Revolucions liberals

Les revolucions de 1820

Vers el 1820 hi va haver a Europa una sèrie d’aixecaments liberals, Però la majoria van ser vençuts pels exèrcits absolutistes de la Santa Aliança. Només a Grècia va triomfar una insurrecció contra l’Imperi Turc, i el 1822 es va proclamar independent.A l’Amèrica continental, les colònies espanyoles es van enfrontar a la metròpoli i es van declarar independents.

Les revolucions de 1830

Cap al 1830 hi va haver novament un seguit d’aixecaments de caràcter liberal que van triomfar a diferents països europeus. En aquests països, la burgesia va imposar un sistema polític constitucional basat en el sufragi censatari: només podien votar els qui pagaven una determinada quantitat d’impostos. Les revolucions liberals del 1830 van triomfar a:

  • França, on el monarca absoluta va ser substituït per un monarca liberal.

  • Bèlgica, que va aconseguir independitzar-se d’Holanda.

  • Espanya, que va passar de l’absolutisme a un sistema liberal.

    La primavera dels pobles (1840)

El 1848 es van produir un seguit de revolucions de caràcter democràtic. El poble demanava més drets polítics, com el sufragi universal, la sobirania popular i la igualtat social. La revolució triomfà a França, que va deixar de ser monarquia i es va convertir en república social: s’hi van reconèixer els drets dels treballadors i s’hi va imposar el sufragi universal. A l’Imperi austríac, a la Confederació Germànica i als estats italians hi va haver diverses revolucions democràtiques i nacionalistes, però van ser reprimides. En molts casos van triomfar posteriorment, a la segona meitat del segle XIX.

 

La ópera Nabucco y el Nacionalismo Italiano  
El compositor italiano Giuseppe Verdi, como hemos dicho, está estrechamente ligado con la unificación italiana debido a que, aparte de un gran compositor, fue un activo protagonista de la vida política de su país. Muchas de las melodías de sus óperas fueron utilizadas como himnos por los patriotas italianos partidarios de la unificación y en contra de la presencia austriaca en Italia. Los nacionalistas italianos tomaron como símbolo de resistencia ante los invasores el coro de los esclavos hebreos de la opera Nabucco (1842, “el va pensiero”), que se convertiría en uno de los pasajes sonoros más conocidos de todos los tiempos, y que fue utilizado por los nacionalistas para provocar a los invasores. Las paredes de las ciudades de Italia se llenaron de pintadas en las que se leía VERDI. Los austriacos, extrañados ante lo que ellos entendieron como un homenaje al músico, descubrieron finalmente que el texto era un anagrama político de apoyo al pretendiente al trono unificado del país, Víctor Manuel. En realidad, VERDI quería decir: “Vittorio Emmanuele Re d’Italia”.

 

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte – Conquest of paradise ( vangelis )