Daily Archives: 28 octubre 2008

La vella Quaresma

Coneixem una senyora
amb un mocador de cap
i un cistell a sota el braç,
un vestit apedaçat.

És la Vella Quaresma
que aquí ja ha arribat
un peu per cada setmana
fins que s’hagin acabat.

Coneixem una senyora
amb un mocador de cap
i un cistell a sota el braç
i un bacallà a la mà.

És la Vella Quaresma
que aquí ja ha arribat
un peu per cada setmana
fins que s’hagin acabat.

Els pastorets amb barbes blanques

Els pastorets d’aquestes muntanyes
amb barbes blanques i tremolant.

Surten alegres de llurs cabanyes,
van a Betlem a veure l’Infant. (bis)

I quan hi arriben es meravellen
en contemplar-lo pobre i nuet.

De cor li donen tot el que tenen,
que no pateixi ni passi fred. (bis)

El dimoni escuat

Allà sota una penya
n’és nat el Jesuset,
nuet, nuet. (bis)
Que és fill de mare verge
i està mig mort de fred,
nuet, nuet,
i està mig mort de fred.

El bon Josep li deia:
– Jesús, que esteu fredet,
pobret, pobret! (bis)
La Verge responia:
– Per falta d’abriguet,
pobret, pobret,
per falta d’abriguet.

Pastors hi arribaren
allà a la mitja nit,
cric-cric, cric-cric. (bis)
Veient que tots hi anaven,
del gran fins al més xic,
cric-cric, cric-cric,
del gran fins al més xic.

El pastorets s’engresquen
i ballen tot sonant,
galant, galant. (bis)
Ballets i contradanses
per fer alegrar l’Infant,
galant, galant,
per fer alegrar l’Infant.

A prop d’allí passava
un dimoni escuat,
patrip, patrap. (bis)
Sentint tanta gatzara
a dins se n’és ficat,
patrip, patrap,
a dins se n’és ficat.

Els pastorets en veure’l
s’hi tiren al damunt,
patim, patum. (bis)
I tantes n’hi mesuren
que el deixen mig difunt,
patim, patum,
que el deixen mig difunt.

El porc d’en Martí

Un porc molt grassó
se n’ha endut en Martí,
en Martí.

Què volia fer-ne
no ens ho ha volgut dir. (bis)

Ha volgut rostir-lo
per fer-se un bon tip,
un bon tip.

Com que no en sabia
no se n’ha sortit. (bis)

Llom i cansalada
tot se li ha cremat,
ha cremat.

I el tall de la cuixa
l’ha ben espatllat. (bis)

No ha pogut tastar-ne
ni sols un bocí,
un bocí.

I amb la panxa buida
ha quedat en Martí. (bis)

 

Ja ha arribat la tardor

Ja ha arribat la tardor,
és el temps de les castanyes.
Ja ha arribat la tardor,
i el bosc ens dóna pinyons.

Menjarem moltes castanyes,
trencarem petits pinyons. (bis)

Ja ha arribat la tardor,
l’estiu ha quedat enrere.
Ja ha arribat la tardor
i no tindrem més calor.

L’estiu ha quedat enrere
i no tindrem més calor. (bis)

Ja ha arribat la tardor
i els arbres ja groguegen.
Ja ha arribat la tardor
i les fulles van caient.

Fulles grogues, fulles seques
que se les emporta el vent. (bis)

La cigonya

Ja la cigonya s’ha aturat,
au de pota ranca,
duu mitges d’un vermell pujat
i cassaca blanca.

Les granotes amb el bec,
es cruspeix tot fent qüec, qüec!
Saltant la xarranca.

Ha fet el niu al campanar
vola i mai no es cansa,
quan vingui el fred se n’anirà
a cercar bonança.

Les granotes amb el bec
es cruspeix tot fent qüec, qüec!
Saltant la xarranca.