QUÈ ÉS UN CAVALL DE BATALLA ?
CAVALLS DE BATALLA
Leave a reply
LA CLASE QUE MÁS QUIERO …
La clase que más quiero se llama Carmen, Maria, Tania, Miguel , Ivan o David. De madrugada duerme quieta y paciente pero de buena mañana la veo alegre y despierta. La clase que más quiero se llama Judith, Miriam, Diana, Florina, Ainara o Simón, Saul o Mariano. Cuando se le habla en silencio escucha y cuando habla aprendo tanto de ella que me dan ganas de empezar de nuevo como estudiante. La clase que más quiero se llama se llama Noelia, Miriam, Sheila, Alba, Victor, Pablo, Arantxa. Se me queda quieta como pausada en un stant bay que se me olvida todo y me apetece entonces apreciar con ella el tiempo que compartimos juntos como si nada. La clase que más quiero se llama Sergio, Jordi, Laura, Joan, Josua, Lara, Nereida, Nerea. La quiero por tantas cosas que no sé que no me sorprende de ella porque tiene tanto que me da que no me apeteceria desprenderme nunca de ella. La clase que más quiero se llama …Latifa………… o tantos nombres que ahora no recuerdo ………
Desventuras de una oveja perro o un perro oveja
Aquel dragón ” wiwiwiwi” parecía bostezar de manera ofensiva. Los nenúfares arrinconados en la laguna seguian el compás despierto de los zapateros. Esos danzaban entre los destellos que agua y luz solar proyectaban encima la superfície. Nadie paraba atención sin embargo a esa oveja perro que con sus patitas , que le aguantaban la cabeza peluda y más que peluda, soñaba con ser mayor algún día. La casa no era una mansión sinó más bien un caserón grande con un garaje ordenadamente pulido , una cocina grandiosa que entraba luz por todas partes y aquella sala. Immensa como un campo de futbol de tercera división. El dragón a veces asomaba la cabezita por entre los porticones de las ventanas para ver si cazaba al vuelo alguna señorita mosca o un señor mosquito algo despistado. En aquel lugar parecía que el tiempo no existía, el ruido no alcanzaba a nada ni a nadie. Por eso todo parecía quieto, parado , immóbil …..
La oveja perro despreocupada y ausente en sus sueños de alcanzar algún día una fama como la primera de la especie se dispuso a moverse por el salón hacía el primer piso lleno de habitaciones que todas ellas se guardaban del cielo con enormes vigas de madera barnizada. La casa no tenía nada de decoración puesto que no la necesitaba. A lo lejos un arbol de navidad, un abeto , que alguien un día planto por eso de quien no planta algo, no escribe un libro y no tiene un hijo, no es nadie. A lo lejos una mirada perdida se miraba la escena como si quisiera ir apuntando en su libreta las notas que demostrasen que esa oveja perro que se le llamaba >kant
Kant veía así como sus sueños le llevaban a vivir aventuras increibles en aquellos parajes como aquel día que le enseñaron como subir por las escaleras a cuatro patas mientras le iban hablando y consolando de que no debía tener miedo en subir una escalera hacia el piso superior. Otro día con la visita de un murcielago se levantaban las batallas más campales para desatar entre escobazos las guerras más perdidas y desafortunadas porque nunca alcanzaban el blanco. Así la vida de un perro oveja o oveja perro transcurría a diario entre mi imaginación y las otras.
The Brooklyn Follies. Tot filosofant amb Paul Auster
Auster és un novel.lista i director de cinema d’èxit considerable. La proposta de treball d’una lectura atenta del seu llibre ” Bogeries de Brooklyn” vol conseguir un apropament entre la narració com un discurs més personal i personal i la filosofia. Aquesta relació entre filosofia i literatura permet que poc a poc entrem en el món de on llenguatge i pensament es troben. Nat el protagonista que pateix càncer i amb seixanta anys acaba de divorciar-se busca a Brooklyn acabar la seva vida. Però el retrobament amb el seu nebot Tom i amb un llibreter que pensa en construir l’hotel existència canviaran la seva vida per sempre. Qui és Nat ? el sentiment de gos ferit, un treball com agent immobiliari , un intent de viure en solitud els darrers moments de la vida defineixen aquest protagonista. Com distreure’s ? Un projecte com li proposa la seva filla Rachel ? Un home desagradable però també inestable emocionalment i gris. En el fons Nat és un mediocre imperfecte, faldiller, i amb un càncer de pulmó que retorna al seu origen.
Auster va introduint poc a poc autors, històries, llibres, frases, dites, consells i presenta així com a pretext a Poe, Wittgenstein, Kafka, ……
Aquesta podria ser una proposta de treball aplicada a primer batxillerat amb un resultat força bo si es treballa prèviament el guió amb un treball i una petita prova per analitzar el grau de comprensió.
GUIÓ COMENTARI LLIBRE I TREBALL Auster, P Bogeries de Brooklyn ,2006, ed 62,Barcelona.
1.- Fes una petita recerca biogràfica a l’escriptor. Sigues breu i concís.
2.- Descriu els trets principals del protagonista (Nat) : nom, edat, perfil personalitat, interessos, intencions. 4 línies.
3.- Per què et sembla que el protagonista té el desig de tenir un “final silenciós per una vida trista i ridícula” ? Explica el que tu penses i el que per les pistes que et dona el protagonista al llarg de tota la novel·la pots deduir.
4.- Què són els topics ? ( expressió que el protagonista utilitza per referir-se quan la seva filla utilitza la paraula).
5.- Creus com diu el protagonista que tothom coneix els perills que s’amaguen portes endins de la vida en família ? Podries posar un exemple per explicar el que en penses d’aquesta idea. Com més concret millor.
6.- Penses com sosté el protagonista que l’amor s’esgota al llarg del temps i amb els anys els marits acaben sent imperfectes? Per què ? Raona la resposta.
7.- Per què escull Brooklyn per anar a morir?
8.- Com es comença a distreure el protagonista en uns primers moments?
9.- Quina relació té amb Marina la porto-riquenya el nostre protagonista?
10.- Què significa que els habitants de Brooklyn fiquen cullerada en les coses del altres?
11.- Quin títol té el llibre que comença a escriure? Per què el títol és aquest?
12.- Creus com diu el protagonista que mai s’ha de reconèixer un pet en públic ? Per què? ( utilitza l’exemple del llibre) .
13.- Com decideix organitzar els fets per escriure el seu llibre? Quines son les categories que utilitza?
14.- Troba en la teva vida personal 1 exemple per cada categoria que ell classifica.
15.- Quines preguntes es fa metafísiques i transcendents? I amb qui se les fa ?
16.- Quin era el pensament durant la República de Weimar ? Busca el segle, anys i les idees fonamentals del moment històric.
17.- Quina història li explica el doctor Weinberg al protagonista ? Fes un resum de la història.
18.- Fes un arbre genealògic dels protagonistes i les seves relacions.
19.- Per què li causa tant dolor la mort de la seva germana al protagonista?
20.-Què significa llegir pel protagonista?
21.-Què és un Eden imaginari ?
22.- Busca informació sobre Edgar Allan Poe. I en segon lloc investiga sobre la idea de nostàlgia humana. ( dona una definició) .
23.- Quin paral·lelisme s’estableix entre els dos escriptors Poe i Thoreau?
24.- Què vol dir ser lliure i buscar la llibertat existencial? ( relaciona aquesta resposta amb el que es diu en el text parlant dels dos autors).
25.- Qui és la nena riallera? Per què?
26.-Posa un exemple de l’ara, del després i el llavors de la teva vida particular.
27.- Quin mètode utilitza el Tom per no queixar-se de la seva vida de taxista? I per què es vol fer taxista filòsof ?
28.- Per què et sembla que Harry Brightman representa el pensament obert i la paraula sincera ? Argumenta la resposta.
29.- Explica el significat de la frase “els llibres no sagnen i sobretot no defequen”.
30.- Què et suggereix el nom de la companyia de taxis 3-D?
31.- Quin és el nom de Harry abans d’arribar a Nova York ?
32.- Explica què vol dir segons la filla de Harry : “ El meu pare és un home fosc, i viu en un bosc fosc. Ara fa veure que és molt brillant, però només és un truc. Encara és fosc, i sempre ho serà….”
33.- A qui anomena el geni esquerp en Harry ? Per què?
34.- Com es descobreix que en Harry havia estafat fent còpies falses del seu geni esquerp?
35.- Quin va ser el tracte amb el pare de la Bette per divorciar-se en Harry?
36.-Què vol dir “ m’estimo cent vegades més un bandarra espavilat que un babau pietós”
37.- Busca informació sobre els dos llibres claus del filòsof Ludwig Wittgenstein. Existeix perdó per un filòsof com aquest i els seus actes ? Raona els motius.
38.- Què penses de la proposta de Tom i els seus amics de doctorat per guanyar diners ràpids? La trobes bé ?
39.- Amb quina sorpresa es troba en Tom en les revistes porno?
40.- Qui és M.B.P ? Per què somnia ?
41.- Quins són els perills de jutjar la gent pel que porta de vestit ? ( cas de M.B.P)
42.- Què fa creure que la M.B.P no és tant llesta com sembla i per tant no és perfecte?
43.- Què en penses de la conversa entre harry, Tom i Nathan sobre la felicitat i la vida? Intenta explicar les diferents maneres de veure la vida de cada personatge.
44.- Què representa l’hotel existència ? Quin significat té?
45.- Què és una drag queen? Qui ho és en la nostra història?
46.- Qui és la Lucy i per què creus que no parla?
47.- Resulta important el temps per escriure una novel·la ? Què en pensa en Tom i en Nathan de les novel·les més importants i el temps?
48.- Com Kafka va curar de tristesa a una noia que plorava per la seva nina?
49.- Què fa la Lucy per evitar que la retornin a la seva casa?
50.- Quin final té en Harry ? Qui l’assassina? I per què ?
51.- Quin és el darrer gest esplèndid d’en Harry pels seus nois en el testament?
52.- Com es descriu la cerimònia del funeral d’en Harry ?
53.- Busca en el google la cançó de Lena Horne “can’t hellp loving that man “ i explica quina emoció o sensació et produeix imaginat l’escena.
54.- Quin consell rep la Rachel per superar el seu divorci ?
55.- Quina reflexió fa sobre la mort de Hassim Ali, de Rodney Grant, de Javier Rodriguez ?
PLATÓ . LA REPÚBLICA LLIBRE VII 533d-534a
“Doncs el mètode dialèctic és l’únic que deixant de banda….” . Plató en aquest text de què ens està parlant ? Potser per situar-se en el fragment de text ens calen certes ajudes que podem tenir si ens preguntem:
-
Quin és aquest métode que és únic per cancelar tota suposició i conduir-nos fins al coneixement mateix ?
-
Què fa aquest mètode amb l’ull de l’ànima( raó) per sortir de les formes d’ignorància?
-
Quins són els assistents o auxiliars per aquest mètode perquè es produeixi el canvi?
-
Entre quins coneixements auxiliars es troba el pensament discursiu ?
-
Quin és aleshores aquest métode de coneixement segons el procès gradual a aquest principi màxim ?
Si ens trobem també amb la traducció castellana de Conrado Eggers Lan de Gredos observem el següent :
” Por consiguiente, el método dialéctico es el único que marcha, cancelando los supuestos, hasta el principio mismo, a fin de consolidarse allí. Y dicho método empuja poco a poco al ojo del alma, cuando está sumergido realmente en el fango de la ignorancia, y lo eleva a las alturas, utilizando como asistentes y auxiliares para esta conversión a las artes que hemos descrito. A éstas muchas veces las hemos llamado “ciencias“, por costumbre, pero habría que darles un nombre más claro que el de “opinión” pero más oscuro que el de “ciencia”.
En lo dicho anteriormente lo hemos diferenciado como “pensamiento discursivo” , pero no es cosa de disputar acerca del nombre en materias tales como las que se presentan a examen.
-No, en efecto.
-Entonces estaremos satisfechos , como antes, con llamar a la primera parte “ciencia“, a la segunda “pensamiento discursivo“, a la tercera “creencia” y a la cuarta “conjetura” y estas dos últimas en conjunto opinión, mientras que a las dos primeras en conjunto “inteligencia”, la opinión referida al devenir y la inteligencia a la esencia. Y lo que es la esencia respecto del devenir lo es la inteligencia respecto de la opinión; y lo que es la ciencia respecto de la creencia lo es el pensamiento discursivo respecto de la conjetura. En cuanto a la proporción entre sí y a la división en dos de cada uno de los ámbitos correspondientes, o sea, lo opinable y lo inteligible , dejémoslo, Glaucón , para que no tengamos que vérnoslas con discursos mucho más largos que los pronunciados anteriormente. ”
nota : hem volgut subratllar aquells conceptes bàsics que considerem vàlids per iniciar un mapa conceptual i trobar l’esquema de les idees en el text. Els conceptes que destaquen més són els que representen prioritàriament l’eix central del mapa.
Tal com es pot veure aquí Plató ens està parlant del métode dialèctic ( dia-logos en grec). En aquest sentit Plató entèn aquest concepte com 1. una ciència màxima sobre les essències o idees de les coses en relació al principi màxim. 2. una tècnica o art com a instrument o eina que facilita el camí al coneixement màxim que ens porta a la idea de Bé. Art doncs que argumenta, que disserta, que discerneix, que raona tot utilitzant els ulls de l’ànima , o sigui, la raó. Per això té un sentit de procès d’ascendre i descendre en el camí educatiu o paideia.
Hem de recordar que Plató escriu aquest diàleg amb una finalitat ètica i política : en què consisteix la justicia ? Per això ens proposa un estat ideal o imaginari, un món utòpic. Aquesta idea doncs ens ha de permetre llegir i rellegir vàries vegades el fragment per trobar les idees que Plató ens vol destacar.
Si ens fixem bé en com Plató introdueix en el diàleg els conceptes podem veure el següent : “Doncs” ^[…….] Tot i que [……]
-No, no ho és…..
-I bastarà, […..] Pel que fa a [….]
Sembla doncs que Plató ha introduït prèviament la qüestió sobre la dialèctica que és el principal dins el camí del coneixement del Bé. El filòsof governant ha d’adquirir el mateix i per això es refereix a una ciència de les essències o idees. Aquesta realitat requereix unes arts o tècniques que tenen la funció propedèutica o de “calentament” abans d’arribar al coneixement màxim. És doncs un viatge, una aventura, un recorregut, un passejar , un caminar de pujada i de baixada. Si ens fixem en aquesta idea veiem doncs un procès gradual i costerut que implica que el subjecte no abandoni a mitja pujada ni de tan cansat pensi en no voler baixar mai més quan es troba a les alçades. El procès com el pensar discursiu que prèviament ha analitzat com a art o tècnica matemàtica per arribar a generalitzacions i abstraccions sobre el món real ens adverteix que efectivament les mates ens serveixen per entendre l’estructura real però encara ens falta un darrer nivell. Les matemàtiques encara parteixen de suposicions o hipòtesis per elaborar la seva tesi central. Per què les hipòtesis no són suficients ? La dialèctica doncs supera aquest pensament discursiu ( dianoia) de la matemàtica que encara li cal verificar plenament les seves suposicions. Per tant el métode dialèctic és inteligible, racional, deductiu, clarificador, definidor, essencialista, ….. Què és un axioma matemàtic ? Doncs una veritat no demostrada però suposada com evident. La diferència sembla doncs que les mates encara tenen l’experiència sensible com a exemples per les seves teories i teoremes.
En aquest sentit les possibles connexions amb el context i les influències en Plató s’hauria de pensar en pitagorics i la seva visió d’una matemàtica que exemplifica el món. Pots veure’s si es vol la pel·lícula “pi” com interessant exercici. ……..
Per exposar breument les idees del fragment de text cal preguntar-se per : Què ens explica o indica Plató en el text?
REMBRANT DEL SEGLE XXI ?
Són 17 cossos humans en una controvertida exposició al Museu Marítim de Barcelona
Dissabte s’inaugura ‘Bodies’ una exposició qüestionada per grups de defensa dels drets humans
Tots els cossos humans han estat preservats amb una tècnica especial i s’exhibiran a partir de dissabte al Museu Marítim de Barcelona. ‘Bodies’ és una exposició creada per l’empresa nord-americana Premier Exhibition, que fa quatre anys que visita diferents ciutats del món i que es presenta com una meravella d’exposició sobre l’anatomia humana’. Els cossos provenen de la Universitat de Medicina de Dalian, a la Xina, però alguns grups de drets humans d’aquest país qüestionen que s’hagin obtingut legalment i pensen més aviat en segrestament dels cossos o compra de cadàvers.
L’exposició, que porta a Barcelona la productora Sold Out, mostra disset cossos -tots amb rostres orientals- i dos-cents òrgans, que s’exposen dins de vitrines. Fa un recorregut pels diferents sistemes del cos humà: digestiu, nerviós, reproductor, endocrí… i una sèrie de amb fitxes en descriuen les funcions. En una sala a part, hi ha embrions i fetus de fins a catorze setmanes o mitja. Al final de l’exposició hi ha un espai interactiu on els visitants poden palpar alguns òrgans. El doctor Roy Glover és qui ha pensat i dissenyat l’exposició. Fou professor d’anatomia i biologia cel·lular a la Universitat de Michigan, on va practicar la tècnica de preservació de cossos amb polímer que ha utilitzat després per a elaborar l’exposició. El mateix Glover ha dit durant la presentació de la mostra que als Estats Units no va trobar anatomistes que volguessin disseccionar i preservar els cossos per participar en l’exposició, i que per això va recórrer a professionals xinesos, de qui diu que són ‘alguns dels millors del món’. També ha dit, responent al que diuen alguns grups de drets humans xinesos, com la Laogai Research Foundation, que els cossos no són de presoners executats i que van morir de mort natural. Harry Wu, director d’aquesta ONG, ha dit en una entrevista al New York Times que la Universitat de Dalian havia estat implicada en l’ús de presoners executats amb finalitats comercials, per exemple, va proporcionar cossos a Gunther Von Hagen, un empresari que també organitza exposicions d’aquesta mena. Una altra organització, Human Rights in China, considera que l’exposició és sospitosa, atès l’historial de violació de drets humans del govern xinès, i ha qüestionat que els cadàvers s’hagin obtingut de manera legal. Glover ha insistit que l’exposició ‘no és morbosa, sinó sobre la vida i la salut’, i afirma que és la millor manera d’aprendre sobre el cos humà. El preu de l’entrada és de setze euros de dilluns a dijous, i dinou euros el cap de setmana.
Dissabte s’inaugura ‘Bodies’ una exposició qüestionada per grups de defensa dels drets humans
Tots els cossos humans han estat preservats amb una tècnica especial i s’exhibiran a partir de dissabte al Museu Marítim de Barcelona. ‘Bodies’ és una exposició creada per l’empresa nord-americana Premier Exhibition, que fa quatre anys que visita diferents ciutats del món i que es presenta com una meravella d’exposició sobre l’anatomia humana’. Els cossos provenen de la Universitat de Medicina de Dalian, a la Xina, però alguns grups de drets humans d’aquest país qüestionen que s’hagin obtingut legalment i pensen més aviat en segrestament dels cossos o compra de cadàvers.
L’exposició, que porta a Barcelona la productora Sold Out, mostra disset cossos -tots amb rostres orientals- i dos-cents òrgans, que s’exposen dins de vitrines. Fa un recorregut pels diferents sistemes del cos humà: digestiu, nerviós, reproductor, endocrí… i una sèrie de amb fitxes en descriuen les funcions. En una sala a part, hi ha embrions i fetus de fins a catorze setmanes o mitja. Al final de l’exposició hi ha un espai interactiu on els visitants poden palpar alguns òrgans. El doctor Roy Glover és qui ha pensat i dissenyat l’exposició. Fou professor d’anatomia i biologia cel·lular a la Universitat de Michigan, on va practicar la tècnica de preservació de cossos amb polímer que ha utilitzat després per a elaborar l’exposició. El mateix Glover ha dit durant la presentació de la mostra que als Estats Units no va trobar anatomistes que volguessin disseccionar i preservar els cossos per participar en l’exposició, i que per això va recórrer a professionals xinesos, de qui diu que són ‘alguns dels millors del món’. També ha dit, responent al que diuen alguns grups de drets humans xinesos, com la Laogai Research Foundation, que els cossos no són de presoners executats i que van morir de mort natural. Harry Wu, director d’aquesta ONG, ha dit en una entrevista al New York Times que la Universitat de Dalian havia estat implicada en l’ús de presoners executats amb finalitats comercials, per exemple, va proporcionar cossos a Gunther Von Hagen, un empresari que també organitza exposicions d’aquesta mena. Una altra organització, Human Rights in China, considera que l’exposició és sospitosa, atès l’historial de violació de drets humans del govern xinès, i ha qüestionat que els cadàvers s’hagin obtingut de manera legal. Glover ha insistit que l’exposició ‘no és morbosa, sinó sobre la vida i la salut’, i afirma que és la millor manera d’aprendre sobre el cos humà. El preu de l’entrada és de setze euros de dilluns a dijous, i dinou euros el cap de setmana.
+
QUIEN ESTÁ PREPARADO PARA SER POLÍTICO?
Hablando con Platón a través de sus diálogos nos encontramos en el libro VII de “La República” cuando Sócrates aconseja a Glaucón que sepa diferenciar los políticos que se preocupan por la ciudad de quienes sólo buscan el interés y el beneficio propio. Ya en esa época seguramente la llamada “educación para la ciudadanía” debía ser tema de preocupación y de debate. ¿Qué ocurre con la baja o escasa participación de la ciudadanía con las instituciones políticas del estado ? Y tal como expresa el propio Platón quienes no han estado educados, cuidados por la propia ciudad y sus instituciones no sienten ninguna obligación hacía el interés público. El debate entonces entre aquello que llamamos público que debería ser coincidente con la voluntad general de todos los ciudadanos y las ciudadanas no se vincula a los intereses personales y privados de cada uno de los ciudadanos. En este sentido advierte el propio Platón que muchos politicos no se sientan con obligaciones ni deberes con quienes nada tienen en común, ni persigan el Bien de la comunidad. Sólo quienes han sido educados , cuidados, protegidos, vigilados por la propia ciudad sabe que se debe moralmente, políticamente al beneficio de toda la ciudadanía. La diferencia entre los demagogos que hablan en función de sus beneficios personales y quienes persiguen el bien de todos y cada uno de los ciudadanos no está más que en saber renunciar al interés propio, al bien personal, al deseo de poder, al instinto de liderazgo. Asi cada ciudadano recuperando su capacidad , aquella que le atribuye unas determinadas cualidades, podrá conseguir ese equilibrio perfecto que es la ciudad ordenada, organizada , o sea, justa. La justícia no será más que el equilibrio o harmonía entre cada ciudadano o ciudadana y sus capacidades, sus cualidades, sus excelencias, sus facultades. La educación adquiere así un papel de cuidar-se para cuidar-nos, un papel de ceder mis intereses en beneficio del capital social de cada uno de nosotros. Ese capital social hace que nuestra mente, -el alma platónica- se encuentre en constante devaneo para avanzar hacia la meta final. Un pasearse con uno mismo por los caminos oscuros y claros del corazón dormido, de la razón sentida, del deseo amable. Por eso Platón nos da una gran lección : la sociedad vive de sus deseos, en sus pasiones y de su sabiduría. Hay que saber encontrar el equilibrio entre amor(razón) sexo( deseo) placer ( pasión). Hay que educarse para construirse dia a día , por el camino tortuoso de un mundo de sombras habitadas por funambulistas, por titiriteros, por embaucadores, por magos, ilusionistas, por payasos de circo. Entre esta realidad huidiza, carente de estabilidad se mueve nuestra liquida sociedad de temporalidades, de instantes, de momentos fugaces, de stand’s bay, de provisionalidad… Quizás debieramos entender que como Platón nos decía la auténtica immortalidad la encontraremos al final del camino en ese paseo que nos conduce a ninguna parte.
MOSTRA DE FOTOGRAFIA FILOSÒFICA
BILBAO AMABLE BILBAO
Desconocía esta bella ciudad del Pais Vasco. He estado tres días visitando el Museu Gugenheim, el Museo de Bellas Artes, el casco antiguo, la ria, la universidad de Deusto…. He comido en la calle del Perro en una tasca pequeña pero amable por sus gentes. He paseado por los parques cercanos a la Granvia con sus casas aburguesadas.
Mi visita por los museos me ha conectado con el mundo del arte: Poussin, Picasso, Dubufett,Lichenstein, Hopper, …. Décimo aniversario del museo. Había una exposición de artístas vascos polémica puesto que comprometía según el PP la cultura del Gugenheim. Se discutía sobre si convertir el museo en un centro cultural al estilo de otros tantos. Me pregunte leyendo el Gara si el arte no debería ser un compromiso político y social con el ser humano. Me parece que sí. El arte de Warhol era un compromiso político con la época y con el sistema americano. Una guía explicaba a un grupo de adolescentes uniformadas la repetición de la fotografía sobre una silla eléctrica que Andy Warhol pintó. El artista del pop art pensaba que la repetición de una imagen que podía en un primer momento incómoda o indeseable podía acabar siendo indiferente y presentándose como aséptica. He comprado dos revistas y el catálogo sobre Arte USA. La cultura resulta cara.
Sin embargo me gustó extraordinariamente el museo de Bellas artes. Fué un viaje a la atemporalidad del ser humano, del tiempo, de las escenas , de la historia. La exposición de Poussin me dejó en un estado de irrealidad. Sus paisajes de sátiros admirando ninfas, sus historias mitológicas como la de Euridice, Orfeo, el rapto de Europa,….. me ha hecho contemplar largos ratos con la mirada y la reflexión en que pensaba el pintor. ¿Qué le indujo a pintar situándose en esos paisajes donde la naturaleza no tenía lugar, no tenía país, ni nación, ni espacio, ni geografía ?
En la colección permanente me encontré con Sorolla, Cezanne, Rubens, ….. pasillos vacíos en contraste con los pasillos del Gugenheim. Salas que parecían espacios inhóspitos para contempladores de cuadros solitarios que esperan la visita de un espectador inocente que se haya perdido. Inumerables salas que iban de época en época, de siglo en siglo…..
Y luego al volver …. pienso en esa ciudad que he visitado por casualidad y donde sin causalidad querré volver algún día.