Category Archives: FILOSOFIA I HISTÒRIA
Quin preu té l’amistat?
Fa uns dies -segurament amb l’energia i l’entusiasme que a vegades tinc- vaig expressar una idea que em semblava interessant. Defensava davant d’un grup de persones que utilitzem mecanismes que no ajuden a educar dins la societat. Poder escollir sempre és més educatiu que treure la possibilitat de triar i escollir. Jo diria que molt més educatiu. De fet educar vol dir compartir: coneixements, sentiments, dubtes, pràctiques , … Fins aquí no sembla que les meves paraules poguessin ser interpretades malament per ningú. Opinar vol dir dirigir les teves idees en la direcció que tu creus convenient defensant un criteri que no necessariament ha de ser compartit. Però perquè els assistents m’entenguessin millor vaig recorre a exemples concrets que podien venir bé per desenvolupar les meves idees. Quan vaig baixar al terreny del concret no va estar el mateix ni de bon tros.De manera insistent vaig voler remarcar que utilitzava exemples per poder explicar millor el projecte que presentava davant els assistents. Al llarg del petit debat que vàrem tenir pensava que el diàleg que s’estava produïnt entre els participants era força productiu. La dialèctica és poderosa i la retórica moltes vegades ens fa caure en els sofismes i les fal·làcies. En un moment determinat del debat que volia demostrar quin tipus de práctiques democràtiques utilitzem sovint la història va estar el meu recurs. L’higienisme dirigit pels poders estatals i de la comunitat científica dominant han ofert discursos plens d’una moralina farisaica i hipócrita important. Parlar de mesures que semblen preocupar-se per la ciutadania quan amaguen en el fons els interessos concrets d’una política partidista i determinada. Semblava -com ja he dit abans que era força interessant el que els contertuliants produíen en aquesta reunió. S’hi donava participació,diàleg, consens , crítica, … però que va estar trencat posteriorment per uns dels assistents a l’acte.
I precisament aquest assistent és un gran amic meu. Vaig recordar el tractat de Ciceró sobre ” la amistat”. ” el regal més preuat és l’amistat”. En aquells moments vaig intentar pensar que els coneixements són importants, els actes són importants però que encara més els sentiments i les emocions són bàsics i fonamentals a la nostra vida de relacions. Immediatament la reacció del meu amic va estar freda amb mi especialment, distant, jo diria que fruit d’haver estat ofés. Ara ja fa uns dies que rebutja la meva paraula, que no em mira als ulls, que m’evita. Per mi continúa sent el meu amic però sé que alguna cosa ha canviat entre nosaltres dos. Potser la paraula a vegades ens separa més que ens uneix ? Potser la veritat és difícil de ser acceptada ? Potser les emocions ens traeixen quan menys ens ho esperem?
La paradoxa ha estat per mi que en l’intent de parlar de diáleg he aconseguit tot el contrari. Ara em pregunto : quin preu té l’amistat ? I si en té un aquest significa ser fidel defensant-ho tot absolutament ?
Qui està més preparat per governar dins la república?
Fenomenologia de la conciencia: El prop?sit educatiu : el coneixement de la realitat
Fenomenologia de la conciencia: El prop?sit educatiu : el coneixement de la realitat La república LLibre VII 518a-b.
El propòsit educatiu : el coneixement de la realitat
Si ignorem ens el fons ens convertim en intolerants.
La ponderosa : un rancho con solera
Bonanza es un tierra quemada , árida, desierta que gobierna un padre junto a sus hijos. Todo coraje, todo valentía, todo trabajo. Su rancho , la ponderosa, es un pequeño reducto rodeado de los grandes del oeste salvaje : los índios, los forajidos, los cuatreros, los animales carroñeros. La respuesta siempre debe ser la misma: la razón por la fuerza o la fuerza de la razón. En un caso se resuelven los conflictos a tiros , en otro caso la razonabilidad del padre Ben resuelve la problemática de los eventos. Familia unida jamás será vencida…..
Hoy las muchas “bonances” son tierra desértica , contaminada, desgatada ecológicamente por la erosión, la desforestación , …. y sin que nadie gobierne a nadie. No hay ningún Ben Carwrigt , como padre bonachon , el macho perfecto para defender a sus hijuelos de la madre naturaleza , salvaje y agrestre. ¿Donde existen hoy las ponderosas?
Alguien se atrevió en su dia a ponerle ponderosa a su masia catalana o a su cortijo andaluz. Seguramente con la intención de vivir y recordar permanentemente la aventura de su infancia. Todos quisimos alguna vez tener una ponderosa en nuestro universo infantil y adulto. Un espacio protegido, un espacio preparado para resistir a bandidos, a malos con cicatriz o índios con plumas. No teniamos miedo entonces de terroristas, ni de atentados, ni de pateras , ni de grupos de okupas contraculturales y políticamente destructivos…. Nada nos commovia , ni nadie se detenia frente al revolver del pequeño de la família Carwrigt. No había a qué temer.
Y aprendimos de grande que nuestras bonanzas sólo quedaron en la teleserie que nos marcó , las ponderosas que pudimos tener y los padres de família viudos que sostienen a sus hijos a pesar de las inclemencias mayores de la tierra .
¿Qué es matrix?
Què es Matrix? Platón defiende en su dialogo sobre la República un estado ideal. Su utopia consiste en diferenciar aquello que vemos y captamos por los sentidos que pertenece al mundo sensible y aquello otro que no vemos con los sentidos pero sabemos que està allí porque nuestra capacidad de razonar nos lo confirma. Matrix es el ejemplo perfecto para explicar la metafísica platónica. El mito de la caverna donde unos extraños prisioneros encadenados observan el mundo de las sombras. Es la ilusión(eikasia) de los sentidos que es el origen de la falsa realidad presentada. Lo que se vive a través de nuestros sentidos resulta superficial y refleja muy poco de la verdadera realidad. Creemos que lo que sentimos, vemos, palpamos, escuchamos, degustamos nos ofrece garantias suficientes de conocer nuestro mundo. Pero los sentidos son pasivos, poco fiables, no promueven ningun tipo de reflexión racional, meditada, profunda. Por eso como habitantes del subsuelo nos quedamos con los efectos espectaculares, con el sonido estridente, con la voz fuerte, el colorido , …. Vivimos pues en el mundo de la caverna sin saber que estamos en este como prisioneros de nuestra ignorancia. Nuestra conciencia de que hacemos o quienes somos pasa por la determinación de todos aquellos mensajes que los medios de comunicación nos lanzan, nos dictan, nos escupen. Somos producto de gran hermano, del diario de patricia, de las teleseries como aqui no hay quien viva o aida, de las películas como “la guerra de los mundos” , de las noticias que nos vende la prensa, de lo que escuchamos en los telediarios, ….Confundir las sombras con la realidad porque precisamente nos encontramos expuestos a no poder girarnos, a no poder movernos, estamos quietos e inmóviles sobrecogidos por el fabuloso espectáculo que nos lanzan cada dia. La programación nos somete a un mundo virtual atractivo,seductor, sugerente…. en una sesión contínua sin posibilidad de respirar y salir fuera del espacio de butacas. No hay tiempo para la reflexión, no existe la posibilidad de hablar entre nosotros para un diálogo posible, sólo somos capaces de balbucear sonidos sin sentido : pasame palomitas, coca cola, caramelo, ajah ajah, grup grup, …. Nadie se da cuenta de donde esta porque lo peor de la conciencia es no tener conciencia de que se tiene. De esta manera el productor de cine, el director de la película, el actor, el acomodador puede manipularnos más y mejor. Nos impide ver detrás, ver el carton piedra de sus proyecciones, el falso glamour de sus actores y actrices, la falsa realidad que nos commueve. La tiranía de los sentidos nos esclaviza porque nos anula en un mundo de sensaciones donde lloramos , reimos, odiamos, nos angustiamos, nos sobrecogemos, de manera immediata. Lo immediato no permite la reflexión, lo espontáneo no nos ayuda a tener un papel interrogador. Sentimos sin saber porque lo sentimos, vivimos sin saber que vivimos.
Neo vive en este mundo virtual, en esta realidad oscura, falsa, aparente. Neo empieza a pensar a creer que podria estar viviendo un sueño. Todos podemos ser neo algun dia: despertar de nuestras comodas camas y empezar a pensar , o sea, a ir a buscar respuestas que no nos satisfacen, a raspar el papel decorativo, a limpiar a fondo la pantalla en tecnicolor. El mundo ilusiorio es difícil de distinguir de entrada del mundo real. Quien nos miente ? Por què nos miente? Pero si empezamos por desconfiar de todo, de todos, de quienes se creen poseedores de las verdades , de los gurus del sistema, de los que lo tienen todo siempre claro, entonces quizás estamos preparados para salir del programa virtual.Heráclito decia que los despiertos comparten un mundo único y común, mientras que cada uno de los que duermen se encierra en su mundo particular. MATRIX ÉS UNA FÁBRICA DE SUEÑOS ESPECIAL, PORQUE LA ALUCINACIÓN ES COMPARTIDA Y PORQUE LA MAYOR PARTE DE LAS PERSONAS NO DESPIERTA NUNCA DE ELLA. Por eso el mundo de matrix es indiferenciable a la realidad. Sólo algunos pocos han podido escapar de matrix :los filósofos.,o los despiertos. Este mundo se nos escapa a todos, no somos capaces de entenderlo y de entrar en él, estamos demasiado dormidos. El encuentro entre Neo y Trinity lleva a Morfeo que és el hijo de Hipnos (el sueño) que tendrá la misión de hacer despertar a los otros del sueño…..
La propera prova
La mort de Sòcrates no va deixar indiferent a Plató. El jove alumne va deixar per sempre les seves il·lusions per viure una carrera política exitosa. La democràcia va decidir que Sòcrates havia estat un element massa crític i sospitós de crueltats en el règim oligàrquic dels trenta tirans. La cicuta va acabar amb la seva vida. La pena de mort va fer que la producció literaria i filosòfica de Plató fos enorme. Els nombrosos diàlegs de Plató parlen d’un mestre ideal i un mestre idealitzat. Sócrates creu en una moral on qualsevol decisió no és producte del criteri personal sobre el correcte o incorrecte. Els valors de l’ésser humà han de ser vàlids sempre, i no dependre de les circumstàncies, o el temps i l’espai. Els drets humans han de ser vàlids per qualsevol ésser humà. Per això s’enfronta a Anitos, Lycos, membres del tribunal d’Atenes que li recriminen un rigor massa intolerant amb la moral i el costum. EL relativisme de la sofística , feia que tot anés bé depenen del moment i circumstàncies. Però a la Grècia de Pericles les coses no funcionaven precisament per això : tothom deia, opinava, cridava, parlava però no eren capaços de posar-se d’acord. Avui també ens passa això que Plató veia. Demanem més capacitat per decidir de manera assemblearia però no estem disposats a un pacte o un consens. Hi ha qui parla per parlar sense que el seu criteri es pugui qüestionar. Tothom vol el protagonisme que el sistema democràtic no dona a vegades. Aleshores quan el sistema polític i social no funciona , els grups opositors busquen un boc expiatori per treure’s responsabilitats. Vayase señor……, vayase señor…… Sócrates és un autèntic tàbec per Atenes, un insecte amb un fibló fort i profund. Com la periodista assessinada a Rúsia per parlar sobre l’Estat i les seves mentides. Sócrates parla de la veritat sense por. HI ha gent que l’escolta i el segueix. Alguns diuen :és un corruptor d’idees !!!!! La consciència de Sòcrates fa que digui que només si sabem coneixen’s a nosaltres mateixos podrem apropar-nos a la veritat i al Bé. El bé s’ha de coneixer per actuar d’acord amb ell. La llei de la ciutat moltes vegades s’equivoca perquè es imperfecte : el civisme no es la solució a una mala salut de la ciutadania. Sòcrates parla de la llei interna de l’Ésser humà : la consciència interior. Ell en dirà el daimon socràtic. Ignorem el bé i per això fem el mal. Demà serà la prova , entre uns presocràtics que busquen respondre’s sobre els principis que fonamenten i sostenen la realtitat , uns filòsofs de la natura que escapen a una visió molt mitologica de la realitat …. i un mestre Sòcrates que ofereix en el “Coneix-te a tu mateix” la clau per entendre la vida. |
La qüestió de l’ésser i el no ésser en la Grècia clàssica.
Per un grec el que fa que una cosa sigui important o no és la propietat que se li atribueix, o sigui, la seva essència. Parlar de les qualitats o propietats que fan possible la identitat o la diferència no és altra cosa que dir que tot ésser és . Una pilota és ….. indica que l’objecte “pilota” té la propietat de ser rodó, esfèric, amb unes característiques determinades , etc… Ja abans de Plató aquesta idea havia iniciat el debat sobre el que és real o el que no és real. La reerca doncs de la identitat , del món, del jo es realitza des de els diferents espais que Grècia té : ja sigui la raó -un logos comú – o bé els sentits que percebeixen les múltiples formes canviants i plurals. La propietat que fa una cosa ser el que és en el fons la determina i la defineix. Per què definim una cosa ? Pel seu nom o per l’aparença o per la propietat que se li atribueix ? Sentits o raó son dues formes de coneixement de la realitat que intenten respondre a la realitat.
Però m’agradaria que intentessim entendre que aquesta qüestió que es planteja aquí no resulta gaire diferent de la que encara avui al segle XXI seguim intentant resoldre. El nostre món, la nostra societat és una realitat que vivim o una realitat que pensem sense viure. Som productes de les nostres idees o som productes dels nostres sentits externs. Diem el que pensem i actuem així , o bé , actuem sense que coincideixi amb el que pensem. Si es tracta de persones la nostra identitat es presenta als altres amb máscares i rostres amagats ? O més bé la identitat es presenta de manera nua sense res amagat ? Matrix ja presenta aquesta situació entre el món d’unes idees i el món real. Però en aquesta pel·lícula sembla que el protagonista visqui en un món que els sentits resten dormits fins que desperta a l’autèntica realitat. …
El verb grec einai apareix doncs com a nucli de tota acció i nucli que atribueix a tot una identitat. L’ésser és ……. com a verb i com a nom. com a subjecte i com a predicat. Resulta doncs la còpula perfecte per descriure i definir la identitat del logos. Un logos que com a paraula, com a sentit, com a raó ens condueix a la llei interna que configura la realitat.