L’ escriptora valenciana Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) rebrà el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga des de 1969 Òmnium Cultural.
Llicenciada en filosofia, es dedicà inicialment a l’ensenyament, a Bunyol i després a Figueres. Va col·laborar a la revista ‘Canigó’ arribant a ser-ne directora de 1972 a 1983 i entre 1996 i 1998 va ser delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Durant tres dècades ha dut a terme tasca editorial i com a columnista.
El 1978 va iniciar la seva trajectòria literària amb el recull de relats ‘És quan miro que hi veig clar’ ( premi Víctor Català) Posteriorment publicà altres reculls: ‘Alcoi-Nova York’ (1985), ‘Històries perverses’ (1992) que obtingué el premi Crítica Serra d’Or ‘Perfils cruels’ (1995) , ‘Dones‘ (1997) i la caricatura de l’univers masculí ‘Estimats homes’ (2002) que va continuar el 2010 con ‘Homes’. El 2004 va publicar ‘Angelets’, on s’acosta al costat fosc de la infantesa. L’èxit de “Dones” dóna peu a la versió cinematogràfica del 2000, dirigida per Judith Colell “NOSOTRAS”.
Entre les seves novel·les destaquem ‘Júlia’ (1983), ‘T’estimo Marta’ (1986), ‘Els ulls de Clídice’ (1990), ‘La veïna’ (1990), ‘La Nati’ (1991), ‘La salvatge’ (1993), ‘El Mossèn’ (1994), ‘La innocent’ (1995), ‘El professor de música’ (1998), ‘El gust amarg de la cervesa’ (1999); ‘T’imagines la vida sense ell?’ (2000), ‘L’home que ensumava dones’ (2001) i ‘Amor meva’ (2010). Els darrers llibres publicats són “L’amant de Picasso” (2015) i ‘Jonàs’ (2016) .
S’ ha dedicat també a la novel·la juvenil amb obres com ‘Raquel’ (1992), ‘Joel’ (1996), ‘De nom, Emili’ (1998), ‘Dora diu que no’ (2006), ‘Els ulls de l’assassí’ (2006) i ‘El meu germà Pol’ (2008).
És autora d’assaigs com ‘Sobre el nacionalisme’ (2000), ‘Si em necessites, xiula’ (2005) – a la memòria de la seva amiga i admirada escriptora Montserrat Roig- , ‘Adéu, Boadella’ (2008), i ‘Cartes d’independència a la vora d’una tassa de te’ (2011), aquest darrer juntament amb l’ escriptora Patricia Gabancho.
El 2013 va ser anomenada filla predilecta d’Alcoi i el 2016, degana de la Institució de les Lletres Catalanes.