Cinquena part de la novel·la
Retorn a Constantinoble, mort de Tirant i final de la novel·la
Capítols 408-471 i 472-487
L’estol de Tirant fa via cap a Palerm, on s’ajunta amb el del rei Felip, i plegats emprenen la ruta de Constantinoble. Hipòlit és capità major dels grecs, assetjats a la ciutat. En saber el retorn de Tirant, la Viuda Reposada se suïcida. Tirant i Carmesina consumen llur matrimoni i Estefania demana a l’heroi que rescati el seu marit, Diafebus, presoner de l’enemic des que, anys enrere, Tirant sortí de Constantinoble. Els turcs es retiren i demanen una pau final a cent anys, cosa que no impedeix que encara se succeeixin diverses batalles per tot el territori en una de les quals Diafebus és efectivament alliberat. Abans, l’emperador, a fi de premiar els grans serveis de Tirant, li atorga la mà de Carmesina, a la qual cosa va vinculada la successió a la corona i el títol de Cèsar de l’Imperi.
Trobant-se a Andrinòpol, Tirant se sent malalt i, coneixent que la seva mort és pròxima, fa venir un confessor, fa testament a favor d’Hipòlit i redacta una lletra adreçada a Carmesina. Demana de ser traslladat a Constantinoble i mor en el camí.
El cos de Tirant és dut a Constantinoble i exposat al temple de Santa Sofia. En saber la notícia, fortament punyits pel dolor, moriran també Carmesina i l’emperador. Carmesina ha deixat hereva la seva mare, l’emperadriu. Els cavallers es reuneixen per decidir qui ha de ser l’emperador. Hom decideix que l’emperadriu i Hipòlit es casin i regnin. El nou emperador paga i acomiada la gent d’armes. Els cossos de Tirant i Carmesina són conduïts a Bretanya, d’acord amb llur darrera voluntat. Passats tres anys mor l’emperadriu i Hipòlit es casa en segones noces amb la filla del rei d’Anglaterra.