Author Archives: xavier

About xavier

Ll. filosofia Ll. Estudis eclesiàstics Diplomat en Teologia DEA en Pedagogia ( Teoria i Història de l'educació) . Inici d'estudis en diplomatura en empreses turístiques ( gastronomia i hosteleria) a l'escola SAnt Pol de Mar . Prova d'accès a Patronat de la Fundació per educació social.

ELS SIMPONS UNA FORMA FILOSÒFICA DE VIURE

images

Avui a filosofia pregunto si es pot ensenyar filosofia amb una sèrie com els Simpson. Es tracta de poder donar arguments o raons per respondre a aquesta qüestió. Per això he demanat primerament que cada alumne pugui identificar-se amb un personatge de la sèrie. Per això realitzen una mena de fitxa del personatge…

En la primera sessió hem parlat de Bart Simpson qui representa l’etern adolescent rebel i malcarat que renega de tot i de tothom. Per això hem pogut definir com a nihilista. Ell és un individualista nat, una mena d’egolatra que pensa només en ell mateix i que només veu el món més immediat…

A continuació hem començat a veure “la pel·lícula” dels Simpson … aturant-nos en cada fragment que presenta reflexió… Ja en el principi hi ha una mena de paròdia de l’aterratge a la LLuna. De forma irònica el gat i la rata només acaben demostrant que la rivalitat pot portar a l’extermini total….

COMENTAR UN TEXT FILOSÒFIC

20090429010227-savater

Al ciutadà li fa por la seva pròpia llibertat, la varietat d’opcions i la temptació obren davant d’ell els errors que pot cometre i les barbaritats que pot arribar a fer….si vol. Es troba com surant en un tòpic mar de dubtes, sense punts fixos de referència, i ha d’elegir personalment els seus valors i ha de sotmetre a l’esforç d’examinar per ell mateix  el que cal fer, sense que la tradició , els déus o la saviesa dels amos li puguin alleugerir la tasca. Però, sobretot, al ciutadà li fa por la libertat dels altres. El sistema de llibertats es caracterítza perquè mai no pot estar segur del que passarà.La llibertat dels altres la sento com una amenaça perquè m’agradaria que fossin perfectament previsibles , que s’assemblessin obligatòriament a mi i mai poguessin anar contra els meus interessos. Si els altres són lliures , es poden portar bé o malament. No seria millor que s’haguessin de portar bé per nassos ? No és molt arriscat deixar-los en llibertat ?

Política para Amador, Savater Fernando.

Una de les capacitats que la filosofia requereix és la de saber comentar un text. Per entendre el que significa comentar cal pensar en els comentaristes de ràdio, de televisió, de cinema, de futbol o esports, … Un comentarista el que fa és oferir una lectura sobre el que veu, escolta, llegeix, mira, …. i ens ofereix la seva interpretació. Per tant comentar significaria ajudar amb la pròpia mirada a entendre en el suport que sigui – visual, auditiu, tàctil, …- el text sigui en el format de pel·lícula , de text literari, de fets observables, ….

Cal doncs creure que hi ha uns elements bàsics per apropar-se al comentari indispensables que ajudaran a saber mirar millor, escoltar millor, entendre millor. Per això podem parlar de CONTEXT .

1.- El context fa referència als elements externs que giren al voltant del propi text : l’autoria del text, l’època del text, els elements formals del text, el corrent literari o filosòfic, si és un fragment el llibre o font original d’on surt el text.

Així doncs cal abans de tot preparar-se amb una recerca de l’autor :

  • Qui és Fernado Savater ?
  • Quins elements fonamentals o característiques té el seu pensament ?
  • A quina època pertany ?
  • Quina és aquesta obra “politica para Amador” ? Qui és Amador ?

Cal cercar informació bàsica i específica. No es tracta de dir-ho tot cal saber buscar la informació més important per entendre la lectura o el text. El context permet identificar abans de llegir de qui parlem, quin és el seu pensament, com el podem situar en els corrents actuals o del passat , quines idees defensa per veure si son presents en el text que llegirem. El context forma part de l’entorn , dels elements que giren al voltant i que ens situen la lectura però també ens ajuden a entendre millor el que llegirem. Per exemple si és un autor del segle XIX seguremant formarà part dels moviments de lluita entre classes , dels moviments romàntics o neoclàssics,  de l’època industrial on es produeixen les lluites obreres i empresarials, …  Si l’autor és un historiador segurament el text té una mirada diferent que si és filòsof doncs la seva realitat serà molt diferent en funció del que representa i el que ocupa socialment. També si és un pensador que per les seves idees defensi la lluita obrera el text ens pot ajudar a millorar la nostra interpretació.

2.-La segona part consistirà en entrar en el TEXT i fer una primera i una segona lectura pausada. Cal saber llegir atentament indicant les pauses i les entonacions per donar sentit al text per ell mateix. A continuació cercar en el diccionari les paraules que no identifiquem prou com : surant, ……. Seguidament subratllar en el text les seves parts ( estructura bàsica) : identificada en colors diferents que ha de repondre a l’estructura : si és un text argumentatiu, narratiu, descriptiu, … si té una , dues, tres parts, si té una conclusió final … Per això també cal en el text subratllar les frases principals, les que donin més sentit al text per si sol. Identificant subjectes, predicats, verbs.

Una segona part és l’aplicació de tècniques comprensives com els mapes conceptuals, els esquemes o els resums.

EL mapa conceptual serveix per relacionar els conceptes o paraules que identifiquen el text i establir-hi connexions entre aquests.

LLIBERTAT   ———                   CIUTADANIA      ————-                   POR

L’esquema permet en forma d’arbre , fletxes, … identificar les idees clau i les secundàries.  Però per això es requereix un cert grau de saber fer una abstracció entre les paraules escrites i les idees que representen. Per exemple en la primera oraciò , quina idea expressa l’autor ?

1. Nosaltres com a ciutadans tenim por a acceptar la nostra llibertat quan podem escollir.

El resum serà una síntesi de les idees que hem escrit. Com a síntesi cal no reproduir el propi text ( paràfrasi) ni tampoc anar més enllà ( perífrasi). Resumir un text vol dir saber relacionar amb paraules pròpies i sense comentaris personals el text amb poques paraules: les seves idees.

En aquest text l’autor ens parla de l’exigència de saber triar des de la llibertat que se’ns imposa com una amenaça per nosaltres……………….

3.- Per finalitzar ens queda la part del comentari propiament més identificable amb el fet de saber interpretar o comentar. En diem PRETEXT O POSTEXT. Es tracta de fer parlar el text i explicar les seves idees : què ens explica el text ? Com ho explica ? Per què ho explica? Caldrà doncs explicar les paraules o conceptes fonamentals que hi surten.[CONCEPTUALITZAR] Seguidament cal citant el text o les seves idees que s’exposen poden relacionar les mateixes amb el context i el pensament de l’autor . Per exemple :

Savater en aquesta idea primera ” la ciutadania té por de responsabilitzar-se de la seva capacitat per prendre decisions lliurement”  ens vol identificar la concepció de la llibertat formal i real. En aquests dos conceptes es veu la diferència entre voler decidir lliurement i poder decidir lliurement . Savater en el seu pensament ens vol defensar una idea sobre l’ús de la llibertat i la seva correlació amb la ciutadania. Una …………………………Per això en la segona idea ” ……” ens explica que …..  dins una estructura de dues parts que identifiquen la …………….

En aquesta part ens podem permetre opinar i interpretar lliurement fent-nos preguntes sobre el text mateix com : Realment els altres ens condicionen i ens limiten ? No és més fàcil obeir que decidir ? ……..

Per això hi ha un element bàsic : la pràctica lectora, la pràctica redactora, la pràctica del comentari com element clau per saber en què ens equivoquem. Però el més fàcil és :  Saber expressar les idees ( capacitat de redacció i expressió)  Saber entendre les idees ( capacitat de reflexió i abstracció del text identificant les seves idees ) . Aquestes són necessàries i bàsiques per accedir al comentari de text .

ÚS DE LES TIC i CIUTADANIA

Estem treballant a classe d’ètica el problema entre comunicació i informació. Primerament hem vist que no tot serveix per informar bé i de manera clara i precisa doncs moltes vegades es produeix una desinformació sigui per excès o per falta d’informació parcial o total .  Així doncs en aquest anàlisi que volem iniciar ens proposem profunditzar sobre les raons que porten a confondre comunicació i informació i buscar mecanismes que ens permetin estar ben informats. Per això cal entendre que sempre hem de buscar en les fonts d’informació quelcom que garanteixi la reflexió i la crítica com a pràctica per arribar al fons de les coses, els fets o les noticies. No tot  serveix i no  s’hi val  tot per estar informats. Ja hem comentat que ” El fi no hauria de justificar els mitjans” , frase que Maquiavel va utilitzar per poder fer el que volia  plenament.

Realment l’objectiu que busquem per informar pot justificar absolutament tot ? La prensa groga, la prensa rosa , la prensa sensacionalista pot utilitzar tot tipus d’estratègies i eines per informar ?  Programes divulgatius  sobre xafarderies, famosos, o aquells que volen observar les conductes  de la gent han de buscar  en els insults, la desqualificació, la mala educació,  formes per comunicar amb el públic.  Per què ?  Tot serveix ?

EL problema es genera quan aquesta desinformació origina manipulació  i amaga informació important. D’altra banda hem vist que el paper que els mitjans de comunicació tenen avui en dia resulta de gran importància. La imatge té un doble nivell d’interpretació periodistica :

NEWTON i William Blake

p1012588

Aquesta escultura segueix el model de la pintura de Blake.La vaig trobar a Londres molt a prop de la Llibreria Britànica universitària. Si us fixeu bé podeu observar el compàs que l’home té entre les mans. La base d’aquesta idea representa la física newtoniana : el model matemàtic -geomètric obre pas a una nova interpretació de la realitat física. Ptolomeu i Aristòtil representen la vella tradició geocèntrica de salvar les aparences amb teories com l’impetus …. davant la llei de la gravetat.

blake-newton-med

Per què va representar un canvi tan sorprenent Newton ? Quin nou model o paradigma s’introdueix a la ciència ? Blake va ser un pintor màgic, misteriós,místic …que sembla transmetre en els seus quadres una mena de visió irreal i fantàstica de la realitat …. …
Qui és l’escultor de l’estàtua de Londres ? Quina diferència en el temps hi ha entre la pintura de Blake i l’escultura ?
Qui s’atreveix a donar una resposta a les dues qüestions…

Un problema ètic : Anàlisi de les Tasques de l’ètica.

Si llegim l’article de Josep Maria Fonalleres que  va sortir al “Periodico”  on ens interrogava sobre : ¿I si la monja tenia raó ?  veiem que podriem identificar el problema ètic que es presenta i les tasques que l’ètica realitza per analitzar el problema.

Comencem per reproduir l’article del periodico [Font : El periodico 19/1/2010]

i seguidament llegim l’article d’Adela Cortina en el seu llibre “Êtica aplicada i democràcia radical” on és diu el següent:

“Entre les tasques de l’ètica com a filosofia moral , són essencials les següents:

-dilucidar en què consisteix el que ès moral , que no s’identifica amb els altres sabers pràctics (jurídics,polítics, religiosos) , encara que hi estigui estretament connectat.

-Intentar fonamentar el que és moral , preguntan-se les raons per les quals hi ha moral , o bé denunciar que no n’hi ha.Diferents models filosòfics , valent-se de mètodes específics , ofereixen respostes diverses, com afirmar la impossibilitat o , fins i tot, la incapacitat de fonamentar racionalment el que és moral.

-Intentar una aplicació dels principis ètics descoberts en els diferents àmbits de la vida quotidiana.”

1.-En primer lloc intentem identificar el problema ètic o moral que l’article d’opinió sobre La monja i la farmacèutica planteja. L’acció d’opinar i divulgar la idea que les farmacèutiques i l’OMS no donaven prou informació i fer una campanya en contra de les vacunacions per la grip A. ¿Era justificable èticament ?

Tasques principals per analitzar el problema ètic que es planteja:

Diferenciar lo moralment identificable del problema : l’actuació de una religiosa dins la xarxa internàutica amb la difusió d’un video (campanadas por la gripe) opinant i difonen les seves idees amb arguments en contra de la industria farmacèutica i en contra de l’actuació de l’OMS amb la campanya de la “pandèmia de la Grip A”.

En aquest sentit identifiquem que hi ha un problema ètic : Pot tenir prou rigor el seu discurs per fonamentar les seves raons ?

Altres sabers identificables :

  • El fet de ser religiosa garanteix més o menys el seu discurs ?
  • Té cabuda el seu progressisme religiòs en aquests temes i altres dins l’Esglèsia avui ?
  • El poder mediàtic converteix les coses en poderoses aliades o enemigues de la ciutadania ?
  • Calia que es caricaturitzes en el discurs certes condicions pseudocientífiques ?
  • Pels fets sembla que el discurs de la Teresa Forcades podria resultar coincident amb la realitat de la grip ?

Mirem la segona tasca de l’ètica : intentar fonamentar el que resulta moral o no.

En aquest cas podem trobar raons que justifiquesin la seva proposta i la seva argumentació ? Si agafem el problema no semblaria que opinar des dels mitjans de comunicació pugui qüestionar-se com un problema moral , tothom pot opinar i difondre la seva opinió. Sembla doncs que el problema és fer això mateix però qüestionant determinats organismes públics, socials poderosos com la indústria farmacèutica i els organismes com l’organització mundial de la salut que difon missatges sobre pandèmies sense prous garanties. Per tant el problema moral intenta fonamentar-se en les raons que ens portarien a creure en si l’actitud que la monja bennedictina pren resulta coherent , assenyada i raonable o més aviat és producte d’un protagonisme mediàtic sense més ?

La tercer tasca es refereix a trobar aplicacions dels principis ètics a la vida quotidiana. En aquest cas seria propiament el grau de seguiment  a partir de les opinions divulgades per la monja de la població respecte a prendre una postura de no vacunar-se de la grip A. L’aplicació seria l’impacte mediàtic del fenòmen de la monja en Polònia per exemple, en les tertúlies de Josep Cunit, en els debats radiofònics, en la prensa  i el segument de la ciutadania de les seves opinions , del seu consells i de la voluntat mateixa de la Teresa Forcades de veure amb quina intencionalitat va realitzar la notícia…..

Matrix : una mirada

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/M0flx-SSj4I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Et proposem el treball amb aquesta pel·lícula dels germans Andy i LArry Wachowski realitzada amb el seu propi guió. Si recordem l’argument podem analitzar millor la pel·lícula.

Sinòpsi o Argument

L’acció es situa a l’any 1999(2199) en un futur on els homes han creat unes màquines que s’introdueixen al cervell i crean així un món virtual de sensacions i imatges. Un grup d’homes i dones descobreix el món com una farsa , com una aparença o falsa realitat. Matrix doncs és una realitat digital o virtual , una mena de món creat per evadir-nos de la realitat fosca i terrible. El sistema va agafant l’energia calorífica que despren el cos humà per fabricar més energia per Matrix. Neo serà el salvador que intenta alliberar els humans d’aquesta situació d’esclavatge. I Morfeu el prepararà.

Mira ara aquest link

http://alsinaxavier.blogspot.com/2008/10/el-mite-de-la-caverna-matrix-per.html

Busca el text de Plató sobre el mite de la caverna i pensa quins podrien ser els paralelismes entre matrix i la caverna de  Plató.

A continuació escolta aquest audio sobre el mite de Plató que et podrà ajudar

http://alsinaxavier.blogspot.com/2010/01/platon-en-audio.html

Continua plantejant les qüestions que en el llibre es proposen `[Puig, I , Filosofia i Ciutadania. Aprendre a Pensar. Ed. Barcanova]

  1. Quin és l’origen del nom Morfeu?
  2. Quina és el significat del personatge Neo?
  3. Què et sembla que representa Matrix avui en dia ?
  4. Què és la realitat?
  5. D’on prové la sensació d’irrealitat que de vegades tenim?

Coneixement- veritat – Realitat

El coneixement ens  ensenya com són les coses i el món. Per això necessitem d’un subjecte -que som nosaltres com a persones que volem conèixer- i un objecte – que és allò que ignorem i volem saber o descobrir. El coneixement permet adquirir experiència. I amb l’experiència es produeix domini sobre el món o la realitat.

Però no tot és coneixement. Quan Aristòtil va dir “Tots els homes desitgen per naturalesa saber” precisament volia destacar aquesta voluntat humana de arribar a la realitat. Però , què és la realitat que volem conèixer ?

Estem analitzant la pel·lícula “ ¿ y tu què (s) abes ? ”   What The Bleep Do We Know?), dels autors William Arntz, Betsy Chasse y Mark Vicente. En aquest documental s’analitzen els elements de la nostra percepció.


[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/qJXM1F1_3f4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

“La gravetat no sempre funciona.Algunes coses són ones i partícules …al mateix temps. Si aquest univers és tan insòlit i impredecible i es troba tan pler de possibilitats , per què són tan limitats els nostres pensaments sobre la nostra vida ?  . ” [font : Arntz , W i altres , ¿Y tú que (s)abes? , 6a. edició. 2007.la esfera de los libros,]

La pel·lícula ens planteja la incapacitat que tenim per no arribar a tot tipus de coneixement. Es tracta de veure les possibilitats que tenim a nivell quotidià de descobrir un nou món de coneixement. Es planteja en forma de viatge i recorda el subtítol als contes de Lewis Carroll però s’acaba afirmant que la realitat la configura : les nostres creences, les nostres emocions i la nostra percepció de la realitat. O sigui, tal com  es diu en un moment de la pel·lícula el que jo penso ara mateix està clar que afecta al meu entorn i interrelacions amb aquest. Això vol dir que nosaltres podem canviar aquesta realitat i que la podem transformar segons com interactuem amb aquesta. El cervell o la ment permet viure tan en el món del real imaginari o il·lusori com en el món del real percebut i cregut com a real. Si això és així podem amb el cervell dibuixar el nostre model de vida i la nostra manera d’estar dins el món. Aquesta idea ja la havíem pensat quan Eduard Punset en el seu “Viaje a la felicidad” ens deia que el camí de les emocions és desgastant o enriquidor humanament.

El viatge el realitza Amanda una noia sorda que busca sentit a la seva vida gris, trista i absurda. Nombrosos experts de distintes disciplines li ofereixen respostes possibles. També qüestionables com es posa en evidència en aquest article.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/l3DiA-JIZVs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Què sabem realment amb certesa, seguretat i objectivitat ?  El que la ciència ens diu que és real?  I més enllà de la ciència no existeix la realitat ?  O només és realitat la científica perquè ofereix proves i garanties d’objectivitat ?

Estem dormits i això ens fa que dins aquesta son que ens fa viure letàrgicament deixem passar pel nostre davant moltes coses cada dia. Què observem realment ?  Mirem, veiem, observem però deixem que la vida transcorri sense una pregunta “conscient”. Per què hem oblidat de fer-nos ja preguntes ? Viure no només vol dir estar vius. Reflexionar, pensar, meditar, …. quan ho fem , en quins moments, com ho fem ? ????

Formulem una sèrie de preguntes entorn de la pel·lícula i demanem que en l’apartat de comentaris doneu cada un de vosaltres possibles respostes  :

1.- Fins a quin punt penseu que el fet de ser pessimistes o optimistes pot fer canviar la nostra relació amb la realitat que vivim ?

2.- Alguna vegada heu pensat en la necessitat que tenim de poder expressar les nostres emocions als altres , per què tanta necessitat ?

3.- Si tal com hem explicat a classe la ciència utilitza el seu llenguatge i la seva metodologia com una manera de simbolitzar i representar-nos la realitat que ens envolta , perquè ens costa pensar que hi ha altres maneres de representar-nos i simbolitzar la realitat més enllà de la ciència convencional i ortodoxa ? Quins són els poderosos motius ?

4.- Penseu que el tipus de coneixement que ens proposen molt distint del que ens expliquen a la pel·lícula pot afavorir un pensament crític, creatiu, imaginatiu necessari per sobreviure ?

5.- Com veiem les coses ?  Recordeu el text de Tobies Grimaltós “El joc de pensar”  on ens planteja precisament preguntes com : Les coses , són com les veiem ?  Quina diferència hi ha entre el que diu el científic i el que diu la gent normal ?

Recorda un dels fragments del text llegit

” Els científics han dit que les coses no són com les veiem.Les coses no tenen color o almenys no tenen els colors que nosaltres veiem.En realitat , l’única cosa que fan és reflectir la llum de maneres diferents segons la seva constitució , segon com estan formades…..”

6.-Penseu en l’experiència de conèixer alguna cosa que abans no teniu coneixement , Com us sentiu aleshores ?  Quin sentiment us desperta ?  Ara investiga i digues quines creus que són les característiques que una persona com tu ha de tenir per voler conèixer ?

7.- Formula una pregunta que et sembli important per donar a conèixer a un ésser d’un altre planeta què és un ésser humà.

8.- Imagina com pot ser la realitat per un nadó que dorm tot el dia , què pensa, com veu el món, què experimenta, què sent, …. Posa’t en la seva pell i fes una petita descripció en forma de diari d’un dia del nadó.

Continue reading

Qui són els pirates en el món globalitzador?

Comencem a treballar el tema de CIUTADANIA I GLOBALITZACIÓ a classe d’ètica. Per aproximar-nos a la idea de “globalització” ens podem plantejar els següents interrogants o dubtes:

  • 1.- Per què els pescadors espanyols pesquen a l’oceà índic davant les costes de Somàlia i Kènia ?
  • 2.- On ès  Kènia i Somàlia en el mapa dels països?
  • 3.- Quin ha estat el conflicte del  pesquer “ALAKRANA” ?
  • 4.- Qui són els pirates somalies ?
  • 5.- Per què el mar sembla una reserva inesgotable quan cada vegada veiem com les espècies marines es troben amenaçades?
  • 6.- Quina és la nacionalitat dels vaixells asaltats  i quins vaixells mai han estat asaltats ?

africa-mapa-de-frica-i1

`[font de referència : articles .Sarah Babiker i d’Ibiza Meillan]

http://www.diagonalperiodico.net/Una-vision-distinta-de-los-piratas.html

http://el-liberalismo.com/politica/debate-sobre-el-conflicto-del-alakrana

http://www.marinerisk.com

http://www.laopinioncoruna.es/estaticos/domingo/20080907/domingo.html

[font referència “Le Monde diplomatique” diciembre 2009. drets roberto montoya]

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009022000_19_557942_Comunitat-Valenciana-yates-imputados-Valencia-Calp

http://sinfuturoysinunduro.com/2009/11/21/una-vision-diferente-de-los-piratas-somalies/

Seguint la noticia que a la premsa espanyola i catalana, gallega podem tenir un coneixement una mica aproximat del fet que ens presenta : Qui són els responsables i qui són els beneficiaris del segrest de la tripulació del pesquer Alakrana ?

Continue reading

Què és la veritat ?

Hem fet a classe un treball sobre el tema analitzant una noticia que ha sortit en els diaris aquests dies. En primer lloc triant la noticia de la nova grip A hem analitzat el video penjat en el youtoube on surt la monja benedictina Teresa Forcades explicant i donant els seus arguments sobre el tema. Es tractava de seguir amb atenció el video i fer una llista amb els arguments que es donen en el video. Treball que es pot veure en el bloc de l’Anna

http://ifthesunrose.blogspot.com/2009/11/entrevista-teresa-forcades-la-grip.html

Una setmana després vam trobar un article que surt al diari EL PAIS comentant les falsetats que la monja diu al respecte i vinculant la seva proposta amb les teories de la conspiració.