Daily Archives: 8 desembre 2008

Sant Celoni a la Wikipedia

Leave a reply

Sant Celoni és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat al seu extrem oriental, a la vall mitjana de la Tordera.

La ciutat es configura com a la capital de la subcomarca del Baix Montseny, antiga comarca natural poblada des de molt antic. Històricament ha estat un nucli amb molta activitat, com ho mostren els seus orígens del mercat setmanal, que es remunten al 1157, o el ferrocarril, que hi arriba al 1860.

Taula de continguts

[amaga]

//

[edita] Medi físic

Sant Celoni limita amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu (nord), Riells i Viabrea (nord), Gualba (nord), Campins (nord), Fogars de Montclús (nord-oest), Fogars de la Selva (nord-est), Santa Maria de Palautordera (oest), Tordera (sud-est), Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta (sud) i Vallgorguina (sud).

Les altituds màximes del terme s’assoleixen al sector de Montnegre, dins la Serralada Litoral. Cap el sud-oest, de relleu més abrupte és el Prat Perelló (704 m), Montnegre de Ponent (759 m), el turó d’en Vives (754), el Turó Gros (773 m), Montnegre de Llevant (726 m) i el pla de les Barqueres (701 m), cims que marquen la línia divisòria amb el Maresme. A l’est tanquen el terme el turó de Canyadell (502 m), d’en Regàs (389 m) i dels Carners (293 m). Al sud el terme és carenejat per diverses serres de morfologia arrodonida, com Pedra Miradora (360 m), turó de Rodís (378 m) i Montllorer (545 m). Un bloc allargassat des del turó de Can Ginestar (533 m), pel puig de la Corona (523 m) i Roca Voltenera (407 m) fins al turó de Marfull (315 m) travessa diagonalment la part central del terme. Al sector nord-est el turó de l’Esquerra del Molinot (442 m). A la part pròxima al Montseny (nord i nord-oest) el relleu se suavitza, configurat per petites serres.

[edita] Estructura administrativa

Mapa esquemàtic dels barris urbans de Sant Celoni

Entitat de població Hab. (2005)
Batllòria, la 822
Fuirosos 6
Montnegre 220
Olzinelles 37
Pertegàs 245
Sant Celoni 13.617
Vilardell 134
Font: Municat

La ciutat de Sant Celoni es compon pels barris següents:

  • Les Borrelles
  • Can Sans
  • Zona Residencial de les Torres
  • Illes Belles
  • Sant Ponç
  • El Pertegàs
  • Carrer Major de Baix o Barri de la Força
  • Carrer Major de Dalt o Barri Vilanova
  • Molí Paperer
  • Zona Residencial dels Esports
  • Turó Mare de Deu del Puig
  • Avinguda de la Pau
  • El Sot de les Granotes
  • Pla de Palau

Són nuclis disseminats: cal Batlle, els Boscos de Montnegre i can Coll.

[edita] Història

La situació òptima de l’església de Sant Celoni, a mig camí de Barcelona a Girona, afavorí la formació d’un nucli fortificat dins els dominis dels Cabrera, que cediren el domini del lloc a l’orde militar dels hospitalers el 1151 i que establiren la seva comanda de Sant Celoni el 1319. Això va provocar greus tensions entre els hospitalers i el bisbat de Barcelona, que havia fet una permuta sobre Sant Celoni amb el monestir de l’Estany, solucionades a la fi del mateix segle XII.

El 1157 apareix la primera menció del mercat davant de les muralles i la vila apareix com a centre de gran atracció. També hi havia tres molins i diversos hostals i aviat van aparèixer moltes més activitats: teixidors, vanovers, flassaders, pentinadors de llana, sastres, sabaters, blanquers, etc. La vila va anar creixent cap a ponent i a mitjans del segle XIV es construí un segon recinte de muralles.

Sant Celoni, gravat del segle XVII

Hi havia un pou públic davant del casal dels hospitalers i també dins la vila un hospital de malalts pobres amb una capella dedicada a Sant Antoni. A fora de la muralla hi havia l’hospital de leprosos de Sant Nicolau de Sant Celoni amb una petita església romànica que encara es conserva, coneguda des del segle XIX amb el nom de Sant Ponç. El pont sobre la Tordera, de factura gòtica, va arribar a un estat realment ruïnós que va fer necessària la important reconstrucció que ha arribat només en part als nostres dies, ja que fou enderrocat a la guerra del Francès. Però recentment s’ha tornat a restaurar i ha rebut nombrosos premis d’arquitectura internacionals.

La vila era regida pels hospitalers, que exercia el govern a través d’un batlle. Des del 1355 els celonins van autoritzar l’elecció de cònsols que representessin els interessos de l’o vila i el 1370, en temps del comanador Guillem de Sentmenat, es promulgaren unes ordinacions per al seu bon govern, considerades modèliques. El mercat se celebrava els dissabtes i pel maig i el setembre es celebraven fires. Els Cabrera van comparar en el 1405 per 34.000 florins d’or la jurisdicció de Sant Celoni als hospitalers i des d’aleshores la vila va ser centre d’una batllia dins el poderós vescomtat de Cabrera.

Després de la crisi del segle XV, causada per la guerra contra Joan II, hi hagué una nova represa i la vila hagué d’ampliar de nou les muralles, sota la protecció dels marquesos d’Aitona, hereus dels Cabrera.

El 1860 tingué lloc l’arribada del ferrocarril, fet important en el desenvolupament de la vila i que d’altra banda tallà l’expansió urbana cap al sud-est i el 1881 es planejà l’actual carrer del Dr. Trueta, l’entrada actual de la ciutat pel centre, amb un pas inferior a la via del tren. El 1924 es va planejar l’obertura de nous carrers i els anys seixanta es va obrir la nova carretera fora del nucli urbà, alhora que el creixement demogràfic motivà la creació de nous barris.

[edita] Etimologia

La ciutat de Sant Celoni rep el nom de la capella que es va construir cap al segle XI al peu del riu Pertegàs. Sant Celoni és la traducció del llatí Sanctum Celedonium i Sancti Celedonii. A través dels segles el nom ha tingut moltes grafies: Sancti Celidonia, Sant Celdoni, Sent Salony, Sanseloni, San Celoni.

[edita] Heràldica i vexil·lologia

Escut oficial de Sant Celoni.

L’escut de Sant Celoni va ser aprovat el 18 d’octubre del 1983 i publicat en el DOGC l’11 de novembre del mateix any. Es descriu com a un escut caironat truncat i semipartit: 1r. d’atzur, una campana d’or batallada de sable; 2n. d’or, una cabra arrestada de sable i bordura de 8 peces també de sable; i al 3r. de gules, una creu plena d’argent. Per timbre, una corona mural de vila.

La campana és el senyal tradicional de les armes de la vila. Sant Celoni va ser centre d’una comanda hospitalera de 1151 a 1405, en què fou comprada per Bernat IV de Cabrera. L’escut conté les armes parlants del vescomtat de Cabrera i la creu dels cavallers de Sant Joan de l’Hospital.

Bandera oficial de Sant Celoni.

La bandera de Sant Celoni es va publicar en el DOGC el 5 de juny del 1991. Es defineix com a una bandera apaïsada de proporcions dos d’alt per tres de llarg, blava, carregada al centre d’una creu, el pal vertical de color vermell, i l’horitzontal groc, tots dos d’una amplada d’un terç de l’alt del drap, al seu torn carregada d’una altra creu, el pal vertical blanc i horitzontal negre, tots dos d’una amplada d’1/9 de l’alt del drap.

[edita] Economia

El sector agrícola, ha patit un retrocés i una pèrdua d’importància al llarg dels anys. L’única activitat agrària actual es redueix als cultiu dels cereals i farratges.

El sector industrial ha capitalitzat part del creixement econòmic de Sant Celoni. La indústria es desenvolupa al voltant del riu Tordera, entre la carretera C-35 i l’autopista AP-7. Des de fa poc, els polígons industrials de Sant Celoni estan deixant pas per a convertir-se en polígons comercials.

La indústria química té una destacada presència a la ciutat. També hi ha un alt nombre d’indústries del sector del metall i de l’electrònica que han experimentat un fort creixement en els darrers anys.

L’alt índex de creixement empresarial de la zona ha incentivat el desenvolupament de nous polígons industrials, que alhora han afavorit l’arribada d’indústries que originàriament no eren al territori.

La construcció té una forta implantació a la zona, que ha experimentat un molt important creixement en els darrers anys.

Sant Celoni continua essent, a més, un important i modern centre de comerç que, complementat amb l’atractiu mercat setmanal del dimecres, atrau molta gent de la rodalia. La principal zona comercial de la ciutat està situada al centre, entre els barris de La Força i l’Avinguda de la Pau. Concretament s’expandeix al llarg del Carrer Major, on troba la màxima densitat comercial entre l’edifici de l’Ajuntament i l’Església de Sant Martí. Actualment, s’està construint un nou gran centre comercial a la Porta de Ponent (entrada per la C-35 de Sant Celoni centre), amb cinemes, locals de restauració, bars musicals, supermercats, espais comercials…

En el 2001, només un 1,4% de la població estava ocupada en l’agricultura, un 11,1% en la construcció, un 30,5% en la indústria i el que té més pes són els serveis amb un 57%. [1]

[edita] Demografia

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
141 129 156 1.162 1.778 3.171 3.202 3.202 3.301
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
3.787 3.948 4.192 4.749 4.923 6.764 9.297 11.929 12.567
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 –
11.990 12.697 12.890 12.840 12.734 13.291 14.278 15.544 –
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Política

En les eleccions municipals a Catalunya del 2007 els dos regidors de la CUP a Sant Celoni han estat decisius i van inclinar la balança cap a CiU, formació que ha arribat a l’alcaldia després de 17 anys de govern del PSC. El PSC va tornar a guanyar amb 8 regidors, però CiU es va quedar en 7, i després d’uns intensos dies de negociacions, van pactar amb la CUP. ERC, que fins llavors formava part de l’equip de govern municipal, va perdre els dos que tenia, com també ICV, que va perdre el seu.

Partit polític Vots % Vots Regidors Cap de llista
  Partit dels Socialistes de Catalunya 3.086 40,28% 8 Joan Castaño i Augé
  Convergència i Unió 2.769 36,14% 7 Francesc Deulofeu i Fontanillas
  CUP 729 9,52% 2 Montserrat Vinyets i Pagès
  Iniciativa per Catalunya Verds 365 4,76% – Josep Maria Pasqual i Arenas
  Esquerra Republicana de Catalunya 360 4,70% – Josep Alsina i Lloreda
  Partit Popular 198 2,75% – Jesús Porrero i Chavés

Llista d’alcaldes des de les eleccions democràtiques del 1979

Legislatura Nom de l’alcalde Partit Polític
1979 – 1983 Teresa Rossell i Taberner CiU
1983 – 1987 Antoni Pujol i Forn CiU
1987 – 1991 Joan Castaño i Augé PSC
1991 – 1995 Joan Castaño i Augé PSC
1995 – 1999 Joan Castaño i Augé PSC
1999 – 2003 Joan Castaño i Augé PSC
2003 – 2005 Joan Castaño i Augé PSC
2005 – 2007 Joan Castaño i Augé PSC
2007 – 2008 Francesc Deulofeu i Fontanillas CiU

[edita] Serveis

[edita] Escoles

El municipi té actualment, dins el casc urbà 6 escoles: les escoles públiques Josep Pallerola i Roca, el ceip Soler de Vilardell i el ceip La Tordera; i les concertades l’Avet Roig, La Salle i Cor de Maria. Però també n’hi ha a fora del nucli urbà.

L’escola Josep Pallerola i Roca cursa estudis des de P3 fins a 6è. de primària, ja que l’ESO s’ha passat, des de 1996, a l’IES Baix Montseny, també a la mateixa ciutat. A l’institut també s’imparteix estudis de Batxillerat i algun mòdul de grau mitjà.

[edita] Instal·lacions esportives

La principal instal·lació esportiva del municipi és el Camp Municipal d’Esports, situat al Passeig dels Esports. La instal·lació compta amb un camp de futbol de gespa artificial, dues pistes de futbol sala i una de patinatge. Annex al Camp Municipal, es troba el Pavelló Municipal, que alberga una pista que tant és utilitza pel bàsquet o el futbol sala.

Des de 2005, Sant Celoni compta amb un Complex Municipal d’Esports (gran gimnàs) situat al barri del Sot de les Granotes. I al mateix costat, s’està construint un altre i nou Pavelló Municipal.

[edita] Clubs esportius

Els principals clubs esportius de la ciutat de Sant Celoni són:

El Montseny vist desde Sant Celoni

[edita] Infraestructures

La ciutat és un nucli estratègic de comunicacions a mig camí entre Barcelona i Girona, al costat dels parcs naturals del Montseny i del Montnegre-Corredor.

Sant Celoni disposa d’una xarxa de comunicacions ideals que han afavorit el seu desenvolupament demogràfic, industrial i econòmic.

[edita] Ferrocarril

La línia de ferrocarril arribà el 1860 amb una estació de tren, en què hi fan parada els trens de Rodalies Barcelona de la línia 2 i els trens de Mitjana Distància.

[edita] Autobús i bus urbà

Sant Celoni és dins la xarxa de servei de bus urbà que la manté en contacte constant amb les rodalies.

  • Línia Blava:
    • 1. Estació Renfe
    • 2. 3. 4. Centre
    • 5. Camp de Futbol – Pavelló
    • 6. Biblioteca
    • 7. Sant Ponç
    • 8. Les Borrelles
    • 9. Les Torres
    • 10. Illes Belles
    • 11. Molí Paperer
    • 1. Estació Renfe
  • Línia Vermella:
    • 1. Estació Renfe
    • 12. Plaça Compte del Montseny
    • 13. Hospital – CAP
    • 14. Avinguda de la Pau
    • 15. Sot de les Granotes – Piscina
    • 16. Carrer Doctor Trueta
    • 1. Estació Renfe

[edita] Autopistes i carreteres

La carretera comarcal C-35, paral·lela a la línia del tren, enllaça amb la N-II de Madrid a França. La carretera local de Sant Celoni a Campins uneix la ciutat amb el Massís del Montseny i té una importància turística. La carretera local de Sant Celoni a Vallgorguina i Arenys de Mar, també d’importància turística, enllaça amb la comarca del Maresme i amb el mar. Però la via que ha tingut més importància en la vida de la població ha estat sens dubte la moderna autopista AP-7, servida per la sortida número 11 en el quilòmetre 111.

[edita] Allotjament

[edita] Hotels

[edita] Cases rurals

  • Can Putxet (Ctra. Santa Fe)
  • Mas Sans (Ctra. Campins)

[edita] Gastronomia

A Sant Celoni es troba el restaurant El Racó de Can Fabes, de Santi Santamaria. Ha estat guardonat per la Guia d’Espanya i Portugal amb la màxima puntuació, 3 estrelles Michelin. Els seus selectes menús s’adapten a cada estació de l’any.

L’evolució de Can Fabes des dels inicis ha estat espectacular. Els espais de cuina i els nous menjadors, així com l’oferta complementària d’hotel, el bar, l’Espai Coch, el Showroom…, demostren que Can Fabes és avui un dels restaurants amb una de les cuines més particulars i reconegudes del món, així com un dels més complets.

Els Celonins

[edita] “Els celonins”

La pastisseria Permanyer va desenvolupar l’any 2002 “els Celonins”. Aquests dolços fets amb una base de pasta de galeta, diferents xocolates i ametlla han tingut una molt bona acceptació per part dels visitants. Representen les dues muntanyes que envolten Sant Celoni, el Montseny (xocolata blanca) i el Montnegre (xocolata negra).

Els seus ingredients són mantega, sucre, farina, ous, xocolata i ametlla.

[edita] Mitjans de comunicació

Sant Celoni edita mitjans de comunicació d’àmbit local i comarcal (Baix Montseny):

[edita] Altres

Sant Celoni compta amb una caserna dels Mossos d’Esquadra que abasteixen tot el Baix Montseny, situada a la zona residencial de Les Torres.

També té una emblemàtica Biblioteca. La Biblioteca l’Escorxador està situada entre el Passeig de la Rectoria Vella i el Carrer d’Esteve Cardelús.

L’hospital de Sant Celoni, de dimensions considerables, dels més importants del Vallès Oriental. Actualment, està en projecte construir un nou hospital, i segons la promesa de la Consellera Geli, es preveu la seva finalització en el 2009.

Els bombers, situats a la Porta de Llevant (entrada per la C-35 de Sant Celoni nord). L’Ajuntament ha comprat un nou emplaçament (davant de la rotonda de l’autopista) per fer-hi un nou parc, més gran, amb més dotacions i amb heliport.

[edita] Cultura

[edita] Tradicions

Les festes majors de Sant Celoni se celebren a principis de setembre i a mitjans de novembre. Ja fa uns anys que la festa major de Sant Celoni és coneguda per tota la comarca del Vallès Oriental i més enllà. Cal destacar el tradicional Ball de Gitanes que se celebren cada any a la ciutat i que són de gran atractiu pels visitants.

[edita] Arquitectura

Església de Sant Martí

  • L’església de Sant Martí, començada l’any 1634 i inaugurada el 1703, presumeix de tenir un dels murals barrocs esgrafiats a la façana més grans d’Europa (data de 1762). Aquesta extraordinària façana està coronada amb un capcir semicircular. La portalada està treballada amb marbre. A l’absis central, hi ha una imatge de Sant Martí, treballada per l’escultor celoní Lluís Montané.
  • La Capella de Sant Ponç formava part de l’antic hospital de mesells i leprosos de la vila, antigament anomenada Sant Nicolau, i situada fora de la muralla. Té una sola nau i diversos contraforts exteriors. D’estil romànic, data de finals del segle XII.
  • Sant Martí de Pertegàs, al Parc de la Rectoria Vella, correspon a l’antiga parròquia que va donar el nom a la ciutat. Actualment podem veure l’ampliació que es va fer al segle XIV i de la primitiva, sols en queden la nau central amb la volta de canó d’arc puntat. Al costat de Sant Martí, dins dels límits del parc de la Rectoria Vella, hi trobem la Rectoria Vella, que ara exerceix funcions de local d’exposicions i conferències: un important centre cultural de Sant Celoni. La Rectoria és un tipus de casal gòtic del segle XV amb pati interior dissenyat inicialment per a les estances dels sacerdots i del rector de Sant Martí.
  • L’Ajuntament, del 1926, està situat a la Plaça de la Vila. Destaca la seva torre amb un rellotge i un campanar de ferro. El cos central se sosté sobre un sòlid pòrtic d’arcs rebaixats. La plaça de la vila, ha estat remodelada i s’ha fet exclusivament d’ús peatonal.
  • Can Ramis, també a la Plaça de la Vila, s’hi organitzen moltes exposicions i trobades de caire cultural. Cap a l’any 1950 es van fer unes importants reformes. Bona part dels elements originals es van conservar, afegint-n’hi d’altres, com la bella galeria d’arcs carpanells del segon pis. A la llinda principal destaca l’escut de la casa Ramis.

[edita] Llegenda de Sant Celoni

Sant Celoni té una antiga llegenda, que en el segle XIII era coneguda per tot Catalunya, anomenada “El Drac de Sant Celoni” o “Soler de Vilardell”. Aquí ve un resum del què és la llegenda:

« [3]Hi havia un temps què un drac és dedicava a atemorir la gent, menjar remats, segrestar donzelles… de Sant Celoni. Fins que ja fart el poble va anar al castell de Vilardell terme de Sant Celoni a demanar al cavaller Soler de Vilardell que acabés amb la bèstia.El bon cavaller ho consulta a diferents persones doctes i assenyades. Totes l’animen a dur aquella gesta heroica. Ell ho va meditar molt fins que per la vigília de la festa de Sant Martí arribà un captaire vellet, que li pidola un mos de pa per l’amor a Déu. Bo i compassiu com és, entra a buscar-li un panet que s’acabava de coure i era encara calent i olorós del forn. De retorn no troba ningú, l’únic que hi ha és una espasa refulgent com el sol. En Soler l’agafa, la desembeina i comprova el seu bon tremp, tallant d’un sol cop el tronc d’una alzina ben gruixuda.

Ben decidit, se’n va a descansar i de bon matí, al cant del gall, en Soler surt en direcció a l’església de Sant Martí de Pertegàs. Agenollat, demana el perdó dels seus pecats, assisteix devotament a la santa missa i prega a Santa Maria i Sant Martí que l’ajudin en aquella tasca tan arriscada i perillosa que anava a emprendre.

Armat ja amb l’escut, que de tant brillar semblava un espill, vol provar novament el tremp i la força de l’espasa. Amb un cop sec, parteix en dos trossos una gran roca que hi havia a la vora del camí. La gran multitud que l’envolta i ha anat a acompanyar-lo, l’encoratja amb aquest crit unànime que surt de totes les boques:

Espasa valerosa,
braç de cavaller,
partiràs la roca,
i al drac també!

El cavaller va anar a cercar el drac i aviat ja va sentir els bramuls esfereïdors de la fera. Quan es troben cara a cara, el drac obre la seva enorme boca per devorar-lo, oportunitat que va saber aprofitar el cavaller per clavar-li l’espasa coll endins, fins al puny. El drac cau ferit de mort i llança uns udols esgarrifosos en la seva agonia, que es van sentir per tot Sant Celoni. En Soler retorna victoriós a la vila, on és rebut joiosament per tot el poble, enmig d’un repicar festiu de les campanes de la parròquia.

Però greu dissort! En alçar l’espasa per celebrar la victòria, la sang de la fulla de l’espasa li va regalimar fins al braç el va enverinar, i es va morir. El pobre cavaller, va ser enterrat a l’ermita de Sant Martí de Pertegàs. Després, tot el poble entristit, li van fer uns funerals tan solemnes com ell es mereixia, i fou enterrat en un sepulcre de pedra picada.

 »
 

[edita] Gegants

Els Gegants de Sant Celoni es diuen Martí i Maria del Puig, i van ser construïts l’any 1963. En Martí va vestit de batlle, amb una roba molt elegant i un barret de copa. Al pit duu l’escut de la ciutat i a la mà un pergamí. La Maria del Puig va vestida de pubilla i duu un ram de flors a la mà.

En Martí pesa 45kg i fa 3,80 metres d’alçada, i la Maria del Puig pesa 40kg i d’una mida de 3,75 metres.

[edita] Fills i filles il·lustres

Vegeu també la categoria Celonins

[edita] Teixit associatiu

[edita] Vegeu també

[edita] Referències

  1. ? Població ocupada per sectors
  2. ? Diari celoní l’Informatiu.
  3. ? Llegenda de Sant Celoni

[edita] Àlbum de fotos

[edita] Patrimoni

El Pont Trencat

Església de Sant Martí de Sant Celoni

Ajuntament

Teatre l’Ateneu

Entrada dels Jardins de la Rectoria Vella

Jardins de la Rectoria Vella

Edifici de la Rectoria Vella

[edita] Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Sant Celoni