QUÈ ÉS LA FILOSOFIA ? UNA ESCALA DE CARGOL I ALGUNA COSA MÉS….

Què és la filosofia ? etimológicament , o sigui, cercant l’origen de la paraula ens trobem a Grècia al segle VI a.c. Significa precisament : amor a la saviesa (filao que indica estimar i sofia que vol dir saviesa) . Però està clar que ara ens trobem novament amb un altre pregunta : què és l’amor a la saviesa ? . Una pregunta com aquesta segurament ens resultarà massa oberta i abstracte , poc concreta per això ens cal dirigir-la amb un altre de més concreta : Qui és un home savi o una dona sàvia ?
Això es pot contestar dient que és la persona que reflexiona o pensa… D’aquesta manera arribem a l’evidència primera de la filofofia :GOGITO ERGO SUM ( penso , doncs existeixo). Aquesta afirmació tant clara i evident la va formular un pensador filòsof i matemàtic René Descartes al segle XVII

Quin model de societat tenim ? 3 trimestre. Els soprano

http://www.lossoprano.tv/los-soprano/los-soprano-y-la-filosofia.html

http://blog.metropolislibros.com/libros-de-cine/los-soprano-y-la-filosofia-de-richard-greene-y-peter-vernezze/

http://es.wikipedia.org/wiki/Los_Soprano

soprano_filosofia

Què és la societat ?  Quins models tenim de societat ? Com es construeix una societat ?  És un producte natural o cultural ? Quin significat té “L’ésser és un animal social” ?

Hem vist que la lectura de la novel·la “Las uvas de la ira” de J.Steinbeck on s’explica com l’emigració dels obrers i proletaris buscant una situació més favorable origina poc a poc relacions socials , normes socials, crea conductes noves , estableix les bases del sistema social . La Gran Depresió porta a l’Amèrica rural a l’esperança i això crea i origina horitzonts de possibilitat….És la història d’un èxode de la classe treballadora americana que confia trobar la terra promesa però només arriba a veure com el seu somni s’esvaeix……

El context del fragment de la novel·la ens situa en el fenòmen històric (la gran depressió americana i l’america rural) així com l’adaptació per JOhn Ford el director de la pel·lícula de la novel·la.

El text , fragment breu i  curt, ens subratlla els elements socials que es donen en una situació nova: les normes , els codis, les relacions excluients o inclusives dins el grup social, les prohibicions , l’aillament social, et……

El pretext ens serveix per treballar la idea de societat com a sistema social de relacions : com a model orgànic, model cibernètic, model mecànic ….. Definim què és un sistema social i veiem la dificultat de definir dins la teoria general de sistemes poder garantir una comprensió dels conceptes o terminologia.

Per això llegim un segon article de Gianni Vatimmo filòsof italià contemporani. Aquest article periodístic amb el titol “De la ideologia a la ética” ens planteja el descrèdit de les ideologies socials i la necessitat de garantir un espai ètic dins la societat…La mort de les ideologies fa plantejar-nos si hi ha un model únic actualment imposat o si més bé trobem alternatives ideológiques al model vigent….

Els Soprano apareixen en aquest espai següent :  Quines relacions garanteixen un sistema social vàlid i possible ? Una columna del diari “ARA” analitza la relació Soprano i psicoanàlisi social ……El llegim per entrar en la sèrie …. Què té de filosofia aquesta sèrie ?

Mil cretins de Quim Monzó . Treball lector

INTRODUCCIÓ A LA FILOSOFIA

TREBALL DEL LLIBRE

MIL CRETINS

MIGUEL ÁNGEL DE LOS REYES FERNÁNDEZ

INS PUIG I CADAFALCH

1 BAT A

CURS 2010/2011

ÍNDEX

PRIMERA PART : INTRODUCCIÓ A LA LECTURA I CONTEXTUALITZACIÓ…… 3

SEGONA PART : ANÀLISI DE LA LECTURA I COMENTAR EL TEXT……………… 7

TERCERA PART: EL PRETEXT. CREACIÓ I FILOSOFIA…………………..……. 10

FONTS D’INFORMACIÓ I DOCUMENTACIÓ…………………………….………… 11

Primera part : introducció a la lectura i contextualització

1- Quin creus que és el significat del títol del llibre? Explica-ho amb 5 línies màxim

Crec que el significat del títol del llibre fa referència al sentit dels contes que hi ha a l’interior del llibre. Durant tots els relats, ja siguin curts o llargs, indirectament ens exposa escenes de la vida que, si ens passessin a nosaltres, veuríem que el que estem fent és alguna cosa normal, però que en realitat estem sent unes persones cretines. Totes les històries estan protagonitzades per persones que actuen de forma estranya, sense cap sentit.

2- Fes un resum-síntesi de cada relat classificant el tema que tracta: dolor, vellesa, mort, amor

El senyor Beneset

Aquest relat narra la visita d’un fill al seu pare, malalt a l’hospital. Aquest té un tret característic: es vesteix i es comporta com una dona (es maquilla, es posa sostenidors, calcetes, etc). El tema d’aquest relat és evadir la realitat.

L’amor és etern

Aquesta història tracta d’uns joves que havien sigut en un passat parella, ho van deixar, i passats 5 anys, després d’una trobada inesperada, decideixen quedar, tornar-se a veure i cassar-s’hi al cap d’un temps. Quan van tenir la primera relació, la van terminar perquè el noi no volia res estable amb ella. Ara, al segon intent es van casar i van viure junts. El “kit” d’aquesta història està en perquè el noi ha decidit compartir la seva vida amb Carolina, per tant canviar de mentalitat del passat al present. Parlant amb una de les seves amigues, va descobrir que patia una malaltia molt greu. Ell volia que fos feliç (de sempre l’havia estimat). El cop fort per al noi va ser quan just un any de casats, la Carolina li diu que gràcies a ell ja no té cap malaltia. El tema d’aquest relat és la solidaritat, tot i darrere l’hi afegiria errònia – per ser solidari i intentar que la dona passés els seus últims anys de vida en pau, al final la va acabar curant-la, casat amb ella i sense estimar-la -.

Dissabte

Crec que aquest relat explica el que li passa a una noia quan s’ha separat del marit. Durant tota la història ens explica que fa per no recordar al seu ex (comença trencant fotografies d’ells dos i acaba per retirar la pintura de les parets). Al final, el que fa es començar a jugar amb unes tisores fins que li comença a sortir sang del dit gros de la mà esquerra, que se l’eixuga amb un davantal. Volia tenir-ho tot fora per al dissabte, cap record del marit per aquell dia. El tema d’aquest relat són les conseqüències de la ruptura d’una parella.

Dos somnis

El picadero: ens explica que dos amics decideixen alquilar un pis que és just davant de dos dels bars més famosos de la ciutat. En aquest es lliguen cada dia a noies i se les emporten a casa, que és al davant, per fer l’amor. El problema és que un dels amics no hi va tant i al final decideix deixar el pis. L’altre company sempre deixava la seva part del pis a gent i li deixava les claus. En ell somni de l’amic que va marxar, es veu com el pis es converteix en un picadero, que tothom té claus per entrar-hi, i que potser és per la seva deixadesa del pis que s’ha convertit en això.

La paternitat: un dels amics del conte anterior coneix a Brugat, a la Ràdio. L’amic decideix tenir fills, cosa que a Brugat no li fa gaire gràcia. Tot i així Brugat mor de càncer. En el somni de l’amic, Brugat va morir amb dos fills, tot orgullós d’ells.

El tema del primer relat és que si les coses no es cuiden, mai se sap que pot passar. El del segon relat és que no sempre s’ha de dir que no, tot s’ha de provar.

Miro per la finestra

En aquest relat Monzó ens explica el que veu una dona per la finestra de la seva casa. Veu un munt de coses i també ho fa per evadir la realitat. És una dona molt ocupada i que sempre està pensant en l’endemà, per tal de no tenir cap error i que tot vagi perfecte. El fet de mirar per la finestra l’ajuda a aïllar-se del món i pensar simplement en el que veu, res més enllà. Aquesta història, com el primer conte, també tracta de com evadir la realitat.

La lloança

En aquesta historieta, Broto, un escriptor, es llegeix un llibre d’un jove que acaba de començar l’ofici. En una entrevista, diu que el recomana, i la editorial ho modifica dient que és un llibre boníssim. Gràcies a aquesta mentida, el llibre triomfa molt i el jove, que ja admirava a l’escriptor, li diu que haurien de quedar algun dia. Broto hauria desitjat no haver llegit mai el llibre. Al final de tot, el jove, convertit també en crític literari, diu que no sap perquè se li ha de donar tanta importància a aquest home (quan ell sempre el telefonava per veure si quedava amb ell). El tema d’aquesta història és com canvien les persones al tenir fama i èxit.

L’arribada de la primavera

En aquesta història s’explica que un fill va a veure als seus pares a l’hospital. Sempre són allà. El seu pare es solia posar molt malalt sempre i la seva mare, a partir d’una edat, també passava bastants dies allà. Tots dos es volien morir ja que no tenien res a fer. Cada cop es veien més debilitats i sense poder fer res. El tema d’aquest relat és que quantes menys coses pot fer, menys ganes tens de fer coses i, per tant, de viure.

La sang del mes que ve

Aquest relat explica una escena bíblica en la qual un arcàngel li diu a Maria que Déu l’ha deixat embarassada. La diferència d’aquest conte amb la Bíblia és que Maria no hi està d’acord amb el que ha fet Déu. El tema d’aquets conte és l’oposició a la religió.

Trenta línies

Explica la història d’un escriptor de contes que normalment escriu contes llargs, però que un dia li van dir que havia d’escriure un de 30 línies. El que Monzó vol explicar amb això és que per escriure un relat curt s’ha de ser més bo que per escriure un relat llarg. Com es diu a la història, escriure coses llargues pot desconcertar al lector i l’escriptor té l’avantatge de poder anar posant frases que al cap i a la fi la història no te cap sentits – tot i que el lector ha estat entretingut- . En canvi, en un relat curt, tot ha de tenir sentit per tant, si l’escriptor és bo ho farà bé, sinó no. El tema d’aquest relat és la poca formació per als treballs, el no ser del tot bo a la feina.

Un tall

El conte explica que un nen entra a classe tot ple de sang perquè s’ha fet un tall bastant gros, i el professor només es preocupa de que si embruta el terra, que si l’uniforme el porta dret, de que si entra a la classe sense dir bon dia, etc. No l’importa gens que el fet d’estar-se desangrant. Només fa crítiques a la societat de com els nens estan educats. El tema d’aquesta història és la ineficiència del professorat.

Una nit

Aquest conte explica la història d’un príncep que va a despertar a una princesa, embruixada per l’encanteri d’una bruixa. Per molt que fa, no l’aconsegueix despertar. Un cop cansat, s’adorm i la noia es desperta. El noi no es tornà a llevar mai més perquè ningú l’aniria a besar. El conte tracta de que per molt que tu facis per unes persones, no sempre se’t pagarà amb la mateixa moneda.

Una altre nit

Aquesta història ens explica els problemes d’insomni que pateix un noi. Sempre que llegeix alguna cosa li sembla interessant. Tot, sigui revistes del cor, biografies, etc., li agrada. Res el fa entrar en la son. Aquest conte tracta de que tot pot tenir la seva bona cosa , però se li ha de trobar.

Enllà de la nafra

Aquesta història explica que un home, en una festa, estava parlant amb una dona molt important sobre un llibre que no havia llegit (tot i que feia veure que se’l coneixia sencer). El tema d’aquest relat és que sempre intentem ser qui no som per tal de quedar bé i no semblar ser el que som.

Per molts anys

Aquest relat explica la història d’un marit que la seva dona sempre li regala coses que a ella li agraden – amb l’esperança de que un dia el sigui com ella (li agradin el mateix)- . Tot i així, l’home mai es queixa. El tema d’aquest relat és que quan s’està enamorat es fa de tot per l’altre persona.

Qualsevol temps passat

En aquesta història s’explica el pensament d’una noia en que enyora tot els temps passat. Cada cosa nova que fa la família li sembla pitjor ja que cada cop estan menys junts. El tema d’aquest relat podria fer referència al refrany castellà que diu “Mas vale malo por conocido que bueno por conozer”.

La plenitud de l’estiu

La història explica que una família molt nombrosa i repartida per molts llocs se sol ajuntar només per menjar a l’estiu. Aquests, en veure’s, sempre es fan moltes fotos i petons. El tema d’aquest relat podria ser rutines incoherents de la societat.

El noi i la dona

En aquesta història s’explica que un noi que va penjant cartells de pisos (ja que és el seu treball), hi ha una dona al darrere seu que els va despenjant. El tema d’aquesta historieta és que no es respecta el treball dels altres.

La forquilla

Aquesta història relata que a una dona, en un restaurant, se li cau una forquilla al terra. Ningú ho escolta i se la canvia al marit – que estava entretingut llegint el diari a la barra del bar -. El tema d’aquest relat és que si ens passa alguna cosa a nosaltres, si podem, sempre fem que pateixin les conseqüències els altres.

Xiatsu

En aquesta història, uns xinesos estudiants comencen a envair un bar. Primer, arriben 4 amb la carpeta i seuen en una de les 4 taules. Després, fan fora a un i seuen altres 4, etc. Com el local és petit, van arribant un munt d’estudiants i van fent fora als que no són com ells. Al final entren tants que han de ser de peu. El tema d’aquest relat és l’actual ocupació dels immigrants.

3- Explica la petita biografia de l’autor del llibre indicant qui és, què escriu, on ha nascut, per què escriu, quan va començar a escriure, …

Quim Monzó va néixer a Barcelona el 1952. Va començar escrivint reportatges cap al 70, i posteriorment la seva trajectòria professional s’ha basat en traduir novel·les al castellà, escriure’n de pròpies i escriure contes. Es va formar com a dissenyador gràfic, posteriorment es va exiliar com a reporter, però no va trigar molt en trobar la seva vocació real: la escriptura. Monzó pretén escriure temes actuals per tal de captar a lectors d’àmbit jove i escriure d’una forma lliure i rigorosa per tal de descriure la situació actual del món (vol ser crític i reflectir la realitat a partir de les seves novel·les).

Segona part : anàlisi de la lectura i comentar el text

4- Per què creus que el Senyor Beneset es vesteix de dona? Quin sentit té?

Crec que el Senyor Beneset es vesteix de dona per no passar-ho malament durant la espera de la mort. Sap que algun dia proper, més tard o més d’hora, morirà, i es vesteix de dona per intentar evadir aquesta mort tan propera a ell. No vol pensar en ella. El sentit que té es intentar desconnectar de la realitat per tal de ser feliç el poc temps que li queda.

5.- En el relat “dissabte “ Monzó fa un retrat d’una persona i explica una situació que es produeix com a conseqüència del seu estat. Què en penses del personatge que descriu i del seu estat personal

Crec que la dona que comença trencant una foto per oblidar al seu ex s’acaba tornant paranoica fins al punt de que la casa es queda buida amb l’excusa de que tot li recorda al seu home. Va començar amb una cosa molt petita, però a mesura que intentava buscar coses que relacionessin el seu ex amb ella, tot el que hi havia a la casa el podia recordar. El seu estat personal estava molt malament i s’estava convertint en una dona boja.

6- Quin dels contes parla de l’Anastàsia i realment a què es refereix? Per què creus que els pares vells poden voler tant i estimar tant l’Anastàsia? I tu què en penses d’això?

Parlen de l’Anastàsia a la història titulada “L’arribada de la primavera”. Realment es refereix a una malaltia, l’eutanàsia. Estimen tant a l’Anastàsia ja que tenen moltes ganes de morir. Sobre això penso que les ganes de viure no s’haurien d’acabar mai ja que només es viu un cop. S’ha d’aprofitar tot al màxim i intentar treure-li a tot alguna cosa bona per a poder seguir endavant – tenir un estímul per poder seguir caminant -. Crec que els avis no sabien treure-li les coses bones al moment en el qual vivien. Es queixaven de tot.

7- Què en penses de la història de la Carolina? Quins sentiments et desperta?

La Carolina va patir una malaltia que gràcies a poder estar amb la persona que sempre havia estimat, la va ajudar a sortir d’aquesta. El problema és que aquesta persona no estimava a Carolina en el tot de la paraula. No era amor de parella, era tristor per ella. Volia ser solidari i compartir uns anys de la seva vida amb una dona que l’estimava. Crec que l’actuació del noi va ser una mica incorrecte (no seria capaç de dir que era totalment incorrecte). Si que es veritat que la Carolina vivia en un amor mentider, però potser per a ella van ser els millors anys de la seva vida. Tot i així, quan es va assabentar de que la malaltia es va curar, jo no hauria sigut capaç de seguir amb la relació. Crec que hauria de iniciar una conversació amb la Carolina i explicar-li. Si ella l’estima, entendrà el que ha fet, i si ell es bona persona, podria reflexionar per decantar la moneda cap a deixar-la i tornar a ser solter o seguir amb ella i realment estimar-la.

8- Els 12 semi relats que venen a continuació dels primers set són anomenats per la crítica “protocontes o protorelats” per quin motiu? Els podríem identificar com a contes?

Si em baso en el significat etimològic de la paraula, proto- esdevé del mot grec prôtos, que significa primer o principal. Per tant, si la crítica anomena als mini-relats protocontes és perquè són els més importants de l’obra de Monzó, i que crec que exemplifiquen millor el títol. El rerefons de tots els contes és que els personatges actuen de forma cretina i mediocre. Crec que, segons les característiques d’un conte, aquests es podrien classificar com a tals. Són de format curt, els quals es basen en una única trama. Si talles el fil de la lectura, rarament podràs continuar-la al dia següent assabentant-te de tot, hi ha un personatge principal i les histories sempre posseeixen una introducció, un nus i un desenllaç.

9- Per què creus que a “la plenitud de l’estiu” la família només tira fotografies? Quin simbolisme pot tenir?

Per recordar els moments que passen junts, ja que només es veuen cada molt de temps. És una manera de paralitzar els bons moments que els agradarien que no acabessin. Tot i així, fer una foto es una bona manera de passar bons moments? Poder haurien de quedar més…

10- Quina imatge podria identificar el protoconte “Xiatsu” quan una majoria irreverent que expulsa a una minoria? (cerca una fotografia, dibuix que pugi exemplificar aquesta idea)

En aquesta foto es veu un munt de xinesos que possiblement vagin amb les seves maletes a emigrar a un lloc millor que el seu país. És la típica frase que es diu molt sovint “Els immigrants només ens treuen la feina…”.

11- En aquests 12 relats o articles curts en quins et veus més reflectit i quins són els motius de la teva tria? (Quins elements o personatges, situacions creus que et poden resultar properes i pròximes. Hi ha elements que són permanents en el nostre sistema social i polític actual?

Amb el relat que més m’identifico és amb l’anomena’t “Per molts anys”. Crec que també faig bastant de cas a la meva novia, tot i que s’ha de dir que ella també ho fa a l’inrevés. Crec que és veritat que per amor es fan moltes coses, i en part crec que la base d’una relació està en que ambdues persones cedeixin una mica (fins a arribar a segons quins punts).

Els elements que s’expliquen al llarg dels protocontes i que són presents a la nostra societat són bastants. Començaré esmentant la ineficiència de part del professorat actual. Al llibre es fa referència al conte “Un tall”, i crec que encara avui hi ha professors que són així, que no els importa gens ni mica els seus alumnes i que els importen altres coses més que ells (cobrar un sou i anar-se’n a casa). El relat “Enllà de la nafra” també fa referència a un fet social i exemplifica la mala mania que tenim moltes persones: intentar ser el que no som. En la història, l’home intentava quedar fer per fer veure que era d’una certa classe, cosa totalment mentida. Acabant les comparacions del llibre amb la societat, esmentar el conte de “La forquilla”. Crec que és una escena típica i que la tenim com una costum. Pensem que si no ens veuen, no passa res, però ens agradaria que ens ho fessin a nosaltres?

Per finalitzar aquest apartat del treball, esmentar els elements que es poden trobar al llibre i que fan referència a elements polítics. És el cas del protorelat “Xiatsu”. A la nostra societat, ens sentim cada cop més envaïts per cultures d’altres països i persones de diferent procedència que van en busca d’un món millor. Potser, al final faran que alguns se’n vagin del seu propi país.

12- Busca les referències de persones i llocs que fa en el conte “dos somnis” i breument indica quina realitat tenen

El narrador és una persona que estima la vida i l’agrada viure. Actua de manera racional, tot i que a vegades es deixa emportar pels instints. Beristain és una persona que vol viure la vida i li és igual tot. En Brugat és una persona una mica pàlida i bastant tristona, que li fa por el compromís.

En els dos contes es parlen de les mateixes persones: el narrador, Beristain i Brugat, que són amics de la ràdio. Els dos primer van compartir pis i vivien a Barcelona. Davant del pis que compartien hi havia un parell de bars que eren dels més famosos i amb més ambient de noies – com no, per lligar -.

Tercera part: el pretext. Creació i filosofia

13- A quin conte es podria comparar “la nit” clàssica? Perquè?

Es podria comparar amb el conte de “La bella dorment” ja que hi ha un príncep que va a despertar a una princesa, i que aquesta està encantada per una bruixa. El que no coincideix amb la història és el fet de que el príncep quedi adormit en donar-li el petó a la encantada.

14- Tria un relat dels 12 finals per continuar la seva història i en forma d’autonarració biogràfica (joc del mirall) escriu al voltant de 80 paraules una continuació

Continuaré la història de “La plenitud de l’estiu” i faré veure que sóc la Laurita.

Quan vaig arribar a casa tot feliç, algun dels familiars que eren amb mi em va trucar per dir-me que li passés les fotografies del dia, aquella cosa típica que se sol dir. Quan vaig arribar a casa, hem vaig treure les sabates i vaig començar a mirar la tele. No feien res, només merda i merda. Al cap de dues setmanes vam anar al zoo amb la nena i, com no, hem vaig emportar la càmera. Sent allà, vaig veure que la memòria estava plena. Tenia un dilema: no vaig passar les fotos a l’ordinador, tampoc al familiar, però també volia immortalitzar aquest moment. Al final, amb tanta tonteria que vam tenir amb les fotos, vaig acabar esborrant-les i fent-ne de noves.

15- Dóna la teva opinió personal i crítica sobre el llibre valorant l’escrit i la feina que has fet treballant el llibre

El llibre de Mil cretins m’ha agradat molt. Crec que un factor molt important que ha fet que la lectura fos molt interessant i entretinguda és el fet de no haver llegit mai cap llibre d’estil filosòfic que tingués un rerefons, que hagués de pensar més enllà en comtes de limitar-me a llegir. Crec que el treball l’he treballat bastant ja que me l’he agafat amb moltes ganes. És un llibre molt interessant que et fa pensar en un altre realitat de la que tens. A part, t’ajuda a practicar el raonament abstracte, que crec que és molt important per arribar a la veritat de les coses. Ara tinc un altre percepció de la realitat.

Fonts d’informació i documentació

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/72629

http://www.monzo.info/smilcretins.htm

http://www.milcretins.venturapons.cat/Castella/milcretins%20llibre%20cast.html

http://www.gratispdf.com/quim-monzo-mil-cretins/1/

http://es.wikipedia.org/wiki/Quim_Monz%C3%B3

http://en.wikipedia.org/wiki/Quim_Monz%C3%B3

Existeix una ètica terrorista ? Idees

8498470668

A principis de curs a ètica hem començat a treballar la figura del terror i el terrorista.  Per això hem vist el film “PARADISE NOW” on es planteja la vinculació terrorisme i religió. L’argument permet entendre que la ideologia molts cops es vincula a un fanatisme sense sentit que pot portar a la immolació. Mitjançant l’anàlisi hem treballat el tema i la seva vinculació amb aquesta idea.

Seguidament hem analitzat si hi ha possibilitat de resoldre el conflicte més enllà del terrorisme i del terror amb la pel·lícula ” PROMISSES”   que explica la trobada de nois i noies d’origen palestí i jueu de distintes ideologies siguin ortodoxes o heterodoxes , vinculades a la religió o bé desvinculades d’ella.  Per això hem treballat aquesta idea de mediar en el conflicte. La pel·lícula precisament no ofereix gaires espectatives de una resolució mediada.

[kml_flashembed movie="" width="100" height="100" wmode="transparent" /]

A continuació volem entrar en l’anàlisi de la pel·lícula PERSEPOLIS  per això utilitzarem el film amb un guió i el còmic que ens permet entrar en contacte amb un anàlisi sobre la realitat.  Per això ens plantejem les següents qüestions :

  • On és Teheran ?  Localitzar en el mapa indicant país, continent,  situació política i social actual , idioma, religió, govern.
  • Quina és la condició de la dona en els països islàmics ?  Hi ha diferències o no ?
  • Què és el fonamentalisme religiòs ?  Busca la definició sobre TOLERÀNCIA. ( origen històric del concepte per això et proposem que busquis en….).
  • Existeix la llibertat ?  Quin tipus de llibertat és millor la externa o interna , la física o la psíquica, …?

persepolis432

Per això oferim una sèrie de links on pots consultar per trobar informació relacionada amb el tema :

http://www.blogdecine.com/criticas/apersepolisa-un-dibujo-algo-naive-para-una-historia-nada-inocente

http://tirafrutas.blogspot.com/2007/05/perspolis-animado-cannes-y-primer.html

http://www.guiadelcomic.com/comics/persepolis.htm

http://www.nytimes.com/packages/html/movies/20071225_PERSEPOLIS_FEATURE/index.html

home_marji

PROGRAMA DE FILOSOFIA I CIUTADANIA . CURS 2010-2011

halloween-fondo-casa-encantada-source_dmm

PROGRAMACIÓ  PRIMER DE FILOSOFIA I CIUTADANIA CURS   2010-2011

1.- Introducció a la idea de filosofia .

1.1 Test filosòfic.

1.2 Les competències bàsiques en filosofia.

1.3 Saber llegir per saber entendre : deconstrucció textual i l’art de la conceptualització. Article “Rebajas de Otoño” de Reyes Mate. Exercici inicial.

1.4 Saber argumentar : donar raons i justificar el pensament propi. Pre-text sobre l’article anterior.

Continue reading

QUINA ÉS LA ÈTICA DE SPRINGFIELD ?

simpson_peliculaHem vist la pel·lícula dels SIMPSON  a classe i l’experiència ens hauria de servir per saber mirar tot observant com espectadors actius. Per això proposo analitzar les escenes que hi surten següents:

1.-  Escena inicial del concert de música  de GREEN DAY . En aquesta escena es posa en evidència el rebuig del poble de Springfield dels discursos moralistes. El poble llença llaunes, ampolles contra el grup a diferència de Lisa que els acusa d’antiecologistes. El tema doncs és una ecologia rebutjada per el poble.

2.- Escena de l’esglèsia del poble. El pare Homer entra a l’esglèsia criticant la causa i les idees del cristianisme. És una esglèsia evangèlica on el pastor demonitza a la societat i s’ironitza sobre el culpable, l’arrepentit, la llum del senyor..L’avi dels Simpson té una mena de xoc epilèptic i revela una mena d’apocalipsi al poble. La familia grabarà l’escena i marxen avergonyits.

3.- Lisa entra en contacte amb un noi com ella responsable, amable i conscienciat sobre el problema de l’ecologia i el poble. Es desperta aquesta conciència a conseqüència del llac proper que accidentalment és contaminat i origina transmutacions a les espècies animals . Les autoritats fan tancar la zona i protegir el poble de possibles contaminacions.

4.- Homer serà descobert com el causant de la contaminació per els purins tòxics. La familia ha de fugir del poble i en la fugida busquen una nova vida al Canadà. Però la fugida no té èxit Marge retorna al poble on descobreix l’odi i la desesperació que ha portat aquest tancament del poble a l’exterior. El caos s’apodera de Springfield.

5.- Homer té una mena d’experiència mística amb una india que salva a Homer de la mort imminent. Rescata al poble després de molts esforços i aconsegueix que les empreses industrials veritables causants de la catàstrofe  surtin a la llum i aparegui la veritat. Springfield es salva de la catàstrofe mediambiental.

Continue reading

LA FILOSOFIA I LA COMPRENSIÓ LECTORA. A PROPÒSIT DE…

dscf3200

http://www.elpais.com/articulo/opinion/Rebajas/otono/elpepiopi/20100905elpepiopi_5/Tes

Iniciar la filosofia amb un article periodístic de Reyes Mate no és casualitat. Parlo de com entendre millor un text. Per això diferencio entre el text mateix i el seu context , o sigui, els elements que ens poden donar pistes abans de la seva lectura. En aquest cas el títol : REBAJAS DE OTOÑO podria ser. També la foto de l’autor present. La seva categoria social com professor investigador. Identifica també les columnes que forma part del diari , així com l’entradeta  se hace política en base a ideas que no hechos. Y así se dice que el problema son los salarios. A continuació parlo del pretext o el que l’autor vol donar a entendre i que significa el text mateix , el motiu o el perquè escriu l’article.

D’aquesta manera arribo al text per plantejar que hi ha sempre unes eines o estratègies per comprendre : el mapa de conceptes , el resum i l’esquema… I seguidament podem utilitzar el text per treballar arguments, definicions i problematitzar amb aquest.

1 exercici proposat a classe :  un esquema

  • CALLA
  • REBAIXA SALARI                 CRISI                     MÓN
  • PUJADA DE PREUS     POLÍTIQUES ABUSIVES
  • ATUR FETS   INTERPRETACIÓ   EL QUE ELS HI FEM DIR
  • IDEOLOGIA AVANÇAR
  • EL QUE DONEN A ENTENDRE     POLITICA
  • PODER    RESISTÈNCIA
  • PROU

Abans però demano que cerquin els conceptes que trobem amb un significat que s’ignora. Surten : emergentes, laborista, hermeneútica, ideologia, timo de la estampita,  estado del bienestar, rémora, patíbulo, arenga, …. Indico que definir és una competència bàsica en filosofia per posar-nos d’acord amb les paraules i amb el que volem debatre.

A continuació demano que realitzin un resum , aquí un exemple :

Continue reading

Tenen drets els animals ? L’abolició de la festa taurina a Catalunya.

toros

Comencem informant-nos sobre el tema  per poder trobar bons arguments en base a bones raons…..

http://www.elpais.com/articulo/espana/Cataluna/prohibe/toros/elpepuesp/20100728elpepunac_1/Tes

http://eskup.elpais.com/*debateprohibiciontoroscatalunya2010

http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/Vuelve/Santo/Oficio/elpepucul/20100729elpepirdv_2/Tes

http://www.elpais.com/articulo/cultura/abuso/arrogante/elpepicul/20100304elpepicul_3/Tes

Proposo un exercici per iniciar el curs de filosofia a primer. Podem analitzar a partir dels enllaços que trobeu en la part superior les impresions del filòsof  Fernando Savater sobre la noticia d’aquests dies : Abolició de la festa taurina a Catalunya. Es tracta de definir què s’enten per drets dels animals i si existeixen o no després de poder definir el concepte d’ètica.  En l’article Savater precisament considera que l’ètica forma part exclussivament de l’espècie humana. Resulta això realment així ? També podem comparar amb l’article de Jesús Mosterin que defensa els drets dels animals .http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/principio/fin/elpepirdv/20100730elpepirdv_2/Tes

Tothom té opinions pròpies però totes poden ser igualment vàlides ? Com sabem quina mereix més confiança o té més valor ?


Què és l’ètica ?   Iniciem el tema dient que quan definim delimitem sempre , o sigui, ens servim de definicions  per  atribuir categories i organitzar les informacions.  Utilitzarè una distinció raonable , la diferència entre moral que si estaria relacionada  amb les normes socials, hàbits, costums que regulen les práctiques humanes i els seus espais socials i l’ètica seria les tècniques que utilitzem per viure, aquesta manera de viure com una forma d’art de l’existència. L’ètica doncs representaria una mena de forma per governar la pròpia vida i la relació amb els altres. En aquest sentit podem parlar d’estètica de l’exitència com donar forma a la vida d’un mateix per convertir-la en bellesa possible.

http://alsinaxavier.blogspot.com


Et proposem que busquis la teva definició segons alguns autors com Aristòtil, Kant,  Adela Cortina, Fernado Savater, Maria  Zambrano, Epicur, MacYntery……  Aquest pot ser ell primer exercici . Elabora un quadre compatariu amb les distintes definicions : semblançes i diferències. Una vegada finalitzis ofereix la teva definició segons el que tu pensis i el que et sembli segons el que has llegit.

Ara mirem aquest video

http://www.youtube.com/v/GYYNY2oKVWU&hl=es_ES&fs=1

El video està en anglès però bàsicament ens parla de la seva teoria del darwinisme d’esquerres. Cita a Bertrand Russell un altre pacifista que va lluitar en favor de la idea dels drets humans i la relació amb la resta de les espècies. Intenta seguir el video i respondre a les qüestions següents:

Continue reading