En quin món vivia Plató ?
El poder de l’aristocràcia s’havia debilitat des de finals del segle VI a.C .; aleshores la democràcia de Clistenes on el poble (demos) organitzava la seva forma de vida política a través de l’assemblea decidia les lleis i havia començat a guanyar terreny a l’Atenes de Pèricles (493-429). La democràcia d’Atenes era per ciutadans no per dones, ni nens, ni esclaus ni estrangers. Aquesta Assemblea es reunia no sempre perquè la majoria d’afers es resolien amb el Consell o Bulé format per 500 membres que era la suma dels 50 representants que enviaven els 10 districtes de la polis o ciutat. El Consell preparava els projectes per ser discutides les lleis i avantprojectes . Un consell executiu de 50 magistrats executaven les decisions de l’Assemblea. La democràcia fou esplèndida en el segle V a. C però l’últim quart de segle V a.C va iniciar-se un periode molt convulsiu i térbol. El malestar dins les pròpies ciutats com Atenes i Esparta era moltes vegades motiu de lluites entre classes socials altes i populars i d’altra banda també la rivalitat entre ciutats com Esparta, Atenes per consolidar-se com a ciutats hegemòniques i liders de la zona de l’adriàtic. En aquesta època tenen lloc les guerres del Peloponés que enfrontaren precisament aquestes dues ciutats Esparta i Atenes i que acabà amb la derrota de la darrera a l’any 404 a. C. La democràcia fou el boc expiatori de tots els mals de la ciutat d’Atenes. Esparta abolí la democràcia i imposà un nou govern format per 30 oligarques d’Atenes ( Règim dels Trenta Tirans) que van sembrar el terror i reprimiren molt durament a tots els demòcrates d’Atenes fins a provocar fins i tot l’exili d’alguns d’ells. D’altra banda intentaren implicar a Sòcrates com a culpable de tots els seus crims i de la corrupció social que hi havia a l’època. Per sort el govern dels 3o tirans durà menys d’un any fins que >TrasíbulDiguem però que Plató tenia familiars en el govern dels trenta tirans : Crities , cosi germà de la seva mare i Càrmides, el seu tiet matern. Per això rebran un tracte benèvol en els seus diàlegs encara que fossin arbitraris i tirànics. Hem de recordar que l’origen aristocràtic de Plató l’havia permès obtenir una sel·lecta educació que el feia defensar de manera “privada” la simpatía per la oligarquia espartana per constituir una forma de govern més ben organitzada i estable. AIxò no vol dir que a la seva “Apologia ” busqués defensar el seu mestre Sòcrates de la injustícia i la condemna democràtica. Plató no tenia suficients escrúpols per participar en la vida pública i quan ho va intentar fer no va sortir mai ben parat – visita a Siracusa (Sicilia). El món de Plató doncs no diferia gaire del nostre amb les seves rivalitats entre polítics i la lluita pel poder en una societat corrupte i plena de dominadors i sotmesos a la classe poderosa. Qui podia governar en aquest món ? Els interessos de la classe adinerada o els interessos de la classe popular ? A l’ombra continuaven els exclosos de la societat immigració, dones i esclaus ( marginats i sotmesos a la precarietat del treball ). Plató no va veure cap possible projecte pràctic per desencallar la situació i creà una possible utopia social ….. una bonica utopia viscuda dins la seva Acadèmia.
Què és la realitat ?
La República .LLibre VII . Plató.
Com ser justos i feliços ? És una cosa que s’aprén o una cosa que s’aconsegueix ? La República ens parla de l’Estat o sobre la Justícia. Quina és la millor definició de justícia? Quines són les conseqüències per l’home injust o just ? La República és un Estat imaginari descrit en el llibre IV on els homes poden viure amb justicia i felicitat. L’home just és l’home bo en tots els sentits. Aquest home és el filòsof. Per això hem de viure d’una determinada manera no val viure com volem o com ens agrada a nosaltres. La vida bona i justa només pot ser viscuda dins la comunitat, dins la societat. Però això vol dir que hem de comprendre la naturalesa humana per arribar a comprendre la comunitat. L’educació doncs ha de poder construir el bon home o l’home bo.
La República va acabar de ser escrita al voltant del 374 abans de Crist entre la primera i segona visita de Plató a Sicilia. Els atenencs acaben d’instituir un festival en honor de la deesa Bendis i Sócrates baixa amb Glaucó al Pireu per veure la cerimonia. ………
Platón: un ilustrado para su época.( para Xavi … un buen ser con corazón)
El arte de filosofar sin hacer filosofia
Vacios y decires…. la otra historia.
Pronto llegará la fecha que cambió muchas cosas de este mundo. Me refiero al mundo occidental. Asi en la película UNITED 313 el espectador queda atrapado por esta sensación: nada podrá ser igual a partir del 11 de setiembre. La ciudadanía ha quedado atrapada en el miedo, pavor, angustía. No somos los mismos. La desconfianza se apodera poco a poco de nuestra sociedad. Vivimos en un estado permanente de alerta máxima. Nadie se siente seguro. Nadie.
Sistemes de alarma, de seguridad, de protección personal, leyes cada vez más seguras y rigurosas….. Gran hermano nos vigila. Instalados pues en los valores estéticos de la belleza que sobrecoge vivimos mediatizados en una realidad virtual. Nada es lo que parece, todo esconde algo indecible, incapaz de ser captado por la sociedad.
Muchas de nuestras reuniones de empresas, de comunidades, de asociaciones, de escuelas o institutos, públicas o privadas podrian mostrar muy bien nuestra tesis. Todo está vacio de contenido pero lleno de forma. El gesto es más importante que la palabra; la persona y su imagen vende más que el discurso bien construido y coherente y sincero; …. ¿Acaso nadie ha tenido la sensación de ser menospreciado simplemente porque no es la voz de su amo? La voz de quien grita más no es la mejor pero a veces si va acompañada de salsa y unas tapas entra más bien y vende más. Las ideas permanecen muertas flotando en la superficie sin que nadie las pueda recoger. La democracia no existe aunque la queramos defender. La pluralidad de opiniones sea en organismos internacionales o en pequeñas comunidades constata esta frase anterior. Nadie se escucha todos quieren imponer su criterio, su razón, su verdad. La verdad se acaba construyendo a base de dinero, poder, manipulación, dominio, violencia. La razón ilustrada es el gran fracaso de la modernidad porque no existe tal proyecto. No hay ningún plan trazado por la naturaleza que nos lleve a una emancipación de la humanidad. La especie es individualista y sólo se constituye como depredadora …. Asi no queda nada sino recuperar el horror vacui existencial que nos devuelve al arroyo y nos permite seguir flotando por la superficie