Solitud (2)

   ARGUMENT

Història de Mila, òrfena i mancada d’afecte, recollida per uns oncles i que es casa per tenir companyia amb Matias, home feble i gandul mancat d’apetències sexuals. Després de la venda de la casa familiar segueix a contracor el seu marit a qui ha estat concedida la feina d’ermità de muntanya ( a ella no li agrada l’ofici) Allà coneix el pastor Gaietà, home bondadós i savi que es converteix en el seu guia i protector. També l’acompanya el rabadà Baldiret, fill de la masia propera, amb qui sublimarà les seves ànsies maternes.

L’adaptació al nou espai, sota la mirada de Sant Ponç, el patró, resulta feixuga. Ella vol suplir l’absència de Matias amb la voluptuositat de la neteja ( vol imposar un nou ordre personal a l’entorn). La frustració afectiva i sexual amb Matias junt amb la davallada econòmica que suposa la festa de S. Ponç i la renúncia  a la possibilitat d’amor sexual amb Arnau ( hereu de la masia) perquè prefereix la companyia amorosa del pastor, que resulta ser un vell, provoquen en Mila un estat malaltís i depressiu. Coneixedor d’aquest estat el pastor intenta desensopir-la ( amb l’excursió al Cimalt i contant-li les seves llegendes) Però tot això només augmenta el desencís perquè el pastor no pot correspondre als seus sentiments.

L’amistat de Matias amb l’Ànima ( caçador furtiu malèvol i temut pel pastor) no fa més que incrementar el distanciament entre el matrimoni. La soledat i frustració  de Mila després de la mort del pastor causada per l’Ànima serà total. La gent de la masia la rebutja per les calúmnies de l’Ànima. Aquesta viola brutalment la Mila, cosa que provocarà la seva presa de consciència i la decisió de deixar l’ermita i el marit per assumir un nou destí, sola i sense por, amb voluntat pròpia.

PERSONATGES

Com a resposta a la crisi de la novel·la de fi de segle, els Modernistes es concentren en l’itinerari d’un personatge. Per això la Mila és l’únic personatge rodó de la novel·la                 ( complexitat  i profunditat psicològica, evolució).

Els altres estan construïts entorn d’una idea, són inamovibles. Matias, Baldiret i Arnau són secundaris i els altres són figurants ( família del mas, Rector, pagesos, dones feineres, multitud) apuntats tan sols ( individu/massa)

La seva presentació alterna la forma directa ( per la narradora o un altre personatge – sovint Mila ) o indirecta ( com actuen , què diuen) No es detallen gaires trets físics, només els molt definidors ( ulls, dents )

Entre els personatges s’estableixen contrastos en relació a la dualitat còsmica Bé/Mal. En el costat del Bé hi ha el Pastor i la Mila, en el del Mal en l’Ànima i Matias.                               ( evolutivament la Mila segueix el mestratge del Pastor i Matias el de l’Ànima)

Bé (Pastor-Mila) espiritualisme, saviesa, activitat, individu, paraula, progrés, tendresa, feminitat, dinamisme, consciència, bellesa, llum, diví, apol·lini, VIDA.

Mal (Ànima-Matias) materialisme, niciesa, passivitat, massa, mudesa, immobilisme, violència, masculinitat, abúlia, inconsciència, lletjor, foscor, demoníac, dionisíac, MORT.

Pel que fa a la relació entre personatges és cabdal l’establerta per al Mila amb el món masculí que l’envolta.

Mila-Pastor: filial / paternal – adolescent  / madur – aprenenta / mestre – xaia / pastor – sexuada/ asexuat

Mila-Matias: treballadora/gandul – desperta/ adormit – inquieta / indiferent

Mila-Ànima: desig sexual / desig animal – sensualitat / violència – persona / bèstia / xaia / llop  –  conill o llebre / caçador

Mila-Arnau: dona / home  – por/ desig

Mila-Baldiret: mare / fill

PASTOR– ( Gaietà – gaiata és un basto que usen els pastors) Nom simbòlic ( guia d’ànimes)

Físic: és un homenet remirgolat, baix i prim, barbamec ( antítesi d’un mascle com l’Arnau) Té una mirada ampla, calda, devota, infinita.

Circumstàncies biogràfiques: vidu sense fills per adversitat. Connecta amb la Mila, òrfena, malcasada, amb anhels maternals. Ella troba en ell la figura paternal, l’amic, el confident, el còmplice, el mestre, el poeta ( l’ARTISTA) Esdevé el seu model ( encaixa plenament amb els postulats modernistes – artista messiànic, individu superior nietzscheà)

El que més el singularitza és la seva verbigàlia ( xerrameca, do de paraula), li dona domini de la realitat ( reordena el caos) Aquest do contrasta amb la manca de paraula de l’Ànima i Matias i forma part de l’aprenentatge de la Mila que haurà  d’adquirir veu pròpia.  Respon a la defensa de la inspiració i espontaneisme de la Teoria de la Paraula Viva maragalliana d’arrel romàntica ( en contrast a la paraula apresa noucentista).

El pastor té una relació ecològica amb l’entorn que contrasta amb la indiferència del Matias i l’actitud destructora de l’Ànima. Per últim, és l’individu despert en contrast a la massa estulta i nècia ( adormida, i insensible, vulgar i grollera com veiem a la festa) La intel·ligència oposada a l’instint.

L’ÀNIMA: contrafigura del pastor, el mal. El caracteritzen dues frases que diu sobre ell el pastor:

  • És la cosa més roïna de la muntanya.
  • Té més pòsits de bèstia que de persona.

Animalització del personatge: ulls mig closos com dos insectes, ulls de boc, de llop cerver, dents blanques i feridores, genives rogenques, nou de coll punxeguda, front llargarut, extremitat amb grapes peludes, potes de bogiot o mico. Profereix exclamacions guturals, la seva veu i respiració són de fera i la seva dicció vacil·lant, afàsica (tret deshumanitzador).

Es dedica a la caça ( és lladre, jugador, assassí i violador) Sempre porta un ganivet                 ( com un punyal), símbol de virilitat agressiva.

A partir del c. III és present a tots els altres de forma directa o referencial (senyal d’amenaça i assetjament). Dins de la iconografia modernista i en contrast amb el pastor, l’Ànima és el subhome (l’estadi més primitiu de la massa).

L’enfrontament entre el mal i el Bé es materialitza en termes eròtico-sexuals.

MILA: El despertar de la consciència. Aquesta és una novel·la de formació i això justifica els pocs detalls biogràfics de la Mila ( fins c. XII) Del físic l’únic que destaca és els ulls         ( verds, grans, nets, cristal·lins, oberts, encantats). És una dona de bon veure.

En un principi no té decisions pròpies, depèn del marit, és poruga, insegura, inestable emocionalment, cega, inexperta, ingènua. Després accepta el mestratge del pastor  i s’aventura pel nou entorn tot i les malfiances del principi.

Seguidament mira d’adaptar el medi a la seva mesura ( Neteja) i compta amb el vist i plau del mestre.  En l’ascensió al Cimalt vol ser com el pastor ( per això confon els seus sentiments per l’home). El rebuig sexual d’ell i saber  la seva edat la porten a qüestionar-lo a ell  i les seves llegendes. Posteriorment, després de la desaparició física de l’home, ja podrà fer el seu camí en solitari.

Al final, els trets que la caracteritzaven s’han subvertit: ara és conscient, hi veu i no té por.

MATIAS: és com un animal sense zel. És evident la seva incomunicació i indiferència, tant a nivell verbal com sexual. Respecte a ell la Mila experimenta una evolució:  afecte,  consideració,  paciència,  resignació, menyspreu, abominació.

La bossa de tabac, les carns toves indiquen impotència sexual. És feble, covard, somnolent, gandul, insensible, indiferent ( adormit) Antítesi del vitalisme nietzscheà.

ARNAU: Descrit al c. V apareix al VII i mostra atracció per  la bellesa primaveral de Mila; pren rellevància al X en què se n’enamora.  Té ulls penetrants, llavis molsuts i vermells, encesos; és jove – acabat de quintar – sa i ben plantat; té una promesa a la qual deixa per Mila.  La dona, però, no s’hi lliura per por al sexe.

BALDIRET: nen de 8 anys. Simbolitza l’anhel maternal de Mila. És el primer “deixeble” del pastor.

Aquest article ha estat publicat en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari