Ja la cigonya s’ha aturat,
au de pota ranca,
duu mitges d’un vermell pujat
i cassaca blanca.

Les granotes amb el bec,
es cruspeix tot fent qüec, qüec!
Saltant la xarranca.

Ha fet el niu al campanar
vola i mai no es cansa,
quan vingui el fred se n’anirà
a cercar bonança.

Les granotes amb el bec
es cruspeix tot fent qüec, qüec!
Saltant la xarranca.