Author Archives: xavier

About xavier

Ll. filosofia Ll. Estudis eclesiàstics Diplomat en Teologia DEA en Pedagogia ( Teoria i Història de l'educació) . Inici d'estudis en diplomatura en empreses turístiques ( gastronomia i hosteleria) a l'escola SAnt Pol de Mar . Prova d'accès a Patronat de la Fundació per educació social.

Proposta de treball : Els drets humans

http://www.xtec.cat/~lmonteis/wqdrets/proces.htm

Aquesta webquest realitzada pel professor L. Montes ens pot servir per treballar la unitat que estem realitzant. Hem vist la pel·lícula ” Hitler , el reinado del mal” que desprès de treballar amb un guió i una fitxa ens a permès observar atentament els fets que van originar la segona guerra mundial i la posterior elaboració de la declaració dels drets humans. Ara la proposta ha de permetre anar més enllà amb un treball històric,ètic i social. EL llibre de ciències socials et pot ajudar juntament amb els materials que pots veure en el link.

QUINS SÓN ELS PENSAMENTS PROFUNDS DE PALOMA ?

[kml_flashembed movie="http://www.metacafe.com/fplayer/yt-ctS7qILZ6Xo/l_l_gance_du_h_risson_de_muriel_barbery.swf" width="400" height="345" wmode="transparent" /]

Muriel Barbery ens explica que el seu llibre parla de la idea de la solitud de la consciència. Una solitud que permet reconèixer dins el món la posibilitat de redescobrir l’amistat. Quina és doncs la filosofia de la Paloma, aquesta noia de 12 anys que busca suicidar-se el dia del seu aniversari? Paloma és superdotada i això ofereix tenir una visió de la realitat gens distorsionada. El món adult és neci, avorrit, covard,superficial,insustancial. Però Paloma reconeix totes aquestes idees es recullen entre capítol i capítol amb els pensaments profunds que té la noieta. El primer presenta la idea de voler sommiar a la vida quan encara està per construir però més tard trobar-te amb els limits socials que s’imposen. Com ella diu ” una falsa lucidesa de la maduresa” que permet tenir crisis d’identitat, d’edat, de figura, de sentit, de pensament sota una idea falsa de la vida. Segurament el problema com pensa Paloma rau en no creure que la vida té cap sentit. La vida és absurda al principi, al mig i al final , la resta és una mena d’autoengany permanent que els humans ens creiem.
Per això el que salva realment a Paloma i també a Reneé ,aquesta portera gorda i lletja , és l’Art. Un art que porta a un estat d’extasi i d’apropar-se a la bellesa. Per això diu ” això no és la peixera, no , això és poesia !!!” després de llegir un haiku japonès. En el segon pensament profund es planteja la decoració dins la vida adulta.La relació que establim dins la vida amb els animals domèstics segurament és més “estètica” que “ètica”. ¿Com pot un gosset representar l’equivalent a un objecte de decoració totémic ? Per això Paloma va en contra una idea d’aprenentatge interessant : educació com a instrucció. La seva mare molt enganxada a Balzac i Flaubert no aplica res de res de totes la seva ensenyança. I en la tercera idea profunda critica la política com aquells que parlen i parlen però no actuen. La seva crítica a una passivitat enorme i obcena del món polític que tenen una actitud frivola contra el malestar social.”La vida és una meuca, ja no crec en res i en gaudiré fins a la darrera nàusea”, frase dita per la seva germana estudiant de filosofia representa aquesta xerrameca de paraules buides que inspiren una mena de compasió i desastre.Això no té res a veure amb els pensaments profunds de la Paloma que representen la veritable filosofia del llibre. Utilitzar la intel·ligència per progresar com espècie i no per destruir-nos. Cal dir que entre un pensament i altre hi ha un diari del moviment dél món també numerat que escrit en primera persona presenta una mena d’anècdotes de la Paloma amb el cos i altres coses. Ella deixa clar a les pàgines 19 i 20 del llibre traduït al català per Edicions 62 que els pensaments profunds són idees per pensar seriosament sobre el que fa i la decisió que ha prés del suïcidi. Per això són pensaments sarcàstics i burletes sobre el món i la realitat social que l’envolta com a recreació i divertiment. De fet és una actitud cínica davant la vida i dels altres. En el fons tal com ella ho anomena són “glòria de la ment”……

COM ÉS CREA UNA IDEOLOGIA ?

racisme[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/mGyMNvFPJ3Y" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Observa el discurs. Si recordes el tema que estem estudiant sobre els drets humans pots entendre com és pot crear una ideologia. En la pel·lícula que estem veient “Hitler, el reinado del mal” veiem un personatge que es va forjant a la seva mida. S’apropia d’un discurs pler d’odi, pler de fal·làcies, de retòrica i sofística entabanadora, de xerrameca. Més tard arriben els simbols, l’escenografia amb els vestits, les presentacions en públic, la música, etc.. La pel·lícula ens mostra detall a detall un Hitler actor, teatralitzat .

Ara et demano que observis el video. Penses que hi ha moltes diferències amb el real? I creus que com es veu a la Pel·lícula Hitler representa un personatge per la gent i el poble ? I el poble com obeeix tant cegament ?

Quina ha estat la teva experiència amb la pel·lícula ?  En elaborar la fitxa d’anàlisi quines conclusions has tret ?  Fitxer  de treball racisme

QUÈ PENSES DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ?

dones i tercer món

Cada vegada més els mitjans de comunicació tenen un paper bàsic per informar i opinar.

A.- Però ens preguntem fins a quin punt informen o desinformen ? Què en penses ? Interpreten o malinterpreten les noticies ?

1.- Pensa primerament quants diaris coneixes de difusió gratuïta ?

2.- Quina ès la seva font de recaptació económica ?

3.-Quin és el motiu per difondre diaris al metro, bus, carrer, tendes de forma lliure i gratuïta ?

B.-Ara et convidem a mirar els seus titulars ADN  METRO QUÉ? i analitzar com tracten les noticies de difusió gratuïta.

4.-A quanta gent creus que arriba ?

5.-Quin és el públic lector d’aquest diaris ?

6.-Què expliquen els titulars i com ho expliquen ?

7.-Mira les noticies que acompanyen als titulars , Com són? Qui signa aquestes noticies?

 

C.- I la violència com és tracta en aquests mitjans ? Penses que sempre culpabilitza de la mateixa manera a tothom ?

8.-Pot ser un delicte afegit ser dona, negre, pobre ?

9.-Podries fixar-te en quantes noticies fan referència a violència (assassinats, violacions, maltractaments, terrorisme,..)

10.-Son moltes o poques?

11.-Què accentua la noticia?

Et recomanem mirar i passejar-te per  aquests links pots trobar respostes a algunes de les preguntes que et formulem. Cal respondre i enviar com a comentaris la teva resposta.

 http://www.catalunyarecerca.info/guia/cat/03_300_Mitjans_de_Comunicacio.asp

 http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/

http://www.diba.es/biblioteques/recursos/recurs01.asp?Bib=0&Id=73

 http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=1746957

 http://www.google.com/Top/World/Catal%C3%A0/Mitjans_de_comunicaci%C3%B3/

 

 

Hi ha veritable debat ? : el suïcidi assistit.

Si ens fixem en la notícia apareguda en el diari digital de Catalunya que ens parla del  suïcidi assistit com una práctica que els mitjans de comunicació ens la porten a debat podem observar primerament el seu titular : NO SOM DEFENSORS A ULTRANÇA DE LA MORT, EL PRIMER QUE FEM ÉS TRACTAR DE REHABILITAR LA VIDA DE QUI ENS DEMANA AJUT. Un titular com aquest clarament contrasta amb la mateixa notícia que apareix al diari Avui  on el titular remarca : SISTACH ALERTA QUE L’EUTANASIA DESHUMANITZA. D’altra banda el diari El pais remarca en titular ” EL GOBIERNO PLANEA REGULAR EL SUICIDIO ASISTIDO ESTA LEGISLATURA”. Si encara ens trobem amb el titular del diari ABC que remarca “LOS MÉDICOS CREEN INNECESARIA LA NUEVA LEY DE MUERTE DIGNA” , a quina idea sobre el tema podrem arribar ?

El suïcidi assistit per primera vegada es planteja al nostre país com una possibilitat legal de morir dignament. Fa temps tothom recorda la pel·lícula que va ser un èxit de cartellera  “Mar adentro” del director de cinema Alejandro Amenabar i que va ser motiu de fortes crítiques pel poder eclesiàstic i els sectors més tradicionalistes de l’Estat.

Entenem per suïcidi la práctica voluntària de treures la vida un mateix com a conseqüència de renunciar-hi . L’ésser humà des dels antics grecs -els estoics per exemple- ja havien acceptat el suïcidi com una forma de donar fi a l’existència. El debat per tant no resulta nou però si podem dir que agafa una idea interessant : l’assistència al fet de suïcidar-se,  o sigui, l’acompanyament legal a la mort. Què en pensa la societat ? Què en pensem nosaltres ?

En els quatre diaris la informació que es tracta sembla plantejar el mateix problema de forma molt diversa i fins i tot podríem dir contradictòria. Un diari com l’ABC presenta la noticia dins un escenari general del col·lectiu mèdic amb una postura contundent i rígida. Es parla de tots els metges donen la llei de la mort digne com a innecessària. La notícia amb data del 26 de setembre sembla presentar el conflicte com innexistent doncs les lleis ja existeixen per legislar casos com el de la mort digne. Si bé agafem ara la mateixa noticia en el diari digital de Catalunya  amb les declaracions del president de l’associació pel dret a morir dignament  sembla que ja accentua que el conflicte es troba pler de condicionaments de tipus ideològic, moral i ètic. També remarca la realitat legal que a la resta d’Europa sembla existir sobre aquesta qüestió. En aquest cas darrera la noticia hi ha una persona concreta amb noms i cognoms que  parla sobre el tema. També en aquesta línia trobem la noticia difosa pel diari AVUI on el cardenal arquebisbe de Barcelona parla i opina sobre el problema. En aquest diari la noticia “convida a metges i polítics” per part del cardenal a no promocionar accions que van contra la vida. Ell mateix afegeix que aquesta pràctica “deshumanitza”.

Però quin és el debat respecte a la legalització o no del suïcidi assistit ? Els quatre diaris semblen presentar coneixements del tema amb opinions molt diverses i contràries en certs casos. On trobem l’accent en cada diari ?¨Si ens fixem en els titulars i en el contingut de les noticies què podem treure de conclusions ? Resulta un problema de crear una nova llei exclussivament com apunten alguns diaris? El problema és ideològic i polític com semblen remarcar altres ? Hi ha una forta oposició del sector médic a aquesta proposta de llei ?

El problema doncs és si cal tenir lleis que regulin una pràctica que és la voluntat del pacient a decidir lliurement sobre el seu propi cos. Hi ha una llei del 1986 que efectivament regula que un pacient voluntàriament pot decidir si vol rebre o no tractament mèdic. Però la regulació per llei de poder decidir sobre el propi cos és una moda actualment, una decisió política europea…?

Si reflexionem sobre una noticia sobre aquesta noticia què penso de les formes de tractar la informació actualement ?  Quin és el paper del mitjans de comunicació en difondre noticies com aquestes ?  Hi ha alguna possibilitat d’arribar al rerefons de la noticia? Podem creure en la veritat periodística?

Entrevista sobre Educació per a la ciutadania

http://librodenotas.com/entrevistas/14744/la-educacion-para-la-ciudadania-necesita-un-enfoque-predominantemente-filosofico-entrevista-a-miguel-santa-olalla?commented=1#c019739″ title=”FILOSOFIA I CIUTADANIA “>entrevista

Aquí es presenta una entrevista sobre Educació per a la ciutadania feta a Miguel Santa Olalla dins la web ” libro de notas” especialitzada en presentar treballs, llibres,il·lustracions, projectes, entrevistes,dins aquesta secció. En aquesta entrevista destaquem que el professor entrevistat té una web de referència dins la filosofia Boulesis.

El Cinema com a paràbola etica. “Centochiodi”

Pot constituir l’experiència del cinema una font d’informació ?  Com mirem una pel·lícula a classe , a casa, a les sales de cinema? Quin paper com espectadors podem tenir davant una pel·lícula?

Es bastant clar que el segle XX va contribuir amb l’invent dels germans Lumiere a la difusió del cinema com una font per experimentar amb nosaltres mateixos. Les generacions del segle XX han estat hereus d’aquest seté art. Gaudir, entretenir-se, saber, conèixer, poden ser gràcies al cinema actes amb els quals un espectador atent pot passar les seves tardes o nits a diari. La imatge és poderosa i ofereix una gran varietat de recursos per treballar.Vid http://cinemayoutoube.com.  Però com espectadors hem de saber diferenciar el mirar cinema d’observar imatges de cinema de contemplar el cinema de veure cinema. Si entenem l’acte de mirar com un fet on pensament i acció s’interrelacionen podem copsar de manera notable la veritable essència de l’aprenentatge amb imatges gaudint de l’experiència d’aquest art.

Un exemple del que estic dient he vingut practicant al llarg dels anys a les classes de psicologia, ètica, filosofia, socials, ….  Recomanar bon cinema també és una pràctica més per difondre aquesta experiència i utilitzar la mateixa com una eina de treball i de coneixement.

Actualment en les cartelleres de Barcelona i en cinemes de “baix preu” tenim la pel·lícula “CIEN CLAVOS” (Centochiodi). Aquest film que avui m’atreveixo a aconsellar un company i una companya de l’institut on treballo fa pocs dies ho feien amb mi i realment haig d’agrair la bona estona. L’argument és força senzill. Un jove professor guapo ofereix cansat de les seves lliçons de filosofia una darrera lliçó a tothom. El cafè amb un amic o amiga val mil vegades més que totes les lectures del món. El film recorda molt aquesta tradició de Dario Fo com a fabulador de veritats i realitats versemblants. El jove professor passeja per un poble de pescadors sota l’aparença del Jesús que explica paraboles a la gent senzilla però realment rica en saviesa. El seu delicte no ha estat altre que pertanyer a la pitjor banda terrorista de tota la història : la classe docent , el professorat. Talment ho diu així devant del sargent de policia quan serà detingut. La vida és més simple que uns amics fidels que mai traeixen pero que no poden acaronar quan ho necessitem…. Per això al final de la pel·lícula en el debat amb el sacerdot que porta tota la seva existència instalat en la lectura d’aquests gran incunables que son els llibres s’acusaran mutuament de faltar a la veritat i a Déu.  Però el jove professor contesta : la veritat està en nosaltres mateixos aquesta és l’autèntica veritat.

18770902.jpg

Article de Le MONDE Diplomatique . La Guerra mediática del capitalismo actual per Pierre Jourde.

Los grandes medios de comunicación dominantes -sobre todos los principales canales de televisión y las emisoras de radio de mayor audiencia han sabido darle dimensiones monstruosas al universal deseo de estupidez que dormita incluso en el fondo del intelectual más elitista.Ese fenómeno -esa guerra mediática a favor de la vulgaridad, del embrutecimiento colectivo y contra el espíritu- es capaz de destruir una sociedad y de hacer irrisorio cualquier efuerzo político. ¿ Cómo resistirse a semejante tentativa de descerebrar a los ciudadanos ?

Hasta ahora nadie se ocupaba de la calidad de los medios audiovisuales , públicos y privados.Pero algunos dirigentes políticos descrubrieron que la televisión era “mala”, y ahora exigen cultura, los animadores más vulgares están regresando a los medios públicos….y están desapareciendo los programas de literatura.

Con la coartada de algunos programas “culturales” o de algunas obras de ficción ” creadoras , los defensores dels servicio público lo consideran bueno. NO son muy exigentes.

Como si- a modo de una vulgar televisión comercial- no se estuvieran también vigilando de reojo los niveles de audiencia. OCmo si la demagogia fuera menos abundante que en otros lugares.

Los medios de comunicación supieron dar dimensiones monstruosas al universal deseo de estupidez que dormita incluso en el fondo del intelectual elitista. Ese fenomeno es capaz de destruir una sociedad , de hacer irrisorio cualquier esfuerzo político. ¿ Para qué deslomarse reformando la escuela y la universidad? El trabajo educativo es destruido por la estupidez mediática , por la bufonadas erigidas en medio de expresión , por la invasión de los valores del dinero, la apariencia y el individualismo egoista propagados por la publicidad, verdadera razón de ser de los grandes grupos mediáticos. Los nuevos dueños de los medios de comunicación remiten a los ilustres reformadores de la educación pública a un oscuro rincón de la historia.

Cuando se les critica por la vacuidad y la ineptitud de sus programas , los mercaderes de vulgaridad suelen dar dos respuestas: primero , que simplemente dan al publico lo que éste desea; segundo, que quienes los critican son “elitistas” incapaces de admitir la simple necesidad de diversión. No es necesariamente elitista reclamar un poco menos de estupidez.Hay verdaderos espectáculos populares de alta calidad. El público pide lo que está condicionado a pedir. Prácticamente se ha abandonado la idea de un acceso progresivo a la cultura a través de espectáculos populares. Molière, Calderón, Lope de Vega, Victor Hugo, Charlie Chaplin, Valle Inclán, Lorca, Brecht o Dario Fo eran y son grandes artistas y también populares. Han logrado distraer y hacer pensar a la vez. La industria mediàtica no hace el más mínimo esfuerzo: va directamente a lo más vil.

Todo el mundo tiene derecho a relajarse ante un espectàculo fácil.Pero cuando se alcanza el infra-nivel al que han llegado los programas llamados de “entretenimiento” ¿ se puede aún hablar de una simple distracción? Esas imágenes , esas palabras , esos gestos adaptan la mente a ciertas formas de representación , las legitiman, acostumbran a creer que es normal hablar , pensar, actuar de sea miserable manera.Fealdad, agresividad, voyeurismo , narcicismo, vulgaridad, incultura, estupidez llevan al espectador a aceptar una propia imagen infantilizada y degradada, sin ambición de salir de sí mismo, de su “persona” , de su medio, de su grupo, de sus opciones….

Los productores de tele realidad , los dueños de la mayoria de canales privados, no son siempre o no son sólo imbéciles. Son también malhechores. Se admite que un alimento o que un aire contaminado pueden ser nefastos para el cuerpo. Existen representaciones que contaminan la mente.La envenenan.

Si los medios de comunicación de los regímenes autoritarios logran , en cierta medida, aprisionar las ideas, los del capitalismo en crisis los superan totalmente. Y todo ello , por supuesto, gracias a la libertad. La conquista de la libertad de expresión y la liberación de los medios de comunicación -realizado por la izquierda en varios paises europeos, sólo parece haber servido para regalarle nuestros cerebros a Coca cola, Telefonica, Banco Santander. Nosotros nos consideramos tan inteligentes , producto de milenios de progreso , consideramos bárbara a la plebe romana que se deleitaba con los brutales juegos de circo antiguo. Pero el contenido de nuestras embrutecedoras distracciones televisivas sin duda causará asco y burla a las generaciones futuras.

¿Hay otra opción?  Muy pocas ¿ Y por cuanto tiempo?  La concentración capitalista reúne en el seno de un mismo grupo mediático y de un mismo dueño : las editoriales, los diarios , las revistas, los canales de televisión, las redes telefónicas y a veces hasta la venta de armas. Muchos gobernantes políticos europeos están vinculados a importantes empresarios de grupos audiovisuales privados; por eso , la máquina de embrutecer recibe, en casi todas partes, la bendición del Estado. Las amables declaraciones de tal o cual ministro sobre la importancia de los estudios clásicos  , valen muy poco al lado del océano de  rastrera vulgaridad que cada día desborda de la pantalla pequeña e inunda nuestros hogares y nuestras mentes.

¿Qué libertad?  la estupidez mediática se universaliza……