TEXT 1
Tot i que el nostre pensament sembla posseir una llibertat sense límits, si mirem les coses més de prop, veurem que en realitat està tancat dins uns límits estrets i que tot aquest poder creador de la ment no és res més que la facultat de combinar, transportar, augmentar o disminuir els materials que subministren els sentits i l’experiència. Quan pensem en una muntanya d’or, no fem sinó unir dues idees consistents, or i muntanya, que ja coneixíem abans. També podem concebre un cavall virtuós, perquè els nostres sentiments ens permeten concebre la virtut i d’aquesta manera podem afegir-la a la figura i a la forma de cavall, que ens és un animal familiar. Breument, tots els materials del pensament deriven de les nostres sensacions externes o internes: la barreja, però, i la composició dels materials pertanyen només a la ment i a la voluntat. O, per dir-ho en un llenguatge filosòfic, totes les nostres idees o percepcions més febles són copies de les nostres impressions o percepcions més vives.
HUME, Investigació sobre l’enteniment humà
1. Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
2. Què significa en el text l’expressió “impressions o percepcions més vives”.
3. Compareu el concepte d’«idea» en Hume amb el concepte d’”idea” d’algun altre autor.
TEXT 2
Tot efecte és un fet distint de la seva causa. No el podem descobrir, dones, en la causa i inventar-lo o concebre’l per primera vegada, a priori, no pot ser sinó una cosa totalment arbitraria. Fins i tot, segons el que he suggerit, la conjunció de l’efecte amb la causa no pot sembrar sinó una cosa igualment arbitraria, perquè sempre hi ha molts altres efectes que a la raó han de semblar absolutament consistents i naturals. En va, per tant, pretendrem determinar ni un sol fet concret, o inferir una sola causa o efecte, sense que hàgim de recórrer a l’observació i a l’experiència.
HUME, Investigació sobre l’enteniment humà
1. Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
2. Compareu la concepció de la causalitat en Hume amb la d’algun altre autor.
TEXT 3
Ara ja podem determinar fàcilment els respectius límits i funcions de la raó i el gust. La primera ens dóna el coneixement de la veritat i la falsedat; el segon proporciona el sentiment de la bellesa i la lletjor, del vici i la virtut. L’una descobreix els objectes com realment es troben en la naturalesa, sense afegir-los ni llevar-los res; l’altre posseeix una facultat productiva que, embellint o embrutant els objectes naturals amb colors manllevats del sentiment intern, d’alguna manera crea un nou objecte. La raó, freda i indiferent, no ens indueix a actuar i solament dirigeix l’impuls que rep de l’apetit o la inclinació mostrant-nos el camí per arribar a la felicitat o per evitar la infelicitat. I el gust, que proporciona plaer o dolor, i amb això és la causa de la felicitat o la infelicitat, ens indueix a actuar i és el primer ressort o impuls del desig o la volició.
DAVID HUME, “Del sentiment moral” a Investigació sobre els principis de la moral
1. Expliqueu breument les idees principals del text.
2. Què significa en el text l’expressió “nou objecte”.
3. Què vol dir Hume amb la frase “Ara ja podem determinar fàcilment els respectius límits i funcions de la raó i el gust”.