MIQUEL LLOR (1894-1966)
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS (1931)
L’AUTOR: Novel·lista, contista i traductor. La seva prosa, molt elaborada, fa patent la influència de Joyce, Proust, Svevo, Dostoievski i Freud, i és essencial per entendre la recuperació i l’evolució del gènere novel·lístic en la literatura catalana del segle XX, que havia estat minimitzat per moviments com el Noucentisme. Va treballar durant molts anys a la secció de cultura de l’Ajuntament de Barcelona com a responsable de la correcció ortogràfica dels escrits en català. Són remarcables les traduccions que va realitzar d’obres d’André Gide i Alberto Moravia, entre d’altres. Llor es va consagrar amb Laura a la ciutat dels sants (1931), premi Joan Crexells (1930). [PÀGINA DEL PREMI]A la postguerra va escriure El somriure dels Sants (1947) que pretenia ser una continuació de la primera i amb la qual es va voler congraciar amb la societat vigatana que s’escandalitzà amb la publicació de Laura…
Laura a la ciutat dels Sants. Descriu amb profunditat l’atmosfera d’una ciutat hostil al comportament de la protagonista femenina, la qual cosa permet a l’autor efectuar una anàlisi pròxima al realisme psicològic.
És, per tant, una novel·la d’introspecció, l’autor s’interessa pels conflictes interns dels personatges (sobretot femenins) en contraposició als valors imperants en la societat catalana dels anys 30, en particular de la ciutat provinciana on es fa ostentació mesquina de la riquesa.
ESTRUCTURA la novel·la es divideix en dos blocs, sense subdivisió en capítols, i presenta una simetria interna: a cada part hi ha una aventura sentimental (1ª part: relació matrimonial – maternitat “avortada” / 2ª part: “aventura” extramatrimonial). Cada episodi amorós reincideix en l’evolució: il·lusió /desencís / frustració.
La primera part correspon al primer any de Laura a Comarquinal. S’hi mostra el desencís de la protagonista en totes les seves expectatives matrimonials. Al final d’aquesta part i després d’un any de casada només compta amb la seguretat del fracàs de les seves relacions amb Tomàs Muntanyola, la cruent experiència de la mort prematura de la seva filla i la seguretat de la incompatibilitat amb el món que l’envolta. A la segona part, corresponent al segon any, es repeteix l’experiència anterior, però ara l’objecte de desig és Pere Gifreda. Laura s’adona amargament “de la fatalitat de no poder estimar”. Ara Teresa, la cunyada, passa a ser una contrincant gelosa capaç de tot. El cicle de Laura es tanca amb la seva decisió de retornar a Barcelona.
Com a d’altres novel·les contemporànies (Mort de Dama de Llorenç Villalonga o Vida privada de Josep M. de Sagarra) Laura a la ciutat dels sants descriu la hipocresia dels comportaments humans, sobretot a través dels mòbils econòmics i de l’anàlisi sexual dels seus personatges.
La novel·la ha estat vinculada amb la tradició decimonònica tant pel que fa al personatge central – amb rerafons de l’ Emma de Madame Bovary (Flauvert) o Ana Ozores de La Regenta (Leopoldo “Alas” Clarín) – com per la narració d’un procés de integració fallit a través de les relacions amoroses. Com a les grans novel·les realistes, Laura és un ésser idealista incapaç d’entendre la realitat que l’envolta. S’emparenta també en la tradició del romanticisme català, després del buit narratiu que va de 1912 a 1925. Com moltes heroïnes, Laura és òrfena, sobrevinguda (la seva posició li ve per casament) i mancada d’una educació apropiada.
Un altre aspecte a destacar és el simbolisme d’arrel freudiana que es manifesta a través del paisatge: l’omnipresent boira, el gorg de la Bruixa on Teresa s’enamorà de Pere o l’ermita de Sant Roc que segons la llegenda féu brollar una font miraculosa (tradició modernista). Dos símbols de mort, elements premonitoris, obren i tanquen la narració: Laura tria unes tasses de porcellana holandesa decorades amb uns ocells de cendra i tant al principi de la novel·la com al final Laura deté la mirada en els dos rengles de xiprers que duen al cementiri. La boira i la nit creen un ambient simbòlic.
ESPAI – COMARQUINAL és en la ficció VIC, la ciutat del sants. Llor hi estava vinculat per la família materna. La societat que hi viu és hipòcrita, maldient i hostil. Són malèvols i ignorants, però es mouen per uns principis pretesament cristians producte d’un pacte tàcit entre la burgesia i el clergat influent. [PÀGINA DE L’AJUNTAMENT DE VIC QUE IMPULSA UNA RUTA TURÍSTICA PER LA CIUTAT BASADA EN LA NOVEL·LA]
TEMPS – contemporani. Durada entorn 2 anys. La Laura arriba a la tardor, octubre, i marxa pel novembre. La primera part acaba amb la mort de la filla, el novembre.
TEMA – Tema principal: enfrontament individu marginat de la societat amb la societat que el rebutja. Fracàs de l’individu solitari i idealista. Subtemes: hipocresia, intransigència, sexisme, beateria …
PUNT DE VISTA NARRATIU – 3ª persona. Focalitza la Laura, sobretot, i altres personatges (en Tomàs i la Teresa) acostant-se al monòleg interior narrat. La narració en 3ª persona s’interromp també amb la incorporació de cartes a Maria (p. 29-30), (p. 68) i de diàlegs en estil directe. Tot i l’ús de la focalització, el narrador omniscient mostra la seva independència respecte tots els personatges (fins retreu a Laura de no tenir prou talent per comprendre les raons dels altres) En ocasions sembla identificar-se amb un o altre personatge, però sempre se’n distancia adquirint un to irònic.
GUIA DE LECTURA EDITORIAL CRUÏLLA