La Revolució Soviètica i l’URSS (1917-1941)

Objectius didàctics

1.   Conèixer les característiques de l’Imperi tsarista a principi del segle XX.
2.   Identificar les causes que van desencadenar la revolució de 1905.
3.   Reconèixer la ideologia dels partits polítics que es van oposar al règim.
4.   Explicar com es va produir la revolució de febrer de 1917 i la caiguda del tsarisme.
5.   Reconèixer el paper de les idees de Lenin en el desenvolupament de la revolució.
6.    Descriure com es va produir la presa del poder en la jornada revolucionària d’octubre i com es va concretar la construcció del primer Estat socialista.
7.    Explicar la funció dels diferents òrgans del nou Estat soviètic.
8.    Conèixer els principals conflictes de la guerra civil i analitzar les seves conseqüències.
9.    Descriure els canvis que va comportar l’aplicació de la Nova Política Econòmica.
10.  Analitzar l’impacte que la revolució russa va tenir a la resta d’Europa i valorar les mesures adoptades per difondre les idees comunistes.
11.  Explicar les mesures polítiques i econòmiques adoptades per l’estalinisme.
12. Conèixer la repressió exercida per Stalin durant els anys trenta.
13. Analitzar com es va dur a terme la col·lectivització forçosa de l’agricultura.
Esquema

1. L’Autocracia tsarista.
Un imperi immens i endarrerit.
L’oposició tsarista.

2. La Revolució del 1905 i els intents de reforma.
Agitació social i política durant el regnat de Nicolau II.
Guerra russojaponesa (1904).
Diumenge sagnant.
Motí de la tripulació del cuirassat Potiomkin.

3. L’etapa parlamentària.
Convocatòria d’una Duma
El ministre Stolipin i la reforma agrària.
La conjuntura de la Primera Guerra mundial.

4. La Revolució de febrer del 1917
Els soviets.
Vaga general a Petrograd.
Abdicació del tsar Nicolau II
Govern provisional.
Lenin i les tesis d’abril.
Aleksandr Kerenski i la constitució d’una Assemblea Constituent.
El cop d’Estat del general Kornilov.
El partit bolxevic i la seva popularitat entre les masses.

5. La Revolució d’octubre del 1917 i el naixement de l’URSS
Tropes lleials als bolxevics i la Guàrdia Roja ocupen bancs, centrals telèfoniques i estacions de ferrocarril [la nit del 24 al 25 d’octubre].
Assalt al Palau d’hivern [25 d’octubre].
Nou govern: Consell de Comissaris del Poble [presidit per Lenin]
Primeres mesures revolucionàries: decrets sobre la pau, la terra i la premsa.Creació de la polícia política o Txexa.
Tractat de Brest-Litovsk.
Guerra Civil (1918-1922) i comunisme de guerra.
Formació de la III Internacional (Komintern)
La NEP (1921)
Formació de l’URSS (1922).

6. La mort de Lenin i la disputa pel poder.
Testament polític de Lenin
El Gran Debat (1924-1928): lluita entre dos líders molt destacats del partit, Trotski i Stalin.
Trotski: revolució permanent (estendre la revolució a Europa), crítica al poder excessiu de Stalin, aplicació del principi d’elecció dels càrrecs i abandonament de la NEP. Augmentar el grau de planificació estatal de l’economia i impulsar la industrialització.
Stalin: amb la complicitat de Zinoviev, Kamenev i Bukharin (anomenada dreta del partit) es va acusar Trotski de destruir la NEP; defensa del socialisme en un sol país i volia convertir Rússi en una potència industrial.
Destitució de Trotski com a comissari del poble per a la guerra (1925).
El Comitè Central del PCUS expulsa del partit a trotski i tots els que son considerats esquerrans (1927).
Les intrigues polítiques també afecten a  Kamenev i Zinoviev (s’havien passat a l’oposició) i són expulsats del partit.
Obtenció del poder absolut (1929): Stalin havia eliminat tots els possibles competidors pel poder.

7. L’inici de l’estalinisme
El culte a la personalitat.
Repressió i eliminació de qualsevol dissidència: política del terror.
Processos de Moscou (1936-1938).
Planificació i control de l’economia.
Col·lectivitació de l’agricultura (Kolkhozos i Sovkhozos).
Plans quinquennals (industrialització)
Creixement de la indústria pesant.
Nova constitució soviètica (1936): els soviets com a columna vertebral del sistema polític, formant part de l’aparell de l’Estat i sota el control del PCUS.


La Revolució Soviètica que va esclatar l’any 1917 a la Rússia dels tsars és un dels esdeveniments més importants del segle XX. Però les convulsions polítiques i socials de la Rússia imperial ja havien començat a principis del segle: el 1905 l’exèrcit tsarista va ser derrotat per les tropes japoneses en una guerra motivada pels intents d’expansió de Rússia a l’Àsia. Immediatament es van produir avalots, causats tant pel descontentament que va generar la derrota com per la crisi econòmica que es vivia en aquell moment. La revolució de 1905 va qüestionar l’autocràcia tsarista i va impulsar l’organització de soviets (consells o assemblees populars) d’obrers i camperols. El tsarisme no es va esfondrar definitivament fins la revolució de febrer de 1917. El primer episodi revolucionari va esclatar el 23 de febrer: una gran manifestació popular a Petrograd (Sant Petersburg) demanava “pau i pa”, és a dir, la fi de la guerra i el millorament de les condicions de vida. El 25 de febrer aquest acte de protesta es va transformar en una vaga general. El 27 de febrer les tropes de la guarnició de Petrograd es van negar a disparar contra els vaguistes i van decidir unir-se al moviment revolucionari. La dissolució de la Duma pel tsar també va empènyer els liberals (cadets) a oposar-se al tsar, que es va quedar pràcticament sense suports- El 2 de març Nicolau II va abdicar i a l’endemà es va formar un govern provisional, presidit pel príncep Lvov, la majoria del qual procedien del partit dels cadets. També hi va participar Kerenski, un socialista revolucionari, com a ministre de justícia.
Nicolau II i la seva família
Camperols russos
Фотографии крестьян начала 20-го века
Старик-косарь правит косу горбушу. Архангельская губ., Онежский у., д. Порог. 1910

 

Фотографии крестьян начала 20-го века

 

 

 

 

El diumenge sagnant, detonant de la revolució del 1905

 

 

Kerensky.jpgKerenski

El govern provisional va adoptar una sèrie de reformes: va declarar una amnistia,  les llibertats civils van ser reconegudes i va dissoldre la policia tsarista (okhrana), va prometre lliurar les terres dels terratinents als camperols, i va començar a preparar l’elecció per sufragi universal d’una Assemblea Constituent com a pas previ a una república parlamentària. El manteniment de Rússia en la guerra el va enfrontar amb els menxevics, els socialistes revolucionaris i els bolxevics, partidaris d’una pau immediata. D’altra banda, obrers, camperols i soldats van formar soviets per tot el país, que fins i tot van arribar a tenir les seves pròpies milícies armades (Guardia Roja). Entre març i octubre a Rússia hi va haver dos poders paral·lels: el del govern provisional i els dels soviets. Lenin, el líder dels bolxevics, va retornar de l’exili i en les anomenades Tesis d’abril va establir la línia política del seu partit : la ruptura amb el govern provisional, retirada de la guerra, redistribució de la terra, control de les fàbriques pels comitès d’obrers, autonomia per a les nacionalitats i lliurament del poder als soviets. El juliol de 1917, després de fracassar una nova ofensiva russa al front, es va accentuar l’oposició dels bolxevics a la guerra. Van organitzar una insurrecció popular al juliol, però van fracassar i Lenin -amb un partit bolxevic declarat il·legal pel govern- va aconseguir fugir a Finlàndia mentre que Trotski va ser empresonat. Arran d’aquest intent, el príncep Lvov va dimitir en favor de Kerenski, que va formar un nou govern de coalició. A l’agost, el general Kornilov, comandant en cap de l’exèrcit , va dirigir un cop d’Estat amb l’objectiu d’implantar una dictadura militar. Kerenski va poder vèncer la temptativa amb el suport del soviet de Petrograd i dels bolxevics, que dominaven els barris obrers i el port de Kronstadt. L’intent de cop d’Estat del general Kornilov va reforçar la posició dels bolxevics, que des d’aleshores es van llançar a l’assalt del poder.
Els bolxevics es van convertir en l’alternativa més popular al govern provisional, quan les condicions de vida a Rússia van empitjorar a causa del desproveiment i el caos administratiu.  El soviet de Petrograd, presidit per Trotski des de setembre, el de Moscou i altres soviets urbans del país van fer costat als bolxevics. Al principi de l’octubre Lenin va tornar clandestinament a Petrograd i va convèncer als seus companys de partit de la necessitat d’una insurrecció armada. El dia elegit fou el 25 d’octubre, coincidint amb la celebració del II Congrés dels Soviets de Rússia a Petrograd. Les tropes lleials als bolxevics i la Guàrdia Roja van ocupar els bancs, les centrals telefòniques i les estacions de ferrocarril. La presa de la fortalesa de Pere i Pau va deixar clar que l’exèrcit no dispararia contra el poble i així es va poder dur a terme l’acte decisiu, l’assalt del palau d’Hivern, seu del govern provisional. Paral·lelament es va reunir el II Congrés de Soviets de tot Rússia. Els menxevics i els socialistes revolucionaris van protestar davant del que van considerar un cop d’estat dels bolxevics i van abandonar la sala, cosa que va possibilitar que la delegació del partit bolxevic tingués una clara majoria. Lenin i Trotski van formar un nou govern, al cual es va donar el nom de Consell de Comissaris del Poble.
Trotsky_Lenin_Kamenev-Party-Congress.jpgTrotski, Lenin i Kamenev
Assalt al Palau d’Hivern
Lenin neteja el món.jpg
El Congrés dels Soviets  va adoptar una sèrie de mesures revolucionàries per constituir un  estat socialista soviètic: 1. Decret sobre la terra, pel qual s’expropiaven les terres dels grans terratinents, de la corona i de l’Església, i el seu lliurament als soviets de camperols. 2.Concedir el  control de les fàbriques i i de les mines als soviets obrers. 3. Establir la jornada de vuit hores. 4. Reconeixement del dret a l’autodeterminació de les nacionalitats. 5. Acordar un armistici per aconseguir la pau amb Alemanya, iniciant negociacions  que van culminar amb la firma d’un tractat de pau a Brest-Litovsk, el març de 1918.
L’Assemblea Constituent que sorgí de les eleccions del novembre de 1917 era l’organisme previst per transformar el tsarisme en una república democràtica. Els resultats electorals no van ser favorables als bolxevics i l’Assemblea es va negar a sotmetre les decisions a l’aprovació dels soviets, la qual va ser dissolta. El III Congrés de Soviets va aprovar la constitució d’una República Soviètica Federal Socialista Russa, definint el nou estat com una dictadura del proletariat sota el control d’un partit únic, el Partit Comunista de Rússia.
Els defensors del vell ordre tsarista van iniciar la defensa armada per tal d’impedir la consolidació de l’Estat soviètic. Els anomenats russos blancs, per oposició a la Rússia roja o revolucionària,  dirigits per antics oficials tsaristes i amb el recolzament d’algunes tropes franceses i angleses, provocaren l’esclat de la guerra civil el 1918. Els bolxevics crearen un autèntic exèrcit, l’anomenat Exèrcit Roig, per assegurar el nou règim i fer front als exèrcits blancs. L’Exèrcit Roig , organitzat per Lev Trotski, es basava en la disciplina i en la jerarquia militar convencional, però va incorporar la figura del comissari polític que vigilava els combatents i fomentava l’ànim revolucionari. La guerra civil va costar un nombre molt elevat de vides i va condemnar milions de persones a la misèria i a la fam. Enmig d’aquest clima de violència la nit del 17 de juliol de 1918 els bolxevics van decidir executar el tsar Nicolau II i tota la seva família a Iekaterinburg, on eren presoners, per evitar que fossin alliberats pels blancs. A partir de 1920 l’Exèrcit Roig va frenar les ofensives dels blancs i va guanyar terreny fins la victòria definitiva l’any 1922.
La_Guerra_civil_rusa.jpg
Bolshveki_killed_at_Vladavostak.jpg
La guerra civil i el boicot internacional a la Rússia revolucionària van influir decisivament en la definició política del nou Estat soviètic. L’any 1921 el partit bolxevic va passar a anomenar-se Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), dirigit per un comitè anomenat Politburó. El partit estava dirigit per un secretari genèral, el qual exercia el càrrec de cap de l’Estat. L’òrgan suprem de l’Estat era el Congrés dels Soviets (Soviet Suprem) que exercia el poder legislatiu. L’executiu restava a les mans del Presídium, dirigit per un President i un Consell de ministres subordinat a la política del Partit (poder real). En realitat era el PCUS el que exercia tot el poder. El 1922 es va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) o Unió Soviètica. La centralització del poder es va consumar durant la guerra civil, desapareixent la possibilitat d’un sistema democràtic basat en l’elecció i la consulta. La policia política (Txeca) -que havia estat creada al desembre de 1917- s’encarregava de controlar i reprimir tots els opositors al nou estat soviètic.
Material_Historia Contemporánea_URSS1923.jpg
Durant la guerra civil, es va instaurar una política econòmica anomenada comunisme de guerra. L’estat va passar a controlar l’economia russa amb l’objectiu d’obtenir recursos suficients per guanyar la guerra civil i accelerar el desenvolupament del socialisme amb la supressió de la propietat privada. Es va nacionalitzar la indústria, es va militaritzar la producció -requisant els productes agraris per abastar les ciutats i l’exèrcit-, es va suprimir el diner i es va prohibir el lliure intercanvi de béns. El comunisme de guerra va ser un fracàs en l’ordre econòmic, provocant la fam de 1921, en què van morir dos milions de persones. Aquesta situació va donar lloc a un gran descontentament popular que es va traduir en una sèria de vagues i rebel·lions, entre les quals va destacar la insurrecció dels mariners de la base naval de Kronstadt, que des del 1917 havien estat a l’avantguarda de la revolució. De resultes d’això, Lenin va proposar al X Congrés del Partit, celebrat al març 1921, una Nova Política Econòmica (NEP), que va durar fins l’any 1928. La NEP era una solució transitòria a la crisi, consistent a retornar parcialment a una economia de mercat. Es va admetre la propietat privada al camp, a les petites indústries i als comerços. Es va restablir l’economia monetària i es va encunyar un nou ruble. L’estat va mantenir el control sobre la banca, la indústria i el comerç exterior. L’expansió de l’agricultura va frenar la fam i es va suprimir el racionament. La NEP va donar lloc  a l’aparició d’una pagesia pròspera, els kulaks, i a l’enriquiment de comerciants i empresaris.
NEP.JPG
Lenin estava convençut que el govern bolxevic no podria sobreviure si es quedava aïllat. Per això era necessari estendre la revolució fora de l’URSS. En aquell moment això semblava possible, perquè quan es va acabar la Primera Guerra Mundial hi havia un clima revolucionari, especialment a Alemanya i Hongria entre el 1919 i el 1921. En aquests països les revolucions inspirades en el model dels soviets van acabar fracassant. Els bolxevics van crear la III Internacional -coneguda també com a Internacional Comunista o Komintern- l’any 1919 a Moscou. Es tractava de trencar amb els partits socialistes i la seva II Internacional, acusats de reformistes i de no voler acabar amb el sistema capitalista. El Komintern es va convertir en una organització fèrriament centralitzada i disciplinada encarregada de promoure la revolució a tots els països, implulsant la fundació de partits comunistes a tot el món. En el congrés del 1920, Lenin va donar a conèixer les rigoroses 21 condicions que havien d’acatar obligatòriament els partits que es volguessin adherir a la III Internacional. A partir d’aquest moment, el moviment obrer socialista es va dividir en partits socialistes, de tendència reformista o socialdemòcrata, i en partits comunistes.
La mort de Lenin, el 21 de gener de 1924, va obrir una etapa d’inestabilitat. La lluita pel poder es barrejà amb el debat respecte a com havia d’organitzar-se la política i l’economia a l’URSS. En aquesta lluita es van enfrontar dos líders molt importants: Trotski -que alehores era la figura més destacada entre els succesors de Lenin, amb un prestigi com a organitzador durant els moments transcendentals de la Revolució d’octubre i com a constructor de l’Exèrcit roig-,  era popular entre els membres de base del partit i de l’exèrcit, defensant la revolució permanent i la necessitat d’exportar la revolució. Pel contrari, Stalin -que havia estat promogut pel mateix Lenin al càrrec de secretari general del Partit Comunista el 1922-controlava les organitzacions internes del partit i defensava el socialisme en un únic país, amb una URSS fortament industrialitzada; a més, va tenir el suport d’alguns dirigents bolxevics -Kamenev, Zinoviev i Bukharin- en el seu propòsit d’aïllar a Trotski. Lenin va aconsellar en una carta, redactada poc abans de morir, que Stalin fos substituït per una altra persona “més pacient, més lleial, més cortès, més atent als camarades…”, expressant la seva preocupació per l’immens poder que havia acumulat.
Lenin_and_stalin.jpg
Lenin i Stalin
Stalin, juntament amb Zinoviev, Kamenev i Bukharin, van acusar a Trotski de voler destruir la NEP de Lenin. A partir d’aquell moment, es va denominar el terme trotskisme a la desviació dels principis marxistes-leninistes de la revolució. El 1925 Trotski va ser destituït del càrrec de comissari del poble per a la guerra. Preocupats per la concentració del poder en mans  de Stalin, alguns dirigents -com ara Zinoviev o Kamenev- van decidir passar a l’opossició. Era massa tard. El 1927 el comitè central del PCUS va expulsar Trotski, Kamenev i Zinoviev del partit, juntament amb altres opositors considerats esquerrans. Trotski no va voler retractar-se  de les seves opinions i va ser expulsat de l’URSS l’any 1929; el 1940 va ser assassinat a Mèxic per agents al servei de Stalin.
Cap al 1929 Stalin havia eliminat tots els possibles competidors del poder. Stalin va assumir un poder absolut i va escampar el terror dins el partit i a tota l’URSS. D’aquesta manera l’URSS es va convertir en una dictadura personal de Stalin , on s’impregnà el culte a la personalitat del del líder – considerat infal·lible i amb un poder absolut-, i on progressivament es va conformar una burocràcia privilegiada (alts càrrecs del PCUS) coneguda com nomenklatura, que gaudia d’un nivell de vida molt superior a la de la resta de la població. El 1934 es va crear una nova policia política (NKVD), que va ser l’instrument per executar la pràctica del terror dins de la societat russa. Les anomenades purgues (campanyes d’empressonament i assassinat d’opositors polítics) van arribar al PCUS, a l’exèrcit i al conjunt de la societat. Entre el 1936 i 1938 van tenir lloc els processos de Moscou, que van costar la vida a milers de persones. Fins i tot els antics rivals de Stalin com Kamenev, Zinoviev, Bukharin i altres membres de la guàrdia bolxevic, van ser condemnats a mort i executats. El terror i la repressió va afectar a tots els sectors de la societat russa, enviant a camps de concentració milers de ciutadans soviètics. Aquest sistema penitenciari, conegut com a Gulag, aplegava una sèrie de camps de treballs forçats, situats especialment a Sibèria.
A partir del 1928 Stalin proposa l’abandonament de la NEP i defensa la planificació i el control de l’economia per part de l’Estat. Es tractava de reforçar el sector industrial a partir dels excedents del sector agrari, dels quals es va apropiar per la força. L’agricultura es va col·lectivitzar i va obligar als camperols a integrar-se en granges col·lectives (Kolkhozos) o en granges de l’estat (Sovkhozos). Els resultats van ser negatius i l’any 1932 es va produir una gran fam amb milions de víctimes. Es va culpabilitzar als kulaks (camperols propietaris) de sabotejar la planificació, desencadenant-se una forta repressió contra ells. La supeditació de l’agricultura a la indústria va ser uns dels punts febles de l’economia soviètiva. Tots els esforços es van dirigir a crear una indústria pesant poderosa i aconseguir la independència econòmica, tecnològica i militar. La política econòmica es va centrar en la planificació d’uns objectius que s’havien de complir en cinc anys (plans quinquennals).  La planificació va comportar la industrialització de l’URSS en deu anys, amb un espectacular desenvolupament de la indústria pesant i militar. Al final dels anys trenta l’URSS s’havia situat entre les grans potències industrials del món.

Collectivization-get-rid-of-kulak.jpgManifestació de pagesos el 1932. A la pancarta s’hi llegeix: “nosaltres kolkhozians volem una col·lectivització total i liquidarem els kulaks com a classe”.
stalin red square.jpg