Monthly Archives: març 2010
Els nous models de família.
Filosofia de la religió. El cas del Budisme.
Les teories evolucionistes de Lamarck i Darwin
INFORMACIÓ VAGA 17 MARÇ
NOU BLOC PEL TREBALL DE RECERCA
Hola a tots/es,
Aquest curs hem creat un nou bloc dedicat al Treball de Recerca. Allà hi trobareu tota la informació referent a aquest tema, amb l’afany de facilitar-vos l’accés a tot allò que necessiteu saber relacionat amb el vostre TR.
L’adreça del bloc és: http://blocs.xtec.cat/treballderecercabaixmontseny/calendari-tr/
VISITA A LA RECTORIA VELLA: LES MACOLATURES DE THARRATS
El dimecres 3 de febrer, els alumnes de segon de batxillerat d’Història de l’Art ens vam desplaçar, acabades les classes, a la Rectoria Vella a veure una exposició sobre un artista català del segle XX, en Joan Josep Tharrats (Girona, 1918- Barcelona, 2001), anomenada Les maculatures de Tharrats. Considerant que l’Ajuntament de Sant Celoni ens oferia aquesta exposició, se’ns va presentar una oportunitat molt apreciable d’assistir-hi i una vegada vam anar i vam fer la visita, vam acabar amb ganes d’expressar la nostra creativitat, ja que no només vam poder admirar les curioses i atractives maculatures de Tharrats, sinó que a més vam poder experimentar de forma pràctica, amena i divertida una petita reproducció de la forma en la que Tharrats creava el seu art. L’exposició va ser interessant i vam endinsar-nos en ella així: primer, de la mà de la nostra guia, vam observar una reproducció de l’escriptori de treball de Tharrats i de la seva biblioteca, que ens van permetre conèixer alguns trets característics de l’artista tals com el fet de que li encantava viatjar o que tenia sempre molt present la seva família. Acte seguit, van ensenyar-nos una impremta manual que Tharrats emprava per fer el tiratge de la revista de caràcter antifranquista Dau al set que elaborava junt amb personalitats de la talla de Joan Brossa o Antoni Tàpies, exposant els corrents artístics d’aleshores i intercanviant-los per revistes d’art de museus importants de l’estranger. Va ser a partir d’aquesta impremta manual que Tharrats va obtenir les seves maculatures (fulls defectuosos de la impressió), i a partir d’aquestes i respectant les taques de tinta del full, elaborava els seus quadres. Així doncs, vam passar a la galeria on vam poder observar les maculatures de Tharrats, tot observant les diferents tècniques que utilitzava per crear-les (collage, pinzellada, retalls…) i tot creant les nostres pròpies interpretacions sobre el que es veia a la maculatura. De fet, aquestes diferents interpretacions són causa de que les maculatures no buscaven en general representar figures, sinó que eren creació de l’artista que les havia fetes de manera “inconscient”, deixant-se portar pels seus sentiments, somnis o obsessions (com la forta atracció que sentia per l’espai exterior, que el va portar a viatjar fins a EEUU o Rússia en busca d’astronautes que li poguessin relatar les seves impressions en sortir de la Terra, fet que va impulsar-lo a crear maculatures relacionades amb el tema) i veient l’artista que els espectadors de les seves obres observaven coses diferents entre si, va decidir deixar moltes de les seves obres sense títols, per afavorir aquest caràcter del seu art, que volia trencar amb corrents anteriors. Les maculatures en les quals vam centrar-nos especialment i amb les quals cadascú vam fer les nostres pròpies elucubracions són les maculatures titulades Tobeyland (1966), Quart Minvant (1966) i Maculatura de Sao Paulo (1959). Per últim, com s’ha esmentat abans, vam experimentar nosaltres mateixos i vam crear les nostres pròpies obres a partir d’unes maculatures i a partir de diverses tècniques com la pintura amb ceres, el dibuix amb llapis de colors o la pintura amb tempera, obtenint així unes maculatures de creació pròpia a la vegada que passàvem una estona molt entretinguda i divertida que va servir-nos per fer-nos una idea del mètode emprat per Tharrats. Ens vam portar el record a casa juntament amb uns fulletons informatius i didàctics sobre l’exposició, marxant amb coneixements nous i amb la sensació de haver passat una estona molt agradable.
En definitiva, es pot dir que l’exposició va resultar amena, entretinguda i didàctica, i que ens va animar a visitar futures exposicions organitzades pel nostre poble, sens dubte sempre interessants.
TEXTOS HUME
TEXT 1
Tot i que el nostre pensament sembla posseir una llibertat sense límits, si mirem les coses més de prop, veurem que en realitat està tancat dins uns límits estrets i que tot aquest poder creador de la ment no és res més que la facultat de combinar, transportar, augmentar o disminuir els materials que subministren els sentits i l’experiència. Quan pensem en una muntanya d’or, no fem sinó unir dues idees consistents, or i muntanya, que ja coneixíem abans. També podem concebre un cavall virtuós, perquè els nostres sentiments ens permeten concebre la virtut i d’aquesta manera podem afegir-la a la figura i a la forma de cavall, que ens és un animal familiar. Breument, tots els materials del pensament deriven de les nostres sensacions externes o internes: la barreja, però, i la composició dels materials pertanyen només a la ment i a la voluntat. O, per dir-ho en un llenguatge filosòfic, totes les nostres idees o percepcions més febles són copies de les nostres impressions o percepcions més vives.
HUME, Investigació sobre l’enteniment humà
1. Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
2. Què significa en el text l’expressió “impressions o percepcions més vives”.
3. Compareu el concepte d’«idea» en Hume amb el concepte d’”idea” d’algun altre autor.
TEXT 2
Tot efecte és un fet distint de la seva causa. No el podem descobrir, dones, en la causa i inventar-lo o concebre’l per primera vegada, a priori, no pot ser sinó una cosa totalment arbitraria. Fins i tot, segons el que he suggerit, la conjunció de l’efecte amb la causa no pot sembrar sinó una cosa igualment arbitraria, perquè sempre hi ha molts altres efectes que a la raó han de semblar absolutament consistents i naturals. En va, per tant, pretendrem determinar ni un sol fet concret, o inferir una sola causa o efecte, sense que hàgim de recórrer a l’observació i a l’experiència.
HUME, Investigació sobre l’enteniment humà
1. Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
2. Compareu la concepció de la causalitat en Hume amb la d’algun altre autor.
TEXT 3
Ara ja podem determinar fàcilment els respectius límits i funcions de la raó i el gust. La primera ens dóna el coneixement de la veritat i la falsedat; el segon proporciona el sentiment de la bellesa i la lletjor, del vici i la virtut. L’una descobreix els objectes com realment es troben en la naturalesa, sense afegir-los ni llevar-los res; l’altre posseeix una facultat productiva que, embellint o embrutant els objectes naturals amb colors manllevats del sentiment intern, d’alguna manera crea un nou objecte. La raó, freda i indiferent, no ens indueix a actuar i solament dirigeix l’impuls que rep de l’apetit o la inclinació mostrant-nos el camí per arribar a la felicitat o per evitar la infelicitat. I el gust, que proporciona plaer o dolor, i amb això és la causa de la felicitat o la infelicitat, ens indueix a actuar i és el primer ressort o impuls del desig o la volició.
DAVID HUME, “Del sentiment moral” a Investigació sobre els principis de la moral
1. Expliqueu breument les idees principals del text.
2. Què significa en el text l’expressió “nou objecte”.
3. Què vol dir Hume amb la frase “Ara ja podem determinar fàcilment els respectius límits i funcions de la raó i el gust”.