Segona part de la novel•la
Tirant a Sicília i l’illa de Rodes
Capítols 98-114
A partir d’ara i fins al final la novel•la s’ambienta a la Mediterrània. Tirant i els seus companys s’adrecen a Nantes, on són molt ben rebuts pel duc de Bretanya i on arriben cavallers de la cort del rei de França que expliquen que el soldà d’Alcaire, amb l’ajuda dels genovesos, ha armat un estol per conquerir l’illa de Rodes, domini dels cavallers de l’orde de Sant Joan de Jerusalem. La traïció de dos cavallers genovesos de l’orde és descoberta i el castell es pot salvar, però immediatament el Soldà, que es troba a Barut, passa a l’illa personalment amb trenta mil combatents, els quals la prenen tota exceptuant la ciutat, a la qual posen setge. El Mestre envia sol•licituds d’auxili als regnes cristians, que són desoïdes.
Tirant es posa d’acord amb uns mariners i emprèn ell mateix l’auxili. Compra una nau. L’acompanya en l’empresa l’infant Felip, cinquè fill del rei de França, persona ignorant i grossera. Passen per Lisboa, costegen Barbaria i fan cap a Palerm, on s’avituallen. A Sicília són rebuts pel rei i la seva filla Ricomana, de la qual Felip s’enamora, però la infanta es neguiteja per l’estupidesa de l’infant francès i més encara pels recursos de Tirant, que sempre fa quedar bé Felip i evita que es noti la seva beneiteria. Poc després arriba a Palerm una nau portant noves de la tràgica situació dels assetjats a Rodes, els quals, sense eixida ni proveïments, estan a punt de lliurar-se a l’enemic.
Vist això, hom decideix de marxar-hi tot seguit. El rei de Sicília acompanya també Tirant i l’infant Felip. En quatre dies arriben a Rodes, trenquen el setge de l’estol genovès i proveeixen d’aliments els assetjats. Amb els queviures que Tirant ha portat, els cavallers de Sant Joan fan un present de coses de menjar al Soldà, el qual, creient que els assetjats estaven ben proveïts per molt de temps, decideix d’aixecar el setge per tornar-hi l’any següent. Tirant hostilitza els enemics durant la retirada.
Poc després, arriben a Rodes dues galeres que fan el camí de Terra Santa. Tirant s’hi afegeix: a Jafa, Barut, Jerusalem i Alexandria allibera gran quantitat de captius cristians, amb els quals forma el seu primer estol de gent, la seva host, i tots plegats tornen a Sicília. Es reprèn el festeig de Felip i Ricomana, la qual fa venir de Calàbria un filòsof per tal que, amb la seva ciència, li posi en clar el tarannà de Felip. Finalment, se celebra el casament i, un cop acabades les festes, el rei de Sicília decideix ajudar el de França en una expedició a Trípoli i Tunis, on Tirant es cobreix de glòria. Retornats a Palerm, el rei de França i Tirant se’n tornen cap a Marsella i, des d’aquí, Tirant fa el camí de Bretanya per visitar els seus pares i parents.