El dimecres 3 de febrer, els alumnes de segon de batxillerat d’Història de l’Art ens vam desplaçar, acabades les classes, a la Rectoria Vella a veure una exposició sobre un artista català del segle XX, en Joan Josep Tharrats (Girona, 1918- Barcelona, 2001), anomenada Les maculatures de Tharrats. Considerant que l’Ajuntament de Sant Celoni ens oferia aquesta exposició, se’ns va presentar una oportunitat molt apreciable d’assistir-hi i una vegada vam anar i vam fer la visita, vam acabar amb ganes d’expressar la nostra creativitat, ja que no només vam poder admirar les curioses i atractives maculatures de Tharrats, sinó que a més vam poder experimentar de forma pràctica, amena i divertida una petita reproducció de la forma en la que Tharrats creava el seu art. L’exposició va ser interessant i vam endinsar-nos en ella així: primer, de la mà de la nostra guia, vam observar una reproducció de l’escriptori de treball de Tharrats i de la seva biblioteca, que ens van permetre conèixer alguns trets característics de l’artista tals com el fet de que li encantava viatjar o que tenia sempre molt present la seva família. Acte seguit, van ensenyar-nos una impremta manual que Tharrats emprava per fer el tiratge de la revista de caràcter antifranquista Dau al set que elaborava junt amb personalitats de la talla de Joan Brossa o Antoni Tàpies, exposant els corrents artístics d’aleshores i intercanviant-los per revistes d’art de museus importants de l’estranger. Va ser a partir d’aquesta impremta manual que Tharrats va obtenir les seves maculatures (fulls defectuosos de la impressió), i a partir d’aquestes i respectant les taques de tinta del full, elaborava els seus quadres. Així doncs, vam passar a la galeria on vam poder observar les maculatures de Tharrats, tot observant les diferents tècniques que utilitzava per crear-les (collage, pinzellada, retalls…) i tot creant les nostres pròpies interpretacions sobre el que es veia a la maculatura. De fet, aquestes diferents interpretacions són causa de que les maculatures no buscaven en general representar figures, sinó que eren creació de l’artista que les havia fetes de manera “inconscient”, deixant-se portar pels seus sentiments, somnis o obsessions (com la forta atracció que sentia per l’espai exterior, que el va portar a viatjar fins a EEUU o Rússia en busca d’astronautes que li poguessin relatar les seves impressions en sortir de la Terra, fet que va impulsar-lo a crear maculatures relacionades amb el tema) i veient l’artista que els espectadors de les seves obres observaven coses diferents entre si, va decidir deixar moltes de les seves obres sense títols, per afavorir aquest caràcter del seu art, que volia trencar amb corrents anteriors. Les maculatures en les quals vam centrar-nos especialment i amb les quals cadascú vam fer les nostres pròpies elucubracions són les maculatures titulades Tobeyland (1966), Quart Minvant (1966) i Maculatura de Sao Paulo (1959). Per últim, com s’ha esmentat abans, vam experimentar nosaltres mateixos i vam crear les nostres pròpies obres a partir d’unes maculatures i a partir de diverses tècniques com la pintura amb ceres, el dibuix amb llapis de colors o la pintura amb tempera, obtenint així unes maculatures de creació pròpia a la vegada que passàvem una estona molt entretinguda i divertida que va servir-nos per fer-nos una idea del mètode emprat per Tharrats. Ens vam portar el record a casa juntament amb uns fulletons informatius i didàctics sobre l’exposició, marxant amb coneixements nous i amb la sensació de haver passat una estona molt agradable.
En definitiva, es pot dir que l’exposició va resultar amena, entretinguda i didàctica, i que ens va animar a visitar futures exposicions organitzades pel nostre poble, sens dubte sempre interessants.
