Lincoln, van ser 59.380, dels quals en van morir 9.934. En realitat, però, de militants només n’hi hagué 35.252 i mai més de 20.000 alhora. La procedència principal era França, uns 10.000 homes, la majoria dels voltants de París. A diferència dels exèrcits regulars italians i alemanys que ajudaven a Franco, els brigadistes internacionals generalment no eren soldats sinó treballadors reclutats pels partits comunistes o, com a molt, veterans de la primera guerra mundial.
Numeració de les Brigades
La numeració de les brigades internacionals començà amb l’11 (XI) perquè, anteriorment, ja s’havien creat deu brigades formades per combatents de l’Estat espanyol. Les successives unitats que es constituïren foren:[7]
- XI Brigada, anomenada Thälmann. Formada l’octubre de 1936.
- 1r Batalló Edgar André. Alemanys, austríacs, eslaus, balcànics, escandinaus i flamencs.
- 2n Batalló Comuna de París. Francesos i belgues. Traslladats posteriorment a la XIV Brigada.
- 3r Batalló Dombrowski. Polonesos, hongaresos i iugoslaus. Traslladats posteriorment a les Brigades XII, XIII i 150a.
- XII Brigada, anomenada Garibaldi. Formada el novembre de 1936.
- 1r Batalló Thälmann. Alemanys. Traslladats posteriorment a la XI Brigada.
- 2n Batalló Garibaldi. Italians.
- 3r Batalló André Marty. Francesos i belgues. Traslladats posteriorment a les brigades 150a, XII i XIV.
- XIII Brigada, anomenada Dabrowsky. Formada el desembre de 1936.
- 1r Batalló Louise Michel. Francesos i belgues. Traslladats posteriorment a la XIV Brigada.
- 2n Batalló Chapaiew. De diversos països balcànics. Traslladats posteriorment a la 129a Brigada.
- 3r Batalló Henri Vuillemin. Francesos. Traslladats posteriorment a la XIV Brigada.
- 4t Batalló Mickiewicz Palafox. Polonesos.
- XIV Brigada, anomenada Marsellesa. Formada el desembre de 1936.
- 1r Batalló Nou Nacions. Massacrada a Andújar, es fusionà posteriorment amb el Batalló Comuna de París.
- 2n Batalló Domingo Germinal. Anarquistes espanyols i portuguesos.
- 3r Batalló Henri Barbusse. Francesos.
- 4t Batalló Pierre Brachet. Francesos.
- XV Brigada, anomenada Abraham Lincoln. Formada el gener de 1937.
- 1r Batalló Dimitrov. Balcànics. Traslladats posteriorment a la 150a i després a la XIII Brigades.
- 2n Batalló Britànic. Britànics.
- 3r Batalló Abraham Lincoln. Nord-americans.
- 4t Batalló Sis de febrer. Francesos i belgues. Traslladats posteriorment a la XIV Brigada.
- Batalló Washington. Nord-americans. Fusionat amb el Batalló Abraham Lincoln.
- Batalló Mackenzie-Papineau. Nord-americans, canadencs i irlandesos (Columna Connolly).
- 150a Brigada, anomenada Jarosław Dabrowski. Formada el juny de 1937.
- 1r Batalló Rakosi. Hongaresos.
- 129a Brigada. Formada el febrer de 1938.
- 1r Batalló Masaryk. Txecoslovacs.
- 2n Batalló Đuro Đaković. Búlgars i iugoslaus.
- 3r Batalló Dimitrov. De diversos països balcànics.

Vicente Rojo, Juan Modesto, Juan Negrín i Enrique Líster a l’acte d’acomiadament de les Brigades Internacionals a Barcelona
La ‘Desbandá’ y las Brigadas Internacionales: el último apoyo de la República en la mayor tragedia de la Guerra Civil [Maria Sierra,Público, 7-2-2018]
La madrugada del 7 al 8 de febrero de 1937, hace ahora 81 años, miles de ciudadanos huyeron de Málaga hacia Almería perseguidos y bombardeados por las tropas franquistas. Los batallones Tchapaiev y Henri Viullemin, compuestos por voluntarios extranjeros de 21 nacionalidades, ayudaron a defender el frente republicano.
“La mayoría eran huérfanos. Pero de entre todos esos niños no había ninguno tan adorable como aquel grupo en la plaza circular. Al frente de una familia estaba una chiquilla de once años que respondía al nombre de Valeria García Vargas, procedente de Vélez Málaga. Cuidaba de sus tres hermanos menores. Y de un bebé de pecho que sostenía en sus brazos. Su madre había sido acribillada por una ráfaga en Castell de Ferro y su padre desesperado se había colgado de una rama de un olivo. El Socorro Rojo la había recogido a Valeria y a sus hermanos a la entrada de Almería en medio de una cuneta donde se habían echado para morir”.
Portada de la revista francesa Regards
Tina Modotti, fotógrafa italiana, cuenta esta historia a su llegada a la carretera de la muerte. Quedaría marcada por el dolor de aquellos refugiados, víctimas del más absoluto desastre. No era para menos. Conocería muy de cerca el drama del episodio de la Desbandá desde 7 al 12 de febrero de 1937. La acompañarían en su periplo el médico canadiense Norman Bethune, al que conoció en Madrid como parte del grupo de la Brigadas Internacionales que ante una última maniobra desesperada del ejército republicano llegaron para intentar aliviar, a duras penas, el último trago de casi 300.000 refugiados que hicieron la marcha, según documentan los historiadores Andrés Fernández y Maribel Brenes.
La presencia internacional de voluntarios en la Debandá es un episodio oculto de aquellos días. El mando militar de la República decide movilizar ante el desastre que se está viviendo en la carretera a voluntarios de las Brigadas Internacionales. Milicianos de la XIII División que pudieron sostener el frente en la línea Mulhacén-Motril, tomada ya por el ejército de Queipo de Llano, y proteger la retirada de los refugiados en su marcha hasta Almería. Todavía territorio republicano.