Una gran poetessa, especialista en literatura i feminista, ha parlat avui als nostres alumnes de 2n de Batxillerat d’escriptores, vivències literàries personals i, al capdavall, de cultura. Un gran honor i autèntic plaer haver pogut participar d’aquesta xerrada.
Després amb ella, el poeta-cièntific Joan Durà com a referent de l’Idibell, el regidor d’Educació i d’altres persones lligades a l’ajuntament de l’Hospitalet que fan possible el nostre Tàndem hem inaugurat l’obra DNA, Desxifrant el nostre codi de barres, realitzada el curs passat per alumnes de la branca científica de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat i alumnes de la modalitat artística de 1r de batxillerat.
Després d’una breu intervenció de la directora Adela Barreda, els alumnes de Batxillerat Jordi (1r Humanístic) i Javier i Carla (de 2n Humanístic i Artístic) han llegit uns poemes de Marta Pessarrodona, Joan Durà i David Jou. I l’exprofessor Aleix Diz, col·laborador dels projectes del Tàndem, ens ha llegit un poema seu.
Un cop més l’institut Bellvitge agermana ciències i lletres.
El poema de Marta Pesarrodona que va llegir la Carla es diu AS TIME GOES BY del recull Memòria ( 1979), fa així:
Uns ocells més grossos dels que estem avesats
escorcollen la gespa del jardí.
És un matí d’hivern amb una mica de sol pietós.
Rere la finestra, la tebior de la cambra
podria confondre’m de dates.
La memòria només ens mostra el que podem abastar
i és bo, sovint només és bo, el record.
Vestim la nostra millor roba de normalitat
i, fora, ningú no ens mira fent-se preguntes.
Hi ha, però, l’hivern, la preocupació constant
de trobar al jardí, més ocre que verd,
alguna cosa per seguir; l’escalf d’un petit sol.
Res no ens pot enganyar, ni la tebior de dins,
ni trobar un bocí, ni plorar una estona.