En la sala 16 del MAC Catalunya, al centre de la sala podem trobar una font situada en el impluvi que hi ha en el terra de la sala. La figura que veiem en el centre de la font, fa referència al Faune Silè.
En aquesta font, Silè esta abocant algun líquid (segurament vi) a una gran copa que sostè amb la mà dreta. Com tots els Silens, està representat amb peus humans encara que abans eren meitat cavall i meitat home, però aquesta figura és una mica difícil de reconèixer ja que no presenta les característiques en que normalment es representa als Sàtirs, què són borratxos i jovials i tenien un aspecte semblant als de la seva raça, els Sàtirs, encara que eren lletjos, calbs, obesos i panxuts, de gruixuts llavis i nassos, i tenien cames d’humà encara conservaven les orelles d’ase i la cua de cavall.
Silè va ser un Sàtir, fill d’Hermes i una nimfa. Va ser l’encarregat de l’educació de Dionís i després va formar part del seu seguici. El representaven com a un vell gras, estrany i l’atribueixen com a déu menor de l’embriaguesa.
Silè, era amant del vi, cosa que feia que sempre estigués borratxo i tenia que estar sempre sostingut per altres Sàtirs per així no caure o muntat en un ase, encara que diuen que quan estava borratxo, posseïa una gran saviesa i el do de la profecia. Encara que els de la seva espècie no podien seguir bevent indefinidament com ells volien perquè eren éssers mortals.
Eurípides va escriure una obra anomenada “El Ciclop“, que és l’únic drama Satíric complet de l’Antigua Grècia. Aquesta obra caracteritza per estar formada d’una cort composta per Sàtirs, encapçalat per Silè. Està ambientada en una part de la “Odissea” d’Homer, concretament del cant IX (105–505), on Silè és abandonat amb el altres Sàtirs a Sicília, on són esclavitzats per els Ciclops.
– Ευριπίδης: Κύκλωψ
– Eurípides: El Ciclop (traducció)
Aquí deixo una representació en teatre de El Ciclop d’Eurípides (montatge realitzat per Jesús García Ra’):
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=8e-wo7Vqsag[/youtube]
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ODyqTGwfs1Q[/youtube]
Algunes mencions de Silè més actuals són:
– I més, que no tindré a deshonra la tal cavalleria, perquè recordo haver llegit que aquell bon vell Silè, aig i pedagog de l’alegre déu del riure, quan va entrar a la ciutat de les cent portes anava, molt al seu plaer, cavaller sobre un molt bonic ase.
Cervantes: “El Quixot“, 1a part, cap. 15.
– I guardin no els passi als tals que l’ase de Silè que va posar Júpiter entre les estrelles.
Quevedo: pròleg de Somnis i discursos.
– […] També li va parlar de l’estiu, quan els boscos eren verds i el vell Silè muntat en el seu rabassut ase acostumava a visitar-los.
C. S. Lewis: “Les cròniques de Narnia“, 2 ª part: El lleó, la bruixa i l’armari, cap. 2.
Retroenllaç: Anònim