Abandonades és el títol de l’article publicat en l’apartat de cultura de la revista ”El Punt Avui” (26-X-16), en el qual Mireia Rosich ens recorda el mite d’Ariadna en què aquesta és abandonada per Teseu.
L’autora comença parlant sobre el canvi d’estació i la migració dels ocells per transportar-nos a l’antiga Grècia, on es feia el ritual de la dansa de la grua, que tenia lloc en un circuit que simulava un laberint, rememorant el mite del Minotaure.
Aleshores Mireia Rosich explica la història d’Ariadna, la gran dama del laberint. Aquesta proporcionà a Teseu un fil per ajudar-lo a trobar el camí de sortida del laberint, després d’haver matat el Minotaure, germà d’Ariadna. La criatura monstruosa va néixer de l’amor entre la reina Parsífae i un toro blanc que va emergir de les aigües gràcies a Posidó. Llavors, el rei Minos no va sacrificar el Minotaure als déus i va arribar allò, batejat com a toro de Minos, per recordar-l’hi que no s’ha de trair als déus. Va amagar la bèstia a l’interior d’un palau complex i per alimentar-la havien de realitzar-se sacrificis humans.
Ariadna s’enamora de l’heroi que vol destruir el Minotaure i l’ajuda. El paper de la noia és crucial, ja que és ella qui parla amb Dèdal, el constructor del laberint i qui subjecta el fil per traçar el camí, tot i els perills als quals s’està sotmetent.
Complida la missió, els amants s’escapen, però en la primera parada a l’illa de Naxos, Teseu l’abandona. Tot i això, la història d’Ariadna no acaba malament, ja que finalment, es casarà amb amb el déu Dionís, que a recollirà, l’acollirà, li donarà categoria divina i constel·lació pròpia, la corona borealis.
En el moment on Teseu abandona Ariadna, l’autora fa referència a tots els artistes que han captat aquest moment i ho han plasmat en les seves obres. Ella posa com a exemple, concretament, el quadre de John William Waterhouse.
En aquesta pintura podem veure com s’interpreta la dama que necessita que la rescatin. A l’horitzó observem les naus de Teseu que marxen, i la posició d’Ariadna mostra la seva perplexitat, solitud i decepció. Tot i això, l’autora comenta que els gats salvatges que veiem al quadre indiquen l’arribada de Dionís, ja que són atributs representatius del déu.
Finalment, l’autora fa una reflexió social dirigida a totes les dones abandonades. Mireia Rosch vol oferir, a partir d’aquest mite amb final feliç, una idea d’esperança i motivació per tal de rendir-se dedicada a les dones que es trobin en aquesta situació. Com diu ella, la millor part encara està per arribar.
- Coneixíeu el mite del Minotaure i la història d’Ariadna? Com que a l’article de Mireia Rosch no s’explica detalladament, busqueu informació sobre com va acabar l’heroi Teseu amb el Minotaure.
- L’autor del quadre que apareix a l’article és John William Waterhouse. Expliqueu breument la seva biografia i esbrineu si tots els seus quadres segueixen una temàtica clàssica o presenta diferents etapes.
- Podríeu esmentar altres atributs i característiques del déu Dionís?
- Us heu sentit mai com Ariadna, com una dona abandonada injustament? En coneixeu casos?
Irene Ruiz
2n de Batxillerat Grup 2.2
INS Isaac Albéniz
Salve!
Si, em sona d’haver-ho vist adaptat a la televisió quan era petita (crec que era un episodi de les ”Tres bessones” jaja!).
Teseu va acabar amb el minotaure a base de cops de puny (com diriem ara ”es notaba el gym!”).
Dionis es el déu de la verema i el vi, inspirador de la bogeria ritual i l’èxtasi, i un personatge important de la mitologia grega, com a fill del déu principal Zeus. Sol anar en un carro tirat per lleopards, acompanyat per un seguici.
Jo personalment ( i afortunadament ) no m’he sentit mai abandonada ni traïda com es va sentir Ariadna, pero conec un cas proper a mi d’una dona que es va quedar embarassada i no volia tenir el bebe pero la seva parella la va convencer i quan el van tenir al principi li feia cas pero els va acabar abandonant a tots dos amb l’excusa de que s’havia acabat l’amor. A dia d’avui i pel que jo se aquesta dona no ha tornat a saber res de la seva exparella i per sort ha pogut refer la seva vida.
Coneixíeu el mite del Minotaure i la història d’Ariadna? Com que a l’article de Mireia Rosch no s’explica detalladament, busqueu informació sobre com va acabar l’heroi Teseu amb el Minotaure.
Si, va acabant vencent al minotaure ja que, aquest mor al final.
L’autor del quadre que apareix a l’article és John William Waterhouse. Expliqueu breument la seva biografia i esbrineu si tots els seus quadres segueixen una temàtica clàssica o presenta diferents etapes.
John William Waterhouse (Roma 1849-Londres 1917) fou un pintor anglès nascut a Itàlia i relacionat amb la Germandat Prerafaelita creada a Anglaterra, i que és famós especialment pels seus quadres de personatges femenins de la mitologia grega i del cicle artúric.
Totes les obres segueixen una temàtica clàssica i estan dividides per les diferents dècades de la seva producció.
Podríeu esmentar altres atributs i característiques del déu Dionís?
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Us heu sentit mai com Ariadna, com una dona abandonada injustament? En coneixeu casos?
Si la veritat, i de casos en concret no sabria dir-te ara mateix.
Salve!
-No, no coneixia aquest mite. Aixì es com va acabar l’heroi Teseu amb el Minotaure: Ariadna, qui va escoltar el diàleg, secretament, a la nit es va acostar al jove i li va lliurar un punyal i un cabdell de fil, dient: Amb aquest punyal màgic, podràs travessar el cor del minotaure, i si segueixes el fil d’aquest cabdell podràs trobar la sortida. Subjectant cadascun un extrem d’un fil gegantí, Ariadna es va quedar a l’exterior mentre Teseu entrava al laberint, i gràcies a això va poder l’heroi trobar la sortida. El Laberint ha perdut el seu secret per a l’heroi. Durant hores va recórrer el laberint fins a enfrontar-se amb la bèstia. Gràcies a l’ajuda d’Ariadna, Teseu va aconseguir matar el Minotaure, va salvar a tots els seus companys i va sortir del laberint on estava tancat el monstre amb cos d’home i cap de toro.
-Waterhouse nasqué a Roma de la unió dels pintors anglesos William i Isabella Waterhouse el 1849, precisament el mateix any que els membres de la Germandat Prerafaelita, entre els quals es trobaven Dante Rossetti, John Millais i William Holman Hunt, es van reunir per primera vegada a Londres.La data exacta del seu naixement no es coneix, tot i que fou batejat el 6 d’abril, i el principal estudiós de la seva obra, Peter Trippi, creia que hauria nascut entre l’1 i el 23 de gener d’aquell mateix any. Els seus primers anys a Itàlia s’han considerat un dels motius de què moltes de les seves obres estiguin ambientades a l’antiga Roma o representin temes de la mitologia romana.
El 1854, els Waterhouse tornen a Anglaterra i s’instal·len en una casa de nova construcció al barri londinenc de South Kensington, just al costat del Victoria and Albert Museum, que s’acabava d’inaugurar. ‘Nino’, com anomenaven al jove Waterhouse, pel fet que venia de família d’artistes, l’encoratjaren a dedicar-se al dibuix, i sovint copiava obres d’art que trobava al British Museum i a la National Gallery de Londres. El 1871 va ingressar a l’escola de la Royal Academy of Arts, en principi per aprendre escultura, tot i que després ho va canviar per la pintura.
Tots els seus cuadres segueixen una temàtica clàssica.
– Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
-No , mai m’he sentit com Ariadna i tampoc conec algun cas.
Teseu va matar al Minotaure en un combat cos a cos, Teseu aconseguí sortir del Laberint gràcies al cabdell d’Ariadna, i fugí amb ella i els altres joves després d’enfonsar les naus cretenques per evitar la persecució.
John William Waterhouse va néixer a Roma 1849-Londres 1917 i fou un pintor anglès relacionat amb la Germandat Prerafaelita creada a Anglaterra, i que és famós especialment pels seus quadres de personatges femenins de la mitologia grega i del cicle artúric.
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Els seus atributs són el tirs, que sol portar envoltat d’heura i/o pàmpols, i el cantharus . A més a més, sovint hom el veu abillat amb pells de pantera o de tigre.
Si que coneixia el mite del Minotaure i Ariadna. En el mite Teseu es presenta voluntari per anar a matar al Minotaure, i quan el troba, el mata amb les seves mans, sense cap arma ja que no es podia entrar al laberint armat.
John William Waterhouse va néixer a Roma l’any 1849(els seus pares eren anglesos). Va ser un pintor anglès que es va unir a la Germandat Prerafaelita que era un corrent artístic format per pintors, poetes i crítics fundat el 1848. Es va fer famós gracies als seus quadres de personatges femenins de la mitologia grega i del cicle artúric (un conjunt de novel·les, romanços i textos bretons que parlaven sobre l’ideal de la novel·la cavalleresca).
El déu Dionís te com a atributs el tirs, el raïm, el lleopard, la pantera i el tigre. És déu de la vinya, el vi, el teatre i la festa.
Obra artística d’Ariadna:
http://i0.wp.com/geo-historia.es/wp-content/uploads/2015/09/angelica_kauffmann_ariadne_abandoned_by_theseus_1774.jpg
Obra de John William Waterhouse:
https://image.jimcdn.com/app/cms/image/transf/dimension=910×10000:format=jpg/path/s58e00dd8defe5949/image/i40c26ae812658d72/version/1409906694/image.jpg
Si que el coneixia, es un dels mites que més m’agraden, ja que m’agraden molt els laberints.
Quan va trobar per fi al Minotaure, el primer que va fer, va ser donar voltes per tractar d’esgotar a la bèstia. Quan estava esgotat per fi, es va enfrontar i la va matar. Després va seguir el fil que li havia donat la seva estimada per trobar la sortida.
Waterhouse nasqué a Roma.
Els seus primers anys a Itàlia s’han considerat un dels motius de què moltes de les seves obres estiguin ambientades a l’antiga Roma o representin temes de la mitologia romana.
El 1854, els Waterhouse tornen a Anglaterra i s’instal·len en una casa de nova construcció al barri londinenc de South Kensington, just al costat del Victoria and Albert Museum, que s’acabava d’inaugurar. L’hi agradava dedicar-se al dibuix, i sovint copiava obres d’art que trobava al British Museum i a la National Gallery de Londres. El 1871 va ingressar a l’escola de la Royal Academy of Arts, en principi per aprendre escultura, tot i que després ho va canviar per la pintura.
Els seus primers quadres segueixen una temàtica clàssica, però més endavant són prerafaelites.
Dionís va passar a la mitologia romana, en la qual va ser identificat amb l’antic déu itàlic Líber Pater.
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Doncs al trobar-se Teseu i el Minotaure, Teseu agafa una espasa que li havia donat Ariadna i li va tallar les dues banyes, ja que l’única manera de matar-lo era clavant-li les seves pròpies banyes al cos.
Waterhouse va ser un pintor anglès que nasqué a Roma de la unió dels pintors anglesos William i Isabella Waterhouse el 1849.És famós especialment pels seus quadres de personatges femenins de la mitologia grega i del cicle artúric, per tant, no va crear quadres amb cap altra temàtica.
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
He trobat un quadre de George Frederic Whatts anomenat “The minotaur”
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:George_Frederic_Watts_-_The_Minotaur_-_Google_Art_Project.jpg
També he trobat un relleu d’Ariadna i Teseu on també s’aprecien caps de minotaure a les cantonades superiors.
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Relleu_d'Ariadna_i_Teseu_%28an%C3%B2nim%29-_Camille_Hardy.jpg?uselang=ca
Jo coneixia aquest mite de Teseu i el Minotaure però no recordava la història d’Ariadna. Teseu va acabar amb el Minotaure a cops de puny. L’heroi Teseu i Ariadna van embarcar per tornar a Atenes després d’haver enfonsat els vaixells per impedir una possible persecució.
John William Waterhouse fou un pintor anglès nascut a Itàlia (Roma) l’any 1849. Aquest pintor estava relacionat amb la Germandat Prerafaelita creada a Anglaterra, i que és famós especialment pels seus quadres de personatges femenins de la mitologia grega i del cicle artúric.
Dionís és el déu del vi i la vegetació, el seu nom roma es Bacus. Els seus atributs són el tirs, la copa de vi i anar amb un carro arrossegat per lleopards. El seu animal principal és el lleopard o gat salvatge.
Jo no coneixia el mite de minotaure i la història d’Ariadna.
Un cop a Creta, i abans de ser tancat dins del Laberint, Teseu va conèixer Ariadna, filla de Minos. Ariadna es va enamorar de Teseu i va decidir ajudar-lo donant-li un cabdell de fil. Així, després de matar el Minotaure, Teseu podria trobar el camí de sortida del Laberint només seguint el fil que havia anat desenrotllant prèviament. Teseu va trobar el Minotaure, va lluitar amb ell cos a cos i el va matar , i alliberà així als atenenesos d’haver de pagar el tribut de sang.
John William Waterhouse va ser un pintor anglès nascut a Itàlia i que és famós especialment pels seus quadres de personatges femenins de la mitologia grega i del cicle artúric. Ell creia que hauria nascut entre l’1 i el 23 de gener del 1849 i va morir el 1917.
El déu Dionís també conegut com a Bacus, es el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Salve!
-El minotaure és un mostre mitològic amb cos d’home i cap de bou. Posidó, déu del mar va enviar un bou blanc al rei Minos de Creta per a que el sacrifiqués en el seu honor. El rei Minos es va quedar meravellat davant de la bellesa de l’animal i, en comptes de sacrificar-lo, el va guardar entre els seus ramats, cosa que provocà la ira de Posidó. El déu es va venjar d’aquesta traïció fent que la dona del rei, Pasífae, s’enamorés d’el bou blanc. Sota les ordres de la reina, Dèdal va fer una vaca de fusta, on Pasífae es va amagar i va consumar el seu amor amb el bou blanc. De la seva unió va néixer el minotaure, un monstre amb el cos d’home i el cap de bou.
El Minotaure només menjava carn humana i conforme creixia es tornava més salvatge. Quan la criatura es va fer incontrolable, Dèdal va construir el laberint de Creta, on el Minotaure va ser abandonat .
Durant aquella època, la principal ciutat que rivalitzava amb Creta pel domini del Mediterrani era Atenes. Egeu, rei d’Atenes, sospitava que Androgeu, fill de Minos, planejava una rebel·lió contra ell. En una ocasió en què Androgeu havia acudit a Atenes, Egeu va ordenar matar-lo.
Minos va decidir venjar-se. Va enviar una expedició de càstig que va assolar tota la regió i va imposar un tribut especial a Atenes. El tribut consistia en el fet que, cada nou anys, els atenencs havien d’enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure.
Però Egeu tenia un fill anomenat Teseu i, quan aquest tribut havia de ser enviat per tercera vegada, Teseu es va oferir voluntari per ser inclòs entre els elegits.
Un cop a Creta, i abans de ser tancat dins del Laberint, Teseu va conèixer Ariadna, filla de Minos. Ariadna es va enamorar de Teseu i va decidir ajudar-lo donant-li un cabdell de fil. Així, després de matar el Minotaure, Teseu podria trobar el camí de sortida del Laberint només seguint el fil que havia anat desenrotllant prèviament. Teseu va trobar el Minotaure, va lluitar amb ell cos a cos i el va matar, i alliberà així als atenenesos d’haver de pagar el tribut de sang.
-John William Waterhouse (Roma 1849-Londres 1917) fou un pintor anglès nascut a Itàlia i relacionat amb la Germandat Prerafaelita creada a Anglaterra, i que és famós especialment pels seus quadres de personatges femenins de la mitologia grega. Si al principi de la seva carrera es va dedicar a temes de l’antiguitat clàssica, més endavant va abordar els literaris.
L’estil pictòric de Waterhouse es va mantenir pràcticament inalterable en tota la seva vida, però en qualsevol cas, la temàtica de les seves obres va canviant segons l’etapa que travessava.
En una primera etapa podem distingir obres de temàtica clàssica, corresponent als viatges de Waterhouse per Itàlia. A partir de 1880 inicia una nova època basada en temes literaris, on es veu una clara influència de la mitologia i literatura gregues. A partir de 1900, influenciat pel Impressionisme, es mostra més tranquil i utilitza colors més clars i brillants.
Altres obres de Waterhouse són Somni i el seu germanastre Mort (1874), Oracle (1884), La dama de Shalott (1888), Ulisses i les Sirenes (1891), Hylas i les nimfes (1896), Eco i Narcís (1903), Ofelia (1910) o Tristan i Isolda (1916).
-Dionís és el déu de la vinya, el vi, el teatre, festes, banquets i orgies. Va ser inspirador de la bogeria ritual i l’èxtasi, i un personatge important de la mitologia grega, com a fill del déu principal Zeus. També és conegut per alliberar a un del seu ser normal, mitjançant la bogeria, l’èxtasi o el vi.
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Ma%C3%AEtre_des_Cassoni_Campana_-_Th%C3%A9s%C3%A9e_et_le_Minotaure_-_1500-1525.jpg
El quadre es diu: Maître des cassoni campana
Salve!!
Personalment si que coneixia aquest mite el que no savia era el final que tenia Ariadna.
Per el que he trobat, Teseu també té un final feliç, però amb les carregues del seu pare mort, i ser nou dirigent de l’exercit d’Atenes.
John William Waterhouse (Roma 1849-Londres 1917) fou un pintor anglès nascut a Itàlia i relacionat amb la Germandat Prerafaelita creada a Anglaterra, i que és famós especialment pels seus quadres de personatges femenins de la mitologia grega i del cicle artúric. Va tenir diferents estils i temes, però el que més el va marcar va ser la mitologia.
Els atributs de Dionís eren la vinya, l’heura, el tirs i una pantera.
I a la questió de la última pregunta, suposo que sí, lo típic de fer grups i que em diguin que sí i després em quedi sol.
Enllaços:
https://3.bp.blogspot.com/-oapzYbPk-wc/Vzm7lNarxnI/AAAAAAAAH6M/PLcCd0G9rpIx3dY7tSX-1SGV17ui1WlJQCLcB/s1600/dioniso-y-ariadna%252C%2Bsalvatore%2Bricci.jpg
En aquesta imatge es veu a Dionís, emportant-se a Ariadna.
Vale!!
Salve!
El bloc sembla molt interessant i l’imatge es molt bonica. Aprofundint més en el mite del Minotaure i Teseu, Teseu va entrar en el laberint per aconseguir matar al Minotaure però tothom qui entres al laberint no sortia mai. Ariadna va dir-li a Teseu que agafes el seu cabdell de fil i l’agafes per poder sortit un cop dintre. Teseu va avançar amb valentia fins que el va trobar. En aquest moment es va escoltar un crit molt fort i Ariadna pensava que Teseu havia mort, però el fil que tenia a la mà Ariadna va començar a moure-se`n. Finalment Teseu va sortit viu i guanyador. En la meva opinió un dels Mites més interessants, aquest i també el mite d’Ulisses i les sirenes.
Parlant sobre l’autor John William Waterhouse, la seva temàtica era sempre relacionada amb la mitologia grega i personatges femeinis.
Una de les pintures més famoses de Waterhouse és “The Lady of Shalott” que és una representació d’una escena del poema de 1832 d’Alfred Tennyson, on el poeta descriu la difícil situació d’una dona jove, vagament basada en la figura d’Elaine d’Astolat de la llegenda medieval d’Artús.
Aqui deixo una pàgina on surten molts quadres de John William Waterhouse:” https://www.wikiart.org/en/john-william-waterhouse/the-naiad-1893 “.
Sobre la pregunta relacionada amb les característiques i atributs del Déu “Dionís o Bacus” doncs Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra. És fill de Zeus i un dels seus atributs són els tirs ( Es tracta d’un símbol fàl·lic que representa aquesta força vital que s’associa en general amb el déu grec Dionís).
Aixó es tot el que he pogut trobar relacionat amb les preguntes esmentades ja que amb la pregunta sobre “Et veus com Ariadna (dona atrapada), doncs no la veritat.
Aquest ha sigut el meu comentari.
Salve!
Si coneixia el mite del minotaure i Teseu pero ignorava la intervenció d’Ariadna.
Segons el que he buscat el minotaure és alimentat amb catorze víctimes, set homes i set dones cada 9 anys. Teseu cansat dels sacrificis, es va oferir voluntari per tal d’intentar acabar amb el minotaure i posar fi amb aquestes morts. Pel que he buscat aquest mite té algunes variants, per una part és diu que Teseu va acabar amb el minotaure amb una espasa i per l’altra que va acabar amb la bèstia amb les mans nues o a base de pedres. En les dues variants Teseu acaba matant al minotaure i aconsegueix sortir del laberint amb l’ajuda de Ariadna.
Jhon William Waterhouse va fer una representació d’aquest mite pintant a Ariadna sent abandonada per Teseu. Aquest pintor anglès va néixer a Itàlia i es considera un dels pintors més moderns del corrent prerafaelitista, aquest corrent buscava retornar al passat a l’època de Rafael per aconseguir uns quadres detallistes, amb colors intensos, bàsicament amb les característiques del Quattrocento. Jhon William es famós per les seves pintures de dones de la mitologia grega i del cicle artúric (època de les cavallers).
Dionís, també conegut com a Bacus és el déu del vi, la vinya, el teatre, les festes, els banquets i les orgies. Aquest déu sol ser representat amb el raïm, amb panteres o gats salvatges, amb branques d’heura, pàmpols i el seu atribut son els tirs, bastons florats de vinya i de branques d’heura amb una pinya a la punta.
A part d’aquest quadre d’Ariadna aquest mite a l’antiga Grècia es solía representar molt en gerros o en les parets, on es dibuixava a Teseu a l’esquerra que solia portar una espasa i al minotaure a la dreta, també hi han quadres d’aquest mite com “El minotauro” de George F.Watts, i aquí a “prop” a Jerez hi ha una escultura que fa referencia al minotaure derrotat per Teseu.
Jhon William Waterhouse també va pintar altres dones com a Cleopatra, va pintar a Ulises, a Circe, a Pandora, etc..
Salve!
1-Coneixíeu el mite del Minotaure i la història d’Ariadna? Com que a l’article de Mireia Rosch no s’explica detalladament, busqueu informació sobre com va acabar l’heroi Teseu amb el Minotaure.
Ariadna (filla de Minos) li va lliurar un fil que Teseu havia de lligar a l’entrada del laberint, per trobar el camí de sortida un cop matés el Minotaure. Segons la tradició, Teseu va matar el monstre bé amb una espesa, bé a cops, va sortir del laberint amb el fil d’Ariadna i va marxar de Creta amb la princesa.
2-L’autor del quadre que apareix a l’article és John William Waterhouse. Expliqueu breument la seva biografia i esbrineu si tots els seus quadres segueixen una temàtica clàssica o presenta diferents etapes.
Va ser un pintor anglès nascut a Itàlia que es va fer famós especialment pels seus quadres de personatges femenins de la mitologia grega.
3-Podríeu esmentar altres atributs i característiques del déu Dionís?
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies.
4-Us heu sentit mai com Ariadna, com una dona abandonada injustament? En coneixeu casos?
No, ni tampoc conec cap cas.
A continuació us adjunto altres representacions d’aquest mite:
1- http://es.wahooart.com/Art.nsf/O/8Y32J4/$File/Antoine-Louis-Barye-Theseus-Slaying-the-Minotaur-3-.JPG – de
Antoine Louis Barye
2-https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f3/GeorgeF.Watts-Minotauros.png – de George F. Watts.
Salvete omnes!
Aquest mite em sona, és un mite que té lloc en un laberint i uns personatges anomenats Tesseu i Ariadna, Tesseu s’adintra en ell amb la ajuda d’Ariadna que li guia lligant-li un fil, per saber que està viu, però dins del laberint, al centre està el minotaure.
Aquest mite va acabar amb el minotaure retingut dins del laberint, que durant molts anys va ser el lloc on homes i doners van ser portats com a sacrific de ser aliment pel minotaure fins que Tesseu el va matar.
L’atribut de dionís són les panteres, és el dèu del vi, de la festa, la disbauxa i el descontrol.
Ariadna és una dona abandonada perquè quan es casa amb Tesseu es van mudar a Naxos i va arribar un moment en que Tesseu va anar perdent interès per ella.
Jo mai m’he sentit abandonada com Ariadna ni conec a cap persona que s’ha sentit així.
John Waterhouse va ser un pintor britànic, que va nèixer a Roma l’any 1849.En els seus inicis va ser neoclàssic però amb el pas dels anys es convertí en un pintor prerafaelí.
En el principi de la seva carrera es va dedicar a pintar sobre temes clàssics més endavant els temes literaris.
La seva fama va començar a decrèixer a partir del segle XX.
Ell va morir l’any 1917.
Teresa les imatges te les he adjuntat amb un drive!
Salvete!
– Coneixíeu el mite del Minotaure i la història d’Ariadna? Com que a l’article de Mireia Rosch no s’explica detalladament, busqueu informació sobre com va acabar l’heroi Teseu amb el Minotaure.
Sobre l’ésser mitològic sí que en tenia consciència però sobre el mite que se li atribueix i la història d’Ariadna no i considero que és molt interessant conèixer-ho. L’article de Mireia Rosch a més, planteja clarament el rerefons que aquest mite simbolitza i l’aprenentatge que s’ha d’extreure sobre aquesta història.
En aquest fragment extret de Viquipèdia s’explica el final d’aquesta història. «Un cop a Creta, i abans de ser tancat dins del Laberint, Teseu va conèixer Ariadna, filla de Minos. Ariadna es va enamorar de Teseu i va decidir ajudar-lo donant-li un cabdell de fil. Així, després de matar el Minotaure, Teseu podria trobar el camí de sortida del Laberint només seguint el fil que havia anat desenrotllant prèviament. Teseu va trobar el Minotaure, va lluitar amb ell cos a cos i el va matar , i alliberà així als atenesos d’haver de pagar el tribut de sang. Aquesta història simbolitza el triomf de la civilització (Teseu arriba de Grècia, bressol aleshores de la cultura) sobre la barbàrie (el monstre).»
– L’autor del quadre que apareix a l’article és John William Waterhouse. Expliqueu breument la seva biografia i esbrineu si tots els seus quadres segueixen una temàtica clàssica o presenta diferents etapes.
John William Waterhouse (Roma 1849-Londres 1917) va ser un pintor anglès nascut a Itàlia i relacionat amb la Germandat Prerafaelita creada a Anglaterra. La seva fama es deu especialment als seus quadres de personatges femenins de la mitologia grega i del cicle artúric.
Provenia de família artítisca i va començar a pintar i a fer imitacions de quadres de diversos museus de ben jove. El 1871 va ingressar a l’escola de la Royal Academy of Arts, en principi per aprendre escultura, tot i que després ho va canviar per la pintura.
Quant la seva associació amb la creença religiosa, Waterhouse fou un dels últims prerafaelites. Les seves obres van tenir molta més eficiència en les darreres dècades del segle XIX i les primeres del XX ja que ell va ser molt més productiu durant aquesta etapa. Per aquest motiu, ha estat anomenat «el modern prerafaelita» ja que a més va incorporar tècniques pròpies dels impressionistes francesos del segle següent. Així doncs, és evident que les seves obres es divideixen en diferents etapes.
Les obres primerenques de Waterhouse no eren prerafaelites, pel que fa a la representació de la natura, però sí el tractament dels temes clàssics. Van aconseguir un èxit grandiós.
Les obres posteriors van ser molt més treballes ja que el seu estil propi va anar desenvolupant-se a mesura que anava guanyant èxit amb les seves creacions. La mesura de les obres era cada vegada més gran.
– Podríeu esmentar altres atributs i característiques del déu Dionís?
El déu Dionís també és conegut com a Bacus. A la mitologia romana va ser identificat amb l’antic déu itàlic Líber Pater.
Dionís és el déu de la festivitat i l’alegria, del vi i la vinya, dels banquets i fins i tot de les orgies. Normalment és representats amb atributs com el raïm i la pantera negra.
– Us heu sentit mai com Ariadna, com una dona abandonada injustament? En coneixeu casos?
Per sort, mai he tingut la desgràcia de sentir-me abandonada de forma injusta per ningú però sí que conec casos de coneguts propers. Davant d’aquest fet, crec que no hi ha cap altre remei que aplicar-se a un mateix la moralitat que exposa la història d’Ariadna i que tan bé remarca Mireia Rosch en el seu article: “A totes les dones abandonades que se senten en un precipici insalvable, tranquil·les. Aquesta història ens confirma que no, que la millor part està per arribar. La mitologia ens ho ensenya, perquè els mites són mentides que diuen les veritats.”
Molt bona referència la frase final de l’article de Mireia Rossich. Es nota que l’has llegit i l’has entès en tota la seva profunditat.
Hola!
No coneixia aquest mite. I al final, Teseu va vèncer al minotaure. John William Waterhouse va néixer a Roma al 1849 i era un pintor anglès relacionat amb la Germandat Prerafaelita creada a Anglaterra, i que es va fer famós pels seus quadres de personatges femenins de la mitologia grega i del cicle artúric.
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de les festes i banquets, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
I si que m’he sentit algún cop abandonada com Ariadna, i també conec casos
Salve!
Per començar, moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!
M’alegro de veure que la majoria ja coneixíeu el mite del Minotaure, un de molt interessant. Veig que tots heu fet l’esfoç de cercar informació pel que fa a la pregunta sobre l’autor del quadre i n’heu extret amb molt detall informació sobre aquest i les seves obres. El déu Dionís moltes vegades és associat amb diversos atributs però sembla que us heu sortit molt bé i n’heu dit els principals i més característics.
Quant a l’última pregunta referent a la reflexió final de l’autora, la qual era més personal, m’alegro molt que mai us hagueu sentit així.
Espero que us hagi agradat el meu comentari.
Vale!
Salve!
• Coneixíeu el mite del Minotaure i la història d’Ariadna? Com que a l’article de Mireia Rosch no s’explica detalladament, busqueu informació sobre com va acabar l’heroi Teseu amb el Minotaure.
Si que conec aquest mite…
Quan Teseu i els joves atenencs destinats al Minotaure van desembarcar a Creta, els habitants de l’illa s’arrengleraren per veure’ls passar. Entremig d’ells hi havia Ariadna, la filla de Minos. Quan va veure Teseu, se’n va enamorar. Quan va saber que era el fill del rei i que s’havia lliurat voluntàriament, va admirar el seu coratge i va decidir ajudar-lo.
Sabia que era prou fort i valent per acostar-se al Minotaure, però també sabia que mai no aconseguiria trobar la sortida del laberint. Llavors ella li va donar un cabdell de fil i li va dir: -Jo agafaré el fil per un cap, tu agafa l’altra punta i vés descabdellant a mesura que vagis recorrent el laberint. Que la teva mà no deixi mai el fil!. Per tornar amb mi, només hauràs de fer que seguir-lo. Teseu va fer el que Ariadna li aconsellava i va avançar amb coratge a la recerca del Minotaure, seguit d’un grup de joves. Ariadna sentia com el fil es movia segons els moviments de Teseu i de sobte va sentir els bramuls esgarrifosos del monstre. Dins la mà tremolosa d’Ariadna, el fil es movia cada cop més, i després, de sobte, va quedar quiet. Els crits del Minotaure s’havien acabat. Com s’havia d’interpretar aquell silenci? Què havia passar? L’angoixa oprimia el cor d’Ariadna. Vet aquí, però, que el fil es va tornar a moure; Ariadna va sentir crits….eren crits de joia: el Minotaure era mort! Els atenencs van sortir del laberint i Teseu va estrènyer Ariadna entre els seus braços.
Teseu i Ariadna van marxar junts fins arribar a una illa de Naxos ón Ariadna es va quedar dormida i Teseu la va abandonar allí.
• L’autor del quadre que apareix a l’article és John William Waterhouse. Expliqueu breument la seva biografia i esbrineu si tots els seus quadres segueixen una temàtica clàssica o presenta diferents etapes.
John William Waterhouse (Roma, 6 d’abril de 1849 – Londres, 10 de febrer de 1917) fou un pintor britànic. Al principi de la seva carrera es va dedicar a temes antiguitat clàssica, més endavant va avortar als literaris, sempre amb un estilo suau i misteriós, mesclat amb el romanticisme, que permet enquadernar-lo dintre del simbolisme. Pintor famós en vida, la seva fama va decaure durant el segle XX. Sin embargo, a finals d’aquest segle es va fer una revalorització de les seves obres dintre de la història.
L’estil pictòric de Waterhouse es va mantenir pràcticament inalterable en tota la seva vida, però en qualsevol cas, la temàtica de les seves obres va canviant segons l’etapa que travessava.
En una primera etapa podem distingir obres de temàtica clàssica, corresponent als viatges de Waterhouse per Itàlia. A partir de 1880 inicia una nova època basada en temes literaris, on es veu una clara influència de la mitologia i literatura gregues. A partir de 1900, influenciat pel Impressionisme, es mostra més tranquil i utilitza colors més clars i brillants.
• Podríeu esmentar altres atributs i característiques del déu Dionís?
Dionís es el déu del vi i la vinya, del teatre, de les festes i orgia. Els atributs principals són el vi, el raïm o un lleopard, la pantera o el tigre.
Dionís també és conegut com Bacus.
• Us heu sentit mai com Ariadna, com una dona abandonada injustament? En coneixeu casos?
Per sort, mai he tingut aquesta sensació de sentir-me abandonada com Ariadna, però si conec un par de casos com aquest.
• En aquest estaria bé que hi enllacéssiu d’altres representacions artístiques sobre el mite tractat i d’altres obres mitològiques de Waterhouse.
1- Ariadna dona el cabdell de fil a Teseu. (Obra de Pelagio Palagi, 1814)
[https://antoniripollblog.files.wordpress.com/2014/10/minotaure3.jpg]
2-Escultura de Teseu donant la mort al Minotaure
[https://antoniripollblog.files.wordpress.com/2014/10/minotaure.jpg]
3-Ulises y las Sirenas (National Gallery of Victoria, Melbourne, 1891. Óleo sobre lienzo, 100.6 x 202 cm)
[https://es.wikipedia.org/wiki/Ulises_y_las_sirenas_(cuadro_de_John_William_Waterhouse)#/media/File:WATERHOUSE_-_Ulises_y_las_Sirenas_(National_Gallery_of_Victoria,_Melbourne,_1891._Óleo_sobre_lienzo,_100.6_x_202_cm).jpg]
4-Hilas y ninfas de J.W. Waterhouse (1896) Manchester Art Gallery.
[https://es.wikipedia.org/wiki/Hilas#/media/File:Waterhouse_Hylas_and_the_Nymphs_Manchester_Art_Gallery_1896.15.jpg]
• També vull que penseu si hi ha algun personatge de l’Eneida a qui es podria aplicar la reflexió de l’article.
Jo crec que els dos personatges que més relació té amb l’Ariadna són Creüsa i Dido perquè les dos dones són abandonades per Eneas. Creüsa era la muller d’Eneas i quan aquell fuig de Troia, deixa a la dona abandonada per què el destí i la seva mare ho diuen. I la mateixa Creüsa li diu que no passa res, que siga endavant amb la seva vida per seu fill Ascani i el futur que els hi espera.
I la segona dona, Dido, reina de Cartago, té relacions amoroses amb Eneas, però al igual que abandona a Creüsa també abandona a Dido i aquesta es suïcida per amor que sent.
Davant d’aquest fet, Mireia Rosch remarca molt bé en el seu article: “A totes les dones abandonades que se senten en un precipici insalvable, tranquil·les. Aquesta història ens confirma que no, que la millor part està per arribar. La mitologia ens ho ensenya, perquè els mites són mentides que diuen les veritats.”
Vale!
M’ha agradat molt aquesta història ja que la mitologia m’interessa molt i aquesta història l’havia estudiat a grans trets. Feia molts anys que no la llegia i ja no la recordava i m’ha semblat molt curiós, ja que no sabia que l’havia abandonat. També m’agrada molt com la centre en amb l’abandonament i les injustícies dels homes cap a les dones.
També trobo molt bé que parli sobre les pintures i l’art de l’antiguitat.
Molt bé, Pol, que com a home reflexionis sobre les injustícies comeses contra les dones. Més com tu n’hi hauria d’haver!