FALTES MÉS FREQÜENTS
GRAFIES INEXISTENTS:
Y / CH / Ñ EN COMPTES DE I / TX o IG / NY
SEPARACIÓ DE DÍGRAFS A FI DE RATLLA:
S – S / R – R / L – L (GEMINADA) / I – X , PERÒ NY / LL
ACCENTUACIÓ:
– à / í / ú
– CONSONANT + I / U + VOCAL → HIAT
→ ACCENTS INEXISTENTS MOTS PLANS: TENIA, PATIEN, MARIA ….
→ MOTS ESDRÚIXOLS: HISTÒRIA, CIÈNCIES …
– ACCENTS DIACRÍTICS: ÉS, SÓN, TÉ …
– DIÈRESI AL PARTICIPI 3ª CONJUGACIÓ: PRODUÏT …, PERÒ NO A L’ INFINITIU I EL GERUNDI: PRODUIR, PRODUINT
– PARTÍCULA QUE ( CONJUNCIÓ /RONOM RELATIU ÀTON)
– QUÈ ( PRONOM RELATIU TÒNIC, PRECEDIT DE PREPOSICIÓ O PRONOM INTERROGATIU )
– ACCENTUEM CORRECTAMENT: PER QUÈ / PERQUÈ / PERÒ / AIXÒ /ALLÒ
VOCALISME:
– Vocal neutra:
→ NEUTRES PLURALS SUBSTANTIUS: ESPERANCES …
→ NEUTRES DESINÈNCIES VERBALS: BUSQUEN, COMENCES,
BARREGES…
CONSONANTISME:
ALTERNANCES ÇA → CES – CA → QUES GA → GUES – JA → GES
Ç │ a – o – u C│ e – i // J │ a – o – u G │ e – i
MORFOLOGIA:
APOSTROFACIONS:
– L’ÍNDIA, L’ ÚNICA … PERÒ LA HISTÒRIA, LA UNIVERSITAT
– PREPOSICIÓ D’ + VOCAL
– MAI NO S’APOSTROFA “QUE”
– PRONOMS FEBLES: S’OBRE / PARLA’N …
VERBS:
– IMPERFET INDICATIU 1ª CONJUGACIÓ: BUSCAVA
– IMPERFET SUBJUNTIU: COMENCÉS, ARRIBESSIS
– ACCENTS 1a i 2a per. pl. IMPERFET I CONDICIONAL D’INDICATIU I IMPERFET SUBJUNTIU
– PERFET (PRESENT VERB HAVER + PARTICIPI) M’HA AGRADAT
– PASSAT PERIFRÀSTIC (AUXILIAR + INFINITIU) VA SORGIR ( PASSAT SIMPLE – SORGÍ )
– GERUNDI: VIVINT
SINTAXI:
– MAI ESCRIVIM “ , “ ENTRE SUBJECTE I VERB
– CONCORDANCES MORFOLÒGIQUES ENTRE SUBJECTE -VERB I SUBSTANTIU – ADJECTIU: UN ALTRE NEN , UNA ALTRA NENA
– EVITEM LA CONSTRUCCIÓ DE RELATIU: PREPOSICIÓ + ARTICLE + RELATIU ÀTON. (de la que, amb les que…)
CAL USAR:
PREPOSICIÓ + ARTICLE + RELATIU VARIABLE o PREPOSICIÓ + RELATIU TÒNIC
INCORRECTE: LA NOVEL•LA DE LA QUE ET VAIG PARLAR ÉS ANTIGA.
CORRECTES: LA NOVEL•LA DE LA QUAL ET VAIG PARLAR ÉS ANTIGA.
O LA NOVEL•LA DE QUÈ ET VAIG PARLAR ÉS ANTIGA.
– MAI ESCRIUREM PREPOSICIÓ A DAVANT COMPLEMENT DIRECTE:
INCORRECTE: PORTARÉ AL NEN AL CINEMA.
CORRECTES: PORTARÉ EL NEN AL DENTISTA. // EL LLADRE VA ASSASSINAR ELS PROPIETARIS.
…
– NO ESCRIUREM CAP PREPOSICIÓ ÀTONA (a, de, en, amb) DAVANT CONJUNCIÓ QUE:
INCORRECTE : ES VA ASSABENTAR DE QUE FEIEN UN CONCERT. // DES DE QUE ERA PETITA…. TENIA INTERÈS EN QUE POGUESSIN VEURE L’EXPOSICIÓ.
CORRECTES: ES VA ASSABENTAR QUE FEIEN UN CONCERT / DES QUE ERA PETITA… // TENIA INTERÈS QUE POGUESSIN VEURE L’EXPOSICIÓ.
…
CASTELLANISMES:
TENIR QUE— HAVER DE
HI HAN,HI HAVIEN— HI HA, HI HAVIA ( haver-hi és impersonal )
LOMILLOR,LOPRINCIPAL, PERLOQUAL, PERLOTANT … (” lo ” com article neutre) EL MILLOR, EL PRINCIPAL, PER LA QUAL COSA, PER TANT …
- PRONOM FEBLE CI de 3ª p. pl.
LISno existeix CAL USAR ELS – LOS
He de trucar als avis / a les àvies. —-Els he de trucar. / He de trucar-los
- DONAR-SE COMPTE ADONAR-SE
- EN QUANT A …. — PEL QUE FA A , QUANT A …
- DESDE — DES DE ( DES D’AHIR..)
- SOBRE TOT –SOBRETOT
- CAL EVITAR CASTELLANISMES LÈXICS
ACCENTUCIÓ Pàgines de consulta:
http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/ortografia/accentuacio.html
http://www.ub.edu/slc/ffll/fitxes/Fitxa29.html
L’ACCENT DIACRÍTIC
Quan apliquem les normes d’accentuació ho fem només a les paraules polisíl·labes. Però potser alguna vegada has vist paraules monosíl·labes amb accent o paraules polisíl·labes que s’accentuen sense seguir les normes. Es tracta dels accents diacrítics.
és, mà, nét, dóna…
Algunes paraules no s’accentuen seguint les normes d’accentuació, sinó que els posem un accent per distingir-les d’altres que s’escriuen igual però que tenen un significat diferent: els accents diacrítics.
Per exemple:
Aquell fullet dóna més informació sobre els drets de la dona treballadora.
dóna (del verb donar) porta accent per distingir aquesta forma verbal del nom dona (persona de sexe femení).
Els mots amb accent diacrític més habituals són:
bé (adverbi, propietat) bóta (recipient) Déu (divinitat) dóna, dónes (verb donar) és (verb ésser) féu (perfet verb fer, va fer) mà ( extremitat) més (de quantitat) mòlt (participi de moldre) món (univers) móra (fruit) nét, néta, néts, nétes (parentiu) ós, óssa, óssos, ósses (animal) pèl (vellositat) què (interrogatiu, relatiu tònic) sé (verb saber) séc (plec) sí (afirmació) sóc (verb ésser) sòl (terra) són (verb ésser) té (verb tenir) ús (d’usar) véns, vénen (verb venir) vés (verb anar) |
be (ovella) bota (calçat, verb) deu (verb deure, número, font) dona, dones (persona) es (pronom) feu (present, imperatiu verb fer) ma (possessiu) mes (possessiu, període de l’any) molt (quantitatiu) mon (possessiu) mora (del Magrib) net, neta, nets, netes (adjectiu) os, ossos (de l’esquelet) pel (contracció) que (conjunció, relatiu àton) se (pronom) sec (verb seure) si (condicional) soc (soca) sol (adjectiu, astre, verb soler…) son (ganes de dormir, possessiu) te (infusió, pronom) us (pronom) vens, venen (verb vendre) ves (verb veure) |
PRONOMS FEBLES.
CD DETERMINAT – pronoms EL –LA – L’ – ELS –LES / ‘L / ‘LS / –LA –LO –LOS
► EL PRONOM LA NO S’APOSTROFA DAVANT D’UN VERB COMENÇAT PER I / U HI / HU ÀTONES ( la inflava / la humiliarà)
• La nena menja el peix – El menja. / Compra el gelat! – Compra’l
• La nena menja la poma – La menja. / Compra la fruita – Compra-la
• La mare omple el càntir / la gerra – La mare l’omple. /
Agafa el paper ! – Agafa’l!. / Agafa la llibreta !- Agafa-la!.
• El pare compra els diaris – Els compra./ Compra els diaris. Compra’ls
• El pare compra les fruites – Les compra. /
Agafa les claus. Agafa-les. /Compreu els diaris. Compreu-los
INDETERMINAT – EN / N’ / -NE / ‘N [INTRODUÏT PER DETERMINANTS INDEFINITS, NUMERALS O NO RES]
• El professor corregeix exàmens o tres exàmens – En corregeix. / En corregeix tres.
• Mengeu maduixes. Mengeu-ne / Compra llibres. Compra’n
NEUTRE – HO
• El professor diu que callem. El professor diu això. El professor ho diu
CI NO DISTINGEIX GÈNERE
SINGULAR – LI / -LI
• La mare telefona al seu fill. La mare li telefona.
• La mare telefona a la seva filla. La mare li telefona.
• Truca al seu amic. Li truca,
• Truca a la seva xicota. Li truca.
PLURAL – ELS / ‘LS / – LOS [NO EXISTEIX LIS]
• El tutor trucarà als alumnes absentistes. – El tutor els trucarà.
• El tutor trucarà a les alumnes absentistes. El tutor els trucarà.
• Telefona als teus pares o a les teves amigues. Telefona’ls.
• Telefoneu als vostres avis o a les vostres tietes. Telefoneu-los.
COMBINACIÓ CD I CI
COMPLEMENT DIRECTE + COMPLEMENT INDIRECTE SINGULAR
• EL + LI → L’HI
El pare compra el cotxe al seu fill (o a la seva filla) El pare l’hi compra.
Compra el diari a l’avi ( o a l’àvia) Compra-l’hi
• LA + LI → LA HI
La mestra dóna la nota a l’alumne (o a l’alumna) La mestra la hi dóna.
Dóna la mà al veí (o a la veïna) Dóna –la –hi
• ELS + LI → ELS HI
Els nens compren els caramels al seu amic (o a la seva amiga) Els nens els hi compren.
Compreu els caramels al vostre amic ( o a la vostra amiga) Compreu-los-hi.
• LES + LI → LES HI
L’àvia pela les castanyes al seu nét (o a la seva néta) L’àvia les hi pela.
Pinteu les ungles al nen (o a la nena). Pinteu-les-hi.
• EN + LI → LI’N o N’HI
La Maria compra patates al seu germà (o a la seva germana) La Maria li’n (o n’hi) compra.
Agafa flors per a l’avi ( o per a l’àvia) Agafa- li’n / Agafa-n’hi.
• HO + LI → LI HO
La nena diu que arribarà tard a la seva mare (o al seu pare) La nena li ho diu
Digues això al professor (o a la professora) Digues-li-ho.
NO: S’HO DIU / VA DIR-S’HO ……
[ Va comprar-se allò que més li agradava – Va comprar-s’ho ( a ell mateix)]
COMPLEMENT DIRECTE + COMPLEMENT INDIRECTE PLURAL (invertim l’ordre)
• EL + ELS → ELS EL
El pare compra el cotxe als seus fills (o a les seves filles) El pare els el compra.
Compra el diari als avis ( o a les àvies) Compra’ls-el
• LA + ELS → ELS LA
La mestra dóna la nota als alumnes (o a les alumnes) La mestra els la dóna.
Dóna la mà als veïns (o a les veïnes) Dóna ‘ls -la
• ELS + ELS → ELS ELS
Els nens compren els caramels als seus amics (o a les seves amigues)
Els nens els els compren.
Compreu els caramels als vostres amics ( o a les vostres amigues)
Compreu-los-els.
• LES + ELS → ELS LES
L’àvia pela les castanyes als seus néts (o a les seves nétes) L’àvia els les pela.
Pinteu les ungles als nens (o a les nenes). Pinteu-los-les
• EN + ELS → ELS EN
La Maria compra patates als seus germans (o a les seves germanes)
La Maria els en compra.
Agafa flors per als avis ( o per a les àvies) Agafa’ls- en.
• HO + ELS → ELS HO
La nena diu que arribarà tard a les seves amigues (o als seus pares) La nena els ho diu
Va dir això als professors (o a les professores) Va dir-los -ho
SUBSTITUCIÓ DEL CRV I CCL
Introduïts per preposició DE – pronom EN
• Torna de la neu (CCL)- En torna. // Parla de la pel•lícula (CRV) – En parla
Altres preposicions ( A / EN / AMB ) – pronom HI
• Pensa en la resposta (CRV) – Hi pensa. // Aniran a París (CCL) – Hi aniran.
CIRCUMSTANCIAL DE MANERA- pronom HI
• Caminava de pressa – HI caminava.
COMPLEMENT ATRIBUTIU
Si és determinat – pronoms EL / LA / ELS / LES
• En Fèlix és el meu millor amic. En Fèlix l’és
Si és indeterminat– pronom HO
• En Fèlix és amic . En Fèlix ho és.
COMPLEMENT PREDICATIU – pronom HI
• En Lluís es tornava vermell. En Lluís s’hi tornava
• Els joves caminaven descalços. Els joves hi caminaven.
PRONOM REFLEXIU ES
• CD – La noia es pentinava
• CI – Es va posar un got ple de cervesa.
• Amb verbs pronominals, el pronom no té una funció específica i s’integra en el mateix verb: riure’s – anar-se’n – recordar-se, oblidar-se….
NO SÓN POSSIBLES COMBINACIONS EN+HO // HI+HO