Cliqueu a sobre dels instruments…
Author Archives: Gloria
Dret a sobreviure
Cal un món on els animals tranquils puguin viure
on el pas de l’any serà marcat pel ritme natural.
Cal deixar-los ben tranquils, cal que visquin lliurement.
Si els fem por marxaran per sempre més.
Tenen dret a sobreviure
hem de fer que sigui així.
Ens hi hem de posar tots,
hem de salvar el nostre món.
No podem esperar,
no hi ha pas temps per dubtar.
Entre tots, tu també, ho hem de fer.
Cal un món on els arbres creixin alts i gegants,
on el verd, les flors i els fruits marquin el ritme de tot l’any.
Cal deixar-los ben tranquils, cal que vigilem el bosc.
Si els fem fora tot el món serà un sorral.
Tenen dret a sobreviure
hem de fer que sigui així.
Ens hi hem de posar tots,
hem de salvar el nostre món.
No podem esperar,
no hi ha pas temps per dubtar.
Entre tots, tu també, ho hem de fer.
Cal un mar on els peixos, els més grans i petits,
solquin llestos les onades, al seu temps, de Nord a Sud.
Cal deixar-los ben tranquils, cal que nedin al seu grat.
I que juguin dins de l’aigua sense por.
Tenen dret a sobreviure
hem de fer que sigui així.
Ens hi hem de posar tots,
hem de salvar el nostre món.
No podem esperar,
no hi ha pas temps per dubtar.
Entre tots, tu també, ho hem de fer.
Cal un cel on tots els ocells hi volin lleugers.
On ningú no els aturi ni els ataqui amb males arts.
Cal deixar-los ben tranquils, cal que facin el seu niu.
I que busquin noves terres si els convé.
Tenen dret a sobreviure
hem de fer que sigui així.
Ens hi hem de posar tots,
hem de salvar el nostre món.
No podem esperar,
no hi ha pas temps per dubtar.
Entre tots, tu també, ho hem de fer.
L’home de Cromanyó
Era pel temps de la prehistòria,
ara deu fer dos-cents mil anys,
va venir al món, inflat d’eufòria,
un parent dels orangutans.
Dret amb les potes del darrere,
lluint eslips, fets de visó,
volia conquerir la terra:
era l’home de Cromanyó.
L’home de Cro, l’home de ma,
l’home de nyó, l’home de Cromanyó.
L’home de Cromanyó
no està fet de llautó ni de ferro colat.
Plom, plom, plom, plom,
plom, plom, plom, plom.
Portava una destral de pedra
de vint-i-dos quilos i mig,
caçava l’ós i la pantera,
amb molt canguelo i ple de por,
davant l’enorme diplodocus
semblava un nano petarrell,
i en començar de caure “cocos”
prou somiava amb un fusell.
L’home de Cro, l’home de ma,
l’home de nyó, l’home de Cromanyó.
L’home de Cromanyó
no està fet de llautó ni de ferro colat.
Plom, plom, plom, plom,
plom, plom, plom, plom.
Tenia estones de poeta
i a voltes feia el saberut;
deia a la seva Marieta:
“Ets més bonica que un mamut;
si vols venir a la meva cova
hi veuràs pintures murals,
més bones que les d’en Picasso,
que ni en Dalí en pinta d’iguals”.
L’home de Cro, l’home de ma,
l’home de nyó, l’home de Cromanyó.
L’home de Cromanyó
no està fet de llautó ni de ferro colat.
Plom, plom, plom, plom,
plom, plom, plom, plom.
És un desig
I tindràs nova agenda i potser faràs balanç i et proposaràs per l’any que arriba ser millor que abans.
I quan toquin les dotze campanades potser t’haurà quedat algun raïm serà que amb cada gra que et queda a taula es mor un desig.
Que cada nit sigui la nit més bella, que aquest any nou porti pau a tot el món, que cada nen neixi sota una estrella, és un desig i el volem per tothom…
Llargues nits de desembre de farina als portals. A la negra nit hi ha la promesa de la llum que vindrà.
I quan toquin les dotze campanades encara ens quedarà tota la nit que cada nou viatge es comença molt abans de sortir.
Que cada nit sigui la nit més bella, que aquest any nou porti pau a tot el món, que cada nen neixi sota una estrella, és un desig i el volem per tothom… (bis)
És un desig i el volem per tothom, és un desig i el volem per a tu…
Personatges
Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant. (bis)
Sant Jordi és tot de ferro, la rosa és d’un jardí,
el drac no menja pomes, la princeseta sí.
Si! Si! Si!
Sant Jordi és tot de ferro, la rosa és d’un jardí.
Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant. (bis)
El drac té molta gana, ja és hora de dinar,
s’empassa tres gallines amb un bon tros de pa.
Pa! Pa! Pa! Pa! Pa!
El drac té molta gana, ja és hora de dinar.
Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant. (bis)
La rosa i la princesa són molt bones amigues,
però mai no es fan petons per por de les espines.
Ui! Ui! Ui!
Per por de les espines.
Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant. (bis)
La Musicoteràpia
Memory de compositors
Exploradors sonors
Has escoltat amb atenció d’on provenen els sons que t’envolten? Podríes reconèixer el cant d’un aocell enmig del trànsit? Quants sons descobreixes al dia? El “Consejo Nacional para la Cultura y las Artes” y la “Fonoteca Nacional” ofereixen al públic infantil una sèrie d’exercicis interactius multimèdia, amb el propòsit de que els nens puguin dur a terme diferents activitats lúdiques relacionades amb el so.
A quatre veus
Aquest és un vídeo boníssim d’un exemple perfecte de cantar “a capella”: que vol dir només amb la veu, sense cap acompanyament instrumental; i de música polifònica, o sigui més d’una melodia alhora.
Tranquils no veureu doble, ni triple… veureu per quatre! Aquest noi té més bessons que les de dibuixos animats a més totes les cançons que canta son molt conegudes.