El treball de recerca consisteix en un conjunt d’activitats encaminades a estudiar uns fets, uns fenòmens, unes persones, unes teories o uns objectes, ben delimitats, amb aspectes poc explorats o no gaire coneguts, amb l’objectiu d’aclarir-los i d’obtenir-ne algun coneixement nou.

Això vol dir: observar, esbrinar, experimentar, recollir informació, recopilar-la i organitzar-la, classificar-la, mirar de trobar relacions, causes, conseqüències, demostracions, verificacions o refutacions, etc.

Finalment, en acabar el treball de recerca, hem de deixar constància escrita del què hem fet, com ho hem fet, per què i per a què ho hem fet, resultats i conclusions, etc. Això vol dir redactar la memòria final del treball de recerca.

ETAPES DEL TREBALL DE RECERCA (no de la memòria!)

1.- Tria i delimitació del tema: fixació de l’objectiu o hipòtesi de partida i elaboració de l’esquema inicial provisional del contingut.

2.- Planificació de la recerca. Especificació de les activitats previstes, dels recursos, dels materials, dels mètodes i tècniques que s’hi utilitzaran d’acord amb les característiques de la recerca concreta.

3.- Documentació i activitats de camp. Consecució de documents: llibres, CD-ROM, revistes, etc., sobre el tema i extracció d’informació, i realització d’activitats de camp per obtenir dades: observacions i experiments, enquestes i entrevistes, mesures, etc.

4.- Anàlisi i interpretació de les dades, i extracció de conclusions que confirmin o desmenteixin la hipòtesi o previsions fetes sobre la qüestió estudiada.

5.- REDACCIÓ DE LA MEMÒRIA ESCRITA. És a dir: elaboració d’un document escrit, degudament estructurat, que reculli i reflecteixi tota la recerca.

6.- EXPOSICIÓ ORAL. Presentació del procés i resultats de la recerca davant un tribunal de professors, els quals avaluaran la feina.

En aquesta sessió tractarem només de les dues etapes finals: Redacció de la memòria, què és i com confeccionar-la, i Exposició oral, com preparar-la i realitzar-la.

LA MEMÒRIA ESCRITA

Aspectes generals

• Es tracta d’un document amb una estructura i una presentació formal preestablertes.

• Llargada màxima de 40/50 fulls A4, sense comptar-hi els annexos. Pot ser fins i tot menor, de 20 fulls per exemple.

• La redacció ha de ser personal, clara, precisa, i ordenada.

Estructura de la memòria

Hi ha unes parts obligatòries i unes altres facultatives, que hi poden ser o no, depèn del treball de recerca:

• COBERTA

• Nota d’agraïments

• ÍNDEX GENERAL (paginat)

• Índex d’il·lustracions

• Llista d’abreviacions o símbols

• INTRODUCCIÓ

• COS DE LA MEMÒRIA

• BIBLIOGRAFIA

• Annexos

• Índex de noms propis

• Índex temàtic

LA COBERTA (obligatori)

Material: cartolina o full més gruixut que la resta, protecció amb plàstic transparent.

Títol: ajustat al tema tractat, poques paraules, possibilitat d’un subtítol explicatiu.

Autor: nom o noms (si és col·lectiu) complets

Tutor: quin professor la dirigit

Curs o grup i nom del Centre

Població i data de tramesa.

Nota d’agraïments (facultatiu)

Redacció lliure, donant les gràcies a persones per la seva col·laboració. Si es fa, millor concretar en què ens han ajudat (deixant fotos, contestant les preguntes, etc.)

ÍNDEX GENERAL (obligatori)

Ha de ser exhaustiu. Citar totes les parts, els capítols, els apartats i subapartats, de forma jeràrquica i estructurada per ordre de redacció. Cal indicar la pàgina on comença. L’índex recull tota la memòria, sigui aquesta editada en un volum o bé en més d’un. Com a mínim ha d’incloure l’apartat o capítol Introducció, l’apartat o apartats de descripció del treball, i el capítol de conclusions i el de bibliografia.

Índex d’il·lustracions (facultatiu)

La llista reprodueix el número d’ordre de cada il·lustració i el títol que porta i cal indicar el número de la pàgina on es troba.

Llista d’abreviacions (facultatiu)

Cal ordenar-la alfabèticament i indicar la paraula o enunciat complet que hi correspon.

INTRODUCCIÓ (obligatori)

De fet, és la part inicial important de la memòria. Té per objecte presentar breument en 2, 3 o 4 pàgines, la motivació del tema elegit i l’objectiu o la hipòtesi de la recerca; cal explicar els límits de la recerca efectuada tot indicant els aspectes del tema que hem deixat voluntàriament al marge. Hi exposarem la metodologia general que ens proposàvem utilitzar, els procediments de documentació, observació i experimentació. Hem de deixar constància dels problemes nous o imprevistos amb els que ens hem trobat i presentar les etapes i evolució o canvis que hem introduït en la recerca. Cada aspecte diferent que tractem en la introducció convé que vagi encapçalat per subtítols que l’identifiquin.

COS DE LA MEMÒRIA (obligatori)

Inclou dues parts ben diferents: a) Descripció de la recerca; i b) Conclusions.

1. Descripció de la recerca efectuada:

Es tracta d’exposar el que hem fet, agrupat per capítols ordenats i estructurats per un fil conductor: obtenir els coneixements o esbrinar o comprendre el fenomen o problema o hipòtesi plantejats. Cal un ordre lògic, cronològic (si cal) i progressiu des de l’estadi inicial fins el final.

Cada capítol pot subdividir-se en apartats i subapartats.

Cada capítol i cada apartat ha de tenir el seu títol.

Els comentaris o explicacions marginals, les dades complementàries o la referència a un document o article consultat, es presenten en forma de notes a peu de pàgina. L’existència d’una nota a peu de pàgina s’indica amb una crida que és un número en superíndex (ex.: “… com a la majoria de casos¹“). Cal evitar l’excés de notes. Si d’un aspecte calen molts aclariments, comentaris i dades complementàries millor plantejar-se confeccionar un annex.

1. Conclusions

El cos de la memòria desemboca en un capítol de conclusions que ofereix, resumits, els resultats del treball degudament comentats i relacionats amb l’objectiu o hipòtesi exposada en la introducció. Cal dir clarament si confirmem o no, i en quina mesura, la hipòtesi o pregunta plantejada. Cal explicar i justificar-ne els motius, si és el cas que no podem decidir, descrivint les dificultats que hem trobat. També hem d’indicar problemes nous detectats i no estudiats, aplicacions del que hem descobert i cal assenyalar també nous camins de recerca o la continuïtat de la recerca efectuada.

Pot comentar-se també si us ha satisfet personalment la recerca i si us ha servit.

BIBLIOGRAFIA (obligatori)

És la llista, ordenada alfabèticament, de tots els documents citats en el text i de tots els documents no citats però utilitzats per elaborar el treball. Mai hem de citar llibres que no tinguin relació amb el tema o que no hàgim utilitzat.

La llista s’ordena per autors, el primer d’ells si són varis, o bé pel títol si no hi ha autor (cas d’una notícia d’agència o un videocassette sense autor).

Exemple de la cita d’un llibre (grandària, tipus lletra, ordre, etc. són convencions establertes que cal respectar):

CORBELLA, Joan M. La comunicació social a Catalunya, 1981-1991. Barcelona: Proa. Columna, 1996.

O sigui:

COGNOM, nom. Títol complet (d’un llibre). Lloc on s’ha editat: Editorial. Col·lecció, any de la publicació.

Exemple de la cita d’un article o document

GIFREU, Josep. “La difusió de premsa diària i setmanal a Catalunya”, dins Anàlisi. Quaderns de Comunicació i Cultura, núm. 1, 1980, p. 23-61.

És a dir:

COGNOM, nom. “Títol de l’article”, dins Nom de la revista, número de la revista, data (mes i any), pàgines on es troba l’article.

Annexos (facultatiu)

Cal descarregar el text (cos de la memòria) de dades o informacions no essencials i cal aconseguir un equilibri de les parts de la memòria (podem tenir molta més informació d’un aspecte que no pas d’un altre tot i que tots dos siguin igual d’importants). Per això hi ha els annexos.

També se’ls pot anomenar apèndixs i constitueixen un suplement d’informació interessant i útil: taules amb dades numèriques; quadres cronològics; models de qüestionaris o enquestes; fotografies de llocs, personatges, instrumental, l’autor treballant; dibuixos i esquemes; plànols; descripcions detallades de tècniques emprades; fotocòpies d’articles o de documents, etc.

Els annexos poden incloure material: una maqueta, un videocassette, cintes magnetofòniques, CD-ROM, etc. que caldrà presentar en caixes que portin a la part externa informació identificativa: número de l’annex, títol del TR, autor, etc.

Els annexos han d’anar numerats i titulats d’acord amb la informació que contenen.

Poden anar separats o formant part d’un mateix volum lligat segons siguin les seves dimensions totals. En qualsevol cas, mai hem de partir els annexos, una part en el volum 1 amb el cos de la memòria i la resta en un segon volum. Encara menys partir un annex en dos volums diferents. Si no pot anar tot lligat millor dos volums, el primer amb tota la memòria menys els annexos i el segon (o més) amb els annexos.

Índex de noms propis (facultatiu)

En aquelles memòries que per la seva naturalesa abundin noms propis de persones, de llocs, d’espècies, etc. és convenient afegir-hi aquest índex, també anomenat índex onomàstic, ordenat alfabèticament, amb indicació de la pàgina o pàgines on són mencionats. Al títol d’aquest índex cal fer constar el tipus de noms que recull i, si cal, s’han d’elaborar més d’un índex.

Exemples:

Darwin, Ch. 12, 13, 45

Dawkins, R. 18

Wallace, 12, 13

Índex temàtic (facultatiu)

Consisteix en una tria de les paraules que expressen les nocions o conceptes propis del tema desenvolupat. D’aquesta manera es facilita la localització dels principals conceptes al llarg de la memòria. També se l’anomena índex temàtic. S’ordenen alfabèticament i van seguits del número de la pàgina o pàgines on apareixen.

Exemples:

conducta addictiva 7, 18

inconscient col·lectiu 9, 11, 34

intel·ligència emocional 1, 2, 4, 21, 23.

REDACCIÓ I PRESENTACIÓ FORMAL DE LA MEMÒRIA

Anàlisi de la informació recollida

Abans de començar a redactar, és important passar per una fase de reflexió durant la qual llegirem i revisarem el conjunt de tasques fetes, el material i les informacions recollides, amb vista a assimilar-les i a tenir una visió de conjunt.

En aquesta reflexió cal distingir allò que són fets d’allò que són idees o opinions, allò que són causes d’allò que són conseqüències; hauríem d’establir una jerarquia de les informacions, i remarcar allò que és essencial d’allò que és accessori.

El resultat d’aquesta tasca serà afegir alguna informació i d’altra banda eliminar tot allò que sigui superflu o que s’aparti del tema del treball.

Pla de redacció de la memòria

Primer, cal fixar el fil conductor i les dades o idees principals que retindrem al llarg de la memòria.

Segon, cal preveure com distribuirem en les diferents parts del cos de la memòria les dades i informacions, de manera que puguem desenvolupar un pla de redacció d’acord amb l’esquema provisional.

Tercer, revisarem els títols i subtítols i, si cal, els reordenarem, completarem, ajuntarem o subdividirem o suprimirem.

Quart, anotarem a sota de cada títol i subtítol el contingut de manera resumida, com a notes, esquemes o gràfics que hi afegirem, etc.

Cinquè, confeccionarem un calendari de redacció de comú acord amb el tutor.

Redacció d’esborranys i de la versió definitiva

Una redacció lògica, clara, precisa, formal i correcta gramaticalment no s’aconsegueix al primer intent. Per arribar-hi, cal començar per proves o esborranys, que revisarem i millorarem posteriorment. L’ordinador i els processadors de textos ens ajudaran molt a fer aquesta activitat.

No cal començar a redactar des del primer apartat i successivament. Podem redactar parts saltejades i en qualsevol ordre.

La redacció ha de ser d’un estil formal, neutre, ben estructurat, amb un vocabulari específic i precís, amb un disseny de presentació i unes convencions gràfiques molt estrictes.

Consells per a la redacció dels esborranys

Cal redactar conforme se’ns acudeixin les paraules per tal de fixar el contingut de la memòria. En aquesta etapa no cal preocupar-se d’aspectes gràfics o de lèxic. El que cal és elaborar les diferents parts de la memòria. Val la pena començar pels apartats més fàcils, aquells que tenim molt clars per què els hem viscut directament. Les argumentacions, comparacions i conclusions les deixarem per més endavant.

Consells per a la redacció de la versió definitiva

El punt de partida és (o són) l’esborrany.

És recomanable redactar frases no gaire llargues, màxim 15-18 mots, d’aquesta manera facilitem la lectura. Estructura neutre: subjecte+verb+complements necessaris+complements circumstancials.

Els paràgrafs tampoc han de ser gaire llargs. 6-12 línies.

Cal fixar-se bé en l’ús dels signes de puntuació per tal de marcar bé les frases i els paràgrafs.

Cal esforçar-se per usar bé les fórmules de presentació i els connectors textuals.

Cal tendir a una expressió concisa i evitar circumloquis innecessaris i construccions artificioses.

S’han d’evitar les repeticions innecessàries i les cacofonies.

S’han d’evitar mots buits o de significat genèric.

S’han d’evitar els clixés, els estereotips i els tòpics.

Evidentment, cal correcció ortogràfica, morfològica, lèxica, sintàctica i semàntica.

COMPAGINACIÓ

Hi ha regles estandarditzades establertes per disposar i distribuir el text.

• Utilitzar fulls blancs del format A4 vertical (21 x 29,7) per una cara.

• Presentar el text justificat, alienat al marge esquerre i al dret.

• Quatre marges diferents: Esquerre d’uns 3 cm, dret d’uns 2,5 cm, superior de 3-4 cm i inferior de 2,5 cm.

• Al llarg de tot el text usar una sola família de lletres d’uns 11-12 punts. Les notes a peu de pàgina, text de gràfics o il·lustracions, etc. amb text de lletra més petita.

• Tipus de lletra.

1. El text general en rodona.

2. La lletra negreta només per a títols i subtítols.

3. Lletra versaleta (majúscules petites) només per a cognoms d’autors en la Bibliografia i notes a peu de pàgina.

4. La cursiva per a títols de publicacions, paraules d’altres idiomes, el nom científic d’espècies vegetals i animals (el gènere, inicial majúscula i la resta i l’espècie minúscula); també per a paraules mal escrites expressament, l’argot, registre col·loquial o popular, dialectalismes; lletres d’ordre en el text (a), b)) o en les citacions; en els quadres encapçalant línies o columnes per distingir-les del contingut; en les paraules o expressions lingüístiques sobre les quals es dóna informació lingüística; símbols de magnituds; termes algebraics en textos i fórmules matemàtiques (la simbologia i fórmules química no, aquestes s’escriuen en rodona)

– Els numerals: xifres i lletres. S’escriuen amb xifres les quantitats de dos o més nombres. S’hi escriu un punt cada tres xifres començant per la dreta. Els intervals entre dues quantitats s’escriuen completes per evitar confusions. Les quantitats del zero (0) al nou (9) es poden escriure en lletres, però mai si expressen percentatges o mesures. Però si en el text han de sortir nombres molt llargs se substitueixen els zeros per mots milions o bilions en les quantitats rodones que no cal precisió. No porten punt els nombres d’any o elements d’una sèrie (l’any 2001 o el nombre 31245).

• Separar més els paràgrafs que les línies de text, o bé iniciar cada paràgraf cinc pulsacions cap a dins o similar.

• Interlineat del text principal d’un espai i mig.

• Evitar una línia solitària al final o al començament d’una pàgina.

• Numerar les pàgines correlativament i a la part inferior de la pàgina. No s’imprimeix numeració ni a la pàgina del títol ni a les pàgines d’agraïment, però sí que compten. S’imprimeix a partir de les pàgines de l’índex general i correlativament fins al final de tot.

Visiteu l’AULA VIDA !