ORACIONS COMPOSTES:
JUXTAPOSADES // COORDINADES // SUBORDINADES ( SUBSTANTIVES – ADJECTIVES – ADVERBIALS)
ORACIONS JUXTAPOSADES
Relacions de coordinació o subordinació sense enllaç lèxic, de dues o més proposicions. Els elements que fan d’enllaç són signes de puntuació:
Juxtaposició de coordinació:
Mira, escolta, pren nota. // Vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer.
Seu davant l’ordinador, l’engega, consulta el correu.
Juxtaposició de subordinació:
No podem marxar ; el cotxe s’ha espatllat.
Anava a sortir; va començar a ploure.
ORACIONS COORDINADES
Dues o més proposicions que es troben al mateix nivell lingüístic unides per mitjà d’un enllaç lèxic.
- COPULATIVES nexes: I (també davant paraula començada per i o hi) – NI La Joana prenia el sol al terrat i (ella) llegia el diari.
(ell/ella) No tenia ganes de sortir ni volia acabar la feina.
- CONTINUATIVES nexes: I ENCARA, MÉS, A MÉS, FINS I TOT, ENCARA MÉS
Li toca fer el dinar i encara rentar els plats (verb elidit)
- DISTRIBUTIVES (accions alternatives no excloents) nexes: repeticions d’un mateix mot (pronom, adverbi, conjunció) ARA….ARA / ADÉS…ADÉS/ D’UNA BANDA….DE L’ALTRA / L’UN….L’ALTRE / TANT…COM / NO SOLAMENT…SINÓ QUE
La nostra veïna tan aviat ens fa un bon paper com ens ignora.
D’una banda vol anar al cinema, de l’altra prefereix el teatre.
- ADVERSATIVES nexes: PERÒ, SINÓ, SINÓ QUE, NO OBSTANT AIXÒ, AMB TOT, AIXÍ I TOT, TANMATEIX, ALTRAMENT ,
Volia anar al teatre, però ja no vaig trobar entrades. / No dorm pas, sinó que està ben despert.
En Lluís no toca el piano sinó la viola. (verb elidit) / Ho faig perquè ets tu, altrament no hauria vingut.
No ens podíem ni veure, tanmateix jugàvem al mateix equip de futbol.
[Atenció: No vol buscar bolets sinó passejar pel bosc – Oració Coordinada Adversativa
No es faran bolets si no plou o bé Si no plou no es faran bolets – Oració Subordinada Adverbial Condicional]
- DISJUNTIVES nexes: O (també davant mot començat per o o ho), O BÉ, O SI NO: O para el vent o l’incendi s’estendrà.
Arregli els desperfectes o si no hauré de fer una reclamació.
- IL·LATIVES (CONSECUTIVES) nexes: DONCS, AIXÍ, AIXÍ DONCS, PER TANT, EN CONSEQÜÈNCIA
Plou? Doncs agafarem el paraigües.
[Mai: Agafarem el paraigües doncs plou. Per dir la causa cal usar ja que, perquè
No té amics perquè no escolta ningú- Subordinada Adverbial Causal:]
- EXPLICATIVES nexes: ÉS A DIR, O SIGUI, O SIA, AIXÒ ÉS Esmorzaven a l’aire lliure, és a dir, sortien al pati de l’escola
____________________________________________________________
ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES
Fan la mateixa funció que pot fer el nom o el SN
Estructures:
a. amb infinitiu: xerrar pes descosits / anar-hi tot sol …
b. amb un verb personal i un element d’enllaç: Desitjo (que) aprovis l’ examen / És evident (que) has de venir avui
- SUBJECTE Habitualment posposada al verb de l’oració principal ( excepte en cas de començar per el fet que)
No m’interessa que em proposin un contracte temporal. // M’agrada que diguis aquestes coses. // És segur que arribarà a temps. // El fet que hagi vingut demostra el seu interès.// El fet de venir demostra el seu interès.
- ATRIBUT
La meva convicció és que totes les persones mereixen respecte. // Això era el que volíem. // En Josep és el qui porta la veu cantant.
- COMPLEMENT DIRECTE També anomenades completives.
Tothom desitja que s’ acabi el curs. // Volem que feu la feina ordenadament.// Ens va preguntar si l’esperaríem.
Amb els verbs DIR, PENSAR, SABER, DEMANAR, PREGUNTAR les oracions subordinades substantives en funció de CD són d’interrogació indirecta: Voldria saber quina hora és. // Pregunta com es fa el problema.
- COMPLEMENT INDIRECTE
Va precedit de preposició. Només l’estructura corresponent a les subordinades de relatiu substantivades pot fer la funció de CI
Regalaran entrades a tots els qui en demanin. // Explica-ho a qui t’escolti. // Pregunta-ho als qui en saben.
- COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
ATENCIÓ: La preposició que regeix el verb NO apareix MAI davant la conjunció.
Els infinitius NOMÉS admeten les preposicions A i DE
La meva germana confia que li apujaran el sou // Pensa a venir // Es queixava que sentia massa soroll
- COMPLEMENT PREDICATIU. Les d’infinitiu no fan aquesta funció.
Es van quedar que semblaven de pedra.
- COMPLEMENT DE L’ADJECTIU . Mai amb preposició davant conjunció
És digne que el recordis. // Estic content que hagis vingut // En Quim se sent feliç que te l’escoltis
- COMPLEMENT DEL NOM. Sempre amb substantius que expressen sensació: por, pressentiment, impressió ….
Tinc el pressentiment que passarà alguna cosa. // Teníem por que no ens trobessin.
- COMPLEMENT AGENT Només trobarem aquesta funció en subordinades de relatiu substantivades.
La pau és molt desitjada pels qui viuen en guerra. / L’aigua ens ha estat portada pels qui han anat a la font.
Elements d’enllaç i funcions:
- Oracions substantives en funció de subjecte:
– Amb infinitiu. Sense preposició si va davant del verb principal i amb la possibilitat d’anteposar-hi la preposició de si va darrera del verb principal.
Arribar d’hora és un bon costum. // No m’agrada (de) saludar els desconeguts.
[No és correcte anteposar l’article a l’ infinitiu. En alguns casos podem usar “el fet de”:
El fet d’arribar d’hora és un bon costum.]
– Amb verb personal. La conjunció QUE és la més habitual ( pot ser precedida, en alguns casos, per “el fet”)
Que t’ho llegeixis en un minut no vol dir res. // El fet que marxeu tan d’hora és un bon senyal.
- Oracions substantives en funció de complement directe:
-Amb infinitiu: alguns verbs no admeten cap preposició. VOLER, SABER, PORTAR , FER, GOSAR sí admeten la preposició “de”:
Han acordat (de) fer-ho junts. // No et prometo (de) portar-ho tot.
-Amb verb personal: Generalment introduït per la conjunció QUE (mai no la podem ometre)
Us preguem que ens torneu el document signat. // Volia que li deixés els apunts.
- Les substantives interrogatives indirectes són enllaçades per COM o SI ( També Quant , Quan )
Vol saber com es fa l’arròs. // Pregunteu-los si han escrit la carta.
Substitució pronominal: Les substantives en funció de CD se substitueixen pel pronom feble HO: Farem que sigui puntual. Ho farem.
- Oracions substantives de complement preposicional (CRV):
Cal tenir en compte: canvi de preposicions davant infinitiu i caiguda davant conjunció
La preposició EN canvia per A davant infinitiu: Pensa en les vacances / Pensa a fer vacances.
[La preposició EN + INFINITIU és correcta amb valor temporal en oracions adverbials: En entrar a la classe vaig veure els alumnes molt distrets.]
Davant la conjunció QUE no hi ha cap preposició (feble): Adona’t de la veritat / Adona’t que estaves equivocat.
Substitució pronominal: Se substitueixen pels pronoms febles EN / HI segons la preposició que regeix el verb.
Pensa que has d’arribar d’hora! – Pensa-hi. // Recorda’t que tens el cafè al foc. – Recorda-te’n.
- Oracions substantives en funció d’atribut:
Tant les d’infinitiu com les de verb personal enllaçades per QUE van sense preposició:
El meu projecte era viatjar als EE UU. // La seva proposta és que us hi arribeu vosaltres sols.
Substitució pronominal: Ho . Semblava que mai acabarien el treball. Ho semblava
- Oracions substantives en funció de complement del nom o de l’adjectiu:
Solen presentar sempre l’estructura d’infinitiu:
CN: Tenien la intenció d ‘anar-hi. (noms abstractes: sensació, por, impressió, temor….)
C.Adj: És impossible d’aprovar sense estudiar. // Estava atent a fer bé la feina.
ORACIONS SUBSTANTIVES DE RELATIU
A diferència de les adjectives, que complementen el nom, fan la funció d’un nom: L’element d’enllaç és un PRONOM RELATIU.
Subj. Els qui treballin guanyaran el premi.
Atribut. Aquest noi és qui et farà l’encàrrec.
CD. Volen el que tu vols.
FORMES:
- Per a persones: QUI / + QUI / DEMOSTRATIU + QUI / TOTHOM +QUI / QUALSEVOL+ QUI
Subj. Us agrada tothom qui no us enreda.
CD . Escoltem aquell qui més ens convenç
- Per a “coses”: ART+QUE / AIXÒ – ALLÒ + QUE
Subj. El que demaneu és impossible.
CD. Pren allò que desitgis.