El treball de llengua compartit

A partir del PIL, el Pla per a l’actualització de la metodologia d’immersió en l’actual context sociolingüístic http://www.xtec.cat/lic/intro/documenta/pil.pdf s’han dut a terme diferents actuacions en xarxa amb els mestres i les mestres de Salt.

Curs 2007-08

Es comença el pla d’immersió amb la corresponent formació del SIUL del Departament d’Educació.

Curs 2008-09

Treball de llengua oral dels mestres i de les mestres d’educació infantil i cicle inicial dels centres públics de Salt amb l’objectiu d’aprofitar per fer els traspassos de la formació  del curs anterior als claustres i posar en comú el treball de llengua oral que porten a terme. 

Les reunions es feien un cop al mes i cada vegada en una escola diferent per poder fer-ne una observació i anàlisi de l’organització dels espais, materials, recursos de cada centre… La coordinació i dinamització de les sessions anava a càrrec dels assessors LIC del SEZ i hi van participar 45 persones.

Es va crear un bloc http://blocs.xtec.cat/immersiosalt/ on s’anava recollint tota la feina feta

Hi havia uns blocs teòrics:

– L’aprenentatge d’una segona llengua

– Motivació i actituds en aprendre una segona llengua

– El tractament de la llengua familiar

– Els usos lingüístics

I un treball de les funcions comunicatives de la llengua on es presentaven diferents activitats didàctiques amb les corresponents habilitats lingüístiques i els exponents lingüístics més usuals.

Les funcions treballades són:

– Regular l’acció

– Gestió de la comunicació i fórmules socials

– Informar

– Obtenir informació

– Metalingüística

També es va acordar una prova d’avaluació de la comprensió i de l’expressió oral  a educació infantil comuna a tots els centres del municipi, que es passa el mes d’octubre i el mes de maig per veure l’evolució i el progrés de l’alumnat.

Hi ha unes proves per a P3, per a P4 i per a P5 que ajuden a veure si hi ha diferències significatives entre l’alumnat dels diferents centres

Les 3 escoles concertades es van incorporar a l’experiència a final de curs

A partir d’aquesta dinàmica de treball, el curs 2009-2010 s’han organitzat 3 grups de treball de les mestres d’educació infantil: un de llengua, un de medi i un de matemàtiques.

Curs 2009-10

L’assessor LIC imparteix un curs sobre l’ensenyament de les habilitats lingüístiques a cicle mitjà i superior durant el primer trimestre on participen unes 30 persones de les diferents escoles de Salt, tant públiques com concertades.

La periodicitat és setmanal, de manera que la gent estarà formada a finals del primer trimestre i podrà treballar en aquesta línia durant els 6 mesos restants.

S’ha treballat partint d’un marc teòric i amb exemplificacions i models pràctics i útils per a la docència:

– L’ensenyament de la llengua avui

– El reconeixement del bagatge lingüístic i cultural de l’alumnat http://blocs.xtec.cat/recursosdiversitat/

– La comprensió oral

– L’expressió oral

-L’ensenyament de les habilitats cognitivolingüístiques

– La comprensió lectora

– L’expressió escrita

– Les estratègies organitzatives per donar resposta a la diversitat lingüística de l’alumnat

A partir de gener,els assessors LIC aniran mensualment a les reunions de cicle dels diferents centres per ajudar en la reflexió i l’aplicació del seminari.

Els traspassos al CEIP Les Deveses

El traspàs del Programa d’Immersió Lingüística (PIL) al claustre del CEIP Les Deveses s’ha realitzat amb la col·laboració de totes les mestres que han realitzat el seminari.

Hem organitzat el traspàs en dos blocs: marc teòric i marc pràctic i ens hem distribuït les tasques.

L’equip directiu s’ha encarregat d’exposar el blocs teòrics amb els que es sustenta el PIL. Hem construït uns power point molt senzills i clars que contenien la informació bàsica de cada bloc. L’objectiu ha estat fer adonar al claustre que ja estem fet immersió però que és bo revisar-ho, perquè potser hi ha aspectes a considerar o a millorar (ex: valoració, presència i interès de la L1 dels nostres alumnes).       

Les mestres (una de P3, l’altra de P4 i l’altra de P5) que han assistit al curs s’han encarregat de seleccionar una activitat de cadascuna de les funcions del llenguatge oral (pentàgon) per cada curs d’educació infantil. Han partit de les activitats penjades al bloc que no es realitzen a l’escola i que s’han trobat interessants, i han exposat les 5 proposades de cares al curs que ve, per cada nivell.  

Finalment hem estat mirant, revisant i organitzant les programacions didàctiques i el material didàctic lligat al PIL (cangur, princesa, supermercat, aneguet,…).

   

Com treballem la funció metalingüística als centres

CEIP Mas Masó

Parlar sobre el significat d’expressions:

Fer la dita del mes. Memoritzar-la i interpretar-la amb el grup classe.

Joc dels refranys. Cada nen/a té un refrany o dita en un paper i ha d’interpretar el que vol dir. No cal que donin respostes acurades, poden ser inventades. Un cop fet això es poden aclarir els significats de les expressions o refranys i buscar una situació concreta on es poden utilitzar.

Quan en un conte o història surten refranys o frases fetes demanar a l’alumnat què els sembla que volen dir i aclarir el seu significat.

Interpretar el llenguatge poètic i figurat:

Classificar les paraules segons siguin curtes o llargues, contant-ne les síl·labes ja sigui picant de mans o amb altres mètodes. Aquest exercici facilita l’adquisició de la musicalitat i el ritme del llenguatge, necessari si es volen treballar els textos poètics a qualsevol etapa.

Fer comparacions amb adjectius i elements propers, aparellant-los (lent com un cargol).

Estudiar, memoritzar i interpretar les poesies de les estacions o de festes populars (el Nadal, Sant Jordi, la primavera…).

Crear rodolins i poemes curts buscant la sonoritat i la rima de les síl·labes finals de les paraules. També valdrien en com a text poètic els cal·ligrames.

Onomatopeies. Es poden aparellar amb l’animal, estri o fenomen d’origen, es poden jugar per equips a endevinar què vol transmetre cada alumne a partir d’onomatopeies. Es poden treballar amb la mestra com a model o a partir de gravacions.

Interpretar el significat d’endevinalles, acudits…

Les endevinalles poden ser temàtiques segons el tema, lema o motiu de la classe o del trimestre. També es poden fer de manera setmanal, penjant l’endevinalla o enigma i donant el temps de tota la setmana per resoldre’ls. La solució es pot donar oralment o a través de notes escrites i recollides en una bústia. Es poden buscar premis o concurs entre els alumnes per veure qui n’encerta més.

Durant 15 minuts setmanals es deixa als alumnes que ho demanin explicar acudits davant la resta de la classe o endevinalles. Això és més factible a Primària que a Infantil. Aquest tipus d’activitats que ens semblen menors és molt positiu incloure-les en la programació d’aula per tal de no deixar-los de banda i establir rutines noves i engrescadores amb l’alumnat com a principal participant.

Resumir. Trobar la idea principal, secundària…

En primer lloc donem algunes activitats que no són específiques del resum però que ajuden als nostres alumnes a construir el llenguatge millor i que per tant ajudaran a construir millor el seu pensament i raonament.

Confegir frases a partir de paraules en cartronets per tal d’estructurar bé una frase amb tots els seus elements i ser capaços d’allargar-la.

Jugar a la frase maleïda on un alumne comença amb una paraula i a cada nou/va nen/a s’afegeix una paraula a aquesta. Cal recordar la frase sencera abans de afegir-hi l’element nou.

Categories: classificar les paraules segons camps semàntics: les botigues, els animals… També serveixen en la feina de classificació els exercicis de treure l’element que sobra, el que no lliga amb la resta del grup (odd one out). Un joc conegut per a fer classificacions és l’Stop. Donem les categories que volem ( noms de lloc, menjar, noms de persona, esports…) i després una lletra. El/la primer que pot dir o escriure una paraula que comenci per la lletra donada a cada categoria és el/la guanyador/a.

Proposem als alumnes que expliquin o demanin una cosa excloent alguna paraula clau, més o menys com al taboo. Això els obligarà a fer paràfrasis i explicacions sobre conceptes que ja tenen. (Demana d’anar al lavabo sense dir pipí).

Pel que fa als resums, quan expliquen contes o petites històries es demana als alumnes que expliquin amb les seves paraules què ha passat. És un exercici per a veure la seva comprensió i extreure les idees principals del text.

A partir d’una història curta o d’un conte poc conegut demanar als alumnes que busquin el títol adient, a partir de propostes donades o a partir de la seva impressió.

Quan expliquem alguna notícia o conte es pot treballar posteriorment l’història a partir de làmines de seqüències. Un cop ordenades es poden dir o escriure frases que en conjunt seran el resum d’aquest text.

CEIP DEVESA

PARLAR SOBRE EL SIGNIFICAT D’EXPRESSIONS

Coneixement, interpretació i memorització de frases fetes, dites…

INTERPRETAR EL LLENGUATGE POÈTIC, FIGURAT, ENDEVINALLES I ACUDITS

  • Lectura de la poesia, endevinalla (text+imatges)
  • Interpretació del significat de cada vers/estrofa…
  • Relacionar vers amb imatge
  • Observar i reconèixer l’estructura, la rima… dels poemes i endevinalles
  • Ordenar versos
  • Trobar les idees més rellevants
  • Omplir buits
  • Fer el dibuix del poema, endevinalla
  • Treballar el títol i l’autor
  • Escoltar el poema, endevinalla, per fer alguna cosa (dibuix, interpretació…)
  • Memoritzar-lo i associar un gest amb cada vers
  • Recitar-lo (en grup, individualment, cooperativament…)
  • Inventar endevinalles i poemes

RESUMIR        

  • Explicar, descriure, escriure, dibuixar alguna experiència individual (vacances, cap de setmana) o collectiva (festa, sortida).
  • Pluja d’idees sobre allò après (projecte, conte, sortida…)

TROBAR LA IDEA PRINCIPAL, SECUNDÀRIA…

  • Prèvia lectura i interpretació del text (poesia, endevinalla…)
  • Pluja d’idees sobre allò entès
  • Estructura text: sequenciar, ordenar, detectar…
  • Personatges principals i secundaris: localitzar, descriure, interpretar, dramatitzar,…

CEIP El Gegant del Rec

PARLAR SOBRE EL SIGNIFICAT D’EXPRESSIONS

-Dita del mes: cada mes ,mentre es fan les rutines, es recorda i es recita la dita del mes i es fa incís en el seu significat.
-Poema de l’estació de l’any: cada trimestre es treballa un poema relacionat amb l’estació de l’any. La recita oralment el secretari quan fem les rutines i tot seguit el grup-classe.

INTERPRETAR EL LLENGUATGE POÈTIC I FIGURAT

-Les capsetes màgiques: l’aula disposa d’unes caixetes petites dins les quals hi ha uns mòbils d’animals, objectes… que representen una cançó, poema o endevinalla treballada.

INTERPRETAR EL SIGNIFICAT D’ENDEVINALLES, ACUDITS

-Projectes:cada trimestre, a través dels projectes, es treballaran les endevinalles que es relacionen amb el tema d’estudi.
-“Endevina-endevinalla”:En petit grup s’animarà a què cada nen i nena pensi una endevinalla i la digui oralment davant del grup. La mestra proposa el tema: animals, companys de classe… Es tracta que els alumnes vagin aprenent la fórmula per fer una endevinalla (encapçalament, rima,…) i que no digui la resposta.

RESUMIR:

-“Bon dia”: cada dilluns, després de les rutines, els nens i nenes poden explicar als seus companys el que han fet el cap de setmana.

-Projectes: mentre es treballa el projecte es va fent un resum oral del que ja s’ha treballat per tal de situar els alumnes i poder continuar. Alhora, al finalitzar el projecte, els nens i nenes hauran de dir què han après amb aquell projecte.

-Murals: per tal que quedi constància d’un tema treballat (projecte de classe, treball d’intercicle, tallers,…) es fa un mural on queden contemplats els diferents continguts. Es penja en el passadís i així els nens i nenes en veure’l ho recorden.

TROBA LA IDEA PRINCIPAL, SECUNDÀRIA,…

-Contes i llegendes: arrel de la narració de contes i llegendes, es faran preguntes als alumnes per tal de veure si han captat la idea principal.
Animant als nens i nenes a parlar, també sorgiran les idees secundàries: característiques i actituds dels personatges, accions realitzades,…
-Titelles: a partir de les titelles els nens i nenes podran expressar oralment el tema sobre el qual s’ha centrat la representació.
-Teatre: s’aprofita les representacions al teatre per parlar amb els nens i nenes (el mateix dia o l’endemà) sobre el seu contingut.

CEIP SILVESTRE SANTALÓ

  • Parlar sobre el significat d’expressions:

– En les explicacions o la lectura de contes, quan apareix vocabulari nou es treballa el seu significat.

– “El llibres de les paraules noves“. Es tracta d’un llibre que es va construint a mesura que anem introduint paraules noves en el nostre vocabulari. Cada concepte està format per la imatge i la paraula. Els mots que apareixen estan relacionats amb els temes que es van treballant al llarg del curs o aspectes relacionats amb la vida quotidiana de l’infant.

  • Interpretar el llenguatge poètic i figurat:

Per tal de treballar la interpretació i memorització dels poemes, dites, rodolins…, s’acompanya el text amb imatges. La imatge ajuda a l’infant a entendre millor el significat del text i li facilita la posterior memorització.

  • Interpretar el significat d’endevinalles, acudits:

El treball de les endevinalles es tracta a partir de diferents activitats:

– Joc de les endevinalles. Cantem una cançó:

“Juguem a endevinalles,

juguem-hi tot cantant;

juguem a endevinalles,

juguem-hi tots plegats.

Juguem a endevinalles,

juguem-hi tot cantant;

juguem a endevinalles,

que l’hem d’anar encertant”.

A través de la cançó presentem una capsa amb un objecte de l’aula a l’interior. Els infants han de realitzar preguntes per tal de descobrir l’objecte que conté la capsa. Primerament serà l’adult qui col·loqui un objecte i més endavant animarem als infants per tal que proposin ells mateixos objectes.

– Collecció de llibres “Endevinalles” de l’editorial La Galera. Aquests llibres ens permeten treballar endevinalles de diferents temàtiques.

– Elaboració d’endevinalles en petit grup. Un cop els infants entenen la funcionalitat de les endevinalles es fa la proposta d’elaborar les pròpies endevinalles. Prèviament s’ha treballat molt la descripció per tal que els alumnes siguin capaços de descriure l’element sense dir el seu nom.

  • Resumir i trobar la idea principal, secundària…

– Després de l’explicació d’un conte, a través de la conversa collectiva es fa un resum de la història per ajudar als alumnes a integrar el conte.

– A través dels projectes, s’elabora un mapa conceptual que recull les idees principals de tots els conceptes que es van interioritzant durant el procés.

Com treballem la funció d’obtenir informació als centres?

 FUNCIÓ COMUNICATIVA: Obtenir informació al CEIP DEVESA.

PREGUNTAR DADES:

– Rutines: El nen/a encarregat del bon dia fa preguntes als seus companys/es a mesura que els dóna el bon dia. Ex: T’has vestit sol? Si/no m’he vestit….

– Joc de passar-se un objecte: en rotllana els nens/es es van passant la pilota o objecte a mesura que es van preguntant i responent una pregunta donada. Ex: com et dius? Em dic… Quants anys tens? Tinc….. Aquesta activitat també es fa passant un cabdell de llana i construint així una tela entre tots/es.

– Preparació d’una entrevista: al iniciar un projecte, després de fer la pluja d’idees sobre què sabem i què volem saber, i després d’encarrilar als nens/es perquè trobin necessari o útil una entrevista, entre tots/es reflexionem sobre com podem preguntar i demanar la informació que ens falta per saber. Preparem, ens distribuirem les preguntes i realitzarem  l’entrevista. 

DEMANAR L’OPINIÓ:

– Assemblea: l’encarregat de gestionar l’assemblea pregunta als nens/es com ho farien per resoldre algun problema o conflicte a solucionar. Entre tots anem buscant solucions i donant l’opinió al respecte.

– Contes: potenciar l’empatia dels nens/es amb els personatges i donar opinió sobre l’actuació d’aquests o sobre com haguessin actuat ells.

– Mostrar una producció individual o col·lectiva i demanar l’opinió dels altres potenciant la crítica constructiva. 

PREGUNTAR SOBRE ELS SENTIMENTS:

La manera com treballem aquesta funció comunicativa a l’escola ha estat descrita en apartats anteriors quan es feia referència a altres funcions comunicatives lligades a l’expressió i interpretació d’estats emocionals.

– Rutines: de la mateixa manera que en el primer punt, el nen/a encarregat del bon dia també pot preguntar sobre l’estat d’ànim dels seus companys/es.

DEMANAR ACLARIMENTS:

– En el document de rutines i verbalitzacions seqüenciades, entregat en la sessió anterior, que feia referència a la gestió de la comunicació i treball de les fórmules socials, també s’inclou les estructures lingüístiques que treballem a l’hora de demanar ajuda i aclariments.

ACTIVITATS PER OBTENIR INFOMACIÓ AL CEIP SILVESTRE SANTALÓ

Preguntar dades: adreces

  • A partir del projecte “El meu poble” es treballarà el plànol de Salt i es demanarà a les famílies que en un paper anotin l’adreça dels seus fills/es per tal de marcar-les en el plànol amb els mateixos infants.
  • En el racó de la caseta colloquem una capsa amb les fitxes de cada infant on hi ha figura la foto de l’alumne i les seves dades personals (el nom del carrer, el telèfon…). Dins el joc simbòlic que es realitza en el racó, l’alumne pot simbolitzar que agafa una fitxa per tal de trucar a l’infant que desitgi. Aquestes fitxes s’hauran treballat prèviament i es proposarà de realitzar-les amb els mateixos alumnes.

Cal destacar que aquestes dues activitats les realitzem al curs de P-5!

Demanar l’opinió

  • A través de les converses collectives s’anima als alumnes que participin tot donant la seva opinió.
  • De forma esporàdica es proposa als infants que un cop finalitzats els racons participin tot explicant què han realitzat en el racó i que donin la seva opinió.
  • Després d’algunes activitats es proposa que els mateixos infants facin una avaluació, per exemple: si els hi ha agradat, si han estat atents, si canviarien alguna cosa, etc. Les formes d’avaluar són vàries:

– Amb un gest (mans amunt i cara contenta simbolitza que ens ha agradat, una mà amunt i una mà avall simbolitza que ens ha agradat una mica, mans avall i cara de fàstic simbolitza que no ens ha agradat).

– Amb material, com per exemple ampolles d’aigua: si l’ampolla és plena vol dir que ens ha agradat, si es mig plena només una mica i si és buida no ens ha agradat. També a partir d’un semàfor.

Preguntar sobre els sentiments

  • En una baralla intentem treballar l’empatia, és a dir, el fet de posar-se a la pell de l’altre a través de preguntes com: Com creus que es sent la Fatoumata? Li ha agradat que li fessis això? Etc. Finalment li proposem que li pregunti al seu company/a com es sent.
  • El joc de les cares. S’utilitza en moments com pot ser després de pati en cas que hi hagi algun conflicte o situació que ens interessa treballar. Permet preguntar als alumnes com es senten.
  • El giravolt. Es tracta del mateix procediment que el joc de les cares.
  • El joc de les llunes. Es tracta del mateix procediment que el joc de les cares.

Demanar aclariments

  • Rutines. A través de la conversa collectiva. Quan un infant explica quelcom als seus companys/es i la resta d’alumnes fan preguntes per tal de poder comprendre millor el que s’ha explicat o per ampliar la informació.
  • L’hora del protagonista. Cada dilluns, l’infant encarregat d’emportar-se el diari i la mascota de la classe, explica als seus companys/es el que ha fet durant el cap de setmana. Un cop finalitzada l’explicació la resta d’infants poden fer preguntes a l’encarregat per aclarir dubtes o aclariments.

OBTENIR INFORMACIÓ al CEIP Mas Masó

Mentre elaboràvem aquest document ens vàrem adonar de la poca quantitat d’ocasions en que els nostres alumnes són els protagonistes a l’hora d’obtenir informació i que aquest paper el fa sobretot la mestra. Cal reconèixer la utilitat d’aquesta reflexió en relació a programar més activitats d’aquest tipus.

PREGUNTAR DADES

·         Aprofitant els temes que es treballen a l’àrea de descoberta, han de demanar informació sobre qüestions personals i familiars: treball dels pares, nom del carrer on viuen, quines malalties han tingut, … Es poden donar pautes per a les preguntes entre alumnes o en alumnes de Primària fer servir enquestes, per exemple.

·         A les rutines, quan un alumne/a no ve a l’escola, l’endemà l’encarregat/ada de passar llista li demana per què no va venir? ….

·         A Primària es poden d’elaborar preguntes per fer entrevistes als pares, a autors de llibres, a membres del claustre o de l’escola….

·         Endevinalles

·         En els racons de joc simbòlic (botiga, cuineta, …) quan demanen a altres alumnes què volen dinar, quina roba posen a les nines… S’entèn que aquestes activitats estan pautades i treballades amb la mestra com a model.

DEMANAR L’OPINIÓ

·         Crear una rutina després dels treballs de plàstica per a demanar a la resta d’alumnat què els sembla la feina feta.

·         Donar a l’alume/a el paper de la mestra quan es pregunta l’opinió d’una obra plàstica al projecte “Miró”.

PREGUNTAR SOBRE ELS SENTIMENTS

·         En els moments de conflicte, demanar com estan els altres integrants del conflicte: enfadats, contents, tristos, …

·         Quan es fa la rutina per preguntar com estan el alumnes designar cada dia algú diferent per preguntar el mateix a la mestra.

DEMANAR ACLARIMENTS

·         Sempre i a tota hora: per què això? Per què allò?

·         Dictat cooperatiu: Aquesta activitat integra les 4 habilitats lingüístiques. Per grups s’han de dictar els uns als altres un text que està penjat a certa distància dels “escriptors”. Poden ser només paraules; frases o textos més llargs; o preguntes i tasques que després hauran de completar. D’aquesta manera l’adeqüem des de P5 a 6è. En aquesta activitat els alumnes que escriuen hauran de demanar: amb quina lletra? Està bé així?… quan completen tasques o preguntes poden preguntar a la mestra o a la resta d’alumnes.

Obtenir informació al CEIP Gegant del Rec

preguntar dades

-projectes: a través del projecte “el meu poble” podrem preguntar dades sobre on viuen, el carrer,…

-contes: a través de la “llegenda del gegant del rec”, en la qual s’explica els orígens de salt, es podrà aprofundir en el recull de dades sobre l’alumne .

demanar l’opinió:

-filosofia 3-18: a través de la reflexió es demanarà a l’alumnat l’opinió sobre l’activitat realitzada a filosofia.

-contes: demanar a l’alumnat l’opinió sobre diferents aspectes del conte: actituds dels personatges, narració,…

-resolució de conflictes: per tal d’aclarir una situació conflictiva es tindrà en compte l’opinió dels nens i nenes implicats.

preguntar sobre sentiments:

-filosofia 3-18: animar als nens que parlin dels seus sentiments quan es treballi aquest aspecte a la filosofia 3-18.

-resolució de conflictes: ajudar a l’alumne que es posi en el lloc del nen o nena afectat i que ell també expressi els seus sentiments.

-cap del dia: finalitzat el dia es fa una valoració a nivell de grup-classe sobre com ha anat. els nens i nenes donen la seva opinió. expressen coses positives i negatives del dia.

-tallers de intel.ligència emocional: es treballaran aspectes com: autoestima, resolució de conflictes, valors, actituds de convivència,gestió de sentiments…

-contes: fer reflexionar als nens i nenes sobre els sentiments dels personatges: tristesa, enuig, por, alegria,… i saber-ne el motiu.

-visualització d’un vídeo: en ell surten expressions de diferents emocions: tristesa, alegria,… els nens reflexionen sobre diferents moments en què tenen uns sentiments o altres.(quan estem contents?, quan estem tristos?,…)

demanar aclariments:

resolució de conflictes: demanar als alumnes que expliquin un fet en el que s’han trobat implicats els dos. primer parla un i després l’altre

FUNCIÓ “OBTENIR INFORMACIÓ” CEIP LA FARGA

1. Amb els projectes:

  • Què sabem? (coneixements previs)
  • Què volem saber?
  • On buscarem la informació?

2. Amb les notícies:

  • Notícies escrites: aprofitem notícies properes (sobre el poble, l’escola, ocells, etc.) per a treballar el títol, la foto, el peu de foto i la notícia
  • Notícies orals: esdeveniments propers als nens i que són dels seu interès. Cal anar regulant la conversa amb preguntes.

3. Amb les entrevistes:

  • Preparar preguntes per a l’exposició dels projectes de les aules.
  • Preparar l’entrevista a l’autora del conte del “Nan Bori”, que ens visitarà el dia de Sant Jordi

4. Altres:

  • Demanar la identificació de coses o persones a través de preguntes
  • Utilitzar els llibres de bits (aliments, parts del cos, etc.)
  • Durant l’explicació de contes preguntar qui són els personatges
  • Endevinar animals a partir de la seva onomatopeia
  • Preguntar què han dinat o esmorzat i qui ho ha preparat.
  • Utilitzar la capseta màgica que amaga un objecte i anar preguntant per a obtenir-ne informació.
  • Jocs (endevinalles, veig-veig, peça amagada, etc.)
  • Fer dramatitzacions sobre les emocions i preguntar el perquè d’aquestes
  • Llegir les instruccions de les joguines
  • Aprofitar activitats com la truita del dijous gras o la mona de Pasqua per a treballar les receptes de cuina.
  • Elaboració de fitxes dels jocs multiculturals del projecte “un viatge màgic”
  • La maleta viatgera, on hi ha la llibreta on cada alumne disposa de dues pàgines per a explicar coses sobre ell o la seva família.
  • Utilitzar l’empatia durant els conflictes preguntant com creu que se sent l’altre.

CEIP EL PLA

Els contes, les imatges i les seqüències ens poden ajudar a treballar aquests aspectes.

PREGUNTAR DADES: ADRECES

Explicar diferents fotos o imatges amb accions, descriure el que hi passa, què porten, etc.

– Demanar què en saben, què en volen saber, on podem extreure la informació, dels projectes que es treballen a l’aula.

– Quan hem fet alguna sortida fora de l’escola (per exemple el circ, el teatre, etc.) ho comentem en gran grup recordant que hem fet, què hem vist, quins personatges ens han agradat més, etc. I la majoria de vegades el hi fem dibuixar.

– Demanar l’adreça pel projecte dels carters.

– Algun contes de la col·lecció del qui sóc, qui condueix i  un, dos, tres, com més serem més riurem, etc.

– Un joc d’endevinar: posar diferents objectes dins d’un sac i esbrinar que és a patir d’una petita descripció. En gran grup o per parelles.

– El joc del Veig Veig.

– Activitats amb la revista de l’escola:

– Diferenciar textos i foto. Veure diferents tipus de text.

– Buscar la data en un diari, (la data és un element que el treballem diàriament a l’aula).

– Buscar lletres del seu nom.

– Escriure ” a peu de fotografies”.

– Preguntar per obtenir informació: Un joc a nivell oral, on a través de preguntes com qui ets, com et dius, quants anys tens, vaig a l’escola de, etc. El nen/a s’identifica.

– A primària a l’hora de resoldre problemes de matemàtiques, alhora de realitzar projectes d’aula o activitats concretes de medi on han de preguntar a casa diferents qüestions.

DEMANAR L’OPINIÓ

– A l’hora  d’escriure una carta, expliquem fets passat i diem la nostra opinió sobre fets.

Abans de començar una feina demanar com s’ha de fer aquesta feina: a poc a poc, cal pintar-la,etc.

– Quan es demana al grup classe la opinió per resoldre un conflicte.

– A primària els alumnes han de demanar l’opinió a través d’algunes activitats de dinàmica de grups. És un aspecte que cal treballar-lo més.

PREGUNTAR SOBRE ELS SENTIMENTS

Descripció d’imatges on s’hi reflexen accions o estats d’ànim.

El material del País de Xauxa: és un joc relacionar el “so” amb la imatge de diferents accions o estats d’ànim.

– En el moment de passar llista preguntar com se senten.

Jocs d’expressió corporal a psicomotricitat.

– Després de fer una feina ben feta o mal feta preguntar al nen/a com se sent, igualment com se senten quan han tingut una actitud bona o dolenta. Ho reforcem amb gomets de cares tristes o contentes.

Preguntar al pati, a l’aula quan algú plora o riu, o quan arriben de casa plorant, etc.

– A primària  es fa preguntant  a nivell oral com estàs avui? Estàs content? Què et passa? Que estàs preocupat per alguna cosa?.

– També a nivell de dinàmica de grups es realitzen alguns exercicis on l’alumne/a ha d’expressar els sentiments i les emocions a través de cares i a través de com estan diferents personatges.

DEMANAR ACLARIMENTS

Demanar aclariments després d’una acció bona o dolenta.

– A primària sobretot es treballa oral, en el dia a dia, en les possibles baralles, conflictes, o quan hi ha malentesos.

– També a nivell de llenguatge escrit per corregir paraules o clarificar frases que no s’entenen què volen dir.

Uns blocs interessants

Sociolingüística

http://blocs.xtec.cat/sociolinguistica/

Transferència interlingüística i comunicativa de les llengües romàniques

http://blocs.xtec.cat/eurocomrom

Llengües d’orígen

http://blocs.xtec.cat/llenguadorigen

Llengua catalana

http://blocs.xtec.cat/llengcat/

Acollida d’alumnat nouvingut

http://blocs.xtec.cat/acollida/

LIC. La bona pràctica

http://blocs.xtec.cat/edu3cat/2008/05/28/lic-la-bona-practica-una-serie-del-departament-deducacio-a-ledu3cat/

Estratègies d’oralitat

http://blocs.xtec.cat/educacioimaginacio

Dia internacional de la llengua materna: 21 de Febrer

http://blocs.xtec.cat/llenguamaterna/

MAPES VIUS

Els MAPES VIUS de LINGUA MÓN (Casa de les Llengües) són una nova eina interactiva per a l’ensenyament de llengües que ens permet:

1 – Construir tants mapes com vulguem per a les nostres activitats educatives

2 – Fer cerques per llengua o per àrea geogràfica

3 – Accedir a fitxes de contingut de cada llengua

4 – Treballar continguts amb els Mapes Predefinits

5 – Fer comparacions entre mapes i crear seqüències per treballar, plantejar i reflexionar sobre l’actualitat de les llengües i altres aspectes relacionats

6 – Fer suggeriments i noves propostes d’activitats i compartir-les amb d’altres persones

7 – Desar les cerques i les activitats al nostre espai personal

La formació pel curs 2009-2010

L’ENSENYAMENT DE LES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES EN CENTRES ON S’APLICA UN PROGRAMA D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA 

El programa d’Immersió Lingüística en el context multilingüe actual: cicle mitjà i cicle superior de primària

Bloc 0: Aspectes organitzatius del seminari

Bloc 1: Ensenyar llengua avui        

–          El currículum actual: principis i estructura

–          L’ensenyament-aprenentatge de la llengua en el currículum actual: idees força

Bloc 2: El reconeixement del bagatge lingüístic i cultural de l’alumnat 

–          Paper que té en el desenvolupament de la pròpia identitat el reconeixement dels orígens i la identitat lingüística i cultural

–          Totes les cultures i totes les llengües tenen la mateixa vàlua

–          Plurilingüisme, un valor a preservar

–          Tractament de la llengua familiar dins de l’escola

Bloc 3: L’ensenyament-aprenentatge de la llengua oral

            3.1 Comprensió oral

–          L’ensenyament de la comprensió oral

–          Les microhabilitats de l’escolta

–          L’escolta activa           

            3.2 L’expressió oral

–          La competència comunicativa

–          Situacions comunicatives

–          Estratègies comunicatives

–          Les comunicacions monogestionades (l’exposició oral) i plurigestionades (l’assemblea de classe i la conversa)

–          Tipus de conversa

–          Paper que ha de tenir l’ensenyament de la llengua oral en un centre on s’aplica un programa d’immersió lingüística

Bloc 4: L’ensenyament de les habilitats cognitivolingüístiques

–          Les habilitats cognitivolingüístiques

–          Relació de les habilitats cognitivolingüístiques amb els tipus de text

Bloc 5: L’ensenyament-aprenentatge de la llengua escrita

            5.1 Comprensió lectora

–          El procés lector

–          Els nivells de processament de la informació

–          Estratègies de comprensió lectora

–          Dificultats de l’alumnat a l’hora de comprendre un text

–          Activitats de comprensió lectora 

            5.2 Expressió escrita (1 sessió i mitja)

–          El procés d’escriptura

–          Ajudes i suports a l’escriptura

–          Les propietats del text escrit

–          Eines d’escriptura

–          Activitats d’escriptura  

Bloc 6: Estratègies organitzatives per donar resposta a la diversitat lingüística de l’alumnat: el treball cooperatiu

–         La regulació i autoregulació de l’aprenentatge

–         Estratègies organitzatives

–         El treball cooperatiu

CALENDARI

Curs de 20 hores repartides en 10 sessions de 2 hores els dimarts del primer trimestre del curs 2009-2010 de 5,30 a 7,30

Setembre: 29

Octubre: 6, 13, 20 i 27

Novembre: 3, 10, 17 i 24

Desembre: 1

LLOC

A la seu del Servei Educatiu del Gironès o en algun CEIP de Salt

FORMADOR

Francesc Vila i Batallé

Assessor LIC del Servei Educatiu del Gironès